S’incrementa en un 73% el nombre d’empreses al centre en els últims sis anys
Reus Empresa 30/12/2022 El centre de Reus és la zona de la ciutat que més empreses ha sumat en els últims sis anys. Segons ha publicat el Diari Més, l’any 2017 hi havia 236 empreses, mentre que, aquest 2022, el nucli antic de la capital del Baix Camp en suma 409. Tal com publica el mateix mitjà, la informació ha estat extreta de l’Observatori de dades socioeconòmiques, que marca que el comerç i l’hostaleria són els sectors amb més negocis, no només al centre, sinó que a tota la ciutat. Quant al teixit industrial, el polígon d’activitat econòmica (PAE) de Reus que ha gosat d’un major creixement és el Mas de les Ànimes, que ha augmentat el seu nombre d’empreses (132) en més del doble que fa sis anys. El polígon Agro Reus, de Constantí, Dyna i Tecnoparc també han experimentat un creixement significatiu. Més empreses al centre de Reus La manufactura, el transport i l’emmagatzematge i el comerç a l’engròs són les activitats que imperen. Altres zones de la ciutat també han vist com el seu nombre d’empreses ha augmentat, com el carrer Ample i barris com el Carme, Horts de Miró i Carrilet. Pel que fa a la població, el nou portal web habilitat pel consistori marca que, ara per ara, Reus té un total de 109.333 habitants, 5.000 més que fa sis anys. Amb 10.161 habitants, Horts de Miró és el barri reusenc amb més persones empadronades, seguit del Carrilet amb 7.114. Es redueix l’atur a la ciutat Per altra banda, les dades marquen que a Reus hi ha un total de 6.094 persones en situació d’atur. La temporada d’estiu va fer baixar l’atur fins a 5.949 persones, tot i que al setembre va pujar i es van registrar 6230 aturats, una dada que, tanmateix, és inferior a la dels primers mesos de l’any, quan es fregaven els 7.000 desocupats. Per franges d’edat, un 56,88% de les persones aturades tenen més de 45 anys, mentre que un 36,02% tenen entre 25 i 45, i un 7,11%, menys de 25. El sector serveis és el que compta amb un major percentatge d’aturats amb un 69,58%, seguit de la construcció amb un 9,53%, la indústria amb un 7,35% i l’agricultura amb un 3,77%.
Neix un nou portal web municipal amb dades sobre la realitat socioeconòmica de la ciutat
Reus Empresa 30/12/2022 L’Ajuntament de Reus ha obert el nou portal web observatori.reus.cat. És un espai que permet conèixer la realitat socioeconòmica de la ciutat a partir de la representació gràfica de dades estadístiques d’evolució de la demografia, el mercat de treball i les activitats econòmiques. L’eina es posa en marxa amb dades com la població d’acord amb el padró municipal, del teixit productiu segons el cens municipal d’activitats i del mercat de treball segons dades d’evolució de l’atur del SOC des del 2017. L’objectiu és anar ampliant les dades mostrades progressivament. Quant a la població, la finalitat és disposar d’informació d’interès sobre el conjunt d’habitants de Reus per conèixer la situació demogràfica de la ciutat i veure’n l’evolució. La visualització i l’anàlisi de diversos gràfics permet observar la realitat demogràfica de la ciutat des d’una perspectiva global per entendre dinàmiques poblacionals en l’àmbit local. La font d’origen de les dades és pel padró continu, actualitzat permanentment. Pel que fa al mercat de treball, el que es busca és informació de les tendències del mercat laboral de Reus per identificar les característiques, des de diferents punts de vista, de les persones que es troben en situació d’atur. La font d’origen de les dades és l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya i la informació es mostra per cada mes de l’any. I parlant del teixit empresarial, el que es podrà trobar és al portal informació de les activitats econòmiques al terme municipal de Reus per conèixer els detalls del teixit productiu de la ciutat. La font d’origen de les dades és la base de dades d’activitats de l’Ajuntament de Reus, actualitzada periòdicament. El cost ha estat de més de 12.000 euros L’objectiu d’aquest nou lloc web, que ha tingut un cost de més de 12.000 euros, és fomentar l’ús i la reutilització de la informació que té l’administració. L’eina pretén que la informació generada pel sector públic municipal, a través de la seva reutilització, sigui útil a persones i empreses en els seus àmbits d’actuació i contribueixi a l’economia de les dades, al seu creixement i a la creació de llocs de treball. El portal és un projecte previst al Pla de Reactivació Econòmica i Social en la línia «2. Suport a l’empresa i promoció de la ciutat» i en la «2.4 Promoure la RSC a la ciutat». Està alineat amb el Pla d’Acció Municipal 2019-2023 segons l’eix 4. «Gestió, Organització i Planificació» en l’actuació «Modernitzar les eines de dades obertes (open data) i anàlisis de dades (business intelligent)».
Reus, bressol del cava
Joan Antoni Domènech 29/12/2022 És una història ben coneguda, però que continua cridant l’atenció i suscita, de vegades, incredulitat. S’entén millor si l’emmarquem en l’explosió industrial i comercial que va suposar la denominada “febre de l’or”, que neix després que la fil·loxera arrasés les vinyes franceses, i, com a conseqüència, la viticultura catalana coneix una època esplendorosa sense precedents. Naturalment, a Reus, on el negoci vinícola i de destil·lats estava assentat, aquest fenomen és ben aprofitat, fins al punt de crear uns fluxos de capital que donaran peu a nombroses indústries i negocis, fins i tot en altres sectors també. Anem amb els protagonistes. Domènec Soberano i Mestres és fill d’un magatzemer de vins de Reus. Nascut el 1825, la seva vida girarà al voltant de dues activitats: el vi i la pintura. De jove, viatja sovint a França per conèixer els mètodes de producció del champagne, beguda molt popular al nostre país, que, com ens indica l’historiador Emili Giralt, hauria arribat a Catalunya gràcies, en primer lloc, a la divulgació que van fer els nombrosos francesos que per motius diversos es trobaven residint al país. També pels cellers i tècnics catalans que viatjaven a França a fi d’augmentar i perfeccionar els seus coneixements, així com l’especialització creixent dels fabricants de la comarca de la Selva en la fabricació de taps per a les principals cases elaboradores de Reims i Épernay. Dels seus viatges a França, Soberano es porta també materials i tècniques pictòriques, a les quals era molt aficionat. Crea fins i tot la seva pròpia acadèmia a Reus, en la qual farà classes i serà tutor artístic de Marià Fortuny. Al seu estudi van acudir també els nens Josep Tapiró, Baldomer Galofre i Josep Llovera, figures que estan ja en la història de la pintura. A Reus, Soberano manté una bona relació amb Francesc Gil i Borràs, destacat enòleg que va adquirir, gràcies a les subhastes de la desamortització eclesiàstica, una important finca al Priorat de 120 hectàrees de vinya. Gran emprenedor, amb cellers propis a Reus, també tenia inquietuds intel·lectuals, en el seu cas exercint-les com a periodista. A finals dels anys 90 del XIX, dels sis fabricants de vins espumosos registrats a Catalunya, quatre eren de Reus. No va ser fins als anys posteriors a la Primera Guerra Mundial que Sant Sadurní d’Anoia va prendre el relleu de Reus com a capital de la indústria espanyola dels vins espumosos. Tots dos protagonistes creen en 1866 l’empresa Soberano & Cia., que produirà el vi escumós amb unes determinades característiques conegut com a «Xampany de Reus«, seguint els mètodes tradicionals de producció francesos, convertint-se així en els pioners de la nova indústria a Espanya. Soberano & Cia. va presentar els seus xampanys a l’Exposició Universal de París de 1867. És un dels 2.648 expositors del pavelló espanyol. Allà hi porten una vintena de vins. Com a anècdota, a aquesta exposició acudeixen altres empreses de Reus en la secció ‘Bebidas fermentadas’: Pere Sirvent, Francisco Plà, Josep Montaner, Tomàs Lletget, Tomàs Lorenzo, Rafael Clariana, i José Boule, el més rellevant de tots ells, que exposa uns 40 productes. L’èxit de l’empresa els va portar a elaborar 15.000 ampolles l’any 1875. Més tard, tots dos socis se separen. Segueixen en el sector, però ja per camins diferents. Al llarg dels anys, els seus respectius vins obtenen diferents premis en certàmens nacionals i internacionals. A finals dels anys 90 del s. XIX, dels sis fabricants de vins escumosos registrats a Catalunya, quatre eren de Reus: el fill de Juan Gili, Francisco Perpiñá Ciurana, Ramón Sardà Monseny (continuador de l’activitat de Fco. Gil) i Domènec Soberano. Els altres dos eren Manuel Raventós, a Sant Sadurní d’Anoia, i Bosch i Fuster, a Badalona. Amb les incorporacions dels productors Gili i Perpiñá, el nucli de “xampanyistes” de Reus, al qual havien donat origen les activitats de Soberano i Gil, s’anava consolidant al mateix temps que creixia la reputació del molt publicitat en aquella època “Xampany de Reus”. És més, no va ser fins als anys posteriors a la Primera Guerra Mundial que Sant Sadurní d’Anoia va prendre el relleu de Reus com a capital de la indústria espanyola dels vins escumosos.
Liciten les obres del complex d’habitatge i aparcament de la Hispània
Reus Empresa 28/12/2022 Aquest dimecres s’ha publicat al perfil del contractant la licitació del contracte per a l’execució de les obres corresponents als projectes relacionats amb la Hispània. Amb un import de 22.672.374,19 euros, contempla la urbanització de la zona, la construcció de l’aparcament soterrat i d’un total de 48 habitatges. El contracte es divideix en dos lots El lot 1 fa referència a l’execució de les obres dels 48 habitatges i l’equipament, del projecte d’urbanització i de l’obra civil de l’aparcament, amb un pressupost de licitació de 19.610.237,60 euros. La durada màxima del contracte serà de 36 mesos des del moment de l’acta de replanteig i inici de les obres. El projecte de 48 habitatges i equipament és susceptible de ser cofinançat per les subvencions dels fons Next Generation. També es contempla que l’empresa adjudicatària d’aquest lot dugui a terme la redacció del projecte bàsic i executiu i l’execució de les obres de l’edifici de tres habitatges en règim de renda lliure al raval de Sant Pere (s’haurà d’executar dins del termini total dels 36 mesos). A més, l’adjudicatari haurà d’assumir la redacció del projecte bàsic i executiu de les obres del bloc de 12 habitatges de protecció destinats a la gestió privada (amb un termini màxim de sis mesos des de la signatura del contracte). El lot 2 de la licitació correspon a les instal·lacions de l’aparcament soterrat. El pressupost de licitació de sortida és de 3.062.136,59 euros. La durada màxima d’aquest contracte serà de vuit mesos des del moment de la finalització de l’estructura de formigó de l’aparcament. Habitatge amb protecció oficial El projecte executiu de l’edifici preveu la creació de més de 8.100 m² d’habitatges, dels quals 7.700 estan destinats a HPO i la resta, 400 m², seran per a habitatge lliure. Això equival a 60 habitatges d’HPO (48 gestionats per l’Ajuntament, a través de REDESSA, i 12 de gestió privada) i tres habitatges de renda lliures. Els 48 habitatges de lloguer social disposen d’entre dues i tres habitacions. Concretament, n’hi haurà 18 pisos de 65 m² amb dues habitacions, 18 de 55 m², també amb dues habitacions, i 12 de 75 m² amb tres habitacions. En total, es construiran tres edificis: el de gestió privada, de tres plantes; i els de gestió pública, de quatre i cinc plantes. Aparcament de 340 places L’aparcament soterrani tindrà 340 places distribuïdes en tres plantes. Serà un espai independent dels habitatges, tant pel funcionament com pels horaris, la gestió i les instal·lacions. L’entrada i sortida de vehicles es durà a terme a través d’una rampa de doble carril situada a la riera d’Aragó. Per a l’accés de vianants, s’han definit tres mòduls d’escales amb ascensors: un al carrer Josep Maria Arnavat i Vilaró, el segon al costat de l’entrada per la nova plaça que es crearà a sobre de l’aparcament, i el tercer serà pròxim al raval de Sant Pere. L’execució del projecte preveu la instal·lació de 10 places amb carregador per cotxe elèctric a la planta soterrani -1. D’altra banda, també es farà la preinstal·lació a 52 places al mateix soterrani -1, de 45 places al soterrani -2 i de 54 places al soterrani -3.
Bellissens, el polígon que no va ser
Joan Antoni Domènech 23/12/2022 La ciutat emprenedora i industriosa no ha tingut mai un polígon de referència. A partir de finals dels anys 70, Reus es va encaminar cap a una planificació orientada al minifundi de sòl industrial. En lloc de centrar l’aposta en dues o tres àrees potents, s’ha anat optant per aprofitar algunes sortides de la ciutat per crear espais per a la indústria, que, amb el temps, s’han vist insuficients. El resultat, finalment, és un entramat de quinze polígons que alberguen més de 700 empreses, amb una oferta de sòl i naus pràcticament esgotada. Una oportunitat perduda va ser Bellissens. Potser la més important. L’autovia de Bellissens és la gran sortida cap a la mar de Reus, que connecta amb l’autopista, l’autovia T-11 i la carretera nacional 420. La idea de crear aquesta autovia va ser llançada per la Cambra de Comerç l’any 1973 de la mà del seu president, Francesc Cabré, que va traslladar la proposta a l’Ajuntament. L’alcalde de llavors, Paco Llevat, va redactar el projecte, que seguiria el traçat marcat pel camí de Bellissens, coincidint en alguns trams amb la Riera del Molinet. La proposta presentava molts avantatges. A més de la connectivitat, la ciutat es projectava cap a la zona en la qual el terme municipal s’allarga sis quilòmetres, amb centenars d’hectàrees per poder planificar. L’Ajuntament aprova el 1977 un pressupost extraordinari de 200 milions de pessetes, dels quals la Diputació es faria càrrec de 10 milions. El préstec necessari es va sol·licitar al Banc de Crèdit Local. Va ser sota el mandat de Miquel Colàs, alcalde entre 1977 i 1979, en el qual es va dur a terme l’obra. La idea inicial de Colàs era que l’autovia arribés fins al Port de Tarragona, recuperant així la vella ambició reusenca de connectar amb la mar. L’alcalde de Tarragona, Esteban Banús, es va oposar frontalment. Així que, finalment, va quedar tota l’autovia en el marc del terme municipal, sense continuïtat. Des de la posada en marxa del projecte, l’Ajuntament es troba amb l’interès de Tarragona Química SA (TAQSA), una de les grans empreses químiques de llavors, que posteriorment s’integraria en Hoechst Ibèrica. Al final de l’autovia, en el seu enllaç amb la carretera nacional 420, TAQSA treballava per posar en marxa tres plantes. És l’única gran empresa que es va instal·lar a Reus en les proximitats de l’autovia. A partir de finals dels anys 70, Reus es va encaminar cap a una planificació orientada al minifundi de sòl industrial. Potser, l’oportunitat perduda més important va ser Bellissens. Ja hem recollit en aquestes Històries que IKEA va intentar implantar-se a l’avinguda de Bellissens, en uns terrenys d’ús agrícola d’unes sis hectàrees situats prop de l’Escola d’Horticultura i al costat del col·legi Ntra Sra. de la Mar: una pastilla encaixada a la rotonda entre l’avinguda de Bellissens i la T-11. La multinacional sueca considerava la ubicació com la millor del Camp de Tarragona. El consistori va oferir a IKEA altres alternatives, que no van agradar, per la qual cosa IKEA va intentar seguidament apostar per Tarragona… I és que els governs municipals de Reus no han considerat la nova zona com a propícia per a l’expansió industrial. Les prioritats dels successius ajuntaments foren situar les empreses, com dèiem, en unes altres zones. De fet, avui en dia, la majoria de la superfície de Bellissens contínua qualificada de rústica. A Bellissens, l’Ajuntament va fer una aposta totalment diferent. Va voler implantar un sistema importat per atraure empreses. En els terrenys al voltant de l’autovia, just a la sortida de Reus, l’Ajuntament tenia la propietat d’una sèrie de parcel·les que gestionava l’empresa municipal Gupsa, encarregada de promoure sòl industrial i residencial municipal. La idea importada de Gupsa era la de llogar per períodes molt llargs de temps les parcel·les, per tal de facilitar la implantació de noves empreses, que veurien un estalvi en l’operació. El resultat no va ser gaire exitós, donat que la majoria d’empreses al nostre país prefereixen tenir la propietat del solar on aixecaran els seus equipaments. Va haver-hi excepcions. Una molt notable va ser Activa Mútua, en la seva actual ubicació, que va signar un lloguer del solar per 99 anys.
Aigües de Reus licita la recuperació de la Bassa Nova
Reus Empresa 22/12/2022 Aigües de Reus ha enllestit definitivament la redacció del projecte de recuperació de la Bassa Nova, al voltant del passeig de la Boca de la Mina. El passat 13 de desembre, es va publicar la licitació del contracte d’obres. El projecte té com a objectiu la recuperació de l’antiga bassa com a element patrimonial. La Bassa Nova (actualment en desús) és una infraestructura de finals del segle XIX que estava destinada a l’emmagatzematge i distribució d’aigua per al seu consum. Està situada molt a prop del passeig de la Boca de la Mina. De la mateixa manera que passa amb el passeig, la bassa era un indret popular, en haver-hi famílies que s’hi apropaven a berenar. La recuperació de la Bassa Nova implicarà la restauració dels seus elements originals. Alhora, es dotarà tot l’espai d’un sentit urbà. En conseqüència, l’aigua hi tornarà a córrer i a omplir la bassa, tant amb finalitats de regadiu com recreatives. Comptarà amb un moll lúdic que permetrà apropar-se a nens i adults amb la idea de fer-hi navegar vaixells teledirigits. Pel que fa a l’entorn immediat, el projecte preveu l’enjardinament, la construcció de grades d’obra vista i la millora urbana del camí que comunica el passeig de la Boca de la Mina amb el Camí de la Pedrera del Còbic, que dona accés a la bassa. Com afirma la memòria, és obvi que “la intervenció a l’entorn urbà del nord de Reus hagués quedat coixa si no incorporés urbanament aquest indret popular, important i actualment molt deixat”. Tot plegat implica intervenir en una superfície de 3.907,02 metres quadrats, amb un pressupost de 741.763,31 euros.
El TIC Sud tanca 2022 superant la vuitantena de socis i partners
Reus Empresa 19/12/2022 El Clúster TIC Catalunya Sud tanca l’any 2022 amb 82 empreses i institucions associades. Només en els darrers dotze mesos, trenta-dues organitzacions s’han sumat al projecte TIC Sud com a socis o partners. Això suposa un increment del 67%. Es tracta del creixement més gran del Clúster des de la seva creació. Tal com ha ressaltat el president del TIC Sud, Pablo Mazón: «És una clara mostra de la consolidació del projecte i de la necessitat de seguir treballant per enfortir el sector tecnològic de la Catalunya Sud i situar-lo al mapa internacional». La majoria d’empreses associades tenen la seva seu principal a les comarques de Tarragona, tot i que també n’hi ha de la resta del país. «Obrim també la porta a grans tecnològiques a iniciar projectes al territori que generin valor a les nostres comarques», ha ressaltat Mazón. Precisament, en l’àmbit internacional destaca la participació del TIC Sud en el projecte europeu Ressetting enfocat a la digitalització del sector turístic. A més de la implicació en el Hub Foodtech&Nutrition impulsat des de Reus. Tots dos projectes, exemple de la importància del sector tecnològic per l’evolució i creixement d’altres motors econòmics del territori. En aquest sentit, el TIC Sud manté actives les trobades amb diferents sectors productius per afavorir la participació de les empreses associades en projectes d’innovació i recerca tecnològica. El talent La cerca i retenció de talent ha estat una de les grans àrees de treball per al TIC Sud al llarg de 2022. Tot plegat a través de l’impuls de formacions, la col·laboració amb escoles de negocis oferint beques formatives. També amb la promoció de les vocacions tecnològiques amb la col·laboració directa amb centres d’FP, instituts i la Universitat Rovira i Virgili per apropar la realitat del sector a l’alumnat. En la mateixa línia, s’ha celebrat una nova edició del Speed Dating aconseguint rècord de participació reunint-hi 300 persones. A més, destaca la formació específica en programació dirigida a noies d’entre 13 i 18 anys dins el programa Woman Tech. El talent serà precisament un dels focus de treball per 2023, com ha remarcat el gerent del TIC Sud, Sergi Novo, «és un dels reptes més grans que tenim i seguirem impulsant iniciatives que contribueixin a pal·liar la manca de professionals digitals i tecnològics que pateixen les empreses del sector perquè això no suposi un fre al seu creixement». Oportunitats laborals Entre gener i setembre de 2022, a les comarques de Tarragona s’han generat més de 700 ofertes de feina per perfils TIC. Dades que reforcen el pes del sector tecnològic i la necessitat de treballar des de diferents vessants en la cerca de talent digital. Des del TIC Sud s’ha promogut, en col·laboració amb ImpulsCatSud i Barcelona Digital Talent, el primer estudi sobre les necessitats de talent digital al territori en el qual han participat trenta empreses del Clúster. Amb la voluntat de seguir aportant valor i donant visibilitat a les empreses i entitats associades, el TIC Sud organitzarà, en els pròxims mesos, noves trobades crossectorial amb les principals organitzacions empresarials i empreses del sector químic, turístic i agroindustrial per identificar reptes i oportunitats a les comarques de Tarragona. Al full de ruta del Clúster TIC Catalunya Sud hi ha també l’aposta per nous projectes europeus d’àmbit TIC, l’impuls d’accions d’èxit com el Speed Dating i el Woman Tech; així com l’objectiu d’arribar al centenar de socis i partners.
Reus Energia ja és comercialitzadora elèctrica
Reus Empresa 19/12/2022 La nova iniciativa municipal per a subministrar electricitat a l’Ajuntament i als equipaments públics, Reus Energia, ha completat recentment els tràmits com a comercialitzadora elèctrica; ha posat en funcionament sis noves instal·lacions fotovoltaiques als edificis municipals i ha redactat dotze projectes per posar en marxa noves instal·lacions. Sis d’aquestes instal·lacions s’executaran en els pròxims mesos. El projecte, que es va constituir mitjançant la societat municipal Reus Serveis Municipals, té l’objectiu de gestionar la capacitat municipal de generació d’energia i fer les funcions de subministradora a l’Ajuntament i els seus ens dependents. En una propera fase, Reus Energia es planteja aprofitar els excedents de producció elèctrica per subministrar energia verda a preus competitius a tercers, com puguin ser col·lectius vulnerables. El desplegament de l’activitat comercialitzadora i generadora té la finalitat d’aconseguir energia sostenible i més barata i assolir major independència del mercat elèctric. Aquest 2022 s’han executat sis noves instal·lacions solars fotovoltaiques: Escola Doctor Alberich i Casas, Escola la Vitxeta, Institut Pi del Burgar, Escola Rubió i Ors, Escola Isabel Besora i IMFE Mas Carandell. Nous projectes Les instal·lacions que s’executaran de forma imminent són sis: L’Edifici Mobilitat, REDESSA II i el dipòsit municipal de vehicles són les tres instal·lacions que formen part de la Comunitat Energètica del polígon Agro Reus, un projecte publicoprivat que compta amb gairebé 2 milions d’euros de subvenció dels fons europeus Next Generation. Les instal·lacions al Mercat Central i a l’Escola Rubió i Ors funcionaran en modalitat d’autoconsum col·lectiu. Això suposa que abastiran aquests dos edificis i els edificis propers de titularitat municipal, a una distància màxima d’un quilòmetre, segons marca la llei vigent. També es durà a terme una instal·lació a REDESSA. Aquestes sis instal·lacions sumen una capacitat de generació de 3.063 MWh/any. El que equivaldria al consum elèctric mitjà d’unes 958 llars. La resta d’instal·lacions ja projectades, amb la redacció del projecte lliurat recentment són les següents: Pavelló Olímpic Central de Recollida Pneumàtica Escola la Vitxeta Institut Escola Pi del Burgar Escola Mowgli Escola Isabel Besora Algunes de les escoles ja tenien plaques instal·lades i s’ampliarà la capacitat per aprofitar al màxim les teulades. En total, 557 MWh/any, que equivalen a unes 175 llars. Per tant, Reus Energia gestionarà a curt termini una generació anual de 3794 MWh/any, que equival a 1.186 llars amb un consum mitjà de 3,2 MWh/any. Comercialitzadora d’energia Reus Energia va completar fa unes setmanes els tràmits com a comercialitzadora elèctrica que li permetran operar al mercat elèctric. A partir d’aquí, podrà proveir-se al mercat lliure, complementant les fonts de generació pròpies. Això suposarà un benefici econòmic i un estalvi. Per portar-ho a terme, es licitarà al primer semestre de 2023 el sistema informàtic i el servei de suport per poder operar al mercat elèctric.
La Cambra clama per la millora de les infraestructures
Reus Empresa 19/12/2022 «Hem de potenciar l’economia productiva, no posar-li barreres». El president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just, ha manifestat la necessitat de «pensar i actuar des del punt de vista del territori». Tot plegat en el marc de la valoració global d’aquest any 2022. Just ha analitzat, fil per randa, tots els projectes que la Cambra està intentant impulsar en el seu àmbit d’influència. La millora de les carreteres La qüestió de les infraestructures és clau segons el president, que s’ha centrat en algunes de les iniciatives que l’ens cameral ja fa temps que demana. Per exemple, el desdoblament de la via N-240: «Vam convocar dos actes a Gandesa per reivindicar-nos i els vam acabar desconvocant perquè el ministeri va prometre que duria a terme l’obra, i res». Els pressupostos generals de l’Estat preveuen una partida d’un milió d’euros per impulsar l’estudi informatiu d’un eix de comunicació d’alta capacitat: «Ara hi ha funcionaris que ens diuen que no cal fer l’estudi, que no quedarà bé», ha comentat Just, que ha insistit sobre la necessitat de dur-lo a terme. En aquest sentit, s’ha indicat la possibilitat de, finalment, organitzar l’acte reivindicatiu: «Hem enviat cartes al ministeri, però no hem tingut resposta». El president ha argumentat que «les bones comunicacions són indispensables per mantenir el poder econòmic». Per això, ha lamentat que les mercaderies perilloses no puguin travessar el túnel del Coll de Lilla, que es preveu que s’inauguri d’aquí a un any. A més, Just ha demanat l’adequació de la carretera C-241 de Montblanc a Santa Coloma de Queralt fins a la Panadella. En la mateixa línia, ha argumentat que la TV-3141, la via de Reus a Cambrils, no està en bones condicions: «És trist que la connectivitat entre les dues grans ciutats de la comarca estigui així». Una altra reclamació de la Cambra és la reforma de les vies R-14 i R-15: «És una vergonya», ha destacat Just. La R-15, segons el president, «és una línia que havia de ser d’emergència nuclear, i els trens si van a més de 25 km/h, descarrilen». Mobilitat intermodal El tramvia del Camp de Tarragona també és qüestió a ressaltar per a la Cambra: «Nosaltres creiem que ha de néixer a Vandellòs i l’Hospitalet, ha de passar pels càmpings i ha de morir a la intermodal», ha indicat Just. Precisament, sobre l’estació intermodal, el president s’ha mostrat satisfet que es dugui a terme. De cara al pròxim any, està previst que AENA exposi el nou Pla Director, que tindrà una inversió de més de 100 milions d’euros: «Es creuen més l’Aeroport a fora que aquí». Just també ha celebrat les noves línies aèries que lligaran Reus amb Mallorca i amb Düsseldorf: «Falta que ens expliquin bé el funcionament, però serà important per a l’empresariat». El Fons de Transició Nuclear i el projecte Hard Rock Des de la Cambra es demana «diàleg» pel que fa a la gestió del Fons Nuclear. La corporació creu, tal com ha afirmat Just, que «el Fons ha arribat per quedar-se, els consistoris de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant han de tenir molt de protagonisme». No obstant això, el president també ha reclamat protagonisme per a la Cambra de Comerç de Reus: «Representem un 98% dels municipis beneficiats». A més, Just ha argumentat que «les inversions que es duguin a terme a partir d’aquest fons s’han de proposar des d’una visió global». Quant al projecte de Hard Rock, l’ens s’ha mostrat a favor i ha demanat celeritat a les administracions. El 2022 en clau interna Els 700 anys de la Llotja de Reus, la Ganxet Pintxo, la Reus Viu el Vi o els vermuts Cambra. El president de la corporació ha destacat les iniciatives que s’hi han dut a terme durant aquest any: «Els Premis Cambra, la campanya de mecenatge, el projecte pa de Mestral o els diversos tallers que s’han realitzat a la Llotja s’han de destacar». La mateixa Llotja de Reus, juntament amb la de Barcelona i Girona, organitzaran la Borsa Europea del Cereal l’any 2027. Just també ha destacat la presència de la Cambra a la fira de vins més important de l’Estat, Fenavin, celebrada a Ciudad Real. En aquesta línia, ha anunciat que de cara al pròxim any, volen ser més protagonistes a les fires del territori, com per exemple la de Cambrils o exproReus.
L’Startup de la incubadora TIC, Kompy APP, escollida com una de les 100 més innovades de l’Estat
Reus Empresa 16/12/2022 Kompy App, l’aplicació especialitzada en Dret del Treball i Seguretat Social i participant de la segona edició de la Incubadora TIC de REDESSA, es troba dins del rànquing de les millors 100 startups d’Espanya quant a innovació. La classificació final es dona a conèixer als Premis El Referente. És un informe que reconeix l’esforç i creixement de startups que aposten per la innovació en diversos àmbits de la societat. Per exemple, la tecnologia, la moda o la gastronomia. Kompy App, única representant catalana fora de l’àrea metropolitana de Barcelona Kompy App és una de les 24 startups catalanes finalistes i es tracta de l’única representant no instal·lada a l’àrea d’influència de Barcelona. En la tercera edició dels premis, és una de les dues startups del sector legaltech que es troben al rànquing. Actualment, n’hi ha 128 en tot l’Estat espanyol, segons la base de dades Ecosistema Startup, impulsada i actualitzada per El Referente. A Espanya, hi ha 4.200 startups, 1.318 de les quals estan ubicades a Catalunya, la comunitat autònoma amb una major presència. En total, els premis han guardonat la innovació en 26 sectors diferents. Per exemple, l’aeroespacial, el fintech, l’e-commerce i la salut, amb una gran presència de l’ús de tecnologies com la intel·ligència artificial i el blockchain. Per tal de ser una de les startups preseleccionades, l’empresa havia d’estar creada a Espanya i fundada durant els últims tres anys (des del 2020 fins al 2022). A més, havia de comptar amb un component innovador o disruptiu i presentar un model de negoci estable i, com a màxim, havia d’haver aixecat un milió d’euros d’inversió. Posteriorment, un jurat d’analistes dels fons KFund, Kibo Ventures, Swanlaab, Angels Capital i dels patrocinadors (ECIJA, BStartup i Deloitte) ha conformat el rànquing de les 100 startups més innovadores d’Espanya l’any 2022. Kompy App i el seu pas per la Incubadora TIC de REDESSA Kompy App és una app mòbil fundada l’any 2022, i impulsada per l’equip format per Sebas Navarro, Iván Mata i Crístofer Declara. Permet a l’usuari l’accés a informació actualitzada sobre més de 1.500 situacions que poden ocórrer diàriament en el món laboral, des del primer contracte fins a la jubilació. L’objectiu és estalviar temps i diners a l’usuari. L’aplicació consisteix a resoldre dubtes d’una manera ràpida i senzilla. Kompy App va entrar, a principis de l’any 2022, a la segona edició de la Incubadora TIC de REDESSA, quan era només una idea. Conclou l’any sent una de les 100 millors startups espanyoles quant a innovació. La regidora d’Economia, Coneixement i Habitatge i consellera delegada de REDESSA, Teresa Pallarès, ha assegurat que «casos com aquest són un exemple del talent dels projectes participants i del potencial d’aquesta àrea metropolitana». L’edició en què va participar Kompy va finalitzar el passat mes de novembre amb el Demo Day, una jornada en què les diverses startups van presentar el seu projecte davant de potencials inversors. En aquests moments, està oberta la convocatòria de captació de projectes per a participar en la tercera edició de la Incubadora TIC. Una edició que comptarà amb una vertical dedicada exclusivament al sector foodtech, fins al pròxim 31 de gener de 2023.