Joan Antoni Domènech
27/04/2023
No ens equivocarem si enquadrem a Josep Urgellés Morell entre els empresaris més importants que ha donat Reus en el segle XX, i, per descomptat, entre els tres o quatre destacats de la segona meitat del segle. Les seves innombrables empreses i iniciatives, la majoria culminades amb èxit, testifiquen l’enorme capacitat d’Urgellés per a treballar en diversos fronts d’activitat empresarial.
La seva mort sobtada el 1980, als 56 anys, ens va deixar la incògnita de fins a on hauria arribat la seva carrera empresarial. Tenia Urgellés un dinamisme multiplicador, que projectava en noves iniciatives empresarials, a les quals es dedicava amb rigor i constància, fugint del pecat venial de no pocs emprenedors que obren diversos fronts: posar més fantasia en els projectes, que dedicació i continuïtat. Deia Urgellés que no feia més perquè no trobava gent de confiança que li dirigís els seus nous projectes.
Fill del comerciant local Ramon Urgellés Grifoll, va heretar d’aquest alguns negocis, però va ser la seva capacitat de risc i olfacte d’oportunitats el que portaria Josep Urgellés a aconseguir prestigi com a empresari. Les seves empreses i participacions en sectors com l’agroalimentari, transport, immobiliari, hoteler, avícola i financer, entre altres, li van portar al fet que en vida se’l conegués també com l’Onassis de Reus, un renom local molt estès.
Estudiant d’enginyeria, deixà la carrera per motius de salut i va acabar endinsant-se en el món dels negocis. El primer d’ells va ser la creació de la societat Hijos de Ramon Urgellés, conformada per ell mateix i el seu germà Joan. Aquesta empresa va crear tres divisions de negoci: una societat dedicada a la producció de sabó de la marca Monur, una altra especialitzada en destil·lats alcohòlics, amb seu a l’Espluga de francolí, i una tercera especialitzada en l’extracció d’oli.
Paral·lelament, Urgellés entra en el sector de la fruita seca i en el de les proteïnes i grasses; aquesta última activitat experimentava en els anys cinquanta un gran enlairament. Neix així Proteínas y Grasas SA (Prograsa), especialitzada en l’extracció d’oli de soia i producció de farina. Durant anys es va dir de Prograsa que era l’importador més gran espanyol de soja dels Estats Units, en competència amb la tarragonina Indujosa.
Adquireix posteriorment Urgellés l’empresa Taisa, del sector agroalimentari, per a més tard crear la Compañía Reusense de Nutrición Animal (Corena), que produirà pinsos i participarà com a accionista majoritària en diverses granges. A Corena Urgellés controla el 60% de les accions, mentre que el restant 40% està en mans de la companyia Nanta. Junt amb Anton Borràs crearia Grexaval, un referent en l’exportació d’avellanes i ametlles, encara que després se separarien. El boom avícola a Reus portaria Urgellés a crear la fàbrica d’incubadores Wilcon. Posaria en marza també la granja de porcí Pecuarias La Creu de Prades.
A través d’una altra de les seves empreses, la Compañía Reusense de Inversiones, Urgellés pren la major part del capital de la societat d’autobusos La Hispania, que s’havia creat en 1909 i de gran tradició al Baix Camp. Posteriorment, en 1973, a través de La Hispania, Urgellés es fa amb l’empresa del Carrilet Reus-Salou (Compañía Reusense de Tranvías SA), fins a la clausura el 1975 del servei que unia Reus amb Salou.
En els 70 i després de vendre Prograsa, Urgellés posa en marxa amb altres socis Financiera de Reus, de la qual controla el 40%. El negoci va ser molt profitós fins a l’arribada de la crisi en el sector, víctima, precisament, del boom creditici. L’empresa es dissol en 1985.
Com a constructor i promotor l’activitat d’Urgellés va ser realment destacada. En el capítol centrat en Antonio Pedrol Rius hem esmentat la participació d’Urgellés en la promotora Nuestra Señora de Núria. Associada a aquesta societat, els mateixos socis van crear la Sociedad de Aguas Coto de Salou, per al sumimnistre d’aigua. Societat que, al cap d’uns anys, ja en democràcia, va parar a ser propietat de l’Ajuntament de Salou.
Les seves innombrables empreses i iniciatives testifiquen l’enorme capacitat d’Urgellés per a treballar en diversos fronts d’activitat empresarial. Sens dubte, un dels empresaris més importants que ha donat Reus en el segle XX.
També va crear la societat Urbanida, dedicada a sòl industrial i construcció de naus. Per altra banda, s’associa amb Enrique Fontana sota el paraigua de la societat Rianes, que aixecarà com ja hem apuntat en aquest mateix llibre el complex d’habitatges de Vell Park a Reus. Per a donar servei als seus projectes immobiliaris, Urgellés posaria en marxa la constructora Pronur. I ja hem esmentat també la creació de les societats instrumentals Cotaresa, Garricasa i Mirador de Tarragona SA, amb la finalitat d’adquirir els terrenys que pretenia vendre a la Ford. Amb la intenció d’abordar obres al port de Tarragona, i juntament amb els germans José i Ricardo Vilar i l’empresari vasc Luis Olarra, Urgellés va constituir la companyia anònima Explotaciones Portuarias, que va tindre un curt recorregut.
Va tenir també Urgellés un paper destacat en el sector hoteler, amb la seva entrada com a accionista en la cadena Hesperia, a través de les seves participacions en hotels com el Park Hotel Troia ( Tenerife) i Hotel Sant Just (Sant Just Desvern). A San Lorenzo del Escorial Urgellés adquereix l’Hotel Felipe II amb la idea que, amb l’obertura del joc a Espanya, es pogués instal·lar un casino; projecte que finalment no es va concretar. A Reus va ser un dels promotors de l’Hotel Gaudí, en el qual van participar 37 accionistes locals. Van crear el 1964 la societat Fomento Reusense SA, amb un capital social de 14 milions de pesetes.
Aficionat a la Nàutica, Urgellés serà cofundador del Club Nàutic Salou, i durant un curt espai de temps va presidir el Club Natació Reus Ploms. Casat amb Josepa Homdedeu Vidal, Urgellés va tenir sis fills. L’únic baró, Ramon, ha seguit el deixant empresarial del seu pare.
