Joan Antoni Domènech
9/12/2022
Des de mitjans del segle XIX fins a principis del XX, Catalunya viu la seva particular febre de creació d’ensenyes bancàries. La burgesia local, impulsada per la bona marxa de les seves indústries, cerca enrobustir els seus projectes amb el suport d’entitats financeres pròpies. A Reus, l’exemple paradigmàtic d’aquesta actitud va ser Macià Vila, un home que va crear una gran fortuna i va ser actiu en diversos fronts industrials, i també en el financer.
Vila neix a Igualada en 1811, i es trasllada a viure a Reus sent molt jove. Actiu en diversos negocis tèxtils, en 1851 impulsa la creació de La Fabril Cotonera, que deu anys més tard es convertiria en la segona empresa tèxtil més gran de Catalunya. Des de començaments de la dècada de 1860, Vila va orientar els seus esforços a aconseguir que Reus disposés d’una entitat financera pròpia, que proporcionés al comerç i a la indústria local crèdits en bones condicions. Així, l’any 1862, crea el Banc de Reus, del qual es converteix en el seu major accionista. El total de promotors inicials seran nou, dos d’ells de Reus (Vila i la societat Òdena y Hermanos), i la resta són industrials i financers de Barcelona i Bilbao.
La Febre d’Or
Impulsat l’ambient mercantil en el marc de la denominada Febre d’Or de l’últim terç del segle, a les comarques de Tarragona neixen diversos bancs: l’esmentat Banc de Reus, Banc de Tarragona (1864), Banc de Valls (1881), Banc de Tortosa (1881), Banc Local de Tarragona (1881) —hereu del Banc de Tarragona—, i, a Reus, Juan Vilella, Societat en Comandita (1899), antecedent de la Banca Vilella.
El Banc Local de Tarragona deixa d’actuar el 1907. La capital de província es queda sense una entitat pròpia, mentre que els bancs de Reus, Valls i Tortosa continuaven amb les seves activitats. Aquest atzucac dura fins a 1919. El 18 de desembre d’aquest any, es crea el Banc Comercial de Tarragona SA, de la mà de la societat Fàbregas i Recasens, SRC, propietat dels reusencs Evarist Fàbregas i Eduard Recasens. Creada el 1916, Fàbregas i Recasens seria l’origen d’un pool bancari amb participacions industrials, promotor de grans iniciatives financeres i empresarials.
La relació de Evarist Fàbregas amb Tarragona no era de nou encuny. El financer reusenc era el principal accionista en una important naviliera —Fàbregas y Garcia— amb despatx a Tarragona, actuant també com a agent de duanes.
Els inicis del Banc Comercial de Tarragona
Per iniciar el seu camí, el Banc Comercial de Tarragona es va fer càrrec de la sucursal que el Banc de Valls tenia a Tarragona, desemborsant un milió de pessetes. Tindrà la seva seu central al carrer Apodaca, 24, i arribarà a obrir sucursals a Arboç del Penedès, el Vendrell i Torredembarra. Al costat de la participació de Fàbregas i Recasens s’uneixen a la creació del banc algunes personalitats de Tarragona. Entre elles, Xavier de Muller, i la companyia Drassanes de Tarragona SA, dels germans Macià i Tomàs Mallol. També figuren com a promotors els germans Josep i Lluís Bonet, entre altres. El nou banc neix amb cinc milions de pessetes de capital.
La relació d’Evarist Fàbregas amb Tarragona no era de nou encuny. El financer reusenc era el principal accionista en una important naviliera —Fàbregas y Garcia— amb despatx a Tarragona, actuant també com a agent de duanes. A més, Evarist Fàbregas havia constituït enl1908 la societat consignatària i de duanes Fàbregas, Garcia i Mallol Hnos., amb seu a Barcelona, en què participaven els tarragonins Macià i Tomàs Mallol.
Tenia, doncs, una certa lògica que Fàbregas i Recasens portessin a bon fi la creació de la nova societat bancària al costat d’accionistes de Tarragona. El president del Banc Comercial de Tarragona va ser Joan Pallarès. Entre els seus consellers hi havia Joan Pich i Posa (famós per l’escàndol de l’estraperlo durant la República) i els germans Macià i Tomàs Mallol.
El 1921, Fàbregas i Recasens SRC, que ja era a l’època el Banc de Catalunya, s’embeni les seves participacions als accionistes de Tarragona. El 1926, el Banc Comercial de Tarragona presenta la suspensió de pagaments, després d’una retirada massiva de dipòsits motivada per una campanya pública de desprestigi, que va llançar el diari Las Noticias de Barcelona.
