Una fàbrica de carburs a Terol

Joan Antoni Domènech
3/11/2023

De les 21 societats anònimes que en 1917 estaven registrades a la província de Tarragona, 11 tenien la seva seu a Reus. Dues d’elles, la Industrial Farinera SA i Carburos de Teruel SA, estaven presidides per Joan Boqué Reverter (1858-1946), un dels grans empresaris reusencs de finals del xix a mitjans del xx. Avui, després d’un segle d’aquell gran període emprenedor a la ciutat, Boqué ens apareix entre els menys coneguts entre aquella plèiade de grans homes d’empresa. I van ser moltes les seves activitats en diversos fronts, també en el social i de mecenatge.

Una de les grans empreses de Boqué, que sapiguem l’única d’una certa envergadura que fes la seva activitat fora de Reus, va ser la posada en marxa d’una fàbrica de carburs a Terol, al costat de la capital, que acabaria incorporant posteriorment la generació d’electricitat, gràcies a una central, que produiria energia per un període de més de mig segle.

L’anònima Carburos de Teruel, vinculada des d’un inici a inversors de Reus, va tenir una sèrie d’antecedents societaris. El primer d’ells va ser la companyia Torroja i Estivill, constituïda a Reus el juliol de 1902 com a societat mercantil col·lectiva. Els seus accionistes seran Eugeni Torroja Anglada, comerciant, i Antoni Estivill de Llorach (1875-1955), advocat, del qual sabem que tènia un cert prestigi a Reus. L’objecte social de la companyia serà «la recerca de salts d’aigua com a mitjà de producció de força motriu». La societat quedarà constituïda amb un capital de 5.000 pessetes. Torroja i Estivill, després d’obtenir una concessió d’aigua del riu Guadalaviar, iniciarà a Terol, al costat de la capital, la producció de carburs en 1903. El carbur de calci s’aconseguia sotmetent a altes temperatures la pedra calcària, molt abundant en l’entorn, mitjançant uns forns elèctrics. Aquests forns s’alimentaran de l’energia hidroelèctrica que provenia de la petita central construïda a l’efecte.

El carbur de calci barrejat amb aigua produeix gas d’acetilè, que dona una flama molt lluminosa. Amb diversos usos, i preu econòmic, inicialment el principal destí del carbur va ser per a alimentar les llums de carbur, dispositiu robust i simple, tenia una gran autonomia a cost molt baix, a més de ser una font de calor.

Joan Boqué Reverter, un dels grans empresaris locals menys coneguts, va liderar el gran projecte d’una fàbrica de carburs i posterior central elèctrica a Terol. Projecte aixecat des del principi, i en les diverses fases d’ampliació, amb capital reusenc.

El negoci degué ser molt atractiu, ja que el juliol de 1905 es constitueix a Reus la companyia Electroquímica de Teruel SA, que buscarà ampliar el gran projecte. Incorporarà com a accionistes als fundadors Torroja i Estivill, però intervindran nous socis que aportaran el capital necessari per a rellançar l’empresa. Entre ells, Joan Boqué, que actuarà com a president de la nova companyia. Curiosament, al contrari del que sol ser preceptiu, en el Registre Mercantil no figura el repartiment accionarial del capital fundacional que va ser d’1.350.000 pessetes, però entenem que Boqué seria el principal accionista, i probablement el que es va encarregar de buscar els socis adequats. Boqué vindrà a repetir -com a fórmula habitual a l’època d’escometre grans projectes empresarials a Reus- la idea d’una gran societat coral. El llistat dels accionistes degué impressionar. Al costat de Boqué, seran socis: Eugeni Torroja (que actuaria de director de la companyia) i Antoni Estivill, als quals se sumaran el famós arquitecte reusenc Pere Caselles Tarrats, que tenia plaça d’arquitecte municipal a Terol; Buenaventura Clariana Elías, que era soci al costat de Boqué en l’exportadora de vins Clariana i Boqué S. en C.; Pau Font de Rubinat, advocat factòtum de grans iniciatives; Robert Grau Sangenís, metge; Francisco Miró Sans, el gran productor de vins al costat del seu germà Ramon, i després en solitari; Antoni Plana Plana, un dels grans exportadors de fruits secs; Joan Tarrats Homdedeu, propietari de La Fabril Algodonera (Vapor Nou), l’empresa més gran a l’època a Reus; i, finalment, Enrique Yzaguirre Basterretche, comerciant de vins i olis que fundà en 1884 els cellers E. Yzaguirre.

L’objecte social de la nova empresa se centraria en la fabricació de carbur de calci, encara que s’especifica que podrà dedicar-se a altres negocis. S’escometen grans inversions. En 1914 l’empresa canvia de nom denominant-se a partir d’aquest moment Carburos de Teruel SA. No continuaran alguns dels anteriors accionistes, però s’integren de nous, alguns de Terol, uns altres de Reus: Francesc Benavent Capdevila i el químic Antoni Plana i Ferrer, entre d’altres, fins a completar una nòmina de més de 30 accionistes, que aportaran conjuntament 520.000 pessetes. Joan Boqué continuarà també sent l’accionista principal. En 1917, tres anys després de la seva creació, la societat presenta un balanç amb 212.000 pessetes de beneficis, de les quals 79.000 es dedicaran a romanent de tresoreria. El 1953 la societat traslladarà el seu domicili social a Terol, i l’empresa començarà a perdre bona part del seu accionariat reusenc.

En 1967 les empreses elèctriques de Terol es fusionen en la denominada Eléctricas Turolenses i l’any 2000 -últim en què proveiria d’electricitat a la ciutat- , aquesta és absorbida per Eléctricas Reunidas de Zaragoza, que posteriorment passarà a dependre d’Endesa Generación. Encara avui, a tot el complex fabril que van aixecar un grup de reusencs a principis del xx se’l coneix per El Carburo.

Et podria interessar:

FB_IMG_1730970482166
firaReus acollirà el congrés de bonsai més important d'Europa
Trobada del programa Aquí hi ha feina-20241106114326
Mas Carandell organitza visites a empreses del territori que cerquen talent professional en el marc del cicle 'Aquí hi ha feina'
slider-historia-panta-01
Se celebren 120 anys de la constitució de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes