firaReus acollirà la primera jornada dedicada a les tendències tecnològiques: el Reus Technology Summit
Reus Empresa 20/11/2023 L’Auditori Antoni Gaudí de firaReus Events acollirà la primera jornada dedicada a les tendències tecnològiques de cara al 2024, el Reus Technology Summit, que organitzen de manera conjunta el Clúster TIC Catalunya Sud i REDESSA. La jornada es farà el dijous, 14 de desembre, de 9 a 14 hores i comptarà amb representants de Google, IBM, T-Systems, I2Cat i el Mobile World Capital, entre d’altres. Amb la voluntat de generar un espai de referència per a professionals, empresaris, emprenedors, estudiants i docents, el Reus Technology Summit programa 10 conferències de vint minuts, destinades a explicar les 10 tecnologies que marcaran l’any vinent. Tal com ha explicat el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, «la jornada ha de ser l’esdeveniment tecnològic de referència al territori, que reforci el lideratge de Reus i del futur districte del Tecnoparc». Entre els objectius del Reus Technology Summit hi ha la divulgació de les tendències TIC, els reptes i oportunitats del sector a través de casos pràctics; establir aliances empresarials i institucionals per ampliar l’ecosistema i impulsar i incentivar la transformació digital de les PIMES. Programa La jornada serà conduïda per la periodista, divulgadora TIC i presentadora del programa Popap de Catalunya Ràdio, Mariola Dinarès. 9.15 h Benvinguda institucional A càrrec de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita i del president del Clúster TIC Catalunya Sud, Pablo Mazón. 9.30 h Keynote inaugural S’obrirà l’esdeveniment amb una ponència sobre les perspectives digitals del futur. 9.50 h Intel·ligència Artificial Enrique Pérez, Enterprise Account Manager de Google, oferirà una visió profunda sobre les novetats i els desenvolupaments en el camp de la intel·ligència artificial. 10.10 h Indústria 4.0 Emili Anglès, Industry 4.0 Development Lead de Kellanova, compartirà la seva experiència sobre com la Indústria 4.0 està transformant el sector de productes de gran consum. 10.30 h Metavers i Videojocs Oscar Soriano, CEO de Play de Game, explorarà les implicacions dels metaversos i el futur dels videojocs. 10.50 h Ciberseguretat Destinada a abordar els reptes actuals i les estratègies de ciberseguretat essencials per a les empreses, a càrrec de T-Systems. 11.10 h Pausa Cafè 11.30 h CaixaBank Day One Roger Salvat, Business Development Manager de Caixabank Day One, compartirà insights sobre les novetats i tendències financeres en el món digital. 11.50 h 5G i 6G Sergi Figuerola, CTO de i2CAT, parlarà sobre el present i el futur de les xarxes 5G i les perspectives del 6G. 12.10 h Bessons Digitals Jim Novack, CEO de Talent Swarm, explorarà el món dels bessons digitals i la seva aplicació pràctica. 12.30 h Computació Quàntica Albert García Fernández, IBM Quantum Community Engineer Lead, abordarà els avanços i les expectatives al voltant de la computació quàntica. 12.50 h Bitcoin i CBDC Montse Guardià, Presidenta del Consell de Supervisió (UPC), analitzarà el paper del Bitcoin i les monedes digitals dels bancs centrals (CBDC) en l’ecosistema financer. 13.10 Convergència de tecnologies Eduard Martin, CIO de Mobile World Capital, explorarà com la convergència de tecnologies està modelant el futur digital. 13.30 h Cloenda Gina Tost, Secretària de Polítiques Digitals de la Generalitat, clourà l’esdeveniment amb reflexions finals i agraïments als participants. Més informació i inscripcions La participació a la jornada Reus Technology Summit’24 és gratuïta, amb inscripció prèvia a través de l’enllaç de la pàgina web de REDESSA: https://www.redessa.cat/agenda/reus-technology-summit-tendencies-2024-cluster-tic/
«Com elaborar un pla d’innovació a la meva empresa», nou taller pràctic d’acompanyament a les empreses
Reus Empresa 18/11/2023 Amb l’objectiu de donar resposta i promoure noves accions que ajudin a l’enfortiment del teixit econòmic, adequades a les necessitats actuals de les empreses, la Regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement proposa un taller pràctic sobre «Com elaborar un pla d’innovació a la meva empresa», que es por tarà a terme el proper dilluns, 20 de novembre de 2021 de 13.30h a 1630h a les instal·lacions de Redessa Viver. Els objectius del taller són conèixer les claus i beneficis d’incorporar la innovació a l’empresa, incorporant estratègia, tecnologia i mesures per a la creació d’una cultura innovadora; com definir eixos per implantar una estratègia d’innovació alineada amb el model de negoci per elaborar el nostre pla d’acció i identificar empreses de proximitat amb visió innovadora o amb voluntat d’apostar per la innovació. El format de la jornada serà el següent: De 13.30 a 13.35 h. Benvinguda De 13.35 a 13.45 h . Claus i beneficis d’incorporar la innovació a la meva empresa De 13.45 a 14.30 h. Tipus d’innovació, eines d’anàlisis d’oportunitats i metodologies clau. De 14.30 a 15.00 h. Com elaborar un pla d’innovació. Estructura i passes. De 15.00 a 15.30 h. Pausa De 15.30 a 16.10 h . Exercici pràctic: definim els eixos del nostre pla d’innovació en petits grups de treball. De 16.10 a 16.25 h. Posada en comú de reptes d’innovació amb titulars. Detecció d’oportunitats conjuntes entre les empreses assistents. De 16.25 a 16.30 h. Conclusions i tancament del taller Per participar en el taller cal fer inscripció prèvia a: https://inscripcions.reus.cat/comelaborarunpladinnovacioalamevaempresa
Els Premis Cambra 2023 distingiran 15 empreses del territori
Reus Empresa 16/1172023 Aquest dijous, 16 de novembre, s’han presentat a la sala d’actes de la corporació els Premis Cambra 2023. La gala de lliurament dels guardons tindrà lloc el dimecres 22 de novembre, a les 19 hores, a l’Auditori Antoni Gaudí del Palau de Congressos firaReus Events. El president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, ha expressat que el títol de l’edició d’enguany dels Premis Cambra -Del territori al món- són «un reconeixement a l’esforç, el talent i la visió empresarial de les cinc comarques que conformen la Cambra reusenca». En total es lliuraran un total de quinze reconeixements, un per comarca que conforma el territori Cambra Reus, separats en tres categories: Competitivitat, Innovació, Digitalització i Sostenibilitat; Comerç Exterior i la d’Emprenedoria, Formació i Ocupabilitat. Basora ha afegit que l’objectiu és «reconèixer diverses realitats empresarials que s’han distingit en algun dels àmbits guardonats» i ha posat èmfasi en la voluntat de «realçar el teixit d’empreses de l’àmbit territorial de la Cambra que comprèn les comarques del Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta». «Per nosaltres és molt important que les empreses de les cinc comarques se sentin reconegudes i, aquest cas, és una mostra més del valor de la Cambra per treballar en xarxa i fer territori». Per la seva banda, el regidor d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Òscar Subirats, ha subratllat el paper de la Cambra de Comerç de Reus «com administració que posa en pràctica des de fa temps el concepte d’àrea metropolitana en el teixit empresarial del territori que comprèn». «L’aposta per l’empresa i l’emprenedoria és la millor política existent per donar suport a l’empresariat i generar ocupació». Premis d’Honor 2023 A més de les distincions a les realitats empresarials, el jurat dels Premis Cambra 2023 ha decidit entregar tres premis d’honor per subratllar trajectòries d’institucions i empresaris del territori en les categories de Comunicació, Compromís amb el territori i Trajectòria Professional. Com és habitual, l’acte de lliurament dels Premis Cambra també realça el talent cultural de la ciutat. En aquest sentit, durant el certamen hi haurà diverses intervencions artístiques sorpresa sobre l’escenari de l’Auditori de firaReus Events. Els Premis Cambra 2023 seran presidits pel secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya, Albert Castellanos, i comptaran també amb les intervencions del president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora; de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó; i l’alcaldessa de l’Ajuntament de Reus, Sandra Guaita. Així mateix, l’entrega de les distincions empresarials aniran a càrrec dels representants dels Consells Comarcals que conformen el territori Cambra Reus (Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta), mentre que els premis d’honor els oferiran el director d’Institucions de CaixaBank a la direcció territorial de Catalunya, Joaquim Macià; Albert Castellanos i el regidor d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Òscar Subirats. La gala, que serà retransmesa en directe per Canal Reus TV, compta amb el patrocini de diverses empreses i institucions, destacant el suport de CaixaBank i de la regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus.
El Tecnoparc defineix els eixos per esdevenir el primer districte tecnològic de la demarcació
Reus Empresa 16/11/2023 L’Ajuntament de Reus a través de REDESSA ha encomanat un estudi al Clúster TIC Catalunya Sud que estableix les bases per mantenir el posicionament de ciutat tecnològica líder en ocupació TIC, només darrera de Barcelona. L’estudi recull les inquietuds de les principals empreses associades i proporciona mesures concretes per fomentar el desenvolupament tecnològic i reforçar la competitivitat i el lideratge de la ciutat en el sector TIC. Un lideratge que es sustenta en dades com les següents: Reus acull les principals empreses tecnològiques de la demarcació. De les 10 empreses que més van contractar perfils tecnològics l’any passat a tota la demarcació, la meitat estan establertes a Reus. Aquestes empreses van contractar 250 persones l’any passat, el que significa el 83% de contractacions de perfils tecnològics que es van fer a la demarcació, segons dades facilitades per les empreses associades al Clúster TIC Sud. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha explicat també que “Reus disposa actualment de l’únic Parc Tecnològic i d’Innovació de la demarcació, que connecta un ecosistema únic on es troben les empreses instal·lades als dos centres d’empreses ubicats al parc, REDESSA Tecno i Cepid, amb un tercer a punt d’entrar en funcionament i que acollirà a l’empresa tecnològica més gran de la demarcació de Tarragona, T-Systems, amb 500 treballadors.” De la seva banda, el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, ha explicat que “el fet que Reus s’hagi posicionat com a ciutat tecnològica líder al territori, és resultat d’uns antecedents històrics com són una tradició empresarial i industrial sòlida, que és la base sobre la qual s’ha treballat la digitalització, i unes actuacions específiques, impulsades des de REDESSA en els darrers anys, com són l’oferta d’espais flexibles i adaptables i zones de coworking, i també fomentant la creació d’startups tecnològiques amb serveis com la Incubadora TIC”. A més, el regidor, ha explicat que “volem continuar acollint noves empreses a la ciutat i tenim els espais i els serveis que faciliten la seva implantació a través de REDESSA” Les 5 empreses tecnològiques més rellevants de Reus sumen 1.400 treballadors i més de 1.200 M d’€ de facturació Pel que fa a l’estudi, que ha presentat el clúster manager del Clúster TIC Catalunya Sud, Sergi Novo, es basa en 4 eixos de treball: desenvolupament econòmic, connectivitat, suport governamental i formació i talent. De l’estudi se n’extreu que el 66,4% de les empreses TIC van créixer en facturació al llarg de 2022 respecte l’any anterior i que més de la meitat (54%) preveu una ampliació dels equips durant l’any en curs. El clúster manager del TIC Sud, Sergi Novo, ha remarcat que les dades avalen “el potencial del sector tecnològic a la Catalunya Sud i que Reus es troba en disposició de liderar aquest espai”. Una de les claus és, segons Novo, “l’aposta pel talent, la hibridació de perfils i l’especialització”. I com a conclusió posa damunt la taula la necessitat de potenciar el creixement de la ciutat en la zona sud i l’evolució del Parc Tecnològic i d’Innovació del Tecnoparc, cap a districte tecnològic. Mentre que els factors per afavorir el creixement del Districte Tecnològic de Reus que exposa l’estudi són: Infraestructures i connectivitat Suport governamental i polítiques públiques Centres d’innovació i recerca Emprenedoria i incubadora d’empreses Formació i talent local Col·laboració empresarial Espais d’oficina i infraestructura flexible Sostenibilitat i medi ambient Accessibilitat i serveis Promoció i difusió internacional En aquest sentit, l’alcaldessa ha posat en valor el fet que la ciutat té un ecosistema tecnològic consolidat, amb una tipologia diversa d’empreses, on tenen cabuda des de les principals empreses tecnològiques multinacionals establertes al territori, fins a un important teixit de petites i mitjanes empreses. I ha assegurat que “la zona sud de la ciutat, farà una transformació important en els pròxims anys i avança per a consolidar-se com el primer districte tecnològic de la demarcació”. Primer districte tecnològic de la demarcació L’estudi posa damunt la taula que la ciutat ja disposa de la majoria de factors que plantegen les empreses del clúster per a ser districte: les infraestructures i la connectivitat, els centres d’innovació i la recerca, l’emprenedoria i els serveis d’incubació de projectes, els espais d’oficines flexibles i l’accessibilitat, en un entorn que afavoreix la col·laboració empresarial. I es continua treballant en altres aspectes clau per a la consolidació d’aquest districte tecnològic del Tecnoparc, com són: La creació de més espais col·laboratius per a les empreses: el nou centre de REDESSA Innovació ja té espais dissenyats amb aquesta finalitat i estem habilitant més zones en la resta de centres. Noves incubadores: la Incubadora TIC compta ja amb una vertical foodtech i estem treballant per crear-ne una altra en l’àmbit de la Intel·ligència Artificial. Col·laboració més estreta amb els centres tecnològics i de recerca: el Hub Foodtech & Nutrition és l’eina que permet generar dinàmiques amb centres tecnològics i investigació. Nous esdeveniments de referència que posicionin el Tecnoparc en l’àmbit tecnològic: es treballen des de firaReus Events i en breu en es presentarà una jornada al voltant de les TIC, prevista per al mes de desembre. Creació de més habitatge a l’entorn del Tecnoparc: ja s’ha donat el primer pas amb els nous habitatges de Mas Iglesias. Generació de talent: s’han iniciant accions amb Mas Carandell per fomentar formacions específiques, i potenciar la relació amb instituts i centres d’FP, i les pròpies empreses, també organitzem bootcamps formatius a mida de les seves necessitats. Zones verdes i espais naturalitzats i més sostenibles per acostar l’espai a la ciutadania i fer-ho més atractiu per a les empreses: ja s’ha dissenyat el projecte de naturalització del Tecnoparc i també s’estan realitzant actuacions per fomentar la sostenibilitat dels centres d’empreses. L’estudi ha comptat amb les principals empreses tecnològiques del Clúster TIC i de la ciutat, com són T-Systems, Viewnext (Grup IBM), Freshly, Viajes para Ti i Ticnova, algunes de les quals presents han assistit a la presentació.
El Gremi de la Construcció i l’Ajuntament de Reus realcen el testimoni dels pioners de la construcció a la ciutat
Reus Empresa 16/11/2023 El Gremi de la Construcció del Baix Camp i la regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus han decidit impulsar la recuperació de la memòria històrica dels agremiats més antics. Per aquest motiu, el dimarts 21 de novembre a les 19 h, a l’Espai Boule de Reus, es farà la taula rodona que servirà per realitzar el primer exercici d’aquesta iniciativa que vol tenir voluntat de continuïtat durant els mesos vinents. En aquesta ocasió els cinc convidats a participar de la taula rodona, i qui se’ls presenta com a pioners de la construcció a Reus, són Joan Maria Roig, Josep Maria Salvadó, Antoni Sentís, Miquel Vilella i Pere Vinaixa. La sessió serà conduïda pel periodista Isaac Albesa. Pel president del Gremi, Toni Sentís, la convocatòria servirà per «posar de relleu la feina i el mestratge que durant tota la trajectòria professional han realitzat aquestes persones per mantenir la dignitat d’un ofici que de vegades no ha tingut prou reconeixement”. Per la seva banda, el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus, tot valorant molt positivament la disposició del Gremi d’impulsar una iniciativa d’alt valor afegit des del punt de vista ciutadà, ha volgut destacar la importància d’aquestes sessions per realçar «la trajectòria dels mantenidors del Gremi. Els cinc protagonistes de la taula rodona són un exemple de rigor i professionalitat a l’hora de mantenir l’essència d’un ofici que defineix, en bona part, la realitat econòmica de la nostra ciutat i del seu territori d’influència». La sessió es realitzarà amb l’Espai Boule per remarcar, precisament, la valuosa actuació de recuperació arquitectònica que s’ha realitzat en un espai emblemàtic gràcies a la iniciativa dels seus propietaris, Olena Korzhykova i Alfred Blasi. Per assistir a la conferència que és totalment oberta, es recomana confirmar l’assistència a administracio@gremiconstrucciobaixcamp.cat
Cambrils Emprèn ofereix sessions de capacitació i acompanyament per a persones emprenedores
Reus Empresa 14/11/2023 El servei Cambrils Emprèn del Departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Cambrils ofereix noves sessions especialitzades en emprenedoria i capacitació empresarial per a persones emprenedores, autònomes i empresàries. Aquestes sessions, totalment gratuïtes, es realitzen a la Torre del Llimó, tenen una durada de d’entre 2 i 4 hores cadascuna, i pretenen donar suport, acompanyament, capacitació i adquisició de competències en el procés emprenedor. Les sessions d’emprenedoria i capacitació empresarial tracten sobre temes molt variats i alhora necessaris per a l’èxit d’un projecte empresarial. Sovint les persones emprenedores tenen dificultats en la gestió empresarial del seu projecte i l’objectiu del servei d’emprenedoria és capacitar i millorar les competències empresarials d’aquestes persones. Cal destacar que durant l’últim trimestre d’any s’han ofert un total de 390 places destinades a la formació i capacitació de les persones emprenedores. Sessions d’emprenedoria i capacitació empresarial previstes pels mesos de novembre i desembre: Les primeres etapes per emprendre: 15 de novembre de 16h a 20h. Finances per a persones emprenedores: 16 de novembre de 16h a 20h. Màrqueting online: 20 de novembre de 16h a 20h. Lean Starpup i Canvas: 21 de novembre de 16h a 20h. Planifica el 2024: 22 de novembre de 10h a 12h. Pla d’empresa: 23 de novembre de 16h a 20h. Marca personal: 27 de novembre de 9:30h a 13:30h. Fiscalitat: 1 de desembre de 16h a 20h. Tancament de l’any fiscal: 12 de desembre de 16h a 20h. La informació amb el contingut d’aquestes sessions està disponible al web https://cutt.ly/AwTGNRjg. Per inscriure’s a aquestes sessions només cal emplenar el formulari que es pot trobar al següent enllaç http://bitly.ws/PqhZ i el servei d’emprenedoria es posarà en contacte amb la persona emprenedora i li assignarà plaça a la formació sol·licitada. D’altra banda, Cambrils Emprèn també realitza sessions grupals informatives d’emprenedoria, en les quals s’informa sobre el conjunt de serveis que ofereix l’entitat, de les passes, tràmits i recursos disponibles per dur a terme un projecte empresarial, així com també de la necessitat de fer el pla d’empresa per tal d’analitzar la idea de negoci i la seva viabilitat econòmica. A partir d’aquí, les persones emprenedores poden continuar amb el procés d’acompanyament del seu projecte i sol·licitar el servei d’assessorament tècnic especialitzat. Les sessions grupals informatives es porten a terme els dimarts, amb periodicitat quinzenal, de les 9.30 a les 11.30 hores, a les instal·lacions de la Torre del Llimó (c/ Creus, 37-39 – c/ , Rovira, 1). És tracta d’un servei gratuït que es pot sol·licitar trucant al 977-794 679 o enviant un correu a: empren@cambrils.cat.
Dues noves empreses i nous llocs de treball, els resultats de la Incubadora TIC de REDESSA
Reus Empresa 14/11/2023 La 3a edició de la Incubadora TIC ha finalitzat el seu programa d’assessorament i acompanyament. Tretze startups han fet les formacions previstes al bootcamp, durant el qual es va parlar de la proposta de valor, de com ajustar el producte a la demanda del mercat, la monetització, finances i mètriques, transformació digital, lideratge, màrqueting i venda online i comunicació. Segons ha explicat el regidor de Promoció Econòmica i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges: «amb aquest programa, l’Ajuntament de Reus, a través de REDESSA, té la intenció d’impulsar la creació de nous projectes i startups que puguin generar noves empreses i nous llocs de treball al territori». Baiges ha reitera que la Incubadora «demostra l’esperit de l’Ajuntament, amb l’objeciu d’aconsellar i assessorar per donar un ampli protagonisme a les empreses». Dels 13 projectes inicials, després del període de formació i mentoria, finalment són 9 els projectes que han completat el programa: Efizum, Erasmusing, Group B Live, Techtiva, Motiwate, Dreamcaster, Biophenolics, Ingredalia i Fotortech, els tres últims, de la vertical foodtech. Durant la presentació d’aquest matí, algunes startups han explicat que el seu pas per la Incubadora TIC els ha facilitat la visió empresarial, la consolidació del seu projecte, i la possibilitat de fer xarxa i networking. A més, han destacat el recolzament exhaustiu en l’aportació de valor dels seus projectes. Pel que fa al tancament de la tercera edició de la Incubadora TIC, s’ha posat de manifest que 6 dels 9 projectes finalistes estan constituïts com empresa i tenen facturació amb vendes a clients. D’aquests, 2 s’han constituït com a empresa durant el programa d’incubació. Així mateix, 5 startups han augmentat la facturació aquest any 2023 i han creat 7 nous llocs de treball. Els 9 projectes que han completat el programa de la Incubadora TIC tenen encara un pas més a fer, que és la participació en el Demo Day, previst per al dia 30 de novembre a la tarda. El Demo Day és l’esdeveniment de tancament del programa anual, durant el qual, els emprenedors i les startups es presenten davant d’un panell d’experts i representants de l’ecosistema econòmic i empresarial de la Catalunya Sud, amb la finalitat de captar finançament i clients. Enguany, el Demo Day tindrà un format especial on, a més dels inversors també s’hi incorporaran empreses adherides al Hub i també d’altres sectors, interessades a col·laborar amb startups. En aquest sentit, durant el programa d’incubació, 4 startups han presentat projectes col·laboratius i/o han establert acords comercials amb altres empreses. Josep Baiges «pel seu model, sovint basat en la tecnologia i en la innovació, des del consistori volem potenciar la transferència i col·laboració d’aquestes startups amb d’altres empreses de la ciutat i del territori». Precisament, aquest serà el focus de la nova edició de la Incubadora TIC que s’iniciarà al mes de gener de 2024: que les startups no només accedeixin a un programa de formació i assessorament personalitzat, sinó que també tinguin l’oportunitat de presentar els seus projectes a empreses, especialment, pimes. A més, la voluntat és que la Incubadora TIC vagi incorporant especialitzacions en diferents sectors i tecnologies i per això, des de REDESSA s’està treballant la creació d’una nova vertical centrada en projectes vinculats a la intel·ligència artificial.
L’Aeroport de Reus supera el milió de passatgers
Reus Empresa 13/11/2023 L’Aeroport de Reus ha superat el milió de passatgers aquest any, un 14,4% més que durant els mateixos mesos de l’any passat. A l’octubre han passat per l’Aeroport 126.811 passatgers, xifra que suposa un increment del 29,3% en comparació amb octubre de 2022. En relació amb el nombre d’operacions, a l’octubre s’han operat 1.969 vols, fet que suposa un 14,6% menys en relació amb el mateix mes de 2022. Des de principi d’any, la xifra de moviments d’aeronaus és de 18.102, el que representa un increment de l’1,2% en comparació amb el mateix període de 2022. Aeroports d’Aena a Catalunya Respecte a la xarxa d’Aena a Catalunya, l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat ha registrat a l’octubre 4.587.103 passatgers i 29.068 operacions; l’Aeroport de Girona-Costa Brava, 190.289 viatgers i 2.125 moviments, i l’Aeroport de Sabadell, 619 passatgers i 3.934 sortides i arribades.
Una granja model a Filipines
Joan Antoni Domènech 13/11/2023 Ja hem apuntat en aquestes històries, al capítol dedicat als empresaris inventors, que de Josep Pesaña Pinyol teníem escassa informació. Sembla pràcticament segur que va néixer a Reus el 1829, i que va ser l’inventor, entre altres enginys, d’un increïble artefacte, segons ens relaten els cronistes de l’època, anomenat l’Ave Buque, del qual hem donat notícia aquí mateix. A partir del 1884, amb el seu últim invent, una patent per tal d’amortir els xocs frontals en les màquines de tren, la seva memòria semblava perduda. Buscant informació del personatge, va sorgir un document a l’Arxiu Històric Nacional que m’obriria la porta a tot un descobriment. Aquest document del Ministeri d’Ultramar és una sol·licitud de Josep Pesaña Pinyol en la qual demana formar una Granja model a l’illa de Luzón (Filipines). La idea venia a fer ús de les noves disposicions governamentals que obrien la possibilitat de crear Granges models, a imatge de les escoles agrícoles franceses. Encara que els canvis administratius i de denominació van anar variant, el model buscava sostenir aquestes explotacions, en el cas que fossin privades, amb ajuda administrativa. La instància presentada per Pesaña porta data 24 d’octubre de 1874. El nostre protagonista manifesta a la seva petició que, «existiendo en la isla de Luzón terrenos capaces de producir una gran riqueza en toda clase de productos, especialmente en café, caña dulce, tabaco, etc, se le permita establecer en aquel punto una Granja modelo», sota una sèrie de condicions. Pesaña proposa crear un establiment agrícola en el qual els naturals del país rebin la formació necessària, amb la finalitat de produir tabac per a exportar les seves millors qualitats a la Península, i la resta per a consum insular. Ofereix al Govern que s’estableixi un delegat o representant de la Societad de Amigos del País, de Manila. En compensació , sol·licita que el Govern li deixi introduir a l’illa la maquinària necessària, així com bestiar (117 caps) , passatge gratuït des d’Espanya a tot el personal: 18 professors, 7 capatassos, 20 operaris, i 10 jornalers, agricultors i les seves famílies. Inclou Pesaña a la seva petició la necessitat de recaptar el suport de totes les autoritats de l’Arxipèlag, i la protecció de seguretat del complex. Finalment, Pesaña sol·licita la concessió per 25 o 30 anys de l’explotació. Tot això s’acompanya d’una memòria descriptiva del projecte. El reusenc Josep Pesaña Pinyol va embarcar-se a finals del XIX en un projecte singular, la creació d’una empresa agrícola a Filipines. Al seu somni va reeixir i avui, després d’un segle i mig, ha esdevingut la universitat agrícola de referència del país. El reusenc Josep Pesaña Pinyol va embarcar-se a finals del XIX en un projecte singular, la creació d’una empresa agrícola a Filipines. Al seu somni va reeixir i avui, després d’un segle i mig, ha esdevingut la universitat agrícola de referència del país. Estalviem aquí el reguitzell administratiu de tot el procés, que finalment va quedar aprovat a l’any següent, 1875, al costat de la subvenció sol·licitada, encara que no sabem si va ser per la totalitat del que es demanava a la instància inicial. Encara que la sol·licitud de creació de la Granja model fos presentada per Pesaña, aquest es va associar amb Bernardo García Coterón, creant la societat Coterón y Compañía, que seria la titular del projecte. L’estació experimental proposta es va dir La Granja Modelo de Luzón. La granja experimentarà amb cultius comercials, especialment de tabac. El complex tindrà 300 hectàrees situades a la localitat de San Isidro. El 15 de novembre de 1881, amb la creació de la Comisión Agronómica de Filipinas, aquesta es va fer càrrec de les operacions de la granja i va nomenar el seu primer director, José Alemany Penalva, originari d’Alacant. A causa de l’insuficient i mal estat del terreny, el 20 de març de 1885, el govern espanyol va traslladar la granja de San Isidro , al peu del mont Arayat. Aquí disposarà d’una superfície de 900 hectàrees. Sota un estatut de govern emès per la reina María Cristina el 30 de gener de 1886, la granja serà equipada amb escoles i edificis per al personal, corrals per a animals, enginy sucrer, destil·leria d’alcohol i observatori meteorològic. L’estació era dirigida per un director (equivalent a enginyer agrònom), assistit per un ajudant especialista en muntanya i un perit agrícola, tots espanyols. També albergava companyies disciplinàries de 50 homes que proporcionaven seguretat a la granja. La granja oferia dos programes; el primer i més important va ser una seqüència de tres anys en gestió agrícola, que va conduir al títol de perit agrícola. L’altre programa, que conferia el títol de capatàs de cultiu, s’ocupava de la preparació de capatassos de camp i supervisors de bestiar. Aquells que van obtenir aquests títols van ser conferits com a graduats equivalents a un graduat universitari tant a Filipines com a Espanya. Les vicissituds administratives i legislatives que van afectar la Granja model van ser nombroses, a cavall entre els avatars polítics i els conflictes armats. Però la seva evolució sempre fou cap a la millora de competències. Des de 2013 és la Pampanga State Agricultural University (PSAU), un centre universitari referent de la seva especialitat a Filipines. La Universitat guarda encara la memòria de Josep Pestanya Pinyol, artífex del gran projecte avui centre educatiu universitari.
MaserGrup, 25 anys de creixement i diversificació
Reus Empresa 13/11/2023 El grup d’empreses industrials MaserGrup ha inaugurat aquest divendres 10 de novembre la seva nova seu corporativa al polígon Mas de les Ànimes de Reus. L’acte d’inauguració també ha servit per celebrar els 25 (+1) anys i ha inclòs una gal·la commemorativa que ha repassat el passat, el present i el futur de la companyia, al costat de més de 300 convidats. L’acte inaugural s’ha iniciat amb el tradicional tall de cinta i amb la descoberta d’una placa commemorativa a l’entrada principal de l’edifici, i ha comptat amb la presència del conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Roger Torrent; de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; al costat del president i fundador de MaserGrup, Xavier Martínez i Serra. Després d’una visita per les instal·lacions, un dels nous magatzems logístics de l’empresa TECNOL, la més antiga del grup, ha estat l’escenari de la celebració de l’acte inaugural i del 25è aniversari de MaserGrup. La gal·la commemorativa ha repassat la trajectòria del hòlding d’empreses i la de les seves principals societats. L’acte ha continuat amb el discurs de cloenda de la gal·la, a càrrec del fundador i president de MaserGrup, Xavier Martinez, i ha finalitzat amb un refrigeri i la música en directe de Yaneisy Stage Band. 49 MEUR en innovació El president i fundador de MaserGrup, Xavier Martínez, ha fet balanç dels primers 25 anys de trajectòria, i ha repassat alguns dels punts que han marcat el creixement de les principals empreses del grup: TECNOL, Fruselva, Vermuts Miró i SETIER, aquesta última gestora de la Casa Navàs de Reus. Martínez ha assenyalat que les claus per aconseguir que MaserGrup hagi arribat fins on ha arribat ha estat vetllar per la qualitat-preu del producte, el servei, la innovació i diferenciació, el treball en equip i la millora continuada dels processos, en cadascuna de les empreses. En matèria d’innovació, el Pla Estratègic de MaserGrup per al període 2023-2026 preveu una inversió total de 49 MEUR. Fins a dia d’avui se n’han invertit 23,6 i es participa en 46 projectes d’innovació, tant interns com en consorcis en qualitat de participants. Des de sempre, una altra de les premisses constants de MaserGrup ha estat treballar per atraure i retenir talent en els diferents camps en què treballa. És per això que les empreses del grup sempre han estat especialment atentes a les necessitats dels seus treballadors. Un exemple en serien les prestacions del nou edifici, pensades precisament per garantir la màxima confortabilitat dels empleats. En un altre ordre de coses, les empreses de MaserGrup sempre han estat molt presents en diverses iniciatives relacionades amb el seu entorn més pròxim, amb l’aposta ferma per la responsabilitat social corporativa. 25 anys: punt d’inflexió per a la internacionalització de MaserGrup MaserGrup competeix actualment en nínxols de mercat en els quals és referent mundial, gràcies a TECNOL, Fruselva, Vermuts Miró i SETIER / Casa Navàs, empreses que donen feina a més de 800 treballadors en set països de tres continents. Pioners en camps com la química, la indústria i l’alimentació, actualment els seus productes arriben a 27 països d’arreu del món. El president de MaserGrup, Xavier Martínez, ha assenyalat que aquest aniversari suposa un punt d’inflexió de cara a la internacionalització global de les seves empreses. Actualment, el volum de facturació més alt de la companyia es troba a Fruselva, empresa referent en el sector alimentari gràcies a l’envasatge de productes d’alimentació infantil en format pouch. En aquest àmbit, actualment és l’empresa líder a Llatinoamèrica, la tercera d’Amèrica i es troba entre les deu primeres del món. Fruselva té en aquests moments seus en set països d’arreu del món i ja opera amb oficines o centres logístics a Europa, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Àsia. Darrerament s’han invertit 9 MEUR en una nova planta de producció a Barranquilla, Colòmbia, i 15 MEUR en una altra a la població de Talca, Xile. A banda disposa d’oficines comercials als Estats Units de l’Est, els Estats Units de l’Oest, Mèxic i la Xina. A partir d’ara, doncs, el principal objectiu de Fruselva és obrir-se encara més al mercat asiàtic i consolidar-se com un referent a Europa. Més enllà de Fruselva, Xavier Martínez, s’ha compromès a «estendre internacionalment tots aquells productes del grup que tenen un caràcter global» i a «donar a conèixer al món altres actius identificatius de Reus com són Vermuts Miró i la Casa Navàs».