Joan Antoni Domènech
15/12/2022
Antonio Quinteiro pertany a la nòmina dels grans empresaris que ha donat Reus en la segona meitat del segle passat. Ve a exemplificar, com tants altres, el gran esperit emprenedor encara latent a la ciutat en aquella època, origen de molts projectes empresarials, a més de no poques iniciatives en la societat civil. Ja hem explicat que Reus, passada la postguerra, va continuar acomodant perfectament moltes iniciatives empresarials que trobaven a la ciutat un ambient adequat per a impulsar-les. D’alguna manera, la ciutat va recobrar el talent emprenedor del primer terç del segle, amb nous projectes empresarials. Entre ells, els d’Antonio Quinteiro.
Nascut a Vilafranca el 1937, el seu pare era de Lugo i la seva mare, de La Figuera (Priorat). Va obtenir el títol de mestre, però es va iniciar en el món laboral a la banca, concretament al Banco Hispanoamericano de Reus. Posteriorment, va passar a la Granja Vila, com a comercial de productes veterinaris. Agosarat i de caràcter emprenedor, amb un punt d’audàcia, el 1965 fongui la seva pròpia empresa, Cenavisa. Va arribar a posicionar-la com una de les líders en el sector de productes d’ús veterinari, i amb notable presència als mercats estrangers.
Un dels seus clients més importants era el govern de l’Iraq, a través d’una sèrie d’empreses participades. En esclatar la primera guerra del Golf, l’any 1990, va intentar per tots els mitjans cobrar un rellevant deute que tenien els iraquians amb Cenavisa, que ascendia a 1.000 milions de pessetes. En el seu moment, aquestes vendes no van ser assegurades, per la qual cosa no disposava de la cobertura d’impagament. El mateix Quinteiro va intentar gestionar el cobrament traslladant-se a l’Iraq, incloent-hi una travessia del desert, acompanyat per paramilitars, que gairebé li costa la vida. Finalment, com que no va poder cobrar el deute, i després de molts anys intentant remuntar l’empresa, va haver de vendre-la, passant a mans del grup Martorell.
Agosarat i de caràcter emprenedor, el 1965 fongui la seva pròpia empresa, Cenavisa, arribant a posicionar-la com una de les líders en el sector de productes d’ús veterinari.
A Quinteiro li devem la creació d’un club de golf a Reus. Un projecte emblemàtic, partint de zero, d’acord amb el tarannà i la valentia empresarial del nostre protagonista. En 1989 va ser el promotor, al costat de Paco Llevat, del Club de Golf Aigüesverds, en el qual Quinteiro inverteix inicialment 100 milions de pessetes, i que més endavant acollirà la urbanització del mateix nom. Amb anterioritat, Quinteiro va ser el cofundador del Club Tennis Monterols i de la Jove Cambra.
Per breu temps ocupà el càrrec de tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Reus, amb competències en l’àrea de Cultura. Molt actiu en el món de l’art, crea la Galeria d’Art Anquin’s en 1973, al costat de la seva esposa Maria Josepa Giner, que la va dirigir fins a 1992. Anquin’s va arribar a ser a Catalunya una important referència en el sector, amb destacades iniciatives com el Saló de Maig. I continua viva avui gràcies a la direcció de la seva filla Pepa Quinteiro.
També va ser molt aficionat a l’aviació: es va fer pilot amb 58 anys i va tenir una avioneta compartida en l’Aeroclub de Reus. Però la seva gran passió va ser la vela, esport en el qual va participar en moltes regates, algunes al costat del rei Juan Carlos. Va arribar fins i tot a formar part de l’equip espanyol de vela en la famosa Fasnet Race de 1979, dramàtica regata sorpresa per una tempesta i ones gegantesques, en la qual van morir dinou persones i van desaparèixer cinc embarcacions.
Com a record de la seva gran afició, el seu veler de dos mastelers Anquin’s Forever, un clàssic dels anys seixanta, continua avui mostrant-nos la seva esplèndida silueta de fusta.
Antonio Quinteiro ens va deixar el 2015 amb 78 anys. Em sembla que va ser, en certa manera, un dels últims representants d’una època empresarial i social, em temo, irrepetible a Reus.
