Reus Espais Vius tanca el termini dels ajuts amb 20 negocis oberts i crea 30 nous llocs de treball
Reus Empresa 29/11/2023 El projecte de revitalització comercial Reus Espais Vius, promogut per la regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, tanca el termini de presentació de sol·licituds per acollir-se als ajuts per impulsar negocis de triple impacte als locals buits de l’entorn del raval Sant Pere, Robuster, Martí Folguera i Raval del Pallol amb vint negocis oberts a la zona. El termini, inicialment previst pel 30 de maig, es va ampliar per exhaurir l’import dels ajuts i perquè els projectes en assessorament, disposessin del temps suficient per a finalitzar la definició del projecte i les obres o intervencions als locals. El projecte Reus Espais Vius incideix en tres eixos: generar ocupació de qualitat a través de l’emprenedoria i l’autoocupació, establir un model econòmic de triple impacte i la dinamització comercial per convertir la zona d’actuació en un nou pol d’atracció, amb l’ocupació de locals buits, provocant també l’obertura d’altres negocis i la venda d’immobles. La primera fase va finalitzar amb tretze oberts i dos per obrir, i representa un 75% d’ocupació dels locals adherits al projecte. La segona fase va permetre l’obertura de tres locals i dos per obrir, un 31,25 % d’ocupació dels locals adherits al projecte. La vintena de negocis creats en els darrers dos anys a través de Reus Espais Vius es distribueixen en els següents sectors: tres dedicats a l’alimentació i restauració, tres de benestar i salut, set vinculats a l’economia circular, cinc al sector serveis, una al sector artístic i una última de venda de roba. Al llarg d’aquests mesos 192 persones s’han interessat pel projecte i 172 persones han estat assessorades per l’equip de la regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació. En total s’han generat 30 llocs de treball. En aquesta línia, el regidor d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats, ha definit Reus Espais Vius com «un dels projectes més innovadors que s’han fet a Reus en els darrers anys i s’han aconseguit els objectius». Així mateix, ha apuntat que «hem generat que un tram urbà de la ciutat sigui un focus d’atracció, des del punt de vista social i empresarial». En aquest sentit, Subirats ha explicat que «s’han creat nous establiments més enllà de Reus Espais Vius gràcies al funcionament de la iniciativa». A partir d’ara, el projecte se centrarà en la consolidació per mantenir i ampliar l’eix comercial amb el suport de la comunitat emprenedora i al primer trimestre de 2024 es preveu l’obertura d’una nova línia d’ajuts per a la instal·lació de nous negocis de triple impacte a la zona nord de la ciutat. Una zona que està vivint diversos canvis urbanístics que aniran acompanyats d’altres accions de dinamització com Reus Espais Vius. Aquesta nova fase d’Espais Vius comptarà amb una dotació econòmica de 100.000 euros. Els ajuts s’atorguen a nous projectes de triple impacte econòmic, social i mediambiental i van acompanyats d’assessorament per tal de desenvolupar-los. Com en la convocatòria anterior es finançarà fins al 50% de la inversió en el negoci de nova creació amb un topall de 20.000 euros. Subirats ha anunciat que la futura localització aprofitarà la reformulació urbanística de la zona nord al carrer Ample.
Les 9 startups de la incubadora TIC’23 es presenten a potencials inversors en el demo day
Reus Empresa 29/11/2023 La Incubadora TIC finalitza el seu programa aquest dijous, 30 de novembre, amb el Demo Day, que es farà al foyer Maria Fortuny de firaReus Events, de 16.30 a 18.30 h, durant el qual els 9 projectes que han completat el programa es presentaran davant d’un panell d’experts i representants de l’ecosistema econòmic i empresarial de la Catalunya Sud, amb la finalitat de captar finançament i/o clients. Enguany, a més dels inversors també s’hi incorporaran empreses adherides al Hub i també d’altres sectors, interessades a col·laborar amb startups. Les startups d’aquesta 3a edició que hauran d’explicar breument els seus projectes son: Efizum (Joan Ribal): Plataforma tecnològica per millorar la gestió de tot el que envolta en l’empresa, sobretot les Pimes, sota el paradigma de la indústria 4.0. Erasmusing (Eudald Pons Boronat): Plataforma All-In-One, per estudiants internacionals, que resol les qüestions relatives a l’allotjament, les activitats culturals i socials, i, la descoberta de la ciutat de destí. Group B Live (Joan Pescador): Plataforma d’e-game amb simulació immersiva de competicions de ral·li en viu. Ofereix una nova modalitat esportiva que fins ara no estava contemplada en el món del ral·li: una gran comunitat en la qual els jugadors es connecten a través de servidors per gaudir de carreres online. Techtiva (Pau Vila): Software propi de gestió de projectes que ajuda a professionals de la construcció: constructores, promotores, despatxos tècnics i empreses industrials; a digitalitzar els seus processos operatius per guanyar rendibilitat i eficiència. Motiwate (Nàdia Gendugova): Plataforma de coaching d’equips personalitzada i contingut d’e-learning a metacompetències i soft skills per a startups tecnològiques en creixement i empreses amb certificacions de responsabilitat social. Alineem equips cap a un treball més humà i efectiu. Dreamcaster (Gerard Rodriguez): Empresa especialitzada en la realització audiovisual, retransmissions en streaming i creació i organització d’esdeveniments. Biophenolics (Husman Dabbagh): startup biotecnològica especialitzada en productes nutricèutics i aliments funcionals. Amb la voluntat de millorar l’estat físic de les persones, a través dels polifenols, produeix productes i suplements alimentaris amb ingredients 100% naturals que enforteixen el sistema immune amb fórmules científicament desenvolupades i patentades. Ingredalia (Miguel Angel Cubero): Plataforma per al desenvolupament i la industrialització d’ingredients funcionals a partir de subproductes vegetals de la indústria agroalimentària. Fotortech (Renato Peixoto Novais): Empresa de biotecnologia que té com a missió reduir el malbaratament alimentari, sota el paradigma de l’economia circular. Reutilitzen residus vegetals per transformar-los en un potenciador de sabor per a la indústria alimentària, a base de fongs comestible dalt en valor nutricional.
600 alumnes particpen al Speed Dating FP del TIC Sud
Reus Empresa 24/11/2023 L’Auditori de Fira Reus ha acollit aquest divendres la quarta edició del Speed Dating FP TIC Sud. Un format àgil que ha permès a les setze empreses participants presentar als assistents projectes, objectius i posicions vacants. Més de 600 alumnes de diferents instituts de formació professional de la demarcació de Tarragona han participat al Speed Dating TICSud, on han pogut compartir un espai de networking amb les empreses i donar-se a conèixer de manera directa i personalitzada. El TIC Sud celebra la bona acollida de la jornada amb un participació rècord per part dels i les estudiants de formació professional. Pablo Mazón, president del Clúster TIC Catalunya Sud ha remarcat que “el format funciona i té un impacte molt positiu a l’hora de cercar i retenir talent al territori explicant de manera directa als estudiants quines oportunitats tenen al sector”. Per la seva banda, Sergi Novo, Clúster Mànager del TIC Sud ha explicat que “el potencial del sector tecnològic del territori és cada cop major i la feina per donar-ho a conèixer als centres formatius està donant els seus fruits”. Els centres que han assistit al Speed Dating FP són: l’Institut Baix Camp, l’Institut Lluís Domènech i Montaner, el Col·legi Maria Rosa Molas i Mas Carandell de Reus; l’Institut Comte de Rius, l’Institut Vidal i Barraquer, l’Escola Joan XXIII de Tarragona; l’Institut Jaume Huguet de Valls i l’Institut Antoni Ballester de Mont-roig del Camp. Per la seva banda, les empreses tecnològiques que han participat a la jornada són: Viajes Para TI, Ten Solutions, T-Systems, Viewnext, Studiogénesis, Redessa, Proacit, Nemon, Movertis, Masergrup, Inetum, Grupo Castilla, la Escula de Formadores Digitales, Debug Nomad i Ànima branding. El Speed Dating FP està impulsat pel Clúster TIC Catalunya Sud i compta amb el suport de la Diputació de Tarragona i la col·laboració de REDESSA i l’Ajuntament de Reus. El pròxim dijous 30 de novembre serà el torn del Speed Dating ETSE – TICSud al Campus de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat Rovira i Virgili. A més de compartir també un temps de networking, les empreses proposaran a l’alumnat temàtiques i reptes reals de les empreses pels Treballs de Fi de Grau o Màster que l’alumnat podrà desenvolupar mitjançant estades de pràctiques a l’empresa.
Èxit de participació a la primera Fira de l’Ocupació de la Conca de Barberà
Reus Empresa 24/11/2023 Més de 600 persones, en gran part joves, han visitat durant aquest dimecres, 23 de novembre, la primera Fira de l’Ocupació de la Conca de Barberà, organitzada per la Cambra de Comerç de Reus i Concactiva. El certamen, que ha tingut lloc a l’església de Sant Francesc de Montblanc, ha comptat amb un ampli ventall d’empreses referents de la comarca de la Conca de Barberà. En concret, les empreses participants han estat Camping Capfun, English Summer i Balneario Villa Engracia SL, Mahle, Europastry, Noxifer, Kriscadecor, Verallia, Coperal, Pastisfred, Drac Actiu, Vigerm, K-Lagan, AMES Simo Group i les empreses de treball temporal Adecco, Eurofirms i Randstad. Així mateix, la Fira de l’Ocupació també ha tingut la participació d’APRODISCA, l’Associació Pro Persones amb Disminució Psíquica de la Conca de Barberà, el Servei Català d’Ocupació (SOC), el Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp, l’Oficina Jove de la Conca de Barberà i el programa Ocell de Foc, de benestar emocional i salut mental per a joves. Cal destacar també la presència de la Cambra de Comerç de Reus, que ha informat dels programes disponibles per a joves, i de Concactiva, que treballa per promocionar el desenvolupament econòmic, ocupacional i social de la Conca de Barberà. Els assistents a la fira, arribats majoritàriament des de les comarques de la Conca de Barberà, Baix Camp i Alt Camp, han pogut conèixer de primera mà quins perfils professionals necessiten incorporar les empreses participants i entregar el seu currículum. Un altre dels punts destacats, en el marc de la Fira, ha estat l’oportunitat de poder participar en diverses activitats formatives per millorar les seves capacitats a l’hora de cercar feina. En concret, s’han dut a terme les jornades ‘Descobreix els teus talents! Autoconeixement per la recerca de feina’ i ‘L’actitud, la clau de l’èxit’. A més, s’ha ofert durant el matí el ‘Role playing’ d’entrevista de feina per obtenir estratègies a l’hora d’afrontar una entrevista laboral. El vicepresident primer de la Cambra de Comerç de Reus, Àngel Torija, ha expressat «el compromís de la corporació a ampliar la seva presència en el territori que representa, promovent sinergies i establint les connexions necessàries entre les cinc comarques de l’àmbit de Cambra Reus». «Aquest esdeveniment té una estreta vinculació amb la generació d’iniciatives en benefici del teixit econòmic i productiu. La nostra aspiració és que la jornada esdevingui un punt on es concentrin les empreses i les entitats representatives de la Conca de Barberà que tenen necessitat de donar cobertura a les seves ofertes de llocs de treball i les persones que estan en recerca activa d’ocupació, fent especial èmfasi en el públic jove», he detallat Torija. El president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Joan Canela, ha afirmat que «actualment l’accés dels joves al món laboral és especialment complicat, de la mateixa manera que també és complicat trobar segons quins perfils professionals a les empreses situades en un entorn rural com el nostre. Per tant, posar en contacte aquestes empreses i entitats amb persones que es troben en recerca de feina és una proposta encertada i engrescadora». Canela ha afegit que la Fira de l’Ocupació de Montblanc «permetrà als joves trobar feines adients i a les empreses cercar aquests perfils professionals que busquen i que, a voltes, no troben. Per tant, la comarca hi surt doblement afavorida». En el seu torn, l’alcalde de Montblanc, Oriol Pallissó, ha posat en valor l’oportunitat que significa per als joves poder conèixer les empreses de la Conca de Barberà i ha fet valdre la localització estratègica de Montblanc per l’organització d’aquesta primera fira, a la qual li augura una llarga continuïtat.
‘L’art de la construcció’ a través del testimonis de cinc professionals de Reus
Reus Empresa 24/11/2023 Les històries personals i les anècdotes de tota una vida dedicada a la construcció van centrar la sessió “Pioners de la construcció a Reus”, una iniciativa de la regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Reus i el Gremi de la Construcció del Baix Camp que va reunir a l’Espai Boule mig centenar de persones per escoltar els testimonis de cinc professionals ja retirats: Joan Maria Roig, Josep Maria Salvadó, Antoni Sentís, Miquel Vilella i Pere Vinaixa. Durant una hora, van repassar els seus inicis, les obres més significatives que han realitzat al capdavant de les seves empreses i també com veuen el futur, especialment la preocupació que tenen per la manca de vocació professional del seu ofici entre els joves, un ofici que consideren un art, segons va explicar Miquel Vilella durant la jornada. Es tracta de cinc persones amb edats compreses entre els 83 i els 79 anys, que han estat testimonis del creixement de la ciutat, tal com va recordar Pere Vinaixa, president honorífic del Gremi de la Construcció del Baix Camp i representant d’una nissaga professional que va començar el seu pare i que ara continuen els seus fills. Tot aquests professionals, que van començar pastant i treballant a pic i pala abans de posar-se al capdavant de les seves empreses, han passat més de mitja vida -entre 50 i 60 anys, treballant sense para i encara avui, els agrada anar a visitar una obra quan l’acaben la que havia estat la seva empresa, com recordava Antoni Sentís. Casos molt similars al de Vinaixa són els de Miquel Vilella, Antoni Sentís o Josep Maria Salvadó, que van aprendre l’ofici de ‘mestre de cases’ dels seus pares quan tot just tenien 12, 13 o 14 anys, en una època en què “es treballava de dilluns a dissabte i molts diumenges també havies d’anar a treballar, ja sigui a una obra que t’havien encarregat o a la teva pròpia casa”, recordava Josep Maria Salvadó. En canvi, Joan Maria Roig és l’únic dels testimonis que va fundar una empresa, ja que anteriorment, la seva família no tenia cap relació amb la construcció; una empresa de promoció immobiliària que continua activa i que ha esta artífex del creixement d’algunes de les zones que s’han desenvolupat a Reus en els últims anys. Sigui com sigui i mirant el futur, tots els protagonistes d’aquesta sessió es van mostrar satisfets de la seva vida professional i van reclamar a l’administració un esforç per tirar endavant una escola d’oficis que pugui ensenyar als joves aquest ofici tan necessari per la nostra societat. Més actes El regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Reus, Josep Baiges, va celebrar aquesta primera trobada i va confirmar que en el futur organitzaran altres trobades d’aquesta mena que posen en valor els testimonis i les històries de superació personal de tots aquells que han ajudat a fer gran la ciutat de Reus. La sessió ‘Pioners’ es va realitzar a l’Espai Boule per tal de remarcar, precisament, la valuosa actuació de recuperació arquitectònica que s’ha realitzat en un espai emblemàtic gràcies a la iniciativa dels seus propietaris, Olena Korzhykova i Alfred Blasi, que van rebre una petita distinció dels organitzadors.
Els Premis Cambra 2023 de Reus reconeixen 15 empreses del territori i entreguen 3 guardons d’honor
Reus Empresa 23/11/2023 Aquest dimecres, 22 de novembre, ha tingut lloc la gala de lliurament dels Premis Cambra 2023, a l’Auditori Antoni Gaudí del Palau de Congressos de firaReus Events. En total s’han distingit quinze empreses de les cinc comarques que conformen l’àmbit territorial de la corporació (Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta) en tres categories: Competitivitat, Innovació, Digitalització i Sostenibilitat; la de Comerç Exterior i la d’Emprenedoria, Formació i Ocupabilitat. També s’han entregat tres Premis d’Honor per subratllar trajectòries d’institucions i empresaris del territori en els àmbits de Comunicació, el de Compromís amb el Territori i i el de Trajectòria Professional. Entrega dels premis Els Premis Cambra 2023 han estat presidits pel secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya, Albert Castellanos, i han comptat amb les intervencions del president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora; de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó; i de l’alcaldessa de l’Ajuntament de Reus, Sandra Guaita. En la categoria de Competitivitat, Innovació, Digitalització i Sostenibilitat han estat guardonades les següents empreses: Cambrils Park Resort (Baix Camp), Plàstics Espelt (Conca de Barberà), Institut Priorat – Escola d’Enologia (Priorat), Team CreativeGroup Iberia (Ribera d’Ebre) i Celler Batea (Terra Alta). En la categoria de Comerç Exterior i Emprenedoria han rebut el premi: Solanellas Nuts (Baix Camp), Rice Corn Nuts (Conca de Barberà), Buil & Giné Wine Co. (Priorat), Oliflix (Ribera d’Ebre) i Cellers Mariol (Terra Alta). Per últim, en la categoria d’Emprenedoria, Formació i Ocupabilitat han estat distingides les empreses: EspaiBoule (Baix Camp), Restaurant la Fonda dels Àngels(Conca de Barberà), Autocars Domènech (Priorat), l’Agrobotiga Miravet (Ribera d’Ebre) i Hotel Restaurant Miralles (Terra Alta). Les distincions en les tres categories han estat entregades pels representants dels Consells Comarcals que conformen el territori Cambra Reus: el president del Consell Comarcal del Baix Camp, Ernest Roigé; el president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Joan Canela; el president del Consell Comarcal del Priorat, Sergi Méndez; el president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Lluís Agut; i el vicepresident del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Carlos Trinchan. L’entrega ha comptat també amb la presència de Mario Basora, Albert Castellanos, el eldirector d’institucions de CaixaBank a la direcció territorial de Catalunya, Joaquim Macià; i el regidor d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Òscar Subirats. Premis d’Honor 2023 A més de les distincions a les realitats empresarials, el jurat dels Premis Cambra 2023 ha entregat tres premis d’honor. El Premi d’Honor de Comunicació, ha estat per Canal Reus TV per posar en valor des de fa 25 anys les necessitats i inquietuds del territori i també les activitats i l’actualitat de la Cambra de Comerç de Reus i del seu territori. El Premi d’Honor referent a Compromís amb el Territori ha estat per l’Escola Maria Cortina pels seus 125 anys d’història i la involucració i paper rellevant a la ciutat en l’àmbit de l’educació. Per últim, el Premi d’Honor a la Trajectòria Professional ha estat per Ferran Huguet, actual director adjunt de la Cooperativa Unió, i que durant 35 anys ha ostentat el càrrec de director general, pel seu treball incansable vers el reclam i reconeixement del món cooperatiu, i per integrar, sumar esforços i construir un conjunt empresarial dinàmic i tecnològicament preparat per abordar els reptes de futur. Els Premis d’Honor han estat entregats per Joaquim Macià, Òscar Subirats i Albert Castellanos, acompanyats de Mario Basora i Sandra Guaita. En el seu torn de paraula, Mario Basora ha manifestat que “avui és la festa dels empresaris del territori Cambra Reus. Perquè si alguna cosa ha fet i continuarà fent la corporació és apostar per donar resposta a les necessitats de les més de 24.000 empreses dels 99 municipis de les 5 comarques que representem”. Basora ha afegit que “cal que ens adaptem a les necessitats del mercat, però sense deixar enrere la nostra pròpia identitat. Aquella que fa especial el nostre territori. És per això que treballarem per reclamar i defensar les infraestructures necessàries per ser un territori atractiu. Tot plegat, ens ajudarà a la retenció de talent i a la captació de noves empreses”. Com és habitual, l’acte de lliurament dels Premis Cambra també ha fet valdre el talent cultural de la ciutat. En aquest sentit, durant el certamen han tingut lloc diversos esquetxos interpretatius per part del Bravium Teatre. La gala, retransmesa en directe per Canal Reus TV, ha comptat amb el patrocini de diverses empreses i institucions, destacant el suport de CaixaBank i de la regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus.
Supermercados Catalanes, entre els pioners a l’Estat
Joan Antoni Domènech 23/11/2023 20 anys abans que la família Rodríguez Figuerola posés en marxa la gran distribuïdora alimentària DIRSA -creadora dels supermercats Preko-, ja havia entrat de ple en aquest sector amb l’empresa Supermercados Catalanes SA, que, amb el seu acrònim SUCASA, pretenia estendre’s en un sector nounat. De fet, Supermercados Catalanes va ser un dels pioners d’aquest model de venda a Espanya. Els autoserveis arribarien al nostre país de la mà del Ministeri de Comerç -encapçalat llavors per Alberto Ullastres-, que pretenia establir una xarxa d’autoserveis de capital públic per a modernitzar el sector a Espanya. Es dirà Operación Supermercado. El novembre de 1956 un grup d’industrials i comerciants espanyols fa un viatge de treball als EUA, emmarcat en els projectes de dinamització de l’economia espanyola dirigits per la Comissió Nacional de Productivitat Industrial. Als Estats Units coneixeran els models d’autoserveis que el Govern espanyol vol implantar, i que en bona part dels països europeus occidentals ja són una realitat. Aquest mateix any, i com a prova pilot, s’inaugura a Madrid el mercat de Barceló, un supermercat experimental que establiria les bases per a la creació d’una xarxa d’autoserveis de titularitat estatal. Després de l’èxit del primer supermercat públic, es van inaugurar altres establiments en ciutats com Sant Sebastià, Bilbao, Saragossa, Gijón, La Coruña i Barcelona. El sector privat no tardaria a incorporar-se. En 1959, un grup d’emprenedors – Pere Carbó, Jaume Prat i Josep Botet- , van fundar a Barcelona Caprabo, el primer supermercat de capital privat. Aquest mateix any la cadena holandesa Spar va crear la seva filial Spar España S.A. I un any més tard arriba la cadena Végé. La família Rodríguez guarda en la seva memòria un viatge de José (Pepe) Rodríguez Figuerola als Estats Units, que amb tota seguretat integraria el grup d’empresaris convidats pel Ministeri en el viatge que hem esmentat. D’aquí va sorgir la idea de crear Supermercados Catalanes. L’octubre de 1960 es constituirà l’anònima que integrarà com a accionistes a tots els membres de la segona generació de la família Rodríguez Figuerola: Miguel, Pepe, Andreu, Dolors, Maria Teresa i Carmen Rodríguez Figuerola. A més, sumaran dos socis més: Francesc Sugrañes Martí i Gil Cristià Arbós. L’objecte social definirà l’activitat de l’empresa com a venda de tota classe d’articles propis d’un supermercat. El capital social de la nova societat s’estableix en 900.000 pessetes, dividits en 600 accions. El primer dels seus establiments se situarà a Tarragona, al carrer Unió, número 29. La família Rodríguez Figuerola va ser una de les primeres a Espanya a posar en marxa una cadena de supermercats -Supermercados Catalanes-, en un sector que els va portar, amb el temps, a emprendre grans iniciatives, com la creació de la societat DIRSA, que abanderaria els supermercats Preko, amb prop de 1.500 botigues. El model d’autoservei anava a trencar els esquemes de consum, fins llavors regits per hàbits de compra diaris en les petites botigues de barri. El disseny del primer local de Supermercados Catalanes, a més, oferiria una experiència de compra totalment nova i molt atractiva. Pensem que el 1960, en tot el país, només hi havia 77 establiments d’aquestes característiques, enfront dels 100.000 ultramarins registrats. L’empresa incorporaria com a gerents a Manuel Sesé Saura, de Saragossa, i a José Garrapiz Encontra, d’Osca. L’ensenya arribaria a tenir 18 supermercats, principalment situats a les comarques de Tarragona. Després de prop de trenta anys d’activitat, el juny de 1997 Fragadis compra Supermercados Catalanes, nomenant com a administrador únic a José Fraga Molluna, propietari del Grup Fragadis. Fraga Molluna es fill dels fundadors de Fragadis: Juan Fraga Pascual i Rosa Molluna Gil. En 1998 la marca fundada per Rodríguez Hermanos desapareix, integrant-se les seves botigues sota el rètol de Fragadis. En el moment de l’operació de venda, el total de l’actiu i passiu era de 523 milions de pessetes. Ben segur, tota l’experiència acumulada a Supermercados Catalanes, així com la distribució que des de la implantació de Végé a Espanya feien dels seus productes els Rodriguez Figuerola, va ajudar a establir les bases del seu gran projecte de distribució: Distribuciones Reus SA (DIRSA), fundada el 1981. Els supermercats Preko, abanderats de DIRSA, van sumar prop de 1.500 establiments. Marca i xarxa finalment venuda a Tabacalera, el 1988, per 9.000 milions de pesetes.
Mas Carandell inicia, amb el sector del metall, les trobades dels Espais d’Acció Col·lectiva
Reus Empresa 22/11/2023 Mas Carandell inicia una ronda de trobades amb els sectors econòmics en el marc dels Espais d’Acció Col·lectiva. Aquests espais de trobada i cocreació, tenen per objectiu diagnosticar problemàtiques, definir reptes i potenciar projectes estratègics que tinguin impacte en la generació d’ocupació, la formació i l’impuls socioeconòmic, tant a nivell de Reus com del territori més proper. La primera trobada es va fer fa uns dies amb el sector del metall, per continuar properament amb el sector primari i les indústries alimentàries. Van participar en la sessió representants de les empreses Ascensors Omega, Indústries Teixidó, Indauto Subministres Industrials, Schutz Iberica, Tecnolama, Tallers Metal·lúrgics Reus, Industrias Preciber, de l’Associació d’empreses del metall de la província de Tarragona i de l’Institut Domènech i Muntaner. Totes elles relacionades directament amb la fabricació mecànica, l’electricitat i l’electrònica, i les instal·lacions i el manteniment; sectors bàsics en l’activitat econòmica per la seva transversalitat i, segons posen de manifest des del propi sector, en moltes ocasions desconeguts per al públic en general. Al llarg de la trobada es va posar de manifest la manca de professionals especialitzats al sector, tot i ser un sector punter i estratègic al territori, amb empreses pioneres en la participació i col·laboració amb la FP dual i els centres formatius. Des del sector, posen de manifest el seu protagonisme en la transició energètica i com això influeix en l’alta demanda de personal que tenen, degut al creixement de les empreses i en contraposició a la davallada de persones interessades en treballar-hi, entre altres factors, pel desconeixement del propi sector i de les oportunitats laborals que els pot oferir. En la trobada es va fer palesa la necessitat de donar a conèixer la realitat d’aquest àmbit econòmic per fer-lo més atractiu a altres públics com les dones o les persones que es volen requalificar. En la sessió es van tractar també els factors que influiran en el repte d’adequar la formació a les transformacions de futur immediat del sector, accions per incorporar perfils femenins, la millora i adequació de l’oferta formativa o la taxa de reposició a les empreses sigui per jubilació o per creixement. El regidor d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats ha explicat que «des de Mas Carandell acompanyem els sectors productius en les necessitats que planteja el mercat laboral i les oportunitats que poden oferir a la població. Ens trobem en un moment que sectors com el del metall requereixen un volum important de mà d’obra qualificada. Aquestes empreses -en la línia de la Formació Professional Dual- tenen la voluntat d’oferir formació i, a la vegada, un lloc de feina, amb unes condicions econòmiques òptimes que la gran majoria de la població desconeix. Aquests sectors ofereixen formació i feina de qualitat, i des de l’administració hem de facilitar formacions en aquests àmbits econòmics». Els Espais d’Acció Col·lectiva s’inclouen en el Pla d’Acció 2021-2023 de l’Estratègia de Desenvolupament Socioeconòmic i d’Ocupació de Reus. Aquesta és una acció subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, i cofinançada pel Ministerio de Trabajo y Economía Social – Servei Públic d’Ocupació Estatal, en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local. Les entitats, empreses i professionals que tinguin interès en els Espais d’Acció Col·lectiva, es poden adreçar a Mas Carandell, enviant un correu a correu@mascarandell.cat, o bé, trucant al telèfon 977 010 850.
El Gremi de la Construcció del Baix Camp presentarà al·legacions a la pujada d’impostos de l’Ajuntament de Reus
Reus Empresa 22/11/2023 El Gremi de la Construcció del Baix Camp ha decidit presentar al·legacions a la pujada d’impostos prevista a les ordenances municipals aprovades inicialment pel govern de l’Ajuntament de Reus en sessió plenària fa unes setmanes. Després de mantenir una reunió de treball entre una delegació del Gremi, i el regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Reus, Manel Muñoz, que va estar acompanyat del regidor de Promoció Econòmica, Josep Baiges, els representants del sector de la construcció presentaran diverses al·legacions per tal que el consistori reusenc es replantegi l’increment de l’ICIO i l’IBI, ja que considera “que aquesta pujada per ser molt perjudicial per al sector, que ja es troba en un moment complicat”. Des del Gremi, el seu president, Ton Sentís, agraeix la bona predisposició de l’Ajuntament de Reus i especialment la del regidor d’Hisenda per mantenir una trobada que ha estat profitosa i que ha servit per traslladar als polítics de la ciutat les inquietuds del sector de la construcció. Per aquest motiu, els assessors jurídics del Gremi es troben en aquests moments redactant les al·legacions que contemplen la congelació dels impostos o, si més no, una pujada progressiva que redueixi les afectacions negatives que els empresaris consideren que pot tenir sobre el sector. El Gremi de la Construcció del Baix Camp ja va assegurar fa unes setmanes, que trobava molt preocupant que alguns ajuntaments, com el cas de Reus o Tarragona, hagin optat per pujar l’ICIO fins al 4%, que és el màxim que ara mateix permet la llei. Cal recordar que aquesta proposta suposarà un increment del 45% en aquest impost respecte de la quantitat que es pagava fins ara. Aquest increment dels impostos directes que han de pagar els propietaris que volen fer obres en un habitatge, construir-ne un de nou o pels promotors que volen impulsar una promoció, suposen un nou increment en els costos finals. No s’ha d’oblidar que ens trobem en un moment amb una gran pressió inflacionista, tant per l’increment de les matèries primeres, l’increment de les despeses d’energia i els carburants i per l’alça dels tipus d’interès. Tot sumat és un cost letal que pot paralitzar el sector de la construcció, que en els últims anys, tot i la sotragada de la Covid, semblava que repuntava. Per exemplificar el que suposa l’increment de l’ICIO es pot afirmar que un bloc de 30 pisos que fins ara aquest impost suposava 2.600 euros per pis, amb la pujada previst a Reus o a Tarragona, el cos serà de 3.800 euros per pis, quantitat que implicarà un encariment del cost de l’habitatge i de retruc, el cost d’un possible lloguer.
L’última gran aventura bancària
Joan Antoni Domènech 20/11/2023 La desfeta del Banc de Catalunya i, en conseqüència, de la seva filial el Banc de Reus el juliol del 1931 -producte d’una clara intervenció política, juntament amb la pressió de la gran banca espanyola i singularment la basca-, va provocar una sacsejada considerable al si de la societat reusenca; estenent-se la preocupació social més enllà dels perjudicis ocasionats a dipositants i creditors. La notícia de la suspensió de pagaments del banc va causar, certament, un daltabaix emocional. En un intent d’esmorteir la inquietud generada, a totes les sucursals del Banc de Reus penjava un cartell que deia: «Per dificultats del moment, que la bona voluntat i el patriotisme sabran vèncer, se suspenen temporalment les operacions del banc, que espera continuar-les aviat». La pressió administrativa i l’escalonada retirada de fons des de la primavera del mateix any, no anaven a donar opció. El Banc de Reus s’encaminava a velocitat de creuer cap a la liquidació. El 7 de juliol del 31 -el mateix dia en què el va fer el Banc de Catalunya- es pren l’acord de suspensió de l’activitat. El pesar social de quedar-se sense una entitat financera considerada com a pròpia, que portava adscrit el nom de la ciutat des de feia setanta anys, va generar un moviment reactiu d’intent de creació d’un nou banc. Creiem que únicament degué ser una idea, segurament palpitant entre les elits econòmiques locals, que no va arribar ni a tràmit administratiu, encara que alguns cronistes parlen d’un projecte més avançat, truncat a l’esclatar la Guerra Civil. Un article publicat al diari Les Circumstàncies el 8 d’agost de 1934, signat per J.A. -segurament Eugeni Cots Ardevòl (1911-1990)-, ens presenta la idea d’afavorir des de la societat el retorn d’una nova banca d’esperit local. I incideix en el valor del «crèdit moral» de les signatures, que supleixen no poques vegades l’absència de mitjans materials, resumirà l’articulista. La idea d’una gran banca local no tornaria fins quatre dècades després. A l’empara del Tercer Plan de Desarrollo (1972-1975) es va obrir una nova normativa per a la creació de bancs. Sobre el paper, per a les comarques de Tarragona, això podria ser una oportunitat atès que a la província es vivia llavors una incipient activitat industrial i turística; unes expectatives totes elles que abrigaven una possibilitat certa d’impulsar la creació d’un banc. En aquest escenari, un grup promotor local va registrar el nom de Banco Industrial de Tarragona. Per a canalitzar el projecte es van conformar tres grups promotors: Barcelona (que seria tutelat pel Banco Condal), Tarragonès i Baix Camp, i Baix Ebre. Objectiu: aconseguir els 500 milions de pessetes preceptius per a obtenir la fitxa bancària. Al Baix Camp liderarien l’operació Francesc Cabré, Josep Urgellés, president i vicepresident de la Cambra de Comerç, respectivament, i Francesc Cailà, gerent de Reddis Unión Mutual. A principis dels anys setanta del segle passat un grup d’emprenedors, amb especial protagonisme del capital reusenc, intenten crear una nova entitat bancària amb seu a Reus. A pesar de sumar quasi el triple del capital necessari per a la fitxa bancària, una sèrie d’entrebancs normatius sobrevinguts fan abandonar l’operació. El 15 de desembre de 1971, Pau Abelló, president de Financiera de Reus SA, i vicepresident de la Cambra, convoca en el Centre de Lectura una reunió informativa per a donar a conèixer el projecte i sumar socis fundadors. A Reus es van captar 1.221 subscriptors per un valor de 760.978.000 pessetes, sent l’aportació mínima de 100.000 pessetes per subscriptor. De manera independent, un grup format en el si de la Jove Cambra de Reus assoleix 92 subscriptors que garantiran 75.375.000 pessetes. La suma total assolida a Reus serà finalment de 836.353.000 pessetes. Des de Barcelona i la resta de comarques de Tarragona se subscriurien participacions fins a arribar a les 1.435.403.000 pessetes. Els inversors de Reus van justificar que havent aconseguit l’aportació més gran, la seu del futur banc hauria d’estar en la capital del Baix Camp. Presentada la documentació, el projecte semblava encallat. De manera que una representació dels inversors va anar a veure a Alberto Monreal Luque, ministre d’Hisenda i Funció Pública. Aquest els assenyala que entre les signatures peticionàries del nou banc estava una persona involucrada en el cas Matesa (un escàndol politicoeconòmic que va sacsejar al franquisme en la seva última etapa). Es van realitzar les modificacions suggerides pel Ministeri, fins i tot la que indicava modificar el nom a l’entitat. L’octubre de 1972 es comunica a tots els subscriptors que el futur banc es dirà Banco del Este SA. Però el procés de constitució continuà patint una lentitud exasperant, i sofrirà un nou entrebanc. El 9 d’agost de 1974 un Decret estableix les noves condicions per a la concessió de futurs bancs, entre les quals estava la d’»estar constituídos únicamente por personas físicas», impedint així que empreses o corporacions fossin accionistes, la qual cosa afectava directament el nucli fundacional del futur banc. Segurament, altres disposicions del nou reglament van fer decaure l’interès, com, per exemple, no poder efectuar operacions amb moneda estrangera, la impossibilitat de tenir inicialment més d’una oficina, no poder distribuir beneficis en un període de tres anys, entre altres. En fi, tota una regulació desmotivadora. Efectivament, el nou escenari normatiu no degué complaure els futurs accionistes, que ja no insistirien. El febrer de 1975 es denega l’autorització al nou banc, i es retorna els diners als subscriptors, que havien desemborsat el 5% del capital, com a dipòsit a compte. L’intent de creació d’un nou banc seria la penúltima gran iniciativa social-econòmica de la societat reusenca. L’última, que ja hem explicat, va ser la Facultat de Medicina, una dècada més tard.