PIMEC constata que les pimes tarragonines presenten una millor competitivitat que la mitjana de Catalunya
Reus Empresa 8/11/2023 PIMEC Tarragona ha constatat avui que les pimes tarragonines presenten una millor competitivitat que la mitjana del conjunt de les demarcacions. Així se’n desprèn de l’estudi “La pime a Tarragona”, el qual desgrana i analitza les dades territorials de l’Anuari de la Pime Catalana 2023 i s’ha presentat avui en una roda de premsa a la seu de la patronal al territori. El president de PIMEC Tarragona, Jordi Ciuraneta, ha parlat en la seva intervenció de la situació actual del teixit empresarial del territori: “Ens trobem en un context de desacceleració econòmica i s’ha de destacar la capacitat de resiliència que tenen les pimes de la demarcació”. Seguidament, ha aprofitat l’ocasió per tornar a reclamar a les administracions públiques “mesures i eines per impulsar la competitivitat, la viabilitat i la productivitat”; i ha posat com a exemple l’acceleració de l’execució dels fons europeus, agilitzar la burocràcia administrativa, i impulsar i millorar les infraestructures, com el Corredor Mediterrani o l’AP7”, entre altres qüestions estratègiques. Així mateix, Ciuraneta ha fet incís en l’impuls del món rural, tot recordant la importància de les mesures que van quedar reflectides en el Pla 2/15. En aquest sentit, ha assenyalat que “és fonamental generar ocupació i riquesa a les zones menys afavorides de l’entorn rural i forestal”. D’altra banda, ha exigit mesures urgents i ajuts directes a les empreses en relació als efectes de la sequera i, tal com proposa el manifest “Aigua i futur” impulsat per PIMEC, ha demanat un gran acord per a la gestió de l’aigua amb un debat de cohesió territorial, entre altres propostes. Finalment, el president de PIMEC Tarragona a fet referència als Fons de Transició Nuclear, tot indicant que “han de generar ocupació a les Terres de l’Ebre” i defensant “que les pimes siguin les principals beneficiàries”. Per això, ha demanat que es mantinguin els llocs de treball ja existents i que es promoguin i financin “projectes que en generin de nous amb l’objectiu que les nostres pimes puguin créixer i ser més competitives i productives per assumir nous projectes d’inversió”. Per part seva, l’economista de PIMEC, David Fortuny, ha explicat les xifres més destacades del territori, tot posant de manifest que “el 99,6% de les empreses a Tarragona són pimes, amb un total de 57.762 d’empreses”, i ha dit que aquestes registren el 73,3% dels ocupats per compte aliè de la població tarragonina: 180.455 persones en total. En termes generals, ha assegurat que Tarragona suposa el 10,1% de les pimes de Catalunya i integra el 9,5% dels afiliats a les pimes. A continuació, Fortuny ha parlat de la rendibilitat: “Tarragona se situa lleugerament per sota de la mitjana de les demarcacions”. A més, ha afegit que també presenta una productivitat inferior. “L’estructura financera mostra que la pime de Tarragona va presentar al 2021 una menor capitalització”, ha constatat abans d’apuntar que l’evolució entre 2020-2021 va ser positiva, tot experimentant una millora tant en rendibilitat, productivitat i competitivitat. “Així i tot, l’endeutament va créixer lleugerament, en especial el de curt termini”, ha conclòs el seu discurs.
Oberta la nova línia d’ajuts a empreses que contractin persones de Reus en situació d’atur
T.E. 8/11/2023 L’Ajuntament de Reus, a través de la Regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació, ha obert la nova convocatòria d’ajuts per a les empreses i autònoms que ampliïn la seva plantilla amb la contractació laboral de persones en situació d’atur i que estiguin empadronades a la ciutat. La publicació de les bases al BOPT s’ha fet efectiva aquest dimecres, 8 de novembre, i l’ajut es pot sol·licitar fins el pròxim 30 de novembre. La convocatòria s’ha dotat amb 70.000 euros i podran ser beneficiàries les empreses amb menys de 50 treballadors. La durada mínima dels contractes laborals haurà de ser de 6 mesos a jornada completa i les persones treballadores hauran d’estar empadronades a Reus amb un mínim de dos mesos d’antelació a l’inici de la convocatòria. El regidor d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats, destaca que aquesta nova línia d’ajuts «és una mostra més de la ferma voluntat de l’Ajuntament de Reus d’incentivar la creació de llocs de treball i de fomentar la inserció laboral, reforçar l’emprenedoria i les petites i mitjanes empreses de la ciutat». Les bases d’aquesta convocatòria inclouen altres requisits com ara: Que les empreses no hagin reduït el nombre de treballadors, ni hagin fet cap acomiadament improcedent durant el període de la convocatòria i de la contractació. No haver dut a terme cap expedient de regulació d’ocupació ni tenir treballadors en ERTO. Que la persona contractada no hagi tingut cap vincle contractual amb l’empresa durant els últims tres anys i estigui empadronada a Reus. Finalment, s’estableix un màxim d’una contractació subvencionables per empresa durant la vigència de la present convocatòria. La concessió dels ajuts es farà per ordre d’entrada al registre fins a esgotar el pressupost. L’import a concedir a cadascun dels beneficiaris serà de 5.000 € per persona contractada i aquests rebran el 70% en el moment de la concessió de la subvenció i la resta una vegada justificat el període de contractació de sis mesos. Tramitació dels ajuts Les sol·licituds s’hauran de presentar de manera telemàtica a la seu electrònica de l’Ajuntament de Reus, https://seu.reus.cat, emprant el tràmit Subvencions a empreses i autònoms pel foment de l’ocupació 2023 . El període subvencionable serà el comprès entre el dia 1 de setembre de 2023 i el 31 d’Agost 2024. Les justificacions s’hauran de presentar de manera telemàtica dins el termini de 7 mesos des de l’inici de la contractació, a la seu electrònica de l’Ajuntament de Reus, https://seu.reus.cat, emprant el tràmit Justificació de subvenció a empreses pel foment de l’ocupació 2023 .
El TIC Sud impulsa la jornada Woman in Tech 2023
Reus Empresa 8/11/2023 El Clúster TIC Catalunya Sud impulsa una nova edició del Woman in Tech a Reus amb l’objectiu de posar el focus en el talent i la importància de les dones al sector tecnològic de Catalunya. La sessió comptarà amb la participació de diferents professionals, que exposaran les seves experiències i perspectives sobre la situació de la dona al sector TIC. Marta Clua, responsable de sector públic de Basetis serà l’encarregada d’obrir la jornada. Clara Brull de Grup CBS Quality moderarà la taula rodona ‘Potencial disruptor de les dones TIC’ en al qual participaran Maria Luisa Muñoz, CTO de Grupo Castilla; Maria Santos del TIC Sud i CEO de Krush; Marina Prats, sòcia i gestora d’activitats Young IT Girls i Gestora de projectes de la Fundació I2CAT i Montserrat Guàrdia, presidenta del Consell Social de la UPC. Per altra banda, la sessió comptarà també amb la ponència sobre lideratge femení de Marcela Varas, COO de NeedCarHelp, i amb la conferència de Chelo Fernández, cap d’Innovació Territorial del Mobile World Capital. La cloenda anirà a càrrec de Sandra Guaita, alcaldessa de Reus i Liliana Arroyo, directora general de Societat Digital de la Generalitat de Catalunya. La Jornada Woman in Tech tindrà lloc el dimarts 14 de novembre a les 10:30h al Foyer Marià Fortuny de firaReus. La iniciativa, impulsada pel Clúster TIC Catalunya Sud, és possible gràcies a la col·laboració de Sinergia, Secartys, la Fundació I2CAT, l’Ajuntament de Reus, Grupo Castilla, Basetis i REDESSA. L’esdeveniment compta també amb el suport de la Diputació de Tarragona i la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili, REDESSA i l’Ajuntament de Reus.
Reus viurà la 26ena edició de la Fira de l’Oli DOP Siurana aquest cap de setmana
Reus Empresa 7/11/2023 La plaça de la Llibertat començarà a preparar-se a partir de demà dimecres per rebre durant els dies 10 i 11 de novembre la 26ena edició de la Fira de l’Oli DOP Siurana (festa de l’oli nou), un certamen organitzat conjuntament per l’Agència de Promoció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus, el Consell Regulador de la DOP Siurana i la Unió Corporació Alimentària de Reus, en la que són presents els productors més importants de la Denominació d’Origen, que presenten de forma col·lectiva el seu oli nou. Reus continua sent la primera Fira de Catalunya on es presenta de forma conjunta l’oli nou de la temporada, i el primer lloc on els assistents tenen la possibilitat de tastar i comprar prop d’una vintena olis nous diferents de la denominació d’origen protegida Siurana. Concretament, durant els dies de la Fira, els visitants podran tastar l’oli de 14 productors de la DOP Siurana al mateix tems que podran gaudir de la seva vessant més lúdica i festiva, ja que es realitzen un gran nombre d’activitats dirigides a tots els públics, especialment el familiar. La inauguració de la Fira serà divendres 10 de novembre a les 19:00 h. Esmorzar solidari amb la Marató Entre les activitats paral·lels cal destacar com a principal novetat l’esmorzar degustació del dissabte el matí, que enguany és un esmorzar solidari i el 50% de la recaptació anirà destinada a la Marató de TV3. L’embotit que es servirà a l’esmorzar està elaborat per Casa Borrull, que aquest any servirà llonganissa elaborada amb la recepta tradicional de la casa. Pels més petits el berenar de pa amb oli i xocolata del divendres a la tarda, amb l’objectiu de promocionar el producte recuperant aquest tradicional berenar, que estarà preparat pel Gremi de Formers de Reus i Comarca i que anirà acompanyat per Tastets de Dansa, a càrrec l’Escola de Dansa del Centre de Lectura de Reus amb motiu del seu 75è aniversari. Una setmana especialment dedicada a l’oli nou DOP Siurana En el marc de la Fira de l’Oli DOP Siurana s’organitza un extens programa d’activitats durant la setmana en que es celebra el certamen, convertint Reus en la capital de l’oli Siurana durant aquells dies amb l’objectiu que l’arribada de l’oli nou sigui tota una festa. Les entitats comercials, els mercats de Reus i el Gremi de Forners guarniran els seus establiments amb ampolles i elements relacionats amb l’oli. Jornades tècniques Jornada tècnica «Els beneficis de l’Oli d’oliva verge» a càrrec del Dr. Eduard Escrich amb la col·laboració de la Facultat de Medicina de la URV i la regidoria de Salut i Esports de l’Ajuntament de Reus, que tindrà lloc el dia 9 de novembre a l’Aula Magna de la Facultat a les 18,30 h. (Inscripcions prèvies a la web de la Facultat). Jornada tècnica «Adaptació de l’olivera al canvi climàtic, nous models econòmics i ambientals» a càrrec del col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, que tindrà lloc el dia 11 de novembre a les seu d’INCAVI de 9:30 a 13:00 h. Les inscripcions s’han de fer al següent enllaç https://ruralcat.gencat.cat/web/guest/transferencia/preinscripcio-jornada-tecnica
Jet2 i TUI anuncien un augment d’operacions per les pròximes temporades a l’Aeroport de Reus
Reus Empresa 6/11/2023 En el marc de World Travel Market de Londres la companyia Jet2 ha anunciat un creixement del 13% en les places ofertades des des de l’Aeroport de Reus per al 2024 i del 17% per al 2025, quan també preveu obrir una nova ruta amb destinació a la ciutat anglesa de Liverpool. Per la seva part, la companyia TUI també ha augurat un augment de les operacions actuals cap a Regne Unit, França i Alemanya per a la propera temporada. Aquests són els resultats de la primera jornada de la World Travel Market, tot i que, fins al 8 de novembre, representants de la Diputació i del Patronat de Turisme tenen previstes més entrevistes estratègiques amb touroperadors, companyies aèries i agències de viatges d’arreu del món amb l’objectiu d’afavorir l’arribada del mercat britànic a la Costa Daurada i que podrien donar nous fruits. La marca Costa Daurada es promociona aquestes dies a la World Travel Market amb un espai propi dins de l’estand de Catalunya. La destinació participa a la World Travel Market a través del Conveni Córner, que engloba diversos municipis, empreses i associacions turístiques que formen part de la marca turística i que permet que participin conjuntament a diverses fires, sumant d’aquesta manera esforços i optimitzant els recursos. Enguany, la delegació a la fira de Londres, encapçalada pel Patronat de Turisme de la Diputació, compta amb la participació dels patronats i oficines de Turisme de Cambrils, Cunit, el Vendrell, Vila-seca, Tarragona, amb l’Associació Hotelera Província Tarragona, l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la Provincia de Tarragona, l’Associació Hotelera Costa Daurada i Terres de l’Ebre, l’Associació d’Apartaments Turístics de Costa Daurada i Terres de l’Ebre, l’Associació de Càmpings Tarragona, Priorat Enoturisme, l’Associació Costa Daurada Destinació de Golf i Pitch&Putt, Nàutic Parc i la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la Província de Tarragona. La World Travel Market és un esdeveniment de referència per als diferents actors de la indústria del viatge i és una cita obligada en la planificació de la promoció de les destinacions turístiques. Enguany aquest esdeveniment compta amb la presència de més de 5.000 destinacions i ofereix grans oportunitats de networlking i d’establir connexions de negoci.
T-Systems agruparà la seva activitat actual a l’edifici REDESSA Innovació per créixer i arribar als 500 treballadors
Reus Empresa 3/11/2023 La multinacional tecnològica alemanya T-Systems té previst agrupar la seva activitat actual a REDESSA Tecno i REDESSA Viver (on va iniciar la seva activitat a la ciutat l’any 2009) en l’edifici REDESSA Innovació (annex a Eurecat) per créixer en instal·lacions i treballadors, passant dels 1.000 m2 actuals a 1.300 (un 30% més) i de 400 a 500 professionals. Així ho afirmat l’empresa en una roda de premsa que ha tingut lloc aquest divendres, 3 de novembre, amb la participació de Sandra Guaita, alcaldessa de Reus; Josep Baiges, regidor de Promoció Econòmica i Coneixement i conseller delegat de REDESSA; i Osmar Polo, CEO de T-Systems Iberia. El trasllat serà possible gràcies a les obres d’adequació de l’edifici REDESSA Innovació que ha promogut l’Ajuntament de Reus, a través de l’empresa municipal REDESSA i que està previst que acabin a finals d’aquest any, després d’invertir-hi 900.000 euros. Aquest edifici és el quart centre de negocis de l’empresa municipal, que l’any vinent complirà 30 anys i que gestiona també el de REDESSA Viver (Camí de Valls), Tecno, Cepid. Aquest quart centre serà el de REDESSA Innovació i acollirà la seu corporativa de T-Systems a la nostra ciutat. Aquest centre d’empreses, consta de tres plantes que sumen 1.300 m2 útils, i té un disseny molt actual i funcional, amb un elevat percentatge d’espais col·laboratius destinats a trobades i reunions entre treballadors per fomentar el treball en equip i per projectes, en línia amb les dinàmiques de T-Systems i també, de la resta de centres d’empreses de REDESSA. REDESSA Innovació, a l’igual que la resta d’edificis de REDESSA, oferirà als nous usuaris un servei integral que inclou el manteniment de les instal·lacions o la videovigilància, entre d’altres, per tal que l’empresa només s’ocupi de la seva activitat. Sandra Guaita, alcaldessa de Reus, ha reiterat l’aposta per fer de la ciència, la innovació i el coneixement com a eix del creixement econòmic. «Seguirem treballant per atreure empreses i potenciar REDESSA com agent facilitador de l’activitat econòmica i de la captació i de retenció de talent, com ja ho és, amb una mitjana d’ocupació dels centres de REDESSA del 94% i unes 150 empreses instal·lades que sumen uns 1.500 professionals, la meitat dels quals, dedicats al sector tecnològic». Osmar Polo, CEO de T-Systems Iberia, ha destacat que la voluntat d’aprofitar el talent del territori i la col·laboració público-privada suma i aporta valor; i ha afegit que la instal·lació de l’empresa a Reus ha col·locat la ciutat en el mapa internacional.
Una fàbrica de carburs a Terol
Joan Antoni Domènech 3/11/2023 De les 21 societats anònimes que en 1917 estaven registrades a la província de Tarragona, 11 tenien la seva seu a Reus. Dues d’elles, la Industrial Farinera SA i Carburos de Teruel SA, estaven presidides per Joan Boqué Reverter (1858-1946), un dels grans empresaris reusencs de finals del xix a mitjans del xx. Avui, després d’un segle d’aquell gran període emprenedor a la ciutat, Boqué ens apareix entre els menys coneguts entre aquella plèiade de grans homes d’empresa. I van ser moltes les seves activitats en diversos fronts, també en el social i de mecenatge. Una de les grans empreses de Boqué, que sapiguem l’única d’una certa envergadura que fes la seva activitat fora de Reus, va ser la posada en marxa d’una fàbrica de carburs a Terol, al costat de la capital, que acabaria incorporant posteriorment la generació d’electricitat, gràcies a una central, que produiria energia per un període de més de mig segle. L’anònima Carburos de Teruel, vinculada des d’un inici a inversors de Reus, va tenir una sèrie d’antecedents societaris. El primer d’ells va ser la companyia Torroja i Estivill, constituïda a Reus el juliol de 1902 com a societat mercantil col·lectiva. Els seus accionistes seran Eugeni Torroja Anglada, comerciant, i Antoni Estivill de Llorach (1875-1955), advocat, del qual sabem que tènia un cert prestigi a Reus. L’objecte social de la companyia serà «la recerca de salts d’aigua com a mitjà de producció de força motriu». La societat quedarà constituïda amb un capital de 5.000 pessetes. Torroja i Estivill, després d’obtenir una concessió d’aigua del riu Guadalaviar, iniciarà a Terol, al costat de la capital, la producció de carburs en 1903. El carbur de calci s’aconseguia sotmetent a altes temperatures la pedra calcària, molt abundant en l’entorn, mitjançant uns forns elèctrics. Aquests forns s’alimentaran de l’energia hidroelèctrica que provenia de la petita central construïda a l’efecte. El carbur de calci barrejat amb aigua produeix gas d’acetilè, que dona una flama molt lluminosa. Amb diversos usos, i preu econòmic, inicialment el principal destí del carbur va ser per a alimentar les llums de carbur, dispositiu robust i simple, tenia una gran autonomia a cost molt baix, a més de ser una font de calor. Joan Boqué Reverter, un dels grans empresaris locals menys coneguts, va liderar el gran projecte d’una fàbrica de carburs i posterior central elèctrica a Terol. Projecte aixecat des del principi, i en les diverses fases d’ampliació, amb capital reusenc. El negoci degué ser molt atractiu, ja que el juliol de 1905 es constitueix a Reus la companyia Electroquímica de Teruel SA, que buscarà ampliar el gran projecte. Incorporarà com a accionistes als fundadors Torroja i Estivill, però intervindran nous socis que aportaran el capital necessari per a rellançar l’empresa. Entre ells, Joan Boqué, que actuarà com a president de la nova companyia. Curiosament, al contrari del que sol ser preceptiu, en el Registre Mercantil no figura el repartiment accionarial del capital fundacional que va ser d’1.350.000 pessetes, però entenem que Boqué seria el principal accionista, i probablement el que es va encarregar de buscar els socis adequats. Boqué vindrà a repetir -com a fórmula habitual a l’època d’escometre grans projectes empresarials a Reus- la idea d’una gran societat coral. El llistat dels accionistes degué impressionar. Al costat de Boqué, seran socis: Eugeni Torroja (que actuaria de director de la companyia) i Antoni Estivill, als quals se sumaran el famós arquitecte reusenc Pere Caselles Tarrats, que tenia plaça d’arquitecte municipal a Terol; Buenaventura Clariana Elías, que era soci al costat de Boqué en l’exportadora de vins Clariana i Boqué S. en C.; Pau Font de Rubinat, advocat factòtum de grans iniciatives; Robert Grau Sangenís, metge; Francisco Miró Sans, el gran productor de vins al costat del seu germà Ramon, i després en solitari; Antoni Plana Plana, un dels grans exportadors de fruits secs; Joan Tarrats Homdedeu, propietari de La Fabril Algodonera (Vapor Nou), l’empresa més gran a l’època a Reus; i, finalment, Enrique Yzaguirre Basterretche, comerciant de vins i olis que fundà en 1884 els cellers E. Yzaguirre. L’objecte social de la nova empresa se centraria en la fabricació de carbur de calci, encara que s’especifica que podrà dedicar-se a altres negocis. S’escometen grans inversions. En 1914 l’empresa canvia de nom denominant-se a partir d’aquest moment Carburos de Teruel SA. No continuaran alguns dels anteriors accionistes, però s’integren de nous, alguns de Terol, uns altres de Reus: Francesc Benavent Capdevila i el químic Antoni Plana i Ferrer, entre d’altres, fins a completar una nòmina de més de 30 accionistes, que aportaran conjuntament 520.000 pessetes. Joan Boqué continuarà també sent l’accionista principal. En 1917, tres anys després de la seva creació, la societat presenta un balanç amb 212.000 pessetes de beneficis, de les quals 79.000 es dedicaran a romanent de tresoreria. El 1953 la societat traslladarà el seu domicili social a Terol, i l’empresa començarà a perdre bona part del seu accionariat reusenc. En 1967 les empreses elèctriques de Terol es fusionen en la denominada Eléctricas Turolenses i l’any 2000 -últim en què proveiria d’electricitat a la ciutat- , aquesta és absorbida per Eléctricas Reunidas de Zaragoza, que posteriorment passarà a dependre d’Endesa Generación. Encara avui, a tot el complex fabril que van aixecar un grup de reusencs a principis del xx se’l coneix per El Carburo.
Mitma licita per 11,5 milions d’euros la construcció de la nova estació de Reus-Bellissens
Reus Empresa 2/11/2023 El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), a través d’Adif, ha licitat per 11,5 milions d’euros (IVA inclòs) les obres de la nova estació de Reus-Bellissens, un projecte estratègic per al desenvolupament de la xarxa ferroviària de proximitat a la província de Tarragona, emmarcat al pla Transformem Rodalies de Catalunya. L’actuació millorarà la multimodalitat de la localitat, connectant-la amb la xarxa de Rodalies del Camp de Tarragona i els serveis regionals de Catalunya, atenent així les demandes actuals i futures de viatgers. El projecte inclou un nou pas inferior urbà que connectarà l’eix central del Campus Universitari de Bellissens amb l’estació d’autobusos. La nova estació de Reus-Bellissens, ubicada al sud-est de la ciutat entre les estacions de Reus i Vila-seca, es configura com una terminal moderna, integrada en una plaça de marcat caràcter urbà, al costat d’una zona de recent construcció, a la que s’ubiquen el Campus Universitari de Bellissens de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, el Tecnoparc i l’institut Roseta Mauri, entre d’altres. Característiques de la nova estació Per la nova estació circularan els serveis de les línies RT1 (Tarragona-Reus) de Rodalies del Camp de Tarragona i els trens regionals R14 (Barcelona-Lleida) i R15 (Barcelona – Riba-roja d’Ebre). Segons els estudis de demanda realitzats per Adif, s’estima que la nova estació registrarà un trànsit d’uns 1.400 viatgers diaris, que podrien arribar als 3.500 viatgers/dia en un horitzó de 30 anys. Reus-Bellissens estarà integrada per mòduls arquitectònics diferenciats, i donarà resposta als requisits d’explotació i les necessitats dels viatgers, protegits sota una marquesina. Comptarà amb dues andanes laterals de 220 metres (m) de longitud i 5 m d’amplada, dotats d’espais d’espera i recorreguts accessibles coberts per marquesines a 90 m. El pas inferior que connectarà les andanes serà accessible, amb ascensors i escales fixes. El projecte també inclou una àrea d’aproximació i accés per als vianants i un espai urbà que promourà l’estada i la interacció social, connectant amb àrees urbanes reservades per a parada de vehicles, taxis, autobusos i nous models de mobilitat sostenible. Nou pas urbà per potenciar la permeabilitat Al costat de la nova estació es construeix un nou pas urbà -que finançarà l’Ajuntament de Reus d’acord amb el conveni establert amb Adif-, que connecta l’eix central del Campus Universitari de Bellissens amb el carrer de Jaume Vidal i Alcover i l’estació d’autobusos, separades ara per la traça ferroviària. D’aquesta manera, es potenciarà la centralitat de la nova estació ferroviària a la trama urbana i la seva permeabilitat. La urbanització al voltant del pas reforçarà la integració a la ciutat i els itineraris accessibles des dels dos costats de la ciutat. De fet, el pas urbà s’integra amb l’estació i la ciutat mitjançant una plaça esglaonada i accessible, que genera espais confortables i segurs, alineats amb els estàndards d’urbanisme de gènere. Aquesta actuació contribueix a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 9, que fomenta infraestructures fiables, sostenibles i de qualitat; i 11, que impulsa ciutats inclusives i sostenibles; i compta amb finançament del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), a través dels fons de la Unió Europea-NextGenerationEU. Més actuacions ferroviàries a Reus Paral·lelament a la construcció de la nova estació, el Ministeri, a través d’Adif, promou a Reus altres actuacions per millorar la integració de la infraestructura ferroviària, com el desplegament de pantalles de protecció acústica al nucli urbà, al llarg de 2, 3 km, als punts identificats a l’estudi desenvolupat en els darrers mesos i en coordinació amb l’Ajuntament. Alhora, avança la redacció del projecte de la nova estació central entre Vila-seca i Reus, que donarà servei tant a la línia d’alta velocitat com a la xarxa convencional i reservarà espai per a la integració del tramvia que promou la Generalitat.
Mor l’expresident d’Iberia, el reusenc Narcís Andreu Musté
Reus Empresa 2/11/2023 L’empresari i economista Narcís Andreu Musté va morir aquest dimecres, 1 de novembre, als 90 anys, segons informa El País. Andreu, nascut a Reus, va assumir el càrrec de president d’Iberia i Aviaco entre els anys 1985 i 1990. Narcís Andreu va ser un actor de pes en l’àmbit de les entitats financeres i el de la indústria, però també el dels mitjans de comunicació, ja que va ser un dels 383 accionistes que el 1973 van donar suport a la fundació del diari El País. Nascut a Reus el 1933, Andreu va créixer a l’exili a Mèxic, el Marroc, Bèlgica i França acompanyant del seu pare, Josep Andreu Abelló. Narcís Andreu va començar a treballar a la dècada dels 60 a la filial belga del Banc Exterior d’Espanya, va ser adjunt al president a Bankunión i membre del consell d’administració de Banca Catalana. Va tenir càrrecs en empreses de diferent índole, com Autopistas Españoles, Simago, Fenosa o Cros, i va ser president del Banc de Crèdit Local fins al 1985, quan l’Institut Nacional d’Indústria, aleshores accionista majoritari de les aerolínies Iberia i Aviaco, el va nomenar president de totes dues. Del seu pas per les aerolínies estatals se’l recorda per modernitzar la flota d’avions, reduir el deute de les companyies i fer-les rendibles. Després de passar per les aerolínies —pel qual se li va atorgar la Gran Creu de l’Ordre del Mèrit Aeronàutic el 1999—, va tornar a Brussel·les per presidir el Banc Exterior i va ser conseller de la Comissió Nacional del Mercat de Valors.