Reus Empresa

Nova sessió de treball sobre sostenibilitat i economia circular del grup motor per impulsar les àrees d’activitat econòmica

Reus Empresa 28/04/2023   Ahir, 27 d’abril, va tenir lloc la segona jornada de treball del grup motor per impulsar les àrees d’activitat econòmica de Reus, promogut des de la regidoria d’Empresa i Ocupació, amb el suport de Mas Carandell. La sessió va tenir com a eix central la sostenibilitat i l’economia circular. Els representants de les empre ses adherides al projecte van posar en comú accions i iniciatives que caldria impulsar als polígons d’activitat econòmica i a les empreses industrials en aquesta matèria. Aquestes accions inclouen les fonts d’energia, materials, processos, transport, eco-disseny, reciclatge, etcètera. Alguns dels reptes compartits per part de les empreses assistents fan referència a la promoció d’actuacions connectades a l’economia circular per tal de promoure l’eco-eficiència, els canvis d’hàbits, l’ús i el reaprofitament i reciclatge de recursos i materials, així com la innovació sostenible de nous productes i serveis, incorporant sempre la digitalització i el talent adaptat al canvi en aquest procés. Fruit d’aquestes sessions es vol elaborar un pla d’acció amb propostes agrupades segons la priorització i desplegar actuacions d’impacte als polígons i a les empreses. Sota el nom «Empreses per al futur industrial de Reus», el grup motor té la voluntat d’establir un marc de treball que incorpori de manera representativa les empreses dels Polígons d’Activitat Econòmica (PAE) per al desenvolupament d’estratègies de futur per al sector industrial a la ciutat. La propera sessió tindrà lloc el 15 de juny i girarà entorn al desenvolupament de sectors innovadors i oportunitats amb alt valor afegit als PAE (relocalització amb visió global, sectors emergents i desenvolupament de nous models de negoci).

Quinze joves polonesos visiten Reus per conèixer més sobre la creació i el creixement d’empreses emergents en el sector de la joventut

Reus Empresa 27/04/2023 Un total de quinze persones de nacionalitat polonesa provinents de la Fundació Europejski Dom Spotkan – Fundacja Nowy Staw han estat a Reus del 17 al 21 d’abril, en el marc del projecte de la Unió Europea ‘Social Economy for the young’. La trobada, organitzada per l’associació OpenEurope, serveix per establir sinergies entre joves i treballadors socials en l’àmbit d’emprenedoria i joventut de Polònia i Catalunya. Els dos col·lectius han exposat a la seu d’OpenEurope els diferents procediments que hi ha als seus països a l’hora de posar en marxa un negoci d’economia social i han fet tallers de motivació de joves enfocats a la seva entrada al mercat laboral i vàries taules rodones de programes diversos d’emprenedoria. Així mateix, la trobada ha servit per donar a conèixer al grup polonès la ciutat de Reus i tots els seus al·licients socials, empresarials i turístics. En aquest sentit, han visitat el Taller Baix Camp, el Casal de Joves de La Palma, la Cambra de Comerç de Reus, els diversos centres cívics de la ciutat i han realitzat visites culturals a Reus, Tarragona i Barcelona. DomSpain i OpenEurope són organitzacions dedicades a projectes educatius i cooperatius d’àmbit europeu.

Josep Urgellés, l’Onassis de Reus

Joan Antoni Domènech 27/04/2023   No ens equivocarem si enquadrem a Josep Urgellés Morell entre els empresaris més importants que ha donat Reus en el segle XX, i, per descomptat, entre els tres o quatre destacats de la segona meitat del segle. Les seves innombrables empreses i iniciatives, la majoria culminades amb èxit, testifiquen l’enorme capacitat d’Urgellés per a treballar en diversos fronts d’activitat empresarial. La seva mort sobtada el 1980, als 56 anys, ens va deixar la incògnita de fins a on hauria arribat la seva carrera empresarial. Tenia Urgellés un dinamisme multiplicador, que projectava en noves iniciatives empresarials, a les quals es dedicava amb rigor i constància, fugint del pecat venial de no pocs emprenedors que obren diversos fronts: posar més fantasia en els projectes, que dedicació i continuïtat. Deia Urgellés que no feia més perquè no trobava gent de confiança que li dirigís els seus nous projectes. Fill del comerciant local Ramon Urgellés Grifoll, va heretar d’aquest alguns negocis, però va ser la seva capacitat de risc i olfacte d’oportunitats el que portaria Josep Urgellés a aconseguir prestigi com a empresari. Les seves empreses i participacions en sectors com l’agroalimentari, transport, immobiliari, hoteler, avícola i financer, entre altres, li van portar al fet que en vida se’l conegués també com l’Onassis de Reus, un renom local molt estès. Estudiant d’enginyeria, deixà la carrera per motius de salut i va acabar endinsant-se en el món dels negocis. El primer d’ells va ser la creació de la societat Hijos de Ramon Urgellés, conformada per ell mateix i el seu germà Joan. Aquesta empresa va crear tres divisions de negoci: una societat dedicada a la producció de sabó de la marca Monur, una altra especialitzada en destil·lats alcohòlics, amb seu a l’Espluga de francolí, i una tercera especialitzada en l’extracció d’oli. Paral·lelament, Urgellés entra en el sector de la fruita seca i en el de les proteïnes i grasses; aquesta última activitat experimentava en els anys cinquanta un gran enlairament. Neix així Proteínas y Grasas SA (Prograsa), especialitzada en l’extracció d’oli de soia i producció de farina. Durant anys es va dir de Prograsa que era l’importador més gran espanyol de soja dels Estats Units, en competència amb la tarragonina Indujosa. Adquireix posteriorment Urgellés l’empresa Taisa, del sector agroalimentari, per a més tard crear la Compañía Reusense de Nutrición Animal (Corena), que produirà pinsos i participarà com a accionista majoritària en diverses granges. A Corena Urgellés controla el 60% de les accions, mentre que el restant 40% està en mans de la companyia Nanta. Junt amb Anton Borràs crearia Grexaval, un referent en l’exportació d’avellanes i ametlles, encara que després se separarien. El boom avícola a Reus portaria Urgellés a crear la fàbrica d’incubadores Wilcon. Posaria en marza també la granja de porcí Pecuarias La Creu de Prades. A través d’una altra de les seves empreses, la Compañía Reusense de Inversiones, Urgellés pren la major part del capital de la societat d’autobusos La Hispania, que s’havia creat en 1909 i de gran tradició al Baix Camp. Posteriorment, en 1973, a través de La Hispania, Urgellés es fa amb l’empresa del Carrilet Reus-Salou (Compañía Reusense de Tranvías SA), fins a la clausura el 1975 del servei que unia Reus amb Salou. En els 70 i després de vendre Prograsa, Urgellés posa en marxa amb altres socis Financiera de Reus, de la qual controla el 40%. El negoci va ser molt profitós fins a l’arribada de la crisi en el sector, víctima, precisament, del boom creditici. L’empresa es dissol en 1985. Com a constructor i promotor l’activitat d’Urgellés va ser realment destacada. En el capítol centrat en Antonio Pedrol Rius hem esmentat la participació d’Urgellés en la promotora Nuestra Señora de Núria. Associada a aquesta societat, els mateixos socis van crear la Sociedad de Aguas Coto de Salou, per al sumimnistre d’aigua. Societat que, al cap d’uns anys, ja en democràcia, va parar a ser propietat de l’Ajuntament de Salou. Les seves innombrables empreses i iniciatives testifiquen l’enorme capacitat d’Urgellés per a treballar en diversos fronts d’activitat empresarial. Sens dubte, un dels empresaris més importants que ha donat Reus en el segle XX. També va crear la societat Urbanida, dedicada a sòl industrial i construcció de naus. Per altra banda, s’associa amb Enrique Fontana sota el paraigua de la societat Rianes, que aixecarà com ja hem apuntat en aquest mateix llibre el complex d’habitatges de Vell Park a Reus. Per a donar servei als seus projectes immobiliaris, Urgellés posaria en marxa la constructora Pronur. I ja hem esmentat també la creació de les societats instrumentals Cotaresa, Garricasa i Mirador de Tarragona SA, amb la finalitat d’adquirir els terrenys que pretenia vendre a la Ford. Amb la intenció d’abordar obres al port de Tarragona, i juntament amb els germans José i Ricardo Vilar i l’empresari vasc Luis Olarra, Urgellés va constituir la companyia anònima Explotaciones Portuarias, que va tindre un curt recorregut. Va tenir també Urgellés un paper destacat en el sector hoteler, amb la seva entrada com a accionista en la cadena Hesperia, a través de les seves participacions en hotels com el Park Hotel Troia ( Tenerife) i Hotel Sant Just (Sant Just Desvern). A San Lorenzo del Escorial Urgellés adquereix l’Hotel Felipe II amb la idea que, amb l’obertura del joc a Espanya, es pogués instal·lar un casino; projecte que finalment no es va concretar. A Reus va ser un dels promotors de l’Hotel Gaudí, en el qual van participar 37 accionistes locals. Van crear el 1964 la societat Fomento Reusense SA, amb un capital social de 14 milions de pesetes. Aficionat a la Nàutica, Urgellés serà cofundador del Club Nàutic Salou, i durant un curt espai de temps va presidir el Club Natació Reus Ploms. Casat amb Josepa Homdedeu Vidal, Urgellés va tenir sis fills. L’únic baró, Ramon, ha seguit el deixant empresarial del seu pare.

Redessa presenta una jornada dedicada a explicar les línies de finançament per a startups i pimes

Reus Empresa 24/04/2023 El pròxim 3 de maig el Foyer Marià Fortuny de firaReus Events acollirà la jornada «Emprenent el futur que volem», dedicada a explicar les línies de finançament per a startups i pimes que ofereix ENISA (Empresa Nacional de Innovación SA), entitat que depèn de la Direcció General d’Indústria i de la petita i mitjana empresa, del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. L’acte començarà a les 10 del matí amb la presentació dels préstecs per a finançar projectes innovadors i de creixement empresarial que farà el tècnic d’ENISA, Ignacio Liñan. A continuació, els assistents també tindran l’oportunitat de conèixer l’experiència de tres empreses del territori que han rebut finançament a través d’ENISA. Es tracta d’E-Agora, Etecnic i Biosfer Teslab. Després d’una petita pausa, hi haurà tècnics d’ENISA disponibles per revisar projectes d’empresa i concretar l’encaix del teu projecte amb les diferents línies de finançament. La jornada s’emmarca en els serveis de la Incubadora TIC de REDESSA. La inscripció és gratuïta i es pot fer clicant aquí.

L’AEH Reus posa en marxa les Jornades de l’Arròs Ganxet del 28 d’abril al 28 de maig amb 22 restaurants participants

Reus Empresa 24/04/2023 El celler De Muller han acollit aquest matí de dilluns la presentació de les 2es Jornades Gastronòmiques de l’Arròs Ganxet de Reus, les quals compten amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus i amb el patrocini d’Arròs Bayo i Bodegas De Muller. Les jornades tindran lloc del 28 d’abril al 28 de maig. Les receptes proposades pels 22 restaurants participants estan creades «amb ingredients de primera qualitat que es produeixen i s’elaboren prop de la capital del Baix Camp», segons s’ha apuntat a la roda de presentació de l’esdeveniment gastronòmic. “A cada restaurant hi trobareu una manera única d’interpretar l’arròs ganxet i de representar la diversitat culinària de la nostra població, construïda a partir de tots els productes de primera qualitat que ens rodegen”, ha recalcat el president de l’Associació d’Empresaris de l’Hostaleria (AEH) de Reus, Víctor Perales. Les receptes estan elaborades amb arròs Bayo, qui des de 1860 cultiva al Delta de l’Ebre i acompanyades amb vins de Bodegas De Muller. El xef reusenc guardonat amb un Sol Repsol Ferran Cerro ha estat l’encarregat d’elaborar un arròs ganxet maridat amb vins De Muller per a l’ocasió, aquest dilluns, a la presentació de l’esdeveniment. Des del departament de vendes de De Muller, Xavier Salon ha afirmat que “hem apostat fort per aquestes jornades perquè creiem que és un acte que es pot consolidar. És un molt bon senyal que estiguem celebrant una segona edició”. En representació d’Arròs Bayo, Santos Martínez ha manifestat que “estem treballant per fer que Reus sigui gastronòmicament un lloc de trobada de referència al país. Estem aquí per donar suport al concepte de qualitat que caracteritza aquestes jornades”. Per la seva part, el president del Tomb de Reus, Jacint Pallejà, ha explicat que “avui posem una baula més en la cadena de col·laboració entre la nostra entitat i l’AEH, que encetàvem fa un any i que ja ha demostrat portar molts èxits”. La regidora de Promoció, Montserrat Caelles, ha finalitzat l’acte tot destacant que “aquestes són unes jornades que aporten riquesa i prestigi a la ciutat. Reus es troba entre el mar i la muntanya, sent un aparador de la oferta gastronòmica del territori. Des de Reus Promoció estem determinats a continuar impulsant el patrimoni, els productes de proximitat i el comerç.”

Reus participarà a la fira de Formació Professional Camins d’FP, els dies 26 i 27 d’abril

Reus Empresa 20/04/2023   Aquest dijous al matí s’ha presentat la fira de formació professional Camins d’FP que enguany acollirà la ciutat de Tarragona i que tindrà lloc al Palau Firal i de Congressos els pròxims dies 26 i 27 d’abril. La fira concentrarà en un únic espai l’àmplia oferta formativa que existeix al territori, amb la participació de més d’una trentena de centres de formació professional i ocupacional de les comarques tarragonines. Durant la fira, els nois i noies estudiants del territori tenen l’oportunitat de conèixer de primera mà l’oferta formativa de cada institut en un moment en què han de triar estudis i sortides professionals. La fira s’adreça, principalment, a l’alumnat dels darrers cursos de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), però també a professionals de l’àmbit educatiu i a persones interessades a millorar la seva ocupabilitat a través de l’actualització professional. La principal novetat d’enguany és que, a banda dels centres formatius, la fira Camins d’FP comptarà amb sis estands expositors de diferents sectors econòmics del territori: de la construcció, del metall, el sector químic, serveis industrials, hoteleria i turisme i instal·lacions energètiques. Aquests estands estaran gestionats per els següents agents sectorials: AEQT, APEMTA, AEST, Fundació Laboral de la Construcció, Foconta, Gremi d’empreses instal·ladores de Tarragona, Ematsa, Comaigua, AEH i FEHT. Durant la presentació, el conseller d’Educació i Ocupació de l’Ajuntament de Tarragona, Manel Castaño, ha destacat que en l’edició d’enguany “s’ha posat en el centre sectors de gran ocupabilitat però amb baixa demanda i que necessiten talent”. Per la seva banda, Sofia Moya, directora territorial del Departament d’Empresa i Treball, Serveis Territorials a Tarragona, ha manifestat que “l’evolució de la fira és incloure oferta i demanda específica del territori, donar més rellevància a les experiències vivencials i potenciar la part orientativa i la visió de sostenibilitat”. Finalment, Diego Cañavate, director adjunt del Departament d’Educació, Serveis Territorials a Tarragona, ha manifestat que la fira “no s’adreça només a alumnes i joves sinó a tota la població perquè l’FP té oferta per a tothom”. L’entrada a la fira Camins d’FP és lliure i gratuïta: només han de fer inscripció prèvia les entitats, els centres de formació, els instituts i els agents educatius amb grups acompanyants i es poden apuntar en aquest enllaç. Activitats lúdiques i educatives Aquesta és la quarta vegada que se celebra aquest esdeveniment i la segona que l’acull la ciutat de Tarragona. La fira oferirà un espai d’orientació acadèmica i professional adreçat a les persones que tinguin interès a desenvolupar itineraris curriculars vinculats a l’FP i diverses activitats lúdiques, esportives i educatives que es duran a terme tant dins com fora del recinte firal. Entre les activitats orientatives, destaca la jornada tècnica “Actualitat i perspectives de la Formació Professional a Catalunya”, que tindrà lloc el 26 d’abril de 12 a 13.30 h. Dins del recinte hi haurà demostracions de tall de pernil, de realitat virtual, tallers de cuina, de pròtesis dentals entre d’altres i a l’espai exterior estan programades activitats demostratives de tècniques de soldadura, activitats amb cavalls, activitats esportives diverses, activitats amb vehicle d’emergències, activitats forestals i de jardineria. La fira està organitzada conjuntament entre els ajuntaments de Tarragona, Reus, Valls, Cambrils, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant; els consells comarcals del Priorat i de la Conca de Barberà; la Diputació de Tarragona; el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE). A banda de totes les institucions organitzadores, la fira Camins d’FP compta amb la col·laboració de Tarragona Turisme, el Port de Tarragona, la Cambra de Comerç de Tarragona, Bic Graphic, Sorigué, Parc Central, el Consell d’FP de Tarragona i el centre d’informació Europe Direct Tarragona, que col·labora amb l’activitat en el marc de l’Any Europeu de les Competències.

Reus Espais Vius amplia el termini dels ajuts al 30 de novembre

Reus Empresa 20/04/2023   El projecte de revitalització comercial Reus Espais Vius, que promou la regidoria d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, amplia el termini de presentació de sol·licituds per acollir-se als ajuts per impulsar negocis de triple impacte als locals buits de la primera i segona fase del projecte fins el 30 de novembre de 2023. El termini, inicialment previst pel 30 de maig, s’amplia per exhaurir l’import dels ajuts i perquè els projectes que actualment estan en assessorament, i els que es puguin anar incorporant, disposin del temps suficient per tal de finalitzar la definició del projecte i les obres o intervencions als locals. El projecte Reus Espais Vius va iniciar-se al mes de desembre de 2021 amb una primera fase d’actuació al raval Robuster i el raval de Sant Pere. En aquesta primera fase s’han obert set locals i en les properes setmanes/mesos s’instal·laran set més. El passat mes de novembre es va iniciar la segona fase del  projecte, que es va estendre al Raval del Pallol, Martí Folguera, la Plaça de la Sang i les Galeries Nou Centre. A la segona fase es van incorporar 24 locals buits, un d’ells va obrir el passat mes de març, la Cuina de la Montse, i actualment deu persones emprenedores estan rebent assessorament i acompanyament per definir els seus projectes. La tercera fase, anunciada al mes de març, es troba en procés d’adhesions dels propietaris de locals buits que hi vulguin participar.

Cons de gelats per tota Europa

Joan Antoni Domènech 20/04/2023   Quan José Rodríguez Vega treballava com a director a la fàbrica de galetes i caramels Victoria a Badalona, una de les més importants d’Espanya en els anys vint, segurament no podia imaginar el que el futur anava a oferir a la seva família, una saga d’emprenedors reusencs amb diverses ramificacions i molt actius en diversos sectors. Productos Virginias va ser la gran marca associada a la família, però va haver-hi altres empreses d’èxit. A principis de la dècada dels setanta, Hermanos Rodríguez, la capçalera del hòlding familiar, era la distribuïdora a Espanya dels gelats Frigo, propietat de la multinacional Unilever. En aquest temps, la nord-americana Big Drum, líder mundial en la producció de cons per a gelats, volia aixecar una planta a Espanya. La legislació de l’època obligava a les firmes estrangeres que volguessin instal·lar-se al nostre país a buscar un soci local. Unilever els fa arribar als Rodríguez aquesta possibilitat: així neix en 1975 Big Drum Ibérica, una joint venture entre la família Rodríguez i Big Drum, al 50%. Espanya presentava un mercat d’enormes possibilitats, gràcies a l’augment del nombre de frigorífics en les llars i l’expansió del turisme. Els famosos ‘cornetto’ acabaven de llançar-se a Europa, i, al nostre país, únicament la firma Avidesa, amb el seu famós ‘Apol·lo’, comercialitzava els gelats amb aquest disseny, encara que la galeta en forma de con d’Avidesa no suportava les baixes temperatures d’emmagatzematge i presentava un aspecte poc atractiu per al consumidor. Aquest era el gran repte: fer un con que quedés cruixent mentre es consumia el gelat. Big Drum volia aprofitar l’experiència de Productos Virginias i per a això, durant els primers tres anys d’activitat de Big Drum Ibèrica, els cons es fabricarien en la seu de Virginias, en el passeig Prim, amb maquinària nord-americana. De la planta de Reus, propietat al 50% de Hermanos Rodríguez i Big Drum, van arribar a sortir 300 milions de cons anualment, i durant molts anys va ser la filial de Big Drum més rendible a tot el món. La gran demanda del producte va portar a l’empresa a invertir en una nova planta. Així, en 1978 es posa en marxa la nova fàbrica, en l’avui carrer Milà i Fontanals. El volum de comandes es dispara; Big Drum Ibérica tenia pràcticament el monopoli en el seu sector -concentrava més del 90% del mercat- arribant a produir cons per a Nestlé, Avidesa, Frigo, Miko, i altres marques. Excepte una petita empresa a Barcelona, la galeta de gelat produïda a Reus no tenia competència. Des de Reus s’exportava a tota Europa, ja que era la planta en la qual sortia més barata la producció de tots els centres que tenia Big Drum en el continent. De la planta reusenca van arribar a sortir 300 milions de cons anualment, i durant molts anys va ser la filial de Big Drum més rendible a tot el món. La fàbrica treballa 24 h/ 7 dies a la setmana durant deu mesos. En 1989, un dels seus millors anys, la societat va aconseguir uns beneficis de 600 milions de pessetes. La multinacional Nestlé, en plena fase expansiva en el sector gelat, adquireix en 1991 Big Drum Ibèrica, malgrat que Hermanos Rodríguez era refractari a la venda. Amb aquesta compra, Nestlé volia monopolitzar el mercat de galetes per a gelats, però no obté els resultats que esperava. Passa de ser client de Big Drum a ser proveïdor de la seva competència en el sector: a la llarga, un error. Els objectius no es compleixen. Nesttlé cerca per tota Europa un comprador que no troba. Finalment, en 1995 directius de Big Drum a Reus compren l’empresa a Nestlé mitjançant una operació de management by out. Se succeeixen a partir de llavors nous canvis en l’accionariat. Entre 1998 i 2000 l’empresa acumula un deute important. En 2014 la multinacional galletera belga D’Hoore Group passa a controlar l’empresa en adquirir el 80% de les accions. Tres anys més tard, Big Drum Ibèrica passa a denominar-se Dupon Biscuits Ibèrica.

L’ONCE dedica un cupó al 50 aniversari de la Llotja de Reus

Reus Empresa 19/04/2023   Avui tingut lloc, a la Cambra de Comerç de Reus, l’acte de presentació del cupó que l’ONCE dedica el proper dimarts 25 d’abril al 50 aniversari de la Llotja de Reus. Patricio Cárceles, director general adjunt de Joc de la Direcció General de l’ONCE i Enric Botí, delegat de l’ONCE a Catalunya; han lliurat a Jordi Just, president de la Cambra de Comerç de Reus, una imatge emmarcada del cupó. També ha participat Fran Sánchez, director d’ONCE a Reus. La Llotja de Reus, que gestiona la Cambra de Comerç de Reus, és la institució més antiga de Reus, ja que el seu origen es remunta al 1309 quan el rei Jaume II «El Just» va concedir a la ciutat el privilegi de fer el Mercat dels Dilluns. “És una satisfacció que La Llotja sigui protagonista del nostre cupó. Estem al costat del teixit productiu i de les persones de casa nostra i volem contribuir a fer una societat més pròspera, justa i inclusiva”, ha manifestat Enric Botí, delegat de l’ONCE a Catalunya. L’any passat la Llotja es va convertir en la primera de Catalunya i la quarta de l’Estat en merèixer el reconeixement com a Llotja de referència per la cotització específica de quatre productes, l’avellana, l’ametlla, la garrofa i els ous, que il·lustren una part del cupó. Un fet que, en paraules del President de la Llotja, Jordi Just, constitueix “una demostració de la vigència de la institució més antiga de la ciutat, amb un ampli impacte sobre el seu territori d’influència. Per això és tan important que l’ONCE hagi tingut l’atenció de dedicar un cupó a la Llotja, perquè corrobora la importància de la institució i la seva trajectòria a casa nostra”. ‘El Grup Social ONCE, un model únic al món’ Patricio Cárceles, director general adjunt de Joc de l’ONCE; ha explicat “El model únic al món del Grup Social ONCE” en una conferència al Vermut Cambra. “Un model que engloba serveis personalitzats i especialitzats en tots els àmbits que pot necessitar una persona cega o amb discapacitat visual greu: educació, ocupació, rehabilitació, ajudes tècniques, comunicació i accés a la informació, cultura, esport i oci”, va detallar Cárceles. I ha afegit: “L’ONCE els dona a més de 72.000 persones afiliades gràcies a la solidaritat que milers de ciutadans fan cada dia amb la compra de la loteria responsable, social i segura de l’Organització”. 

Nova convocatòria dels ajuts a les empreses i als nous emprenedors corresponent a l’any 2023

Reus Empresa 19/04/2023   L’Ajuntament de Reus publica avui, 19 d’abril de 2023, al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona (BOPT) la convocatòria corresponent a l’any 2023 per a la concessió de subvencions a les empreses i als nous emprenedors que atorga l’Ajuntament, a través de la Regidoria d’Empresa i Ocupació, per afavorir l’impuls i la dinamització econòmi ca. La convocatòria dels ajuts per 2023 està dotada amb 85.000 euros i es podrà demanar a partir de demà, 20 d’abril i fins l’1 d’octubre de 2023. Es plantegen les següents línies de subvencions: Foment a la creació i establiment d’empreses a Reus. Destinada a les empreses de recent creació amb un establiment a Reus i que realitzin una inversió mínima de 5.000 euros per la seva posada en funcionament. Aquesta línia està dotada amb 65.000 euros, ampliables en funció de les sol·licituds rebudes i de les disponibilitats pressupostàries. Foment al manteniment d’un establiment o negoci a través d’un traspàs. Per a les empreses establertes a Reus, que adquireixen un negoci ja en funcionament, que continuïn la seva activitat econòmica en el mateix establiment i que hagin realitzat una inversió mínima de 5.000 euros en despeses subvencionables. Aquesta línia està dotada amb 20.000 euros. Podran ser beneficiaris de les subvencions les persones que compleixin els requisits generals i específics fixats a les bases i que hagin iniciat l’activitat econòmica o el realitzat el canvi de titularitat del negoci a través d’un traspàs entre el dia entre el dia 1 d’agost de 2022 i el dia 30 de setembre de 2023. En les dues línies, la quantia màxima de la subvenció serà de 2500 euros i les despeses subvencionables inclouen projectes tècnics d’enginyeria, interiorisme, decoració o d’arquitectura, obres, instal·lacions, mobiliari o equipament tècnic, entre altres. La inversió mínima es manté com l’any passat, en 5.000 euros. D’altra banda, per obtenir els ajuts serà un criteri indispensable participar en una sessió d’ assessorament per incorporar criteris d’impacte social, econòmic i mediambiental als negocis, que s’organitzen des del servei d’assessorament a l’empresa o l’emprenedoria. El tràmit es podrà realitzar de forma telemàtica a partir de demà a la seu electrònica de l’Ajuntament.