Antonio Quinteiro, empresari audaç
Joan Antoni Domènech 15/12/2022 Antonio Quinteiro pertany a la nòmina dels grans empresaris que ha donat Reus en la segona meitat del segle passat. Ve a exemplificar, com tants altres, el gran esperit emprenedor encara latent a la ciutat en aquella època, origen de molts projectes empresarials, a més de no poques iniciatives en la societat civil. Ja hem explicat que Reus, passada la postguerra, va continuar acomodant perfectament moltes iniciatives empresarials que trobaven a la ciutat un ambient adequat per a impulsar-les. D’alguna manera, la ciutat va recobrar el talent emprenedor del primer terç del segle, amb nous projectes empresarials. Entre ells, els d’Antonio Quinteiro. Nascut a Vilafranca el 1937, el seu pare era de Lugo i la seva mare, de La Figuera (Priorat). Va obtenir el títol de mestre, però es va iniciar en el món laboral a la banca, concretament al Banco Hispanoamericano de Reus. Posteriorment, va passar a la Granja Vila, com a comercial de productes veterinaris. Agosarat i de caràcter emprenedor, amb un punt d’audàcia, el 1965 fongui la seva pròpia empresa, Cenavisa. Va arribar a posicionar-la com una de les líders en el sector de productes d’ús veterinari, i amb notable presència als mercats estrangers. Un dels seus clients més importants era el govern de l’Iraq, a través d’una sèrie d’empreses participades. En esclatar la primera guerra del Golf, l’any 1990, va intentar per tots els mitjans cobrar un rellevant deute que tenien els iraquians amb Cenavisa, que ascendia a 1.000 milions de pessetes. En el seu moment, aquestes vendes no van ser assegurades, per la qual cosa no disposava de la cobertura d’impagament. El mateix Quinteiro va intentar gestionar el cobrament traslladant-se a l’Iraq, incloent-hi una travessia del desert, acompanyat per paramilitars, que gairebé li costa la vida. Finalment, com que no va poder cobrar el deute, i després de molts anys intentant remuntar l’empresa, va haver de vendre-la, passant a mans del grup Martorell. Agosarat i de caràcter emprenedor, el 1965 fongui la seva pròpia empresa, Cenavisa, arribant a posicionar-la com una de les líders en el sector de productes d’ús veterinari. A Quinteiro li devem la creació d’un club de golf a Reus. Un projecte emblemàtic, partint de zero, d’acord amb el tarannà i la valentia empresarial del nostre protagonista. En 1989 va ser el promotor, al costat de Paco Llevat, del Club de Golf Aigüesverds, en el qual Quinteiro inverteix inicialment 100 milions de pessetes, i que més endavant acollirà la urbanització del mateix nom. Amb anterioritat, Quinteiro va ser el cofundador del Club Tennis Monterols i de la Jove Cambra. Per breu temps ocupà el càrrec de tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Reus, amb competències en l’àrea de Cultura. Molt actiu en el món de l’art, crea la Galeria d’Art Anquin’s en 1973, al costat de la seva esposa Maria Josepa Giner, que la va dirigir fins a 1992. Anquin’s va arribar a ser a Catalunya una important referència en el sector, amb destacades iniciatives com el Saló de Maig. I continua viva avui gràcies a la direcció de la seva filla Pepa Quinteiro. També va ser molt aficionat a l’aviació: es va fer pilot amb 58 anys i va tenir una avioneta compartida en l’Aeroclub de Reus. Però la seva gran passió va ser la vela, esport en el qual va participar en moltes regates, algunes al costat del rei Juan Carlos. Va arribar fins i tot a formar part de l’equip espanyol de vela en la famosa Fasnet Race de 1979, dramàtica regata sorpresa per una tempesta i ones gegantesques, en la qual van morir dinou persones i van desaparèixer cinc embarcacions. Com a record de la seva gran afició, el seu veler de dos mastelers Anquin’s Forever, un clàssic dels anys seixanta, continua avui mostrant-nos la seva esplèndida silueta de fusta. Antonio Quinteiro ens va deixar el 2015 amb 78 anys. Em sembla que va ser, en certa manera, un dels últims representants d’una època empresarial i social, em temo, irrepetible a Reus.
Darrera sessió de l’itinerari d’acompanyament a l’emprenedoria
Reus Empresa 14/12/2022 Aquest pròxim dijous, 15 de desembre, de 10 a 12 hores a REDESSA Viver, tindrà lloc la darrera sessió de l’itinerari d’acompanyament a l’emprenedoria que impulsa la regidoria d’Empresa i Ocupació. Aquest itinerari, que ha constat de vuit sessions aquest trimestre, forma part del programa de suport a la creació de noves empreses. Un programa que inclou eines i coneixements claus a l’hora de crear una empresa i desenvolupar el pla de negoci. La sessió prevista és «Estratègies per vendre. Planifiquem la comunicació del nostre producte», a càrrec d’Albert Pàmies, consultor especialitzat en màrqueting. Per assistir-hi cal inscriure’s prèviament. Metodologia Agile D’altra banda, continua la programació de càpsules d’innovació i estratègia amb una nova sessió el pròxim dimarts, 20 de desembre, de 9:30 a 11 h. Serà a Fira Reus i tractarà sobre la metodologia Agile i com aplicar-la al teu projecte o empresa, a càrrec d’Àurea Rodríguez, cofundadora de Talentea. L’objectiu de la sessió és saber com treballar de manera Agile i esdevenir un professional d’alt rendiment; conèixer com transformar una organització per implantar la metodologia i practicar eines que facilitin la gestió de projectes. Per assistir-hi, també cal inscriure’s. Servei d’assessorament La programació d’aquestes sessions forma part dels programes que impulsa el Servei d’Assessorament a l’Empresa i l’Emprenedoria de la regidoria d’Empresa i Ocupació. Un servei que, sota l’eslògan «Acompanyem des de la proximitat, inspirem des de la professionalitat», compta amb un equip de professionals especialitzats per acompanyar en la posada en marxa de projectes professionals de tota mena i sense cost per a les persones interessades. El servei té un punt d’atenció a l’Antic Hospital al carrer de Sant Joan. Cal recordar que, per tal de rebre assessorament o participar en qualsevol dels programes, s’ha de demanar cita prèvia enviant un missatge a info.empresaiocupació@reus.cat o trucant al telèfon 977 010 003.
Una nova ruta connectarà Reus amb Düsseldorf
Reus Empresa 14/12/2022 L’Aeroport de Reus oferirà una nova ruta amb Düsseldorf operada per Ryanair entre els mesos mes de març i octubre de 2023. L’enllaç permetrà connectar directament la Costa Daurada amb l’oest d’Alemanya, un mercat estratègic per a la destinació. La ruta comptarà amb dues freqüències setmanals, els dimarts i dissabtes i connectarà l’Aeroport de Reus amb el de Düsseldorf-Weeze. La incorporació d’aquesta nova ruta ha estat impulsada la Taula Estratègica de l’Aeroport de Reus, amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. L’objectiu és recuperar els vols amb Alemanya i afavorir l’increment de l’activitat turística procedent d’aquest mercat internacional d’interès creixent. Malgrat els bons resultats de la ruta entre els aeroports de Reus i el de Frankfurt Hahn registrats en exercicis anteriors, Ryanair va deixar d’operar la connexió aquest 2022. Les causes van ser motius estratègics i operatius de la companyia en aquell aeroport alemany. Amb la incorporació d’aquesta nova ruta, la companyia irlandesa, que forma part del grup d’aerolínies més gran d’Europa, operarà un total de 13 rutes des de l’Aeroport de Reus el 2023. El grup transporta més de 168 milions de passatgers a l’any. Aproximadament s’hi duen a terme 3.000 vols diaris des de 90 bases, i connecta més de 235 aeroports a 37 països. Per a la presidenta del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Meritxell Roigé, «la connexió aèria amb Alemanya permetrà connectar amb un mercat de gran interès per al conjunt de l’activitat econòmica i empresarial del territori». Impuls de l’activitat a l’Aeroport de Reus A finals de novembre d’aquest any, les instal·lacions de l’Aeroport de Reus havien registrat un total de 911.434 usuaris. Aquesta xifra suposa una recuperació del 87,5% del volum de passatgers registrat l’any 2019, el darrer exercici anterior a la pandèmia.
La cooperativa l’Avellanera duplica la recollida de fruits secs
Helder Moya 14/12/2022 La cooperativa l’Avellanera de la Selva del Camp ha duplicat enguany la quantitat recollida de fruits secs respecte al 2021. Aquest 2022, s’han recollit un milió de quilos, una quantitat que satisfà al seu director general, Abel Fernàndez, qui exposa que «estem contents, ara bé, no hem de perdre de vista que el context geopolític i la situació energètica també dificulten la tasca diària dels nostres socis productors. Tot i això, continuem la línia del pla estratègic que ens vam marcar l’any 2021 i continuem demostrant que som competitius». Precisament i davant de la situació de preus que afecta a tots els sectors, amb l’increment de preus de l’energia i dels carburants, Fernàndez explica que «ara fa tres anys que vam instal·lar plaques solars a la cooperativa l’Avellanera i estem estudiant ampliar-ho per així reduir costos i que tothom se’n vegi afavorit». Abel Fernàndez es mostra cautelós amb la campanya de Nadal. Pronostica que «m’agradaria repetir els bons resultats del 2021, ara bé, el cap em diu que no faci pronòstics. Sí que és cert que el client busca molt més economitzar el conjunt global de la cistella de la compra. Ara bé, que ens facin confiança i que aquest Nadal a taula no hi faltin els nostres productes».
Hi haurà un nou hotel al centre de Reus l’any 2023
Reus Empresa 14/12/2022 Reus tindrà un nou hotel al centre de la ciutat de cara a l’any 2023. Segons ha avançat TarragonaDigital, estaria ubicat entre el carrer de la Perla i el de Pubill Oriol, on va haver-hi la botiga d’Intersport, que ara està al raval de Jesús, on prèviament hi havia la botiga de Zara. El nou allotjament formarà part d’un grup empresarial juntament amb l’Hotel Reus Park, que es troba a Mas Iglesias. Serà un hotel de tres estrelles amb 45 habitacions. Es preveu que les obres, que van començar el mes de maig quan el consistori va atorgar la llicència municipal, acabin de cara a principis de 2023. La finalitat és que l’hotel comenci la seva activitat abans de l’estiu, tot i que no hi ha una data concreta. La reforma de Mas Sedó La propietat també està al capdavant del complex esportiu que s’està duent a terme a Mas Sedó, a tocar de la carretera de Riudoms. De moment, aquesta obra es marca com a prioritat, la qual cosa pot arribar a modificar el calendari d’obertura del nou establiment hoteler.
Solargest tancarà 2022 amb 3,5 milions d’euros en vendes
Reus Empresa 12/12/2022 Solargest Renovables, l’empresa líder en el seu sector al Camp de Tarragona, té previst tancar l’any amb unes vendes de 3.500.000 €. Això significaria multiplicar per 4 la facturació de l’any passat. Segons explica el seu gerent, Gerard Pagès, «aquest exercici ha suposat un gran salt: els nous clients i projectes han portat a dimensionar l’empresa assumint majors volums de feina i complexitat». Solargest, que enguany ha realitzat més de 350 instal·lacions residencials i industrials, ofereix serveis integrals en el camp de l’enginyeria, la construcció i l’explotació d’energies renovables. Pagès afegeix que, «encara que el sector viu una certa efervescència, i, per tant, molta competència, la dificultat de comptar amb el material adequat i servit en termini, així com els tècnics especialitzats, fa que molt poques empreses puguin ser realment competitives». En aquest sentit, Solargest preveu un bon exercici també el 2023, «amb projectes ja tancats i la possibilitat d’abordar d’altres molt significatius», conclou. El pròxim 2023 es compliran deu anys de la creació de l’empresa. L’àmbit d’actuació majoritari és Tarragona, tot i que també es duen a terme instal·lacions a qualsevol punt de Catalunya, País Valencià i l’Aragó.
Tres projectes del Programa d’Incubació Estratègica de la regidoria d’Empresa i Ocupació rebran una mentoria específica
Reus Empresa 9/12/2022 El pròxim dilluns 12 de desembre, a partir de les 16.00 hores a REDESSA Viver, es decidirà quins tres projectes del Programa d’Incubació Estratègica de la regidoria d’Empresa i Ocupació rebran una mentoria específica. Serà en el marc de la presentació dels projectes que han participat en aquesta iniciativa, una de les noves que la regidoria d’Empresa i Ocupació ha incorporat enguany al Servei d’Assessorament a l’Empresa i l’Emprenedoria. Impulsat amb la col·laboració de l’Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona, té l’objectiu de donar suport i impulsar iniciatives econòmiques que vulguin crear-se en el sector de l’economia social i solidària. Els vuit projectes participants, que han rebut un programa intensiu de formació i assessorament expert de 25 hores durant el mes de novembre, faran la presentació dels seus projectes. El jurat, format per l’equip tècnic del Servei d’Emprenedoria del consistori i de l’Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona, escollirà els tres projectes participants més desenvolupats i estratègics. Els escollits s’incorporaran a un programa d’incubació més específic durant un any. Allà, se’ls oferirà un servei individualitzat de mentoria permanent amb experts de cada àmbit de gestió del projecte. També rebran assessorament sobre fonts de finançament i recerca d’espais, tot plegat a càrrec de la regidoria d’Empresa i Ocupació. Els vuit projectes – El patio de mi casa: tallers i projectes culturals amb intenció transformadora – Giravolt la Ganxeta: la foodtruck pretén cuinar i distribuir menjar a l’aire lliure amb l’objectiu d’integrar al mercat de treball joves immigrants. – L’entremaliat, Projecte gastrocultural: promoció de la música en viu i cuina amb producte km0. – Obrador de consciència eco-social: espai experiencial d’art, cultura i educació per a la transformació social i regenerativa. – Un mort a la festa: Scape rooms i murder parties. – Tracta’m: cooperativa de salut, formada per tres fisioterapeutes i un osteòpata. – Llogateres en obres: parc d’habitatges socials assequibles i justos, a través de la masoveria urbana. – Roser de foc: espai de convivència creatiu per afavorir l’intercanvi de coneixement entre artistes, artesanes i públic general.
L’origen reusenc del segon banc de Tarragona
Joan Antoni Domènech 9/12/2022 Des de mitjans del segle XIX fins a principis del XX, Catalunya viu la seva particular febre de creació d’ensenyes bancàries. La burgesia local, impulsada per la bona marxa de les seves indústries, cerca enrobustir els seus projectes amb el suport d’entitats financeres pròpies. A Reus, l’exemple paradigmàtic d’aquesta actitud va ser Macià Vila, un home que va crear una gran fortuna i va ser actiu en diversos fronts industrials, i també en el financer. Vila neix a Igualada en 1811, i es trasllada a viure a Reus sent molt jove. Actiu en diversos negocis tèxtils, en 1851 impulsa la creació de La Fabril Cotonera, que deu anys més tard es convertiria en la segona empresa tèxtil més gran de Catalunya. Des de començaments de la dècada de 1860, Vila va orientar els seus esforços a aconseguir que Reus disposés d’una entitat financera pròpia, que proporcionés al comerç i a la indústria local crèdits en bones condicions. Així, l’any 1862, crea el Banc de Reus, del qual es converteix en el seu major accionista. El total de promotors inicials seran nou, dos d’ells de Reus (Vila i la societat Òdena y Hermanos), i la resta són industrials i financers de Barcelona i Bilbao. La Febre d’Or Impulsat l’ambient mercantil en el marc de la denominada Febre d’Or de l’últim terç del segle, a les comarques de Tarragona neixen diversos bancs: l’esmentat Banc de Reus, Banc de Tarragona (1864), Banc de Valls (1881), Banc de Tortosa (1881), Banc Local de Tarragona (1881) —hereu del Banc de Tarragona—, i, a Reus, Juan Vilella, Societat en Comandita (1899), antecedent de la Banca Vilella. El Banc Local de Tarragona deixa d’actuar el 1907. La capital de província es queda sense una entitat pròpia, mentre que els bancs de Reus, Valls i Tortosa continuaven amb les seves activitats. Aquest atzucac dura fins a 1919. El 18 de desembre d’aquest any, es crea el Banc Comercial de Tarragona SA, de la mà de la societat Fàbregas i Recasens, SRC, propietat dels reusencs Evarist Fàbregas i Eduard Recasens. Creada el 1916, Fàbregas i Recasens seria l’origen d’un pool bancari amb participacions industrials, promotor de grans iniciatives financeres i empresarials. La relació de Evarist Fàbregas amb Tarragona no era de nou encuny. El financer reusenc era el principal accionista en una important naviliera —Fàbregas y Garcia— amb despatx a Tarragona, actuant també com a agent de duanes. Els inicis del Banc Comercial de Tarragona Per iniciar el seu camí, el Banc Comercial de Tarragona es va fer càrrec de la sucursal que el Banc de Valls tenia a Tarragona, desemborsant un milió de pessetes. Tindrà la seva seu central al carrer Apodaca, 24, i arribarà a obrir sucursals a Arboç del Penedès, el Vendrell i Torredembarra. Al costat de la participació de Fàbregas i Recasens s’uneixen a la creació del banc algunes personalitats de Tarragona. Entre elles, Xavier de Muller, i la companyia Drassanes de Tarragona SA, dels germans Macià i Tomàs Mallol. També figuren com a promotors els germans Josep i Lluís Bonet, entre altres. El nou banc neix amb cinc milions de pessetes de capital. La relació d’Evarist Fàbregas amb Tarragona no era de nou encuny. El financer reusenc era el principal accionista en una important naviliera —Fàbregas y Garcia— amb despatx a Tarragona, actuant també com a agent de duanes. A més, Evarist Fàbregas havia constituït enl1908 la societat consignatària i de duanes Fàbregas, Garcia i Mallol Hnos., amb seu a Barcelona, en què participaven els tarragonins Macià i Tomàs Mallol. Tenia, doncs, una certa lògica que Fàbregas i Recasens portessin a bon fi la creació de la nova societat bancària al costat d’accionistes de Tarragona. El president del Banc Comercial de Tarragona va ser Joan Pallarès. Entre els seus consellers hi havia Joan Pich i Posa (famós per l’escàndol de l’estraperlo durant la República) i els germans Macià i Tomàs Mallol. El 1921, Fàbregas i Recasens SRC, que ja era a l’època el Banc de Catalunya, s’embeni les seves participacions als accionistes de Tarragona. El 1926, el Banc Comercial de Tarragona presenta la suspensió de pagaments, després d’una retirada massiva de dipòsits motivada per una campanya pública de desprestigi, que va llançar el diari Las Noticias de Barcelona.
Tecnolama S.A. instal·la un miler de plaques solars fotovoltaiques
Reus Empresa 7/12/2022 Les dificultats de l’elevat preu de l’energia han provocat que moltes empreses apostin pel camí de l’autosostenibilitat, sigui de manera individual o a través de comunitats energètiques. Tal com explica a Reusdigital.cat el director general de Tecnolama S.A., Jaume Vicheto, l’empresa ha instal·lat prop de 1.000 plaques solars fotovoltaiques que tot just fa uns dies que s’acaben de posar en funcionament. A Doors Movement Technology S.L. (DMT), l’empresa que el Grup Fermator, la companyia matriu, té a Falset, n’hi ha unes 750 que es van incorporar a l’abril. En el cas de Tecnolama, on hi ha instal·lats 800 kW, la inversió realitzada ha estat de 450.000 euros, els quals es preveu recuperar en uns quatre anys. Pel que fa a la fàbrica de Falset, amb una potència de 650 kW, està previst que la inversió de 380.000 euros que es va dur a terme es recuperi en tres anys i mig. És una de les estratègies que Tecnolama ha engegat per tal de reduir la seva petjada mediambiental i, a banda, alleugerir la factura de la llum. El problema és que les empreses energètiques han d’autoritzar a les activitats amb plaques solars perquè puguin vendre l’energia que no utilitzen. Per tant, sempre han de produir un percentatge lleugerament inferior respecte del que consumeixen. A partir de la instal·lació, les companyies tenen un any per autoritzar la venda de l’excedent: «No hi ha una voluntat política d’arreglar-ho perquè les distribuïdores són portes giratòries on els polítics acaben entrant», comenta Vicheto. A més, afegeix que «si les elèctriques hi posessin de la seva part, tenir plaques solars sortiria molt més a compte». El Grup Fermator i la sostenibilitat L’empresa va començar a instaurar mesures relacionades amb la sostenibilitat fa 18 anys, quan va rebre la certificació ISO 14.001. Aquesta és la principal norma internacional que regula els sistemes de gestió ambiental (SGA). Un SGA és un full de ruta; un conjunt de processos que una organització implementa per tal de reduir l’impacte ambiental. S’acostuma a treballar amb els criteris ESG (environmental, social and governance), unes sigles que tenen origen en l’any 2000 i que s’estan tenint molt en compte pels inversors. Un dels canvis que s’hi està introduint és eliminar parts de l’empaquetatge que no són reciclables (com per exemple el poliuretà), i substituir-les per cartó. S’intenta reduir la màxima quantitat de plàstic possible per introduir altres tipus de materials. El plàstic i el paper Vicheto indica que “es fa un estudi de viabilitat de cada acció proposada”. En el procés de reducció de plàstics també s’implica als proveïdors, que envien el gènere en un envàs que després els hi és retornat: «Tenim acords amb empreses a qui fem arribar el material final d’una manera determinada perquè més tard es pugui reutilitzar». Tanmateix, encara es continua usant massa plàstic en tots els processos: «Quan ve un producte de la Xina, passa un mes i mig en transport marítim i s’ha de protegir perquè no es rovelli», comenta Vicheto. També s’empra molt de paper, per això, Tecnolama està impulsant el paperless. Així, els manuals d’instruccions se substitueixen per codis QR. Segons el director general, «l’eliminació completa serà pràcticament impossible, com a màxim, penso que es podrà minimitzar en un 80%». Avui, es gasten encara 10.000 folis de paper al dia. «Fa tres anys, en gastàvem 20.000», afegeix. La creació de nitrogen, que és una altra de les innovacions de l’empresa, permet que funcionin les màquines de tall làser que s’hi fan servir. En paraules de Vicheto, «és una innovació que elimina totalment el transport de bombones i optimitza el cost de producció del material». Com seran els anys vinents? «Crec que, en l’àmbit de ciutat, no hi ha una consciència política sobre la importància del teixit industrial», opina Vicheto. Es refereix, especialment, a la dificultat de trobar talent qualificat al territori, una màxima que representa una qüestió important per a la gran majoria de les empreses en l’actualitat i que es preveu que millori de cara als anys vinents. En general, per a les companyies, el punt més crític quan pensen en els pròxims anys és el consum d’energia. Sembla que la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques serà una de les mesures que més indústries del territori acabaran introduint. La digitalització guanyarà encara més terreny, tot i que el fel d’eliminar aquests materials per complet es contempla com quelcom que costarà d’assolir a curt i mitjà termini.
Reus tornarà a connectar amb Mallorca
Reus Empresa 7/12/2022 L’Aeroport de Reus consolida la ruta que el connecta amb Mallorca. L’estiu de l’any que ve comptarà, novament, amb dos vols setmanals que cobriran aquest trajecte. Els vols seran operats per la companyia Air Nostrum. La connexió entre els aeroports de Reus i Palma per aquest 2023 s’estrenarà el pròxim 20 de juny i mantindrà dos vols setmanals fins al 3 de setembre. La consolidació d’aquesta connexió s’ha dut a terme a través de la Taula Estratègica de l’Aeroport de Reus. «La Taula compta amb l’impuls del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona», segons s’ha subratllat aquest matí de dimecres en un comunicat. 44 vols i 72 passatgers L’operativa contempla un total de 44 vols entre tots dos aeroports amb un avió ATR-72 que té capacitat per a 72 passatgers. Air Nostrum, l’aerolínia franquiciada d’Iberia per a vols regionals, ja va oferir aquesta ruta l’estiu passat «amb bons resultats de passatgers», segons s’ha destacat per part del Patronat de Turisme de la Diputació. Els vols s’operaran els dimarts i dissabtes al matí i els passatgers procedents de l’aeroport de Reus podran accedir fàcilment a Eivissa i Menorca a través de les connexions d’Air Nostrum des de l’aeroport de Palma. El retorn de la ruta que connectarà la Costa Daurada i les Balears «suposa una fita destacada en la tasca de fidelització dels mercats de proximitat». «És la constatació de l’atractiu que l’aeroport té, també, per a les companyies d’àmbit estatal», segons s’ha manifestat. La connexió amb Mallorca arriba un mes després que s’anunciés que una nova ruta connectaria Reus amb París. A finals d’octubre d’aquest any, les instal·lacions de l’Aeroport de Reus havien registrat un total de 909.506 usuaris. Aquesta xifra suposa una recuperació del 87,5% del volum de passatgers registrat l’any 2019, el darrer exercici anterior a la pandèmia.