Els projectes innovadors i la seva gestió a la indústria agroalimentària centren la jornada del Hub Foodtech & Nutrition
Reus Empresa 18/10/2023 El Hub Foodtech & Nutrition ha organitzat conjuntament amb la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial una nova jornada sobre com es gestionen nous projectes del sector agroalimentari des de la innovació, el creixement i la inversió. La vicerectora de Valorització del Coneixement, Transferència i Ocupabilitat de la URV, Ercília Garcia i el regidor de Promoció Econòmica i Coneixement de l’Ajuntament de Reus i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, han fet la benvinguda oficial a la jornada que ha tingut lloc, aquest matí, a l’Aula Magna de la Facultat d’Economia i Empresa de la URV. En el seu discurs, el regidor ha destacat “el paper de la Universitat Rovira i Virgili al territori i el valor emocional que tenen les facultats de Reus per a la ciutadania” alhora que ha ressaltat “el potencial del Hub Foodtech & Nutrition, com a nexe entre el coneixement que es genera a la URV, tant en l’àmbit econòmic com en el de la nutrició, amb les empreses”. Durant la jornada, moderada pel divulgador científic i tecnòleg alimentari, Mario Sánchez Rosagro, s’han exposat alguns projectes innovadors de la indústria agroalimentària de la Catalunya Sud i el seu model de gestió. El fundador d’Ivoro Ventures, Pedro Álvarez Bretones, ha donat a conèixer algunes startups que estan treballant projectes innovadors en l’àmbit europeu, moltes de les quals se centren en productes que promouen un sectora alimentari més sostenible, amb accions vinculades a la reducció de la petjada de carboni, la reducció de la utilització de fertilitzants químics, la producció d’aliments amb un alt valor nutricional. Precisament en aquest sentit, s’han pogut escoltar les experiència d’empreses com Zyrcular Foods, que treballa especialment la proteïna alternativa i també s’han exposat alguns dels projectes d’innovació de grans empreses del territori de la mà de Bernat Sabe Gavin, responsable d’I+D de la divisió BAIN de Borges; Emili Anglès, Industry 4.0 Development Lead Kellanova (Kellogg’s) i Victor Rubio, Strategy and Innovation director Masergrup (Fruselva i Vermuts Miró). De la seva banda, J.M. Cobo, CEO Tranxforma Food, ha presentat eines, models i casos d’èxit en la inversió agroalimentària i, per finalitzar, el director d’R+D d’Ametller Origen, Joan Simó, ha explicat com impulsar la innovació a les empreses, partint de zero. El Hub Foodtech & Nutrition és una iniciativa impulsada des de REDESSA que promou la creació d’un ecosistema de col·laboració publicoprivat d’empreses, institucions i centres de recerca de l’àmbit tecnològic i alimentari de la Catalunya Sud. Actualment, el Hub compta amb més de 50 empreses i institucions adherides. L’acte ha convocat a uns 40 assistents, la majoria dels quals representants d’empreses adherides al Hub, i ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili i el suport de REDESSA i la Diputació de Tarragona.
Segona edició del llibre ‘Històries empresarials de Reus’
Reus Empresa 17/10/2023 Editat al mes de juny, acaba de sortir una segona edició després d’haver-se esgotat la primera. La publicació teoritza sobre el perquè del gran dinamisme econòmic i social de Reus al llarg dels darrers segles i recull un bon grapat d’històries -algunes d’elles inèdites- que pretenen exemplificar el dinamisme empresarial de la ciutat. L’autor del llibre, Joan Antoni Domènech, recull un ampli ventall d’històries empresarials de Reus i dona les claus per entendre com la ciutat, no sent capital administrativa, ni eclesiàstica ni militar, i sense port marítim, aconseguiria distingir-se i posicionar-se com a referent econòmic i d’embranzida social. «Ha sigut tot una sorpresa per mi: no haguès pensat mai que un llibre d’aquestes característiques tingués tanta acceptació», comenta Joan Antoni Domènech, autor del llibre. En el llibre s’hi explica que, en primer lloc, l’absència d’aigua va ser clau en l’esperit emprenedor de la ciutat. Un segon argument està definit per la necessitat d’expansionar-se una vegada dominat el mercat local, amb l’aiguardent com a primer motor, prenen com a base el port de Salou. Les dificultats administratives empenyeran encara més la societat local a la consecució de les seves metes creixents. L’absència de facilitats, en tots els àmbits, serà una constant que, en algunes ocasions, obligà a posar en marxa iniciatives sorprenents, i un cert esperit col·lectiu empresarial i social serà també clau per crear a Reus un magma empresarial únic. Un dels capítols destacats és el protagonitzat per Evarist Fàbregas i els germans Eduard i Francesc Recasens, els quals servirien d’exemple d’una manera de fer en què el risc i l’aventura formaren part de la motivació, amb la injecció econòmica de Fàbregas, el gran financer reusenc de l’època. Reus va afavorir una revolució industrial i a la vegada va imprimir una petjada local d’èxit, que va capitalitzar també la naixent revolució financera. A més, sempre s’imaginà sortides davant una crisi i l’economia local es va especialitzar en nous sectors, mantenint fins a l’actualitat la seva capacitat emprenedora. A més, Domènech fa valdre que gran part dels empresaris també treballaven «per fer un mecenatge cultural espectacular a partir de les seves empreses». «És difícil trobar una ciutat amb la riquesa i potencial econòmic com Reus. Sempre amb la idea de millorar i innovar», conclou l’autor d’Històries empresarials de Reus.
La gastronomia i la tecnologia, reclams per l’èxit d’una nova edició d’exproReus
Reus Empresa 16/10/2023 La 51a edició d’exproReus ha tancat portes aquest vespre amb unes bones valoracions per part dels organitzadors i expositors participants. La fira ha tingut una molt bona afluència del públic durant els cinc dies de fira i ha comptat amb nombroses activitats, especialment centrades en els dos eixos del Hub Foodtech & Nutrition: l’alimentació saludable i de proximitat, i la tecnologia. Precisament, en aquesta edició d’exproReus la novetat han estat les activitats vinculades al Hub, tal com explica el regidor de Promoció Econòmica i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, qui assegura que «exproReus és l’aparador de l’activitat comercial i econòmica del territori, per això, enguany el Hub havia de tenir un paper destacat en el programa d’activitats, posant en valor un dels eixos de treball de la ciutat, que s’impulsa des de REDESSA». En aquest sentit, tots els dies hi ha hagut diverses activitats de promoció dels productes saludables i de proximitat. Sota el paraigua del Hub s’han organitzat showcookings de restauradors d’arreu de la Catalunya Sud, que han cuinat plats amb productes locals com l’avellana, el producte d’horta, la mel, el peix i oli d’oliva verge extra. Un altre dels punts destacats de la fira han estat les activitats infantils, per on es calcula que han passat més de 4.000 nens i nenes. Pel que fa a les TIC, l’estand de la Tronada 360, on es podia veure aquest acte de la festa major de Reus amb ulleres de realitat virtual, ha estat un dels espais amb més afluència de públic. Altres activitats infantils destacades han estat el rocòdrom, els jocs tradicionals i els contes en anglès. Gairebé el 35% dels visitants d’exproReus han passat per la zona de restauració del Tasting Village, situada a l’auditori exterior. Tal com ha explicat el regidor «tot plegat reafirma la consolidació de la fira com un espai especialment familiar i una cita ineludible per a la ciutadania de Reus i de la seva àrea d’influència». L’automoció, un dels sectors econòmics més destacats d’exproReus, ha valorat molt positivament el nombre de contactes i vendes realitzades durant els dies de fira. Precisament, des de firaReus Events s’ha encomanat un nou estudi d’impacte econòmic que estarà enllestit a finals d’any i que servirà per tenir la xifra de l’impacte econòmic generat a exproReus durant aquests cinc dies. El president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just, ha fet aquest vespre una visita a tots els expositors de la fira en un acte que ha servit per fer la cloenda oficial de la fira.
L’Aeroport de Reus registra al setembre 165.815 passatgers, un 11,8% més
Reus Empresa 13/10/2023 L’Aeroport de Reus ha registrat al setembre 165.815 passatgers, una xifra que suposa un increment de l’11,8% en comparació amb setembre de 2022. En l’acumulat dels nous primers mesos de l’any, s’han registrat 913.492 viatgers, un 12,6% més que durant els mateixos mesos de l’any passat. En relació amb el nombre d’operacions, al setembre s’han operat 2.221 vols, fet que suposa un 6,5% més en relació amb el mateix mes de 2022.Des de principi d’any, la xifra de moviments d’aeronaus és de 16.133, el que representa un increment del 3,5% en comparació amb el mateix període de 2022. Aeroports d’Aena a Catalunya Respecte a la xarxa d’Aena a Catalunya, l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat ha registrat al setembre 4.591.094 passatgers i 28.455 operacions; l’Aeroport de Girona-Costa Brava, 265.186 viatgers i 2.558 moviments, i l’Aeroport de Sabadell, 535 passatgers i 4.072 sortides i arribades.
La USSA, antecedent del model urbanístic i turístic de Salou
Joan Antoni Domènech 12/10/2023 La zona del port de Salou i les seves platges no van tenir mai un assentament poblacional important fins ben entrat el segle XX. Tot estirant, podien comptar-se una dotzena de cases en els millors temps de trànsit comercial portuari, suportades administrativament per un edifici de Duana i un altre de Capitania. Els negocis rellevants i la població es concentraven llavors en la zona interior de Vila-seca, per raons òbvies de seguretat i agrupament. Després del declivi del port salouenc i el seu total tancament a mitjans del XIX, en benefici del port de Tarragona, el primer negoci d’una certa importància establert a la platja de Salou va ser el de Josep Maria Duran i Pomerol, que tenia una trentena de casetes, «barraques a la riba de la mar»; negoci que va iniciar en 1876. Al petit establiment de banys de mar li sortiria aviat competència. Així, el 1877 s’autoritza el reusenc Josep Gebellí Ferrater la instal·lació de barraques desmuntables a la platja. Els dos negocis coexistiran al costat d’un parell de botigues d’aiguardent. La temporada de banys, d’àmplia tradició a Salou, s’iniciava oficialment el 10 de juliol, festivitat de Sant Cristòfol. La majoria dels visitants de les platges de Salou eren de Reus i molts d’ells ho feien per prescripció mèdica. Els banys de mar aconsellats pels metges es van fer creixentment populars, molt en la moda europea. Era necessari una mica més d’una setmana per a notar els saludables efectes anunciats. En aquest escenari, es posa en marxa en 1887 el ferrocarril de via estreta que unirà Reus amb Salou i que pertanyia a la Compañía Reusense de Tranvías, anomenat popularment el Carrilet. Inicialment, tindrà un paper fonamental en el transport de mercaderies, però el tren anirà sumant vagons de passatgers en la temporada de banys. En un altre capítol ens detindrem sobre aquesta empresa. En els anys vint, un gran projecte privat impulsat per capital reusenc anava a planificar a Salou una ambiciosa ampliació urbanística, equipaments i explotacions turístiques: un antecedent de què vindria després a la Costa Daurada. Un gran projecte anava a planificar a Salou una ambiciosa ampliació urbanística i d’equipaments i explotacions turístiques, i que avui, mirat en la distància, no deixa de presentar-se com una antecedent, enquadrat òbviament en el seu temps, de tot el que vindria després a la Costa Daurada. Un cert ambient d’eufòria econòmica general, i particularment a Reus, a la fi de la dècada dels anys vint, acabaria de convèncer als inversors. El 26 de maig de 1928 es constitueix a Reus l’empresa Oliveró, Laporte y Compañia. Una societat limitada que utilitzarà la denominació comercial d’Urbanización de Salou, i que comptarà amb l’aval i impuls del Banc de Reus, filial del Banc de Catalunya, dels germans Recasens. De fet, la seu de la societat se situarà en el mateix edifici de la central del Banc de Reus, al raval Santa Anna número 22. En les dades registrals d’aquesta empresa apareixen com a socis fundadors Rupert Oliveró d’Aixemus, Sebastià Laporte i Vilà i Antoni Escolà Ruiz. Els accionistes de referència de la nova societat seran Laporte i Escolà, amb una aportació de 105.000 pessetes cadascun, les restants 40.000 pessetes per completar el capital social de 250.000, van ser aportades per Oliveró. El seu objecte social serà «la compravenda de terrenys, solars, urbanització i construcció d’edificis», entre altres possibilitats. El 14 de maig de 1929, un any després de la seva constitució, la societat limitada és transforma en anònima amb la denominació definitiva d’Urbanización de Salou SA (USSA). Segons l’apunt registral, els socis la vam transformar en ampliar el seu objecte social a la «construcció i explotació d’un casino i la construcció d’hotels i garatges». El capital social serà llavors d’1 milió de pessetes, distribuït en accions de 500 pessetes. USSA encarregarà a l’arquitecte Josep Maria Pujol de Barberà, que aleshores era també l’arquitecte assessor de l’Ajuntament de Vila-seca, un estudi d’ordenació de totes les finques propietat dels accionistes de la USSA -que abastaven llavors una part del municipi costaner-, informe que va acabar convertint-se en una veritable planificació urbanística que enllaçaria les zones de promoció privada amb els terrenys urbanitzats que ja existien, ampliant-los. USSA emprenen inicialment un ambiciós projecte, la construcció de l’hotel balneari La Terraza, inaugurat el 1929, emblemàtic establiment que fou enderrocat el 1997. Paral·lelament, el Banc de Reus encarrega al contractista d’obres Pau Bartolí la construcció d’un edifici al costat del moll, enfront del que avui és el Club Nàutic Salou, i en el mateix lloc on dècades més tard se situaria un complex de restauració i oci. El projecte ha d’aturar-se davant la falta de finançament del Banc de Catalunya, després de la seva abrupta fallida en 1931. La idea, no obstant això, no s’abandonaria del tot. Però un nou cop, l’inici de la Guerra Civil, va contribuir a l’arxiu definitiu del projecte, fins a la dissolució de la societat en 1941. Després de la Guerra Civil, serà l’empresari reusenc Joan Miarnau Ciurana, fundador de la gran empresa constructora COMSA, qui rellançarà la idea del Banc de Reus, edificant una estructura coneguda com El Casino, que acolliria un petit restaurant, algunes habitacions i sales d’estar. Miarnau, amb el seu tarannà visionari, va anar una mica més enllà, reprenen d’alguna manera el projecte de la USSA. Anticipant-se al futur boom turístic, va reordenar el famós passeig salouenc i va plantar les palmeres que avui es veuen en ell. Dècades després veuríem allí, remodelat l’edifici de Miarnau, una sala de bingo, una discoteca, i un famós restaurant, entre altres negocis.
S’inaugura oficialment la 51a edició d’exproReus
Reus Empresa 12/10/2023 La fira multisectorial exproReus ha estat inaugurada oficialment aquesta tarda pel vicepresident Global de T-Systems, el reusenc David Oliva, qui ha afirmat en la seva intervenció que «Reus és un exponent de tecnologia i innovació» i ha posat en valor que «la ciutat és la segona en percentatge d’ocupació TIC a Catalunya després de Barcelona, un fet que es deu al suport de les institucions del territori i a apostes com la que el seu dia va fer T-Systems instal·lant-se a la ciutat i, concretament, a REDESSA Viver». La inauguració s’ha dut a terme a l’estand del Hub Foodtech & Nutrition, on al llarg d’aquests dies es concentrarà tota l’activitat vinculada a la gastronomia i els hàbits d’alimentació saludable, i als productes de quilòmetre zero de la Catalunya Sud. Durant l’acte inaugural també ha intervingut l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, qui en el seu discurs ha assegurat que «firaReus és un referent històric, però també de futur, sobretot gràcies a iniciatives vinculades a sectors estratègics de la ciutat, com el Hub Foodtech & Nutrition, que uneix tecnologia i alimentació». La inauguració ha comptat amb l’assistència de regidors i altres autoritats i personalitats del territori. Després dels parlaments, la comitiva ha fet un recorregut per les instal·lacions d’exproReus, per tal de visitar els estands dels 150 expositors que ompliran d’activitat els cinc dies de fira, passant per les diferents àrees temàtiques com són automoció, parament de la llar, tecnologia i alimentació, entre d’altres. La fira multisectorial es pot visitar fins aquest diumenge 15 d’octubre, d’onze del matí a nou del vespre. La zona de restauració del Tasting Village romandrà oberta fins a les deu de la nit. Tots els dies, exproReus oferirà un programa d’activitats per a tota la família, que posa especial atenció en les noves tecnologies, amb tallers per a joves i petits; i també en la gastronomia, amb productes locals i restauradors del territori com a protagonistes. Per a més informació, es pot consultar la web de firaReus Events: www.firareus.com La fira manté enguany l’entrada gratuïta i es torna a habilitar també des de Reus Transport una línia especial d’autobusos, la L80, que va des de la plaça de la Llibertat fins a firaReus, amb una freqüència de mitja hora.
Adjudicada la construcció, promoció i gestió de fins a 123 habitatges de protecció oficial a l’empresa Llogueralia Reus
Reus Empresa 11/10/2023 L’empresa municipal REDESSA ha adjudicat la constitució d’un dret de superfície sobre la finca ubicada al carrer Jaume Vidal i Alcover, número 24 de Reus, a la zona de Mas Iglesias, per destinar-la a la construcció, promoció i gestió d’habitatges de protecció oficial de lloguer a l’empresa Llogueralia Reus, SL. Aquesta empresa s’ha constituït especialment per la gestió d’aquest projecte i està integrada per Construcciones Rubau, SA en un 51% i per Rubau Concesiones, SA, en el 49% restant. El regidor de Promoció Econòmica i Coneixement, i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, assegura que «aquesta adjudicació és el primer pas en el compromís d’augmentar l’HPO a la ciutat. Continuem cercant fórmules que ens permetin ampliar els habitatges protegits a Reus.» De la seva banda, la regidora d’Habitatge, Anabel Martínez, ha recordat que «el plec contempla que els pisos s’atorguin tenint en compte el registre de sol·licitants d’habitatges de protecció oficial». A més, els llogaters hauran de tenir-hi el seu domicili habitual i permanent. El solar té una superfície de gairebé 2.000 m2 i una edificabilitat de 10.326 m2m, la qual cosa comporta que s’hi puguin construir un màxim de 132 habitatges d’HPO. L’alçada màxima de la promoció és de planta baixa més sis pisos. Pel que fa a la planta baixa, els usos admesos són comercial, oficines, sanitari-assistencial, educatiu, recreatiu, esportiu i sociocultural. La constitució del dret de superfície es fa per un termini de 75 anys i la conservació, gestió i explotació anirà a càrrec de l’adjudicatària de l’edifici durant aquest període.
Ajuts de fins a 11.340 € per contractar majors de 30 anys amb el programa 30 PLUS de Mas Carandell
Reus Empresa 11/10/2023 Aquest mes d’octubre Mas Carandell ha començat la vuitena edició del programa d’intermediació laboral 30 PLUS, que ofereix a les empreses del territori, prioritàriament de Reus, ajuts de fins a 11.340 € per contractar persones de més de 30 anys en situació d’atur que visquin a Reus. Aquest recurs permetrà subvencionar fins a 40 contractacions laborals. A la passada edició del 30 PLUS de Mas Carandell, hi han participat 34 empreses locals ocupant 40 persones, de les quals 31 són majors de 45 anys i/o es trobaven en situació d’atur de llarga durada, els dos col·lectius que es prioritzen per les seves especials dificultats a l’hora de cercar feina. És important destacar que el 62% d’aquestes contractacions, és a dir, 25 de les 40, han estat a dones, i que 34 de les 40, un 85%, han estat amb contractes indefinits a temps complet. Pel que fa als 7 anys d’experiència gestionant aquest projecte, 187 empreses han escollit Mas Carandell per tramitar la subvenció i s’han ocupat un total de 277 persones, un 47% de les quals ha continuat treballant a l’empresa un cop finalitzat el període subvencionat Només en els últims tres anys, l’import d’ajuts atorgat a les organitzacions que han contractat majors de 30 anys a través de Mas Carandell ha estat al voltant dels 887.300 €. Pocs dies després de l’inici del nou 30 PLUS l’equip tècnic de Mas Carandell ja està treballant en la gestió d’11 ofertes de feina, amb la possibilitat de tancar contractes subvencionats a partir de la setmana vinent. Les empreses que vulguin beneficiar-se de les subvencions del 30 PLUS poden dirigir-se a Mas Carandell fins al març del 2024, per rebre assessorament sobre aquests ajuts, compatibles amb els incentius fiscals i les bonificacions en les quotes de la Seguretat Social que ofereixen les diferents modalitats contractuals. El 30 PLUS és subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i pel Servicio Público de Empleo Estatal.
Tot a punt per a una nova edició d’exproReus
Reus Empresa 10/10/2023 Aquest dimecres, 11 d’octubre, obre portes la fira multisectorial de referència al territori, exproReus, amb 20.000 m² d’exposició. Més de 150 expositors de diversos sectors com automoció, llar, tecnologia, salut i restauració, entre d’altres, mostraran els seus productes. Aquest any, la fira exproReus manté l’entrada gratuïta per tal de facilitar l’accés a tots els visitants. La inauguració oficial d’exproReus la durà a terme el vicepresident Global de T-Systems, David Oliva i es farà demà, dia 11 d’octubre, a les 18 h, a l’estand del Hub Foodtech & Nutrition. Showcookings de promoció de producte local: la novetat d’aquesta edició El Hub Foodtech & Nutrition i els productes de proximitat tindran un gran pes en aquesta edició. Hi haurà tallers sobre alimentació saludable i xerrades i, com a novetat, cada dia de 19 a 20 h, es faran showcookings on participaran restauradors de la Catalunya Sud: – Dimecres 11 d’octubre: Showcooking Restaurant El Bistrot (Gandesa, Terra Alta), de la mà d’Elisabeth Valimaña i Javier Arriaga. – Dijous 12 d’octubre: Showcooking de la DOP SIURANA, de la mà de Francesc Blanch, xef de DEVITECA i assessor gastronòmic de la DOP Siurana. – Divendres 13 d’octubre: Showcooking Restaurant Quatre Molins (Cornudella de Montsant, Priorat), de la mà de Rafel Múria. – Dissabte 14 d’octubre: Showcooking «Restaurant Coll de Nulles» (Nulles), de la mà de Jordi Martínez – Diumenge 15 d’octubre: Showcooking «Albert Guzmán» (La Ràpita, Montsià) de la mà d’Albert Guzmán. Com ja és habitual, Reus Transport habilitarà una línia especial per als dies de fira, la L80, que anirà des de la plaça de la Llibertat fins a firaReus Events, amb una freqüència de mitja hora. La fira multisectorial, exproReus, obrirà portes de l’11 al 15 d’octubre, d’onze del matí a nou del vespre. La zona de restauració del Tasting Village romandrà oberta fins a les deu de la nit. Podeu consultar el programa detallat d’activitats a la pàgina web de firaReus Events.
La saga dels Vilella
Joan Antoni Domènech 6/10/2023 Durant un segle, els Vilella van obrir diversos fronts d’activitat empresarial, des de la fruita seca, passant per la farina, sofre i alcohol, el sector financer, o els transports, fins a l’incipient, aleshores, indústria del refinatge de petroli. Veritablement, el dels Vilella és un cas de continuïtat empresarial molt destacable, que va tindre també un vessant d’aportació a la societat civil mitjançant el mecenatge. El patriarca, Joan Vilella Llauradó (1842-1894), adinerat comerciant i polític, creà el 1866 la societat Vilella Hermanos, amb diverses activitats, però centrant el gruix del negoci en la fruita seca i les farines. El 1879, Joan Vilella posa en marxa la societat Juan Vilella y Compañía, la nova denominació del grup d’empreses, que donarà origen a un banc i a una refineria d’olis minerals batejada amb el nom de La Pensilvània. La idea de la refineria, una de les més importants de l’Estat -de la que vam donar detall en un anterior llibre-, era la de produir querosè, combustible essencial per l’enllumenat públic. Obtingut el combustible, una petita part dels residus restants eren utilitzats com a greix per a màquines i eixos dels carros, algunes aplicacions mèdiques i farmacèutiques, i petites quantitats com a inflamable. La resta del material, la part més abundant en volum, es llançava, literalment. La Pensilvània, ubicada al camí de Valls, confrontava amb la riera de l’Abeurada, on abocava tota la resta de materials, el que va fer que, popularment, la riera es digués del Petroli. El fill de Vilella Llauradó, Joan Vilella i Estivill (1878-1925), decideix crear una societat independent per a l’explotació de la refineria. Neix així la Refinería Catalana de Petróleo, amb l’ambició de crear una nova gran planta que «tindrà la seva seu a Tarragona (al marge dret del riu Francolí, entre la via del ferrocarril i la carretera nacional) en la qual s’establirà la fàbrica», segons resa l’escriptura de constitució. La societat es formalitza el 22 de novembre del 1894, amb un capital social de 750.000 pessetes. Hi figuren com a accionistes, entre d’altres, Josep Boule, Josep Iglesias, Salvador Güell, Domingo Batet, Emili Gaya, Raimundo Sanromà, Ricard Mata i Lluís Suer, fins a completar una nòmina de 22 accionistes. Potser seria interessant estudiar la influència que va tenir el negoci refiner dels Vilella en les futures iniciatives en el camp energètic dels germans Recasens. No és gens descartable que l’indústria refinera dels Vilella fou un referent directe i molt profitós pels Recasens. Tenim una dada que podria corroborar aquesta teoria: una vegada constituïda el 1927 la Campsa, l’empresa del monopoli del sector a Espanya, precisament de la mà dels Recasens, els Vilella obtindrien una àmplia concessió territorial pel transport per carretera de les benzines produïdes per la Campsa. Joan Vilella i Llauradó és l’iniciador d’una de les sagues familiars catalanes més importants dedicades al món de l’empresa. Tres generacions d’aquests empresaris reusencs van sustentar una activitat creixent i diversificada, amb exemples de gran èxit. Joan Vilella i Estivill incrementaria la cartera de negocis juntament amb el seu germà Ramon, que es va centrar paral·lelament en l’exportació de fruits secs, fent igualment una gran fortuna. El 1892, dos anys abans de morir, Joan Vilella i Llauradó constitueix amb el seu fill Joan la que va ser la primera fàbrica de l’Estat de vidre buit, ubicada al Poblenou (Sant Martí de Provençals). El disseny de la fàbrica, que tenia una extensió de 10 hectàrees, va ser obra de l’arquitecte reusenc Felip Font i Rubinat. La planta afegirà un nou producte: la construcció de rajoles de vidre aplicades especialment a claraboies. D’aquesta fàbrica es va derivar la constitució, el 1900, de La Vidriera Barcelonesa, que ocupava 500 treballadors. El 1904 els Vilella creen la Botonería Barcelonina, companyia que va arribar a tenir 200 treballadors a la fi dels anys vint. També vam fundar Gijón Fabril SA, que va començar com a fàbrica de farines i va acabar sent una de les més grans fàbriques d’ampolles de vidre de l’Estat. El 1909 fundarien la Compañía Reusense de Automóviles La Hispania, que fins a la dècada dels vuitanta del segle passat continuaria en mans de capital reusenc. La Hispania, centrada en el transport de viatgers, tenia també una flota de camions cisterna per distribuir els productes de La Pensilvània. Tornem al patriarca de la família. Vilella i Llauradó serà també uns dels fundadors, el 1883, de la Compañía Reusense de Tranvías,SA, que neix amb un capital de 500.000 pessetes, amb sis accionistes inicials: el mateix Vilella, que actuará com a president de la companyia, Eudald Gebellí, Casimiro Grau, Juan Tharrats i Pau Font de Rubinat. Aquesta petita companyia ferroviària explotarà el ferrocarril econòmic de Reus a Salou. Paral·lelament, a l’època, Vilella i Llauradó esdevindrà, gràcies a una ampliació de capital, un dels principals accionistes del Banc de Reus. En el sector bancari, a més, per abreviar la trajectòria, Vilella i Llauradó crearà el 1879 Juan Vilella y Cía. S. en C., que, posteriorment, el 1900, modificarà la seva denominació per la de Juan y Cayetano Vilella, S. en C., i novament a Banca Vilella (1947), que es convertirà en societat anònima el 1950, per a passar, finalment, a ser venuda al Banco de Vizcaya al 1969. La tercera generació, Joan i Gaietà Vilella Puig, va redoblar l’impuls del negoci bancari després de la Guerra Civil. La Banca Vilella es va especialitzar en els sectors agrícola i industrial de l’àrea de Reus, iniciant una notable expansió. El 1950 adquireix un immoble al carrer de Llovera per a instal·lar-hi la seu central. El 1961 obre sucursal a Barcelona, el 1965 a Lleida. Del 1966 al 1969, impulsat pels bons resultats del negoci financer, Joan Vilella impulsa l’obertura de més sucursals: Salt (Girona), Vila-seca, Gandesa, Cambrils, Riba-roja, entre d’altres. El 31 d’octubre de 1969 se signava l’absorció la xarxa d’oficines de la Banca Vilella a Catalunya per part del Banco de Vizcaya, ampliat el banc basc la seva implantació a Catalunya. Degué ser significatiu el pes de la Banca