‘Vols donar forma al teu model de negoci?’, el nou programa de suport a les empreses i microempreses
Reus Empresa 27/10/2023 Amb l’objectiu de donar resposta i promoure noves accions que ajudin a l’enfortiment del teixit econòmic, adequades a les necessitats actuals de l’activitat econòmica, la Regidoria de Promoció Econòmica i Coneixement inicia el programa formatiu «Vols donar forma al teu model de negoci ?» dirigit a les empreses i microempreses. Aquest programa pretén donar eines i coneixements per aprofundir en aquells àmbits que tota empresa hauria de treballar o tenir clar, ja que són claus per a l’estratègia i enfortiment de tots els models de negoci independentment del sector o al públic al qual pertanyin o vagin dirigits. Per tant, l’objectiu és donar eines i recursos per facilitar i optimitzar la gestió del treball quotidià, tenir identificada i treballar l’estratègia del model de negoci, tenir ben identificats als clients i detectar-ne de nous per saber de quina manera arribar a ells, donar a conèixer petites accions per a ser més sostenibles i saber interpretar els números de l’empresa per a conèixer els productes i serveis més rentables. El contingut del programa és el següent: 7/11/2023 Reflexions per quan lideres un negoci amb David Alonso 9/11/2023 – Formes jurídiques i obligacions fiscals amb Cristina Budi 15/11/2023 – Model Canvas, treballa l’estratègia de la teva empresa amb Josep Ma Vallvé 16/11/2023 – Com conèixer el meu mercat i saber si el meu producte o servei encaixa amb Amanda Figueras 21/11/2023 – Posem una mica d’ordre als números; les claus del Pla econòmic i financer amb Jordi Andreu Corbatón 23/11/2023 – Com incorporar valors de sostenibilitat al teu model de negoci amb Imma Pérez 29/11/2023 – Estratègies per comunicar. Com arribem al nostre client? amb Bibiana Villa Els participants podran assistir a totes les sessions o només a aquelles que considerin més interessants per la seva activitat. Les persones interessades en participar-hi poden fer la inscripció enviant un correu a atencio.economia@reus.cat.
Mario Basora, nou president de la Cambra de Comerç de Reus
Reus Empresa 26/10/2023 La Cambra de Comerç de Reus ha celebrat aquest dijous 26 d’octubre, a la Llotja de Reus, la sessió constitutiva del nou Plenari, així com l’elecció de la persona que assumeix la presidència i els integrants del comitè executiu. El nou ple de la corporació ha escollit senyor Mario Basora, representant de la vocalia electe corresponent a l’empresa Elring Klinger SA, com a president de la Cambra de Reus per unanimitat per al mandat 2023-2027. Basora, que substitueix a Jordi Just a la presidència, encapçalarà el Comitè Executiu i l’acompanyaran Àngel Raúl Torija (vicepresident primer), Jaume Batista (vicepresident segon) i Tània Piqué (vicepresidenta tercera). Per la seva banda, Francisco Lari serà el tresorer. En el seu parlament, Basora ha manifestat que “l’equip que encapçalo defensa una Cambra enfocada al territori, seguint un model iniciat al 2019 que funciona i al qual aportarem el nostre tarannà i idees de futur”. Mario Basora ha reafirmat que seguirà “potenciant les relacions amb el territori de la Cambra, on volem tenir una presència cada cop més forta i que el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta tinguin la representació que es mereixen”, com també “la ciutat de Reus, gran pol d’atracció que ha d’exercir un lideratge que permeti teixir una xarxa vertebradora del territori”. El nou president reclamarà i defensarà “les infraestructures necessàries que ens permetin connectar territoris i afavorir el creixement del teixit empresarial, fent del territori Cambra un espai atractiu per atreure i consolidar inversions”. Mario Basora ha demanat “anar de la mà amb la Generalitat i la resta d’administracions, per generar inversions i una activitat industrial que ha de ser estratègica per a les nostres comarques”. “És aquí on la Cambra ha de jugar un paper essencial per articular i vertebrar l’estratègia des del territori, en sectors tan importants com la indústria, l’agroalimentari, el vitivinícola o el turisme, i molts altres que també son de gran importància per la corporació”. Aprofitant la presència a la mesa electoral del Director de Serveis Territorials a Tarragona, el Sr. Jordi Fortuny, Mario Basora ha aprofitat «per recordar a la Generalitat de Catalunya la necessitat de definir la Llei de Cambres que ens permeti per fi comptar amb un marc regulador adaptat a les necessitats de l’actualitat juntament amb la necessitat de garantir-ne un adequat sistema estructural de finançament». Després de l’acte oficial de constitució del ple i de la votació del nou president ha tingut lloc una recepció a les autoritats i el teixit empresarial del territori, tot simbolitzant l’obertura de la nova etapa de la Cambra de Comerç de Reus davant dels agents econòmics i institucionals dels 99 municipis del territori competencial de la Cambra, format per les comarques del Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Terra Alta i Ribera d’Ebre. Durant la recepció han intervingut la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó; i els presidents del Consell Comarcal del Baix Camp i de la Conca de Barberà, Ernest Roigé i Joan Canela, respectivament, en nom del territori. Un dels moments més emotius ha arribat quan els treballadors i representants de la Cambra de Comerç de Reus han ofert un homenatge al ja expresident Jordi Just amb l’obsequi d’una placa de record. En el seu torn de paraula, Jordi Just ha agraït a les persones que li han fet costat durant el seu mandat i ha afirmat que «les cambres hem de seguir tenint un paper rellevant al territori. Les cambres són els ajuntament de les empreses i estan obertes a tothom, i així continuarà sent». L’alcaldessa de l’Ajuntament de Reus, Sandra Guaita, ha clos l’acte celebrat a la Llotja de Reus. La cita ha reunit, a més dels membres del nou plenari, presidents d’altres cambres de comerç del territori, alcaldes i autoritats de diverses poblacions i representants de l’administració pública, així com del teixit empresarial.
La construcció alerta que l’increment de l’ICIO i l’IBI pot paralitzar el sector a les comarques de Tarragona
Reus Empresa 26/10/2023 El sector de la construcció està molt preocupat per l’increment dels impostos i taxes que estan plantejant la majoria dels ajuntaments de les comarques de Tarragona, especialment els impostos que més relació tenen amb l’activitat constructiva com és l’ICIO (Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres) i de retruc l’IBI (Impost sobre Béns Immobles), que acaba pagant tota la ciutadania que té un habitatge en propietat. El Gremi de la Construcció del Baix Camp troba molt preocupant que alguns ajuntaments, com el cas de Reus o Tarragona, hagin optat per pujar l’ICIO fins al 4%, que és el màxim que ara mateix permet la llei. Cal recordar que la proposta que passarà pel ple de Reus aquest divendres suposarà un increment del 45% en aquest impost respecte al que es pagava fins ara, o l’increment previst a la ciutat de Tarragona que serà del 33% fins arribar al 4%, el màxim permès; o els increments previstos en la majoria dels ajuntaments de la comarca en l’IBI, com els casos de Reus, Cambrils o Mont-roig del Camp, amb pujades entre el 10 i el 12%, que poden suposar de manera indirecta una retallada en la demanda d’habitatges. Aquest increment dels impostos directes que han de pagar els propietaris que volen fer obres en un habitatge, construir-ne un de nou o pels promotors que volen impulsar una promoció, suposen un nou increment en els costos. Cal recordar que ens trobem en un moment amb una gran pressió inflacionista, tant per l’increment de les matèries primeres, l’increment de les despeses d’energia i els carburants i per l’alça dels tipus d’interès. Tot sumat és un cost letal que pot paralitzar el sector de la construcció, que en els últims anys, tot i la sotragada de la Covid, semblava que repuntava. S’ha de recordar que la construcció és un motor de l’economia, ja que és una palanca de la qual en pengen moltes empreses i professionals d’altres sectors. Per això, una paràlisi o un alentiment en la construcció és molt negatiu per l’economia pel territori i també pot significar la destrucció d’una gran quantitat de llocs de treball. Contraccions Per exemplificar el que suposa l’increment de l’ICIO es pot afirmar que un bloc de 30 pisos que fins ara aquest impost suposava 2.600 euros per pis, amb la pujada previst a Reus o a Tarragona, el cos serà de 3.700 euros per pis, quantitat que implicarà un encariment del cost de l’habitatge i de retruc, el cost d’un possible lloguer. El Gremi de la Construcció del Baix Camp considera que amb mesures com aquesta, queda clar que la problemàtica de l’habitatge no és una prioritat, tot i que és una qüestió que sovint forma part del debat polític. Cal dir, per tant, que és una gran contradicció dir que s’han de fer polítiques per fomentar l’habitatge i el primer que es fa és apujar els impostos directes que afecten els promotors i també la ciutadania en general. Per tot això exposat fins ara, el Gremi de la Construcció del Baix Camp reclama a l’Ajuntament de Reus i a la resta de les administracions locals que siguin prudents i que congelin aquests impostos i taxes abans que sigui massa tard. El sector reclama mesures que fomentin l’economia productiva en lloc de carregar les empreses i els ciutadans de nous impostos i taxes que poden servir per quadrar un pressupost municipal però finalment perjudicaran l’economia i l’ocupació del territori.
Els actius i els dèficits del Priorat, a debat en una taula rodona empresarial
Reus Empresa 26/10/2023 Com veiem al Priorat? Com a l’equivalent de la Toscana italiana a Catalunya o com a una comarca amb gran potencial però amb una falta de lideratge important? Sobre aquesta i d’altres qüestions s’ha debatut intensament a la taula rodona ‘Invertir al Priorat’. Una iniciativa de la Cambra de Comerç de Reus, amb el suport del mitjà de comunicació Tots21, i que s’ha celebrat aquest dimarts al vespre a la seu del Consell Comarcal del Priorat. Jaume Vicheto, director general de Fermator; Jaume Domènech, administrador d’Automàtics Priorat; Xavier Peñas, representant d’inversions hoteleres de Design Hotels, i Jaume Giralt, propietari del Celler Ronadelles i del restaurant Quatre Molins (Estrella Michelin). Ells han estat els protagonistes d’un debat obert i en el que el director del Tots21, Jaume Garcia, ha estat el moderador. Una comarca que ha de creure en sí mateixa Els quatre ponents han coincidit en destacar que el Priorat és una marca molt important a nivell català, tot i que «els prioratins no tenim les ulleres prou graduades per creure en nosaltres. A més, durant anys la comarca ha estat deixada de la mà de Déu i ara fa uns anys que ens ho hem començat a creure», exposava un Jaume Giralt, que sense entrar en comparacions amb d’altres regions vitivinícoles, sí que ha volgut lloar «la bona feina dels cellers de la zona, ara bé, no només ens hem de quedar en que fem bon vi, hem d’oferir experiències, que és el que actualment ara demana el client». De visitants al Priorat, procedents dels Estats Units i del nord d’Europa en rep constantment en Xavier Peñas a l’hotel Ora Priorat, situat al bell mig de Torroja del Priorat. Peñas ha certificat que «estem ben encaminats, el Priorat té molt de futur, això sí, els nostres professionals han d’estar ben preparats, i actualment anem mancats d’aquesta formació per donar un servei d’altíssima qualitat». Situacions com la falta d’habitatge i del despoblament a la comarca també s’han posat damunt de la taula: «No pot ser que hi hagi tanta massificació d’apartaments turístics i que una família amb dos fills no trobi on viure aquí si ve a treballar. Cal que l’administració faci alguna cosa», han demandat els ponents. Precisament l’exalcalde de Falset, Jaume Domènech, ha rebut lloances de part dels ponents per la seva actitud en favor del benestar de la comarca en la seva etapa com a batlle: «El mateix esperit d’empresari que tinc ara, el vaig tenir com a alcalde. La gran lluita sempre la vaig tenir amb funcionaris que eren experts en posar pals a les rodes a les solucions. El millor que ens pot passar és que l’administració no ens emprenyi, així tot va millor» explica entre rialles Domènech. El rol de l’administració i les comunicacions Qui sí que ha trencat una llança en favor dels polítics locals del moment ha estat Jaume Vicheto, tot recordant que l’any 2021, i després que la nau de Fermator a Falset s’ensorrés per culpa del temporal Filomena «el cap ens deia de marxar a Polònia, però el cor ens va fer quedar-nos i reconstruir-ho tot. I ho vam fer pels 250 treballadors de la comarca que teníem treballant a la planta, i perquè les institucions de llavors, ens van ajudar una mica, sense entorpir i posant-nos facilitats. El 2022 ja estàvem operant de nou». Això si, Vicheto ha volgut posar el focus en la falta de sòl industrial que hi ha a Falset, un greu perjudici per la seva empresa a l’hora de créixer, «i situacions com la que ens passa a nosaltres, disposem d’un excedent elèctric gràcies a la planta fotovoltaica que tenim, i ni vendre ni regalar-la a la comarca podem perquè les elèctriques no ens ho permeten». Fermator, dedicada a produir portes per a ascensors, és l’empresa que més personal ocupa al Priorat, 120 empleats i té un abast mundial, amb seu a Reus i fàbrica a l’Índia. Vicheto, Domènech, Peñas i Giralt també han criticat les comunicacions de la comarca, titllant «la N-420 és una carretera del segle XIX, el tren R-15 de rodalies és una sorpresa cada vegada que l’agafes, cal invertir en noves infraestructures perquè tot plegat resta operativa a les empreses i a les persones de la comarca». Lideratge? Respecte a tota aquesta problemàtica plantejada anteriorment, els ponents participants tenen clar que el braçalet de capità és per tothom «hi ha manca de lideratge local i comarcal, cal que les sinèrgies vagin juntes, que ens arremanguem entre tots i totes. El Priorat té grans potencialitats, com per exemple la natura, el medi, la quantitat de persones que venen i s’enamoren al descobrir-ho», apuntava Jaume Giralt. Comiat de Jordi Just La taula de debat ha finalitzat amb la intervenció de Jordi Just, president de la Cambra de Comerç de Reus, qui aquest dijous donarà el relleu al capdavant de l’entitat a Mario Basora, qui també ha estat present a l’acte. Just ha finalitzat dient que «com a prioratí i riberenc crec en la comarca, i en persones com les que ens han acompanyat avui, professionals que en el seu dia, alguns d’ells, després de fer carrera van tornar a la comarca per fer-la créixer». Paraules subscrites per Jordi Fortuny, recentment nomenat director dels Serveis Territorials d’Empresa i Treball a Tarragona, i que no s’ha volgut perdre l’acte organitzat per la Cambra de Comerç de Reus i Tots21.
Andreu Rodríguez Figuerola, l’empresari humanista
Joan Antoni Domènech 25/10/2023 L‘empresari Andreu Rodríguez Figuerola va morir el 2021 a l’edat de noranta-set anys. Entre els homes d’empresa que donarà el segle XX a Reus, Rodríguez Figuerola va ser un clar exemple d’una figura avui en desús: empresari d’èxit, col·laborador en múltiples activitats socials i culturals. I tot això sota el signe de la discreció, i conseqüent fugida del focus social i mediàtic, tant seductor l’època per la classe empresarial destacada. Tenia a més Andreu Rodríguez aquest do propi de persones extremadament educades, que compassen el tracte personal amb formes amables i reposades. La conversa amb ell creava una certa atmosfera acollidora producte d’una interlocució sincera, lluny de qualsevol indici d’hipocresia o aproximació fingida. Em sembla que aquesta és una opinió comuna entre aquells que el van conèixer. La saga empresarial dels Rodríguez comença amb José Rodríguez Vega, originari de Fradelo (Ourense) i la seva dona Teresa Figuerola Voltes, que era de la Selva del Camp. Després d’una breu estada a Barcelona, el matrimoni es trasllada a viure a Badalona, ciutat en la qual Rodríguez Vega serà gerent de Galletas Victoria, una de les fàbriques de galetes més importants d’Espanya en els anys vint, que comptava llavors amb més de 1.000 empleats. A Badalona naixerà el nostre protagonista, que, aprovat el batxillerat, estudiarà Peritatge Industrial Químic a l’Escola Industrial de Barcelona. En 1932, producte de l’ambient de lluita obrera i tensions sociopolítiques, el matrimoni Rodríguez Figuerola es trasllada a Reus amb els seus 6 fills: José, Miquel, Lolita, Teresa, Andreu i Carme. A Reus obriran una botiga-magatzem al raval de Jesús número 30. Allí es dedicaran a la distribució i venda de productes derivats del sucre: galetes, caramels, torrons, entre altres. Neix la companyia Rodríguez Hermanos. En 1934 els Rodríguez fan el salt a la producció, primer amb l’arrendament de la fàbrica de xocolata Monrabà, per acabar comprant el 1935 les seves instal·lacions. L’empresa és col·lectivitzada durant la Guerra Civil, perdent els Rodríguez la propietat que recuperaran un cop finalitzada la contesa. La fàbrica es traslladarà al passeig Sunyer. José Rodríguez Vega al costat dels seus fills Miquel i José (Pepe) portaran el negoci, fins a la incorporació plena d’Andreu, cap a 1943. La filosofia familiar era «fer tot entre tots», encara que Andreu cada vegada agafa més protagonisme. Per consens familiar, Andreu serà el que acabarà liderant la companyia en els anys vuitanta, i amb això totes les noves activitats empresarials que naixeran sota la matriu Rodríguez Hermanos. El seu germà Pepe se centrarà en els nous projectes, mentre que Miquel es dedicarà a diverses tasques, principalment comercial. Una altra figura destacada va ser Generoso Salgado Rodríguez -cosí germà dels Rodríguez Figuerola-, com a encarregat de la fàbrica. Membre de la segona generació d’una saga empresarial d’èxit, va liderar grans projectes empresarials, alhora que va participar en activitats socials i culturals fugin del focus social i mediàtic. En aquestes històries hem parlat amb detall d’alguns dels grans projectes empresarials reeixits pels Rodríguez. Intentarem resumir-los en unes línies. En 1957 naixerà la marca Virginias, que aglutinarà la producció de galetes, caramels i torrons. En 1975, la família empresarial Rodríguez s’associarà al 50% amb la nord-americana Big Drum per a crear Big Drum Ibèrica. En 1979 cofundaran el grup Coaliment. En el 81 posaran en marxa Distribucions Reus SA (DIRSA), de la qual naixerà la cadena de supermercats Preko, que s’acabarà venent a Tabacalera en 1984 per 9.000 milions de pessetes. Una de les branques dels Rodríguez crearà en 1985 l’empresa de distribució d’informàtica Data Logic, i les seves botigues BEEP. Amb els anys, Rodríguez Figuerola anirà abandonant la primera línia, de la qual, en no pocs fronts empresarials, s’ocuparà el seu fill, Andreu Rodríguez Valveny, que prolongarà pel seu compte l’activitat dintre del món de la informàtica i altres camps de manera independent. Alguns exemples: Data Logic (Ticnova), Oulet PC i Reus Venture Capital. Definim en el titular d’aquesta nota a Andreu Rodríguez Figuerola com empresari humanista. I és que malgrat les seves moltes activitats empresarials, Andreu Rodríguez va tenir temps per a presidir la Fundació Privada Reddis, de la qual va ser cofundador, i impulsar la Mútua Reddis. També va estar tota la vida vinculat al Centre de Lectura de Reus, entitat de la qual va ser vicepresident. Li agradava especialment la música, sent col·laborador de l’Associació de Concerts. A més, va estar vinculat al Consell Social de la URV, i la Fundació Teatre Fortuny de la qual va ser vicepresident. El poc temps lliure que podia recuperar el dedicava a la lectura i a estar amb la seva família. El 2011 va rebre de la Generalitat la medalla al treball President Macià. Reconeixement que perfectament emparava el seu tarannà.
La Cambra de Comerç de Reus s’adhereix al HUB Foodtech & Nutrition
Reus Empresa 24/10/2023 El president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just; i el regidor de Promoció Econòmica i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, han escenificat aquest dimarts, a la Llotja de Reus, l‘acord que permet la incorporació de la corporació reusenca al HUB Foodtech & Nutrition. Jordi Just ha expressat que les dades d’aquest HUB «parlen per si soles en dos eixos estratègics i rellevants per la ciutat i el territori». Per una banda, el tecnològic, amb un Clúster TIC que aplega 90 empreses amb més de 2.000 treballadors i, per l’altra, el sector alimentari, amb més de 100 empreses a la demarcació i més de 6.000 treballadors. Així, pel seu paper integrador del territori i el teixit empresarial «era imprescindible que la Cambra s’integrés en aquest projecte per sumar esforços per consolidar, fer créixer i generar sinergies amb aquest sector del territori». «L’adhesió al HUB representa l’oportunitat de compartir sinergies i coneixement que tots els agents integrants posem en comú per escalar els nostres esforços i que ens permetin aconseguir projectes transversals d’interès per a aquest sector. Amb aquest objectiu la Cambra se suma a la resta d’actors per contribuir a la captació de recursos que puguin atomitzar-se en pro i benefici del sector», ha afirmat Jordi Just. Just ha recordat que «la Cambra de Comerç de Reus sempre ha tingut una aposta ferma en l’àmbit de les empreses agroalimentàries de la Catalunya Sud». En aquest sentit, ha ressaltat el paper de la Llotja de Reus: «Hem aconseguit que la Llotja sigui reconeguda com la 1ª Llotja de Referència de Catalunya a l’hora de reflectir l’evolució dels preus de 4 productes: avellana, ametlla, ous i garrofa». Per al president de la Cambra de Reus, aquest acord «és la voluntat de posar en valor i visualitzar el gran tresor agroalimentari del territori, concretament el que representen les Denominacions d’Origen del vi, de l’oli, l’avellana de casa nostra, la IGP Patata de Prades o el projecte de la Farina de Mestral». Per la seva banda, Josep Baiges ha fet valdre que el HUB Foodtech & Nutrition continua creixent i actualment compta amb més d’una cinquantena d’empreses adherides d’arreu de la Catalunya Sud. «Des de Reus, amb l’acompanyament i l’impuls de l’Ajuntament de Reus i de REDESSA, el teixit empresarial lidera una vegada més una iniciativa pionera, que treballa per augmentar la competitivitat i assolir el nou context que es planteja per al sector agroalimentari», ha dit el regidor de Promoció Econòmica i Coneixement. La digitalització, la gestió eficient dels recursos energètics i hídrics, són alguns dels grans reptes de futur i el HUB, en paraules de Josep Baiges, «és el paraigües en el qual abordar-los de forma col·laborativa. Per això, poder arribar al major nombre d’empreses possible és un principi que ens hem marcat com a primordial des dels inicis del projecte, i per al qual la Cambra de Comerç de Reus serà essencial». «L’adhesió de la Cambra al Hub és un punt d’inflexió perquè ens permet incorporar tot el coneixement de la institució en l’àmbit de les empreses agroalimentàries del territori i ens facilita l’accés a aquells productors, pimes i corporacions establertes en les seves comarques de referència, que són, a més del Baix Camp, la Terra Alt, el Priorat, la Conca de Barberà i la Ribera d’Ebre», ha dit. Per Josep Baiges «tenim les empreses, les startups, i també també tot el coneixement dels centres d’investigació (com l’Eurecat i l’IRTA) i de la Universitat Rovira i Virgili. Seguim treballant i disposem d’un entorn únic amb tots els elements per a convertir-nos en referència internacional en alimentació saludable». «Amb la incorporació de la Cambra que formalitzem avui, el projecte dóna un pas més endavant per a assolir aquest lideratge», ha conclòs el conseller delegat de REDESSA.
Òscar Subirats pren possessió com a regidor de l’Ajuntament de Reus
Reus Empresa 21/10/2023 Òscar Subirats ha pres possessió com a regidor de l’Ajuntament de Reus en la sessió plenària d’aquest divendres 20 d’octubre, adscrit al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya. Subirats assumeix el càrrec en substitució de Carles Prats, que va renunciar al seu càrrec municipal en el ple del passat 29 de setembre. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha signat aquest mateix divendres el decret per nomenar Subirats regidor d’Empresa, Formació i Ocupació.
Una societat anònima per crear la Facultat de Medicina
Joan Antoni Domèmech 20/10/2023 La Facultat de Medicina és segurament l’últim gran projecte col·lectiu de la societat civil reusenca: en ell van participar aportant capital centenars de particulars, empreses i institucions. Una iniciativa veritablement popular, que va afermar una voluntat social hereva de l’impuls secular que tants altres projectes havia pogut dur a terme. La decisió de la Universitat de Barcelona (UB) en 1977 d’establir una extensió universitària de la seva Facultat de Medicina a les comarques de Tarragona portaria fortes polèmiques i una enorme tensió. Es va triar inicialment la capital provincial per haver-hi en ella alguns altres centres universitaris dependents de la UB, com el de Filosofia i Lletres o el de Ciències. El doctor Pedro Cobos Cardó va ser el primer delegat de l’extensió universitària de Medicina. Es va conformar un equip inicial de cinc professors, entre els quals estava Joan Clos, que donaria les classes de Bioestadística, i que després es dedicaria a la política, sent alcalde de Barcelona. El primer curs va ser el del 1977-1978. Les aules i dependències estaven escampades en diversos centres, distants entre si. La situació no va millorar en el curs següent, en el qual s’acumulaven els problemes, també, i importants, els econòmics. Davant aquesta situació, la UB buscava un edifici que pogués albergar en condicions els estudis de Medicina. El mateix rector de la UB, Antoni Badia i Margarit, exigia un immoble digne. Aquest va ser el moment en el qual un polític visionari, Francesc Cailà i Mestres, en aquells dies president de la Diputació Provincial, impulsa la idea que fos Reus la ciutat que podria perfectament albergar la futura facultat. I com convenç a la UB perquè acceptessin aquesta possibilitat? La cosa no anava a ser gens fàcil. Cailà va posar en marxa una iniciativa el resultat final de la qual el mateix Cailà va qualificar d’»heroïcitat col·lectiva»: que fos la mateixa societat civil reusenca la que es fes càrrec del projecte. Tarragona, per part seva, es resistia a perdre aquests estudis, iniciant-se així una batalla típica de l’època, en la qual tots dos bàndols es llançaven tota mena de pulles verbals i escrites; en un pols que Reus guanyaria gràcies al pes, una vegada més, de la seva societat civil. De fet, la Universitat de Barcelona, davant la proposta reusenca i l’embranzida de la seva societat, pren la decisió de situar la Facultat a Reus, la qual cosa no va agradar gens a Tarragona: el seu Ajuntament va arribar fins i tot a pledejar contra la UB, perdent el cas en el Tribunal Suprem. En el decurs de tot el procés sobresurt també el protagonisme de la Cambra de Comerç i del seu president Francesc Cabré. Serà finalment un triumvirat el que donarà forma a la iniciativa impulsada per Cailà. El 23 d’octubre de 1980 queda constituïda la societat Estudis Universitaris Baix Camp SA (EUBC), en la qual figuren tres socis: Francesc Cabré, empresari; Josep Ferré, agent d’assegurances, i Josep Olesti, empresari. Així apareixen en l’escriptura de constitució. No obstant això, més enllà de l’aspecte formal, els tres fundadors de la societat venien a representar a la Cambra de Comerç, de la qual era president Cabré, a la societat Amics de Reus, que comandava Ferré i a la Mútua Reddis, que presidia Olesti. Cadascun d’ells desemborsen, a títol particular, 10.000 pessetes, sumant un capital social de 30.000 pessetes. L’objecte social dirà que la nova societat es dedicarà a la «promoció d’estudis universitaris mitjançant qualsevol fórmula jurídica de col·laboració amb entitats docents de tota índole». Però EUBC naixia amb una primera idea, la més potent: adquirir un edifici, adequar-lo i fer donació a la UB per a instal·lar en ell la futura Facultat. La creació a Reus de la Facultat de Medicina va ser resultat del moviment col·lectiu d’inversió popular més important en la història de la ciutat, una voluntat hereva d’un impuls secular. El procés va ser molt ràpid. Cinc dies després de constituir-se, EUBC serà presentada en societat en un acte en el qual s’exposa el projecte de comprar un edifici per a albergar la futura Facultat de Medicina. S’anuncia que serà necessària una quantitat de diners importants, i es proposa una ampliació de 20 milions de pessetes del capital societari inicial, dels quals la Cambra de Comerç anuncia en el mateix acte que aportarà 1 milió de pessetes. L’operació d’ampliació es posa en marxa mitjançant l’emissió de 4.000 accions de 5.000 pessetes cadascuna. La subscripció va ser un èxit rotund; segurament el moviment col·lectiu d’inversió popular més crucial en la història de la ciutat. Prop de 500 accionistes: particulars, famílies amb cinc o sis membres accionistes, sis ajuntaments del Baix Camp, oficines bancàries, empreses, col·legis, agrupacions professionals, cooperatives, mitjans de comunicació… Les aportacions més destacades van ser la subscrita per la Cambra de Comerç, Mútua Reddis que va adquirir accions per valor de 7 milions de pessetes i la societat Joaquin Oliva SA, amb 500.000 pessetes. La resta, un microcosmos de subscriptors que sabien perfectament que la seva participació no generaria dividends. Els promotors tenien al cap adquirir un edifici de 4.500 m² en el carrer Sant Llorenç propietat de la societat Fruita seca SA (edifici conegut com a Vapor nou), de l’empresari Panayotis G. Orphanides, emprenedor d’origen turc que va arribar a Reus en 1928 i que acabaria integrant-se plenament en la societat reusenca. La proximitat a l’Hospital Sant Joan, així com l’estructura aprofitable de l’immoble, va decantar l’operació de compra que es va xifrar en 56 milions de pessetes, dels quals es van pagar 15 milions a compte. L’Ajuntament s’unirà a la iniciativa aportant fons. A més, diverses associacions organitzaran alguns actes com a concerts o venda de quadres per a ajudar al projecte. El 17 de juliol de 1981 EUBC lliura l’edifici a la Universitat de Barcelona. I la mateixa EUBC es farà càrrec amb els seus fons de l’inici de les obres d’adequació de l’edifici, en el qual intervindrà com a arquitecte Josep Maria Gomis, sent el contractista el
‘De la llum al fanal’ i ‘La Fàbrica de Gas Reusense’, les creacions presentades a l’acte de cloenda de la Casa d’oficis de Mas Carandell
Reus Empresa 20/10/2023 Ahir dijous, a la tarda, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va presidir l’acte de cloenda de la vuitena Casa d’oficis de Creació i producció audiovisual de Mas Carandell al Centre d’Art Cal Massó. Durant l’acte es va oferir una mostra dels treballs desenvolupats per l’alumnat al llarg del darrer any de formació i treba ll. El pes de la sessió, però, va recaure en la presentació dels dos projectes finals, creats pels nois i noies de cadascuna de les especialitats de formació: Creació de continguts audiovisuals i Creació d’entorns o efectes visuals per a videojocs. Ambdós projectes han tingut com a eix comú, la gestió energètica a Reus des del s. XIX fins a l’actualitat. Pel que fa a l’especialitat d’audiovisuals, va preparar una ficció que sota el títol De la llum al fanal, relata la història de dos joves de Reus que veuen interrompuda la seva vida quotidiana al rebre una proposta per col·laborar en la difusió d’un nou projecte municipal, Reus Energia. La seva immersió imprevista i forçada en el món de la gestió energètica es veurà alterada per l’aparició d’un personatge del s. XIX, donant lloc a una intrèpida aventura. Per la seva part, l’especialitat de videojocs, va presentar un videojoc que recrea la Fàbrica de Gas Reusense. La demo permet viatjar enrere en el temps per experimentar la vida d’un treballador del torn de nit de l’antiga fàbrica de gas. La minuciosa recreació de la factoria ha estat possible gràcies a les imatges del CIMIR emprades com a referència, les quals han permès captar fins al més mínim detall, garantint la immersió al passat històric més autèntic a les persones jugadores. El lliurament de diplomes als participants de la Casa d’oficis i les paraules que l’alcaldessa de Reus va adreçar als joves van posar el punt final a la cloenda del programa formatiu. La Casa d’Oficis de Creació i producció audiovisual és una acció subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, i cofinançada pel Ministerio de Trabajo y Economía Social – Servicio Público de Empleo Estatal, en el marc del Programa de suport als territoris amb majors necessitats de reequilibri territorial i social: projecte Treball als barris. La preinscripció a la nova Casa d’Oficis de Mas Carandell, prevista d’iniciar al novembre, ja és oberta. Per participar cal tenir de 16 a 29 anys, estar en atur, disposar de Graduat en ESO, Batxillerat o un Cicle formatiu de grau mitjà, i residir a Reus, preferentment als barris del Carme, La Immaculada i Sol i Vista.
RPL-Invest presenta la seva activitat empresarial com una alternativa a la gestió patrimonial i d’estalvi
Reus Empresa 18/10/2023 RPL-Invest ha presentat aquest dimecres 18 d’octubre la seva activitat empresarial davant dels mitjans de comunicació, en un acte celebrat al Círcol de Reus. RPL-Invest és una empresa local dedicada a oferir serveis d’assessorament i gestió patrimonial en l’àmbit del Camp de Tarragona. Amb un tracte transparent i personalitzat, el CEO d’RPL-Invest, Gerard Domínguez, explica que «el nostre objectiu és que els clients assoleixin els seus objectius financers amb el grau més alt de rigor i professionalitat, sent una alternativa real a la banca tradicional». Amb més de trenta anys en els mercats financers l’objectiu de l’empresa és ser un punt de referència en la planificació financera. Junt amb Gerard Domínguez, forma part d’RPL-Invest Gerard Zapater, assessor financer i desenvolupador estratègic de carteres. Es tracta de dos professionals financers autònoms sense lligams en cap entitat financera, la qual cosa elimina qualsevol conflicte d’interessos i crea una simbiosi entre client i assessor. L’empresa compta amb la qualificació European Financial Advisor, atorgada per l’associació europea de planificadors financers (EFPA), la qual acredita i avalua anualment per comprovar el compromís professional. Respecte el funcionament d’RPL Invest, Gerard Domínguez detalla que «cada persona o família té les seves pròpies necessitats concretes i diferents, i des de la nostra empresa ens adaptem a la gestió de les finances en un marc adequat per cada situació, centrant-nos a buscar, elaborar i monitorar diferents estratègies d’inversió que afegeixin rendiment al patrimoni dels nostres clients». Domínguez també remarca que «prioritzem la diversificació no correlacionada, és a dir, invertim sense vendre una imatge de guru i donar falses expectatives. De fet, la història ens ha demostrat que, com en altres sectors, els mercats financers també passen per períodes de modes i bombolles, i que la millor manera de què no ens esclati a les mans és invertir en base una proposta àmplia i variada». Com empresa especialitzada en serveis d’inversió del patrimoni, treballen principalment en tres línies de negoci centrals, les quals poden ser modelades depenent de cada situació específica: la cartera multiestratègia, l’assessorament personalitzat i l’estalvi intel·ligent. RPL Invest sorgeix de les arrels de la ciutat Reus, on a mitjans del segle XVIII esdevé una de les ciutats més importants en la comercialització d’aiguardent juntament París i Londres (RPL). Fundada l’any 1994, RPL-Invest treballa amb amb una cartera de més de 500 clients, amb 20 milions d’euros de volum econòmic gestionat. Situada a la Plaça Prim 14, la seva meta és que els clients assoleixin els seus objectius financers amb el major grau de rigor i objectivitat. Per a més informació podeu visitar el web https://rpl-invest.com, escriure al correu electrònic info@rpl-invest.com o trucar al telefòn 977 34 25 59.