Reus Empresa

Reus, bressol del cava

Joan Antoni Domènech
29/12/2022
Reus cava
La vida de Domènec Soberano girarà al voltant de dues activitats: el vi i la pintura. Foto: Cedida

 

És una història ben coneguda, però que continua cridant l’atenció i suscita, de vegades, incredulitat. S’entén millor si l’emmarquem en l’explosió industrial i comercial que va suposar la denominada “febre de l’or”, que neix després que la fil·loxera arrasés les vinyes franceses, i, com a conseqüència, la viticultura catalana coneix una època esplendorosa sense precedents. Naturalment, a Reus, on el negoci vinícola i de destil·lats estava assentat, aquest fenomen és ben aprofitat, fins al punt de crear uns fluxos de capital que donaran peu a nombroses indústries i negocis, fins i tot en altres sectors també.

Anem amb els protagonistes. Domènec Soberano i Mestres és fill d’un magatzemer de vins de Reus. Nascut el 1825, la seva vida girarà al voltant de dues activitats: el vi i la pintura. De jove, viatja sovint a França per conèixer els mètodes de producció del champagne, beguda molt popular al nostre país, que, com ens indica l’historiador Emili Giralt, hauria arribat a Catalunya gràcies, en primer lloc, a la divulgació que van fer els nombrosos francesos que per motius diversos es trobaven residint al país. També pels cellers i tècnics catalans que viatjaven a França a fi d’augmentar i perfeccionar els seus coneixements, així com l’especialització creixent dels fabricants de la comarca de la Selva en la fabricació de taps per a les principals cases elaboradores de Reims i Épernay.

Dels seus viatges a França, Soberano es porta també materials i tècniques pictòriques, a les quals era molt aficionat. Crea fins i tot la seva pròpia acadèmia a Reus, en la qual farà classes i serà tutor artístic de Marià Fortuny. Al seu estudi van acudir també els nens Josep Tapiró, Baldomer Galofre i Josep Llovera, figures que estan ja en la història de la pintura.

A Reus, Soberano manté una bona relació amb Francesc Gil i Borràs, destacat enòleg que va adquirir, gràcies a les subhastes de la desamortització eclesiàstica, una important finca al Priorat de 120 hectàrees de vinya. Gran emprenedor, amb cellers propis a Reus, també tenia inquietuds intel·lectuals, en el seu cas exercint-les com a periodista.

A finals dels anys 90 del XIX, dels sis fabricants de vins espumosos registrats a Catalunya, quatre eren de Reus. No va ser fins als anys posteriors a la Primera Guerra Mundial que Sant Sadurní d’Anoia va prendre el relleu de Reus com a capital de la indústria espanyola dels vins espumosos.

Tots dos protagonistes creen en 1866 l’empresa Soberano & Cia., que produirà el vi escumós amb unes determinades característiques conegut com a «Xampany de Reus«, seguint els mètodes tradicionals de producció francesos, convertint-se així en els pioners de la nova indústria a Espanya. Soberano & Cia. va presentar els seus xampanys a l’Exposició Universal de París de 1867. És un dels 2.648 expositors del pavelló espanyol. Allà hi porten una vintena de vins. Com a anècdota, a aquesta exposició acudeixen altres empreses de Reus en la secció ‘Bebidas fermentadas’: Pere Sirvent, Francisco Plà, Josep Montaner, Tomàs Lletget, Tomàs Lorenzo, Rafael Clariana, i José Boule, el més rellevant de tots ells, que exposa uns 40 productes.

L’èxit de l’empresa els va portar a elaborar 15.000 ampolles l’any 1875. Més tard, tots dos socis se separen. Segueixen en el sector, però ja per camins diferents. Al llarg dels anys, els seus respectius vins obtenen diferents premis en certàmens nacionals i internacionals.

A finals dels anys 90 del s. XIX, dels sis fabricants de vins escumosos registrats a Catalunya, quatre eren de Reus: el fill de Juan Gili, Francisco Perpiñá Ciurana, Ramón Sardà Monseny (continuador de l’activitat de Fco. Gil) i Domènec Soberano. Els altres dos eren Manuel Raventós, a Sant Sadurní d’Anoia, i Bosch i Fuster, a Badalona.

Amb les incorporacions dels productors Gili i Perpiñá, el nucli de “xampanyistes” de Reus, al qual havien donat origen les activitats de Soberano i Gil, s’anava consolidant al mateix temps que creixia la reputació del molt publicitat en aquella època “Xampany de Reus”. És més, no va ser fins als anys posteriors a la Primera Guerra Mundial que Sant Sadurní d’Anoia va prendre el relleu de Reus com a capital de la indústria espanyola dels vins escumosos.

Et podria interessar:

Cartell_fira_cambrils_final
La 65a Fira de Cambrils aposta per la sostenibilitat, la inclusió social i la dinamització local
panta-roiudecanyes
La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes presenta un informe jurídic que conclou que les obres de l’EDAR poden ser declarades per emergència
descarga (18)
Vila, l'imperi avícola
històries empresarials reus empresa