UGT i CCOO valoren el Pla d’Impuls Econòmic i Social de Reus
Reus Empresa 7/12/22 Els secretaris generals d’UGT i CCOO a la demarcació de Tarragona han tingut l’oportunitat de conèixer més de prop el Pla d’Impuls Econòmic i Social de Reus 2022-2023. Ha estat mitjançant una ronda de contactes que el regidor d’Empresa i Ocupació, Carles Prats, ha mantingut amb els representants sindicals. El pla inclou mesures per al foment de l’ocupació a la ciutat i per impulsar l’activitat econòmica, i està dotat amb 2.400.000 euros. En les trobades amb Joan Llort, d’UGT, i Mercè Puig, de CCOO, també es van abordar qüestions relatives a la formació dels treballadors i al foment de l’economia social i solidària a través del pla d’impuls. Una iniciativa que la regidoria lidera amb Mas Carandell, l’Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona i l’ecosistema cooperatiu de Reus. Entre altres qüestions es va parlar de generar sinergies perquè tots els agents socials participin d’iniciatives per coordinar i incrementar l’oferta formativa. Especialment, s’intentarà dur a terme en l’àmbit dels oficis i d’aquelles professions que necessitin un relleu generacional i que suposin noves oportunitats laborals. En aquest sentit, Prats ha valorat positivament aquestes trobades per «avançar conjuntament en aspectes d’interès per als treballadors, com el foment de l’ocupabilitat». Segons el regidor, la manera de fer-ho és «implementar projectes basats en l’economia social, solidària i cooperativa, a més d’oferir una oferta formativa més adaptada a les necessitats del mercat». El Consell de l’FP A més, cal destacar que la representació sindical forma part del Consell de la Formació Professional de Reus, el nou organisme de consens i participació entre els sectors educatiu, social i econòmic, que té l’objectiu de recollir les necessitats i els punts de vista dels agents implicats per millorar la formació professional a Reus. El ple de l’Ajuntament va aprovar el passat mes de setembre la creació del Consell de l’FP, que serà un òrgan consultiu i de participació.
El sector econòmic, polític i social de Tarragona urgeix l’aprovació del projecte Hard Rock com a impuls per al territori
Reus Empresa 5/12/2022 Els principals representants del sector econòmic, polític i social del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre han presentat avui un manifest conjunt que reclama a la Generalitat de Catalunya l’aprovació definitiva de la Modificació del Pla Director Urbanístic de reordenació de l’àmbit del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou, amb l’objectiu de possibilitar el desenvolupament dels Centres Turístics Integrats i la implantació del projecte de Hard Rock Entertainment World. S’han donat cita a la presentació la presidenta de la Cambra de Tarragona, Laura Roigé; l’alcalde de Salou, Pere Granados; l’alcalde de Vila-Seca, Pere Segura, així com diversos actors rellevants del panorama institucional i empresarial de la regió, com ara la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona Província (FEHT), representants dels diversos sectors productius del territori (CEPTA, AEHT, FEAT, AEQT, AEST, PIMEC i Xarxa Santa Tecla, entre d’altres) alcaldes de diferents municipis de les Comarques de Tarragona, associacions d’empresaris, membres de les Cambres de Comerç de Reus, Valls i Tortosa i de la Diputació de Tarragona així com representants de la Universitat Rovira i Virgili, entre d’altres. Amb una inversió superior als 1.000 milions d’euros, el projecte Hard Rock crearia més de 12.000 llocs de treball directes i indirectes, col·laborant en la desestacionalització de l’activitat del territori i contribuint amb força al desenvolupament del turisme de vacances, de negocis i de compres. Segons els implicats, el Hard Rock és «fonamental» Durant l’acte, i tal com s’expressa al manifest, els col·lectius implicats defensen que el sector serveis del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre té un pes del 58% al Valor Agregat Brut (VAB), representant una ocupació mitjana del 73% de la població activa de les Comarques de Tarragona. Per tot això, un projecte de gran envergadura i impacte com el de Hard Rock es fa fonamental per dinamitzar econòmicament i socialment, de manera sostenible i multisectorial, el territori. El propòsit és, en paraules de Laura Roigé, «articular una nova estratègia turística a les Comarques de Tarragona, donant continuïtat a la innovació que va portar, al seu dia, la implantació de PortAventura World a Vila-seca i Salou». «El nostre territori competeix en l’àmbit internacional amb potències turístiques de primer nivell i, per això, reclama una reformulació constant del model turístic. La implantació del projecte de Hard Rock, que compta des de fa anys amb un ampli consens i suport social, empresarial, sindical i polític a la zona, és absolutament estratègic en aquest sentit, tant pel que fa a creació d’ocupació com a inversió». Durant el mes de desembre, el manifest, que també promou el respecte de qualsevol requisit mediambiental i social per a la correcta implantació de Hard Rock, serà signat pels diversos agents i municipis integrants del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.
La segona Incubadora TIC genera 30 llocs de treball i REDESSA ja treballa en la tercera edició
Reus Empresa 5/12/2022 Un total de catorze startups van cloure, a través del Demo Day, la segona edició de la incubadora TIC de REDESSA, que ha generat 30 llocs de treball nous. Onze formen part exclusivament d’aquest segon programa, mentre que tres van participar en la primera edició. Entre els assistents en aquesta sessió hi va haver representació de Sabadell BStartup, Scale Lab de Crèdit Andorrà, Startsud Studio, ACCIÓ, Fundació URV, el Clúster TIC i PIMEC Baix Camp, entre altres. De les onze startups de la segona edició de la Incubadora TIC que van participar en el Demo Day, un 64% ja tenen un producte o servei al mercat, mentre que el 36% restant estan en una fase prèvia a la sortida al mercat, desenvolupant pilots i identificant potencials clients. Pel que fa al personal, en aquests moments, els projectes estan integrats per 57 professionals. La regidora d’Economia, Coneixement i Habitatge i consellera delegada de REDESSA, Teresa Pallarès, explica que «una de les claus de l’èxit de la Incubadora TIC és que adapta el seu programa a les diferents fases en què es troben els projectes participants». Així, hi ha diferències entre la contractació en funció del projecte, ja que algunes han doblat plantilla, mentre que altres, s’han mantingut amb l’equip inicial. Quant als objectius, a la Incubadora hi ha startups que preveuen quintuplicar la facturació i arribar al milió d’euros l’any vinent, mentre que d’altres fixen els seus objectius en la captació de clients i finançament, amb previsió de doblar els clients durant el 2023. Novetats de cara a la tercera edició Les empreses emergents participants en la segona edició de la Incubadora TIC van valorar amb un 8,9 de nota mitjana el programa i les mentories que han rebut durant aquests sis mesos. Un dels punts que més destaquen és la possibilitat de fer networking que es genera a REDESSA. Expliquen que la Incubadora TIC ha estat una oportunitat per crear xarxa, fer contactes i donar-se a conèixer. A més, un altre dels aspectes que puntuen molt positivament és l’accés a l’ecosistema de REDESSA i del Tecnoparc, en un entorn que qualifiquen de «dinàmic» i «fresc». Un cop tancada aquesta segona edició de la Incubadora TIC, l’equip de REDESSA treballa ja en el programa de 2023. En aquest sentit, la principal novetat serà que la Incubadora tindrà una vertical dedicada exclusivament a les tecnologies alimentàries o foodtech. El foodtech ha experimentat un creixement de les inversions a l’Estat espanyol d’un 220% en el darrer any, especialment en l’àmbit de la distribució, la proteïna alternativa i la digitalització de l’agricultura. Tal com ha detallat Pallarès, «d’aquesta manera s’aposta per dos sectors estratègics al territori com són l’alimentari i el tecnològic, ja que s’impulsa el creixement de startups que donin resposta a les empreses alimentàries i les ajudin a ser més competitives». L’altra novetat de la Incubadora TIC de cara al 2023 és que serà anual i tindrà dues convocatòries ordinàries (de gener a juny i de juliol a desembre). Durant tot l’any, les startups interessades a participar també podran acollir-se a la convocatòria híbrida amb un bootcamp formatiu exclusivament en línia.
REDESSA incorpora 2.000 m² per a noves empreses
Reus Empresa 2/12/2022 L’Ajuntament de Reus i REDESSA invertiran 1,6 milions d’euros en l’adequació d’espais per acollir noves empreses a la ciutat. Unes inversions que són causades per quatre factors: la plena ocupació dels centres d’empreses de REDESSA, els plans de creixement d’algunes de les empreses instal·lades als centres, l’interès de noves empreses per instal·lar-se a la ciutat i la tasca de captació de corporacions vinculades a sectors estratègics per a la ciutat. La inversió preveu solucionar la demanda d’espais de les empreses El pressupost s’utilitzarà per acabar i posar en funcionament l’edifici annex a Eurecat, situat al Campus Bellissens. Serà una inversió que tindrà l’objectiu de respondre a la creixent demanda amb la posada en marxa nous espais per a empreses tecnològiques i biotecnològiques. A més, es destinaran 400.000 euros per crear nous espais a l’edifici de REDESSA Tecno, al Tecnoparc. L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha valorat “la capacitat de REDESSA d’atracció d’activitat econòmica i el fet que Reus és un emplaçament immillorable per viure, treballar i instal·lar-hi una empresa”. El batlle ha afegit que “les inversions permetran generar noves dinàmiques que cohesionin encara més els dos costats de l’avinguda de Bellissens”. Actualment, REDESSA gestiona 22.000 m² distribuïts en els centres d’empreses de REDESSA Viver, REDESSA Naus, REDESSA Tecno i REDESSA Cepid, amb una mitjana d’ocupació que se situa al 94,3%. En aquests espais hi ha unes 150 empreses instal·lades que sumen uns 1.400 professionals, la meitat dels quals dedicats al sector tecnològic. L’edifici annex a Eurecat, per al 2023 El Consell d’Administració de REDESSA ja va aprovar el condicionament de l’edifici annex a Eurecat, situat al Campus Bellissens, per fer possible que estigui en funcionament l’any vinent. El projecte preveu que els espais puguin utilitzar-se de formes diverses en funció de les necessitats dels equips que hi treballin. Tal com ha explicat la consellera delegada de REDESSA, Teresa Pallarès, “aquest espai planteja versatilitat a l’hora de preveure futures compartimentacions que s’adaptin a les necessitats de creixement”. L’edifici consta de tres plantes d’unes dimensions aproximades 356 m² cadascuna; més una planta a un semisoterrani d’uns 430 m². Està previst que les obres surtin a licitació aviat i el termini d’execució serà d’uns sis mesos. L’altra gran actuació està prevista al centre d’empreses de REDESSA Tecno, en un espai situat a la segona planta. Són 450 m² que fins ara han estat tancats i que s’habilitaran perquè puguin acollir noves empreses. A començaments d’any REDESSA iniciarà una primera fase d’obres que permetran facilitar l’accés a aquesta zona de l’edifici. Les obres començaran el 2023, obrint un passadís que connectarà l’ala de l’edifici que toca a l’avinguda Argentina amb la resta d’espais de REDESSA Tecno. El cost se situa al voltant dels 400.000 €. Unes obres que s’aniran desenvolupant en funció de les necessitats. Les partides anunciades són les més importants que l’Ajuntament de Reus i REDESSA invertiran en els últims set anys i responen a la creixent demanda d’espais de les empreses.
La realitat innovadora de les empreses del territori, protagonista dels Premis Cambra 2022
Reus Empresa 1/12/2022 En el seu 140è aniversari, el Teatre Fortuny es va convertir, per unes hores, en l’epicentre de l’evolució digitalitzadora de les companyies de l’àmbit d’influència de la Cambra de Comerç de Reus, que va fer entrega de fins a 29 distincions en el marc de la gala de lliurament dels Premis Cambra 2022, enguany centrats a reconèixer diverses realitats empresarials que s’han distingit per la innovació i la transformació digital. Després de la introducció del periodista i secretari general de la Cambra, Josep Baiges, la coordinadora dels premis, Berta Cabré, va donar la benvinguda a un acte dirigit pels periodistes Anna Fortuny i Josep Ardila. «És un certamen que valora empreses representatives i que permeten dibuixar la fortalesa del territori», va expressar Cabré. També va haver-hi música, ja que l’arpista de l’Espluga de Francolí, Anna Amigó, va interpretar algunes peces del seu últim espectacle, extretes del cançoner popular català i amb la dona com a eix central de moltes de les seves actuacions. El Kit Digital La gala va comptar amb la intervenció del director general de Red.es, entitat pública empresarial adscrita al Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital, a través de la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial. Albert Martínez Lacambra va explicar, fil per randa, el programa Kit Digital i l’oportunitat que representa per la modernització del teixit productiu: «Intentarem arribar a 800.000 empreses del territori estatal, és un programa molt ambiciós i sense precedents«, va destacar. Martínez Lacambra es va centrar en les petites i mitjanes empreses (pimes) i en com representen el motor real que impulsa el territori. El Kit Digital compta amb un pressupost de 3.067 milions d’euros a través dels fons Next Generation EU en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’agenda Espanya Digital el 2025 i el Pla de Digitalització de Pimes 2021-2025. Premis de periodisme Els primers guardons que es van atorgar van ser els quatre corresponents als premis de periodisme. Van ser per a la secció Cas d’Èxit de l’Indicador d’Economia signada per Mònica Carrasco; el treball «Venda online a les llibreries de proximitat: somni o realitat?» de Joel Medina publicat a Reusdigital.cat, el reportatge sobre l’activitat de difusió i assessorament que fa la Cambra sobre el programa Kit Digital signat per Jaume Garcia al diari digital Tots21, i el programa Fem Comptes de Canal Reus dirigit per Clara Marquiegui. Les empreses guardonades a la gala de lliurament dels Premis Cambra 2022 Tot seguit van recollir el Premi Cambra un total de 21 empreses: Electrònica Reus – SONY, Ramon Bergadà Mecanització d’Oficines SL, Biosfer Teslab, Quercus Technologies, Club Tennis Reus Monterols, Solcam Energía SL, Viniscoop SL, Food Aerosols Spain SL, Vigerm SL, Pins Platja Apartaments, Institut Antoni Ballester, Port Massaluca, Institut Joan Amigó i Callau, José Maria Sans Amill SA, Perinet, Denominació d’Origen Montsant, CoEbreLab 5G Rural, Genius, Terra Alta Consultoria TIC, Gráficas Salaet SA i Clúster TIC Catalunya Sud. Premis d’Honor L’entrega de premis es va guarnir encara més amb els quatre premis d’honor, que tenen l’objectiu de subratllar trajectòries d’institucions i empresaris significats. Va ser el cas dels reusencs Andreu Rodríguez i Josep Anton Aliagas, que per motius laborals no va poder assistir a l’acte. Rodríguez és un dels pioners a Reus a partir de l’impuls de l’empresa Data Logic, avui Ticnova. Actualment orientat a altres projectes professionals, Rodríguez dedica temps i esforços al New Art Foundation donant suport a la cultura i formant una de les col·leccions privades d’Art Tecnològic més grans del món que s’exhibeix en exposicions i museus d’arreu. En el cas d’Aliagas, que desenvolupa bona part de la seva activitat professional a Silicon Valley, cal destacar la seva trajectòria en la creació d’empreses tecnològiques i en la tasca d’assessorament que realitza, en l’àmbit internacional, en moltes altres. A més, la Universitat Rovira i Virgili i el Centre de Lectura van ser distingits de manera especial. En el cas de la URV, es va posar èmfasi en el projecte que coordina per la creació d’un segell digital del vi. Pel que fa al Centre de Lectura, es va reconèixer la tasca de digitalització del seu fons documental, amb més de 300.000 referències consultables. També el seu sistema de difusió en línia de les seves activitats que ha permès multiplicar l’efecte divulgador de l’entitat. Els reptes de futur A continuació, el president de la Cambra, Jordi Just, va analitzar la situació del territori en matèria d’infraestructures. Resumidament, va reclamar millores per a les comarques d’influència de l’ens, com més activitat a l’aeroport, el desdoblament de l’N-420, l’estació intermodal, una llei de cambres i els fons nuclears. En la mateixa línia, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i la vicealcaldessa i presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, van valorar la tasca de les empreses premiades, les necessitats que el territori tindrà de cara al futur i la importància que l’administració s’hi avanci. L’acte el va tancar el secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Albert Castellanos. La farina de Mestral va protagonitzar l’aperitiu En finalitzar la gala, els assistents van poder desplaçar-se a l’espai de la Llotja, on es va servir l’aperitiu dels premis, que va ser elaborat pel Gremi de Forners de Reus i el Baix Camp. Un aperitiu amb un fil conductor, la farina de Mestral. Els àpats es van acompanyar de cava i vins de les Denominacions d’Origen de la Cambra de Comerç de Reus. Rehabilitem l’Estel L’anterior edició dels Premis Cambra, la del 2021, va servir per encetar una línia de col·laboració solidària amb diverses entitats. En aquella primera ocasió es van recaptar fons per fer possible el nou parc infantil de l’escola d’educació especial Nostra Senyora del Mar de Reus. Per aquest 2022, el projecte triat ha estat Rehabilitem l’Estel, una iniciativa de Llars Socials Reus per adequar cinc habitatges sostenibles i socialment justos al carrer de l’Estel.
Crolls, made in Reus
Joan Antoni Domènech 30/11/2022 Hi ha marques que durant un temps formen part de la vida d’una ciutat. Algunes fins i tot aconsegueixen allargar la seva presència en la memòria col·lectiva. I unes poques afortunades són reconegudes gairebé com a pròpies, tant com pugui ser-ho un carrer o una plaça. Em sembla que Crolls, la firma de rentadores automàtiques creada i nascuda a Reus, no va assolir del tot aquest reconeixement local. En canvi, sí que arribaria a instal·lar-se en la consciència col·lectiva de molts espanyols. Cinc reusencs, la majoria provinents del sector tèxtil, van ser els artífexs de la firma. Roberto Cañadell, el principal impulsor, Francisco Ruano, Josep Lozano, Francisco Llevat i Pau Solé, creen el 1948 la societat Crolls SA, acrònim dels cognoms dels seus fundadors. Aquest mateix any queda registrada la patent del sistema d’inversió de marxa per a motors elèctrics: naixia així la rentadora automàtica a Espanya. La idea del nom i el futur logo de la marca han d’atribuir-se a Ramon Botet. La patent era fruit de diverses proves, per a les quals van utilitzar com a base un model de l’estatunidenca Bendix. No obstant això, un any abans del registre oficial, el 1947 creen el primer model que donen a conèixer mitjançant uns primers textos publicitaris. El 1948 exposen el seu producte a la Fira Internacional de Mostres a Barcelona, en un estand que deia: «Señora! Resuelva Ud el problema del lavado de la roba con la lavadora automàtica Crolls». En contraposició a l’entusiasme inicial, els temps no eren els millors per a un projecte empresarial que necessitava un gran esforç material i econòmic. La dificultat d’accés als materials, els enormes afers per a proveir-se regularment d’electricitat i, en fi, el depriment ambient econòmic de la postguerra, situaria a Crolls en una crítica situació. La defunció en accident d’un dels socis, Ruano, portaria finalment als seus fundadors a vendre la fàbrica i l’empresa a l’industrial barceloní Joan Maria Roger. Només dos anys després del seu naixement, Crolls canviava de mans. La companyia va emprendre el camí del creixement: es van obrir sucursals, va ampliar les línies de producció, va aixecar fins i tot una fàbrica a Mèxic. I a Reus, va arribar a ser l’empresa més important per nombre d’empleats, pròxima al mig miler de treballadors. Cinc reusencs van ser els artífexs de la firma: Roberto Cañadell, el principal impulsor, Francisco Ruano, Josep Lozano, Francisco Llevat i Pau Solé, creen en 1948 la societat Crolls SA La història de la Crolls, amb gran extensió en el que va suposar socialment a Reus, la té escrita Isabel Martínez en un llibre monogràfic. En ell s’explica que en els 70 es van arribar a fer 7.000 rentadores a l’any. El 1976 Crolls s’integra al Grup Orbaiceta, propietari de diverses marques del sector, com Super Ser, Corberó, Agni i Corcho, entre altres. Aquest grup navarrès estava fent un pol molt gran al sector. En el cas de Crolls, una vegada integrada en Orbaiceta, els 2 primers exercicis socials, de 1977 i 1978, es van saldar amb pèrdues. L’objectiu era construir una nova fàbrica per a incrementar a curt termini la seva capacitat productiva i explotar la seva xarxa comercial per a vendre la resta dels aparells del grup dins i fora d’Espanya. Crolls aportava fortalesa tècnica i amb les seves filials Crolls-Portugal i Crolls-Alemanya, la seva experiència exportadora. No obstant això, les empreses espanyoles del sector van registrar un deteriorament greu a partir de 1974, que es va intensificar amb la segona crisis petroliera. Cap va poder escapar a l’efecte de l’espiral d’estagflació. L’enfonsament de la demanda va mutar en una crisi d’oferta, realment sobredimensionada, amb excés de capacitat i, en conseqüència, de plantilla. No van arribar les inversions previstes per a Crolls, amb la qual cosa la marca va perdre competitivitat. I, finalment, arriba l’anunci del Pla de Reconversió del subsector d’electrodomèstics als anys 80 i l’informe McKinsey, que recomanà el tancament d’algunes empreses en el sector de gamma blanca, entre elles Crolls. L’empresa tanca portes l’abril de 1984. El tancament va donar pas a una lletania administrativa fins a arribar a la subhasta dels actius de l’empresa, concentrats en un edifici i solar del camí de Valls, que albergaria, anys més tard, el primer complex de Redessa.