Joan Antoni Domènech
23/12/2022
La ciutat emprenedora i industriosa no ha tingut mai un polígon de referència. A partir de finals dels anys 70, Reus es va encaminar cap a una planificació orientada al minifundi de sòl industrial. En lloc de centrar l’aposta en dues o tres àrees potents, s’ha anat optant per aprofitar algunes sortides de la ciutat per crear espais per a la indústria, que, amb el temps, s’han vist insuficients. El resultat, finalment, és un entramat de quinze polígons que alberguen més de 700 empreses, amb una oferta de sòl i naus pràcticament esgotada.
Una oportunitat perduda va ser Bellissens. Potser la més important. L’autovia de Bellissens és la gran sortida cap a la mar de Reus, que connecta amb l’autopista, l’autovia T-11 i la carretera nacional 420. La idea de crear aquesta autovia va ser llançada per la Cambra de Comerç l’any 1973 de la mà del seu president, Francesc Cabré, que va traslladar la proposta a l’Ajuntament. L’alcalde de llavors, Paco Llevat, va redactar el projecte, que seguiria el traçat marcat pel camí de Bellissens, coincidint en alguns trams amb la Riera del Molinet. La proposta presentava molts avantatges. A més de la connectivitat, la ciutat es projectava cap a la zona en la qual el terme municipal s’allarga sis quilòmetres, amb centenars d’hectàrees per poder planificar.
L’Ajuntament aprova el 1977 un pressupost extraordinari de 200 milions de pessetes, dels quals la Diputació es faria càrrec de 10 milions. El préstec necessari es va sol·licitar al Banc de Crèdit Local. Va ser sota el mandat de Miquel Colàs, alcalde entre 1977 i 1979, en el qual es va dur a terme l’obra. La idea inicial de Colàs era que l’autovia arribés fins al Port de Tarragona, recuperant així la vella ambició reusenca de connectar amb la mar. L’alcalde de Tarragona, Esteban Banús, es va oposar frontalment. Així que, finalment, va quedar tota l’autovia en el marc del terme municipal, sense continuïtat.
Des de la posada en marxa del projecte, l’Ajuntament es troba amb l’interès de Tarragona Química SA (TAQSA), una de les grans empreses químiques de llavors, que posteriorment s’integraria en Hoechst Ibèrica. Al final de l’autovia, en el seu enllaç amb la carretera nacional 420, TAQSA treballava per posar en marxa tres plantes. És l’única gran empresa que es va instal·lar a Reus en les proximitats de l’autovia.
A partir de finals dels anys 70, Reus es va encaminar cap a una planificació orientada al minifundi de sòl industrial. Potser, l’oportunitat perduda més important va ser Bellissens.
Ja hem recollit en aquestes Històries que IKEA va intentar implantar-se a l’avinguda de Bellissens, en uns terrenys d’ús agrícola d’unes sis hectàrees situats prop de l’Escola d’Horticultura i al costat del col·legi Ntra Sra. de la Mar: una pastilla encaixada a la rotonda entre l’avinguda de Bellissens i la T-11. La multinacional sueca considerava la ubicació com la millor del Camp de Tarragona. El consistori va oferir a IKEA altres alternatives, que no van agradar, per la qual cosa IKEA va intentar seguidament apostar per Tarragona…
I és que els governs municipals de Reus no han considerat la nova zona com a propícia per a l’expansió industrial. Les prioritats dels successius ajuntaments foren situar les empreses, com dèiem, en unes altres zones. De fet, avui en dia, la majoria de la superfície de Bellissens contínua qualificada de rústica.
A Bellissens, l’Ajuntament va fer una aposta totalment diferent. Va voler implantar un sistema importat per atraure empreses. En els terrenys al voltant de l’autovia, just a la sortida de Reus, l’Ajuntament tenia la propietat d’una sèrie de parcel·les que gestionava l’empresa municipal Gupsa, encarregada de promoure sòl industrial i residencial municipal. La idea importada de Gupsa era la de llogar per períodes molt llargs de temps les parcel·les, per tal de facilitar la implantació de noves empreses, que veurien un estalvi en l’operació. El resultat no va ser gaire exitós, donat que la majoria d’empreses al nostre país prefereixen tenir la propietat del solar on aixecaran els seus equipaments. Va haver-hi excepcions. Una molt notable va ser Activa Mútua, en la seva actual ubicació, que va signar un lloguer del solar per 99 anys.
