Joan Antoni Domèmech
20/10/2023
La Facultat de Medicina és segurament l’últim gran projecte col·lectiu de la societat civil reusenca: en ell van participar aportant capital centenars de particulars, empreses i institucions. Una iniciativa veritablement popular, que va afermar una voluntat social hereva de l’impuls secular que tants altres projectes havia pogut dur a terme.
La decisió de la Universitat de Barcelona (UB) en 1977 d’establir una extensió universitària de la seva Facultat de Medicina a les comarques de Tarragona portaria fortes polèmiques i una enorme tensió. Es va triar inicialment la capital provincial per haver-hi en ella alguns altres centres universitaris dependents de la UB, com el de Filosofia i Lletres o el de Ciències. El doctor Pedro Cobos Cardó va ser el primer delegat de l’extensió universitària de Medicina. Es va conformar un equip inicial de cinc professors, entre els quals estava Joan Clos, que donaria les classes de Bioestadística, i que després es dedicaria a la política, sent alcalde de Barcelona.
El primer curs va ser el del 1977-1978. Les aules i dependències estaven escampades en diversos centres, distants entre si. La situació no va millorar en el curs següent, en el qual s’acumulaven els problemes, també, i importants, els econòmics. Davant aquesta situació, la UB buscava un edifici que pogués albergar en condicions els estudis de Medicina. El mateix rector de la UB, Antoni Badia i Margarit, exigia un immoble digne. Aquest va ser el moment en el qual un polític visionari, Francesc Cailà i Mestres, en aquells dies president de la Diputació Provincial, impulsa la idea que fos Reus la ciutat que podria perfectament albergar la futura facultat. I com convenç a la UB perquè acceptessin aquesta possibilitat? La cosa no anava a ser gens fàcil. Cailà va posar en marxa una iniciativa el resultat final de la qual el mateix Cailà va qualificar d'»heroïcitat col·lectiva»: que fos la mateixa societat civil reusenca la que es fes càrrec del projecte.
Tarragona, per part seva, es resistia a perdre aquests estudis, iniciant-se així una batalla típica de l’època, en la qual tots dos bàndols es llançaven tota mena de pulles verbals i escrites; en un pols que Reus guanyaria gràcies al pes, una vegada més, de la seva societat civil. De fet, la Universitat de Barcelona, davant la proposta reusenca i l’embranzida de la seva societat, pren la decisió de situar la Facultat a Reus, la qual cosa no va agradar gens a Tarragona: el seu Ajuntament va arribar fins i tot a pledejar contra la UB, perdent el cas en el Tribunal Suprem.
En el decurs de tot el procés sobresurt també el protagonisme de la Cambra de Comerç i del seu president Francesc Cabré. Serà finalment un triumvirat el que donarà forma a la iniciativa impulsada per Cailà. El 23 d’octubre de 1980 queda constituïda la societat Estudis Universitaris Baix Camp SA (EUBC), en la qual figuren tres socis: Francesc Cabré, empresari; Josep Ferré, agent d’assegurances, i Josep Olesti, empresari. Així apareixen en l’escriptura de constitució. No obstant això, més enllà de l’aspecte formal, els tres fundadors de la societat venien a representar a la Cambra de Comerç, de la qual era president Cabré, a la societat Amics de Reus, que comandava Ferré i a la Mútua Reddis, que presidia Olesti. Cadascun d’ells desemborsen, a títol particular, 10.000 pessetes, sumant un capital social de 30.000 pessetes. L’objecte social dirà que la nova societat es dedicarà a la «promoció d’estudis universitaris mitjançant qualsevol fórmula jurídica de col·laboració amb entitats docents de tota índole». Però EUBC naixia amb una primera idea, la més potent: adquirir un edifici, adequar-lo i fer donació a la UB per a instal·lar en ell la futura Facultat.
La creació a Reus de la Facultat de Medicina va ser resultat del moviment col·lectiu d’inversió popular més important en la història de la ciutat, una voluntat hereva d’un impuls secular.
El procés va ser molt ràpid. Cinc dies després de constituir-se, EUBC serà presentada en societat en un acte en el qual s’exposa el projecte de comprar un edifici per a albergar la futura Facultat de Medicina. S’anuncia que serà necessària una quantitat de diners importants, i es proposa una ampliació de 20 milions de pessetes del capital societari inicial, dels quals la Cambra de Comerç anuncia en el mateix acte que aportarà 1 milió de pessetes. L’operació d’ampliació es posa en marxa mitjançant l’emissió de 4.000 accions de 5.000 pessetes cadascuna. La subscripció va ser un èxit rotund; segurament el moviment col·lectiu d’inversió popular més crucial en la història de la ciutat. Prop de 500 accionistes: particulars, famílies amb cinc o sis membres accionistes, sis ajuntaments del Baix Camp, oficines bancàries, empreses, col·legis, agrupacions professionals, cooperatives, mitjans de comunicació… Les aportacions més destacades van ser la subscrita per la Cambra de Comerç, Mútua Reddis que va adquirir accions per valor de 7 milions de pessetes i la societat Joaquin Oliva SA, amb 500.000 pessetes. La resta, un microcosmos de subscriptors que sabien perfectament que la seva participació no generaria dividends.
Els promotors tenien al cap adquirir un edifici de 4.500 m² en el carrer Sant Llorenç propietat de la societat Fruita seca SA (edifici conegut com a Vapor nou), de l’empresari Panayotis G. Orphanides, emprenedor d’origen turc que va arribar a Reus en 1928 i que acabaria integrant-se plenament en la societat reusenca. La proximitat a l’Hospital Sant Joan, així com l’estructura aprofitable de l’immoble, va decantar l’operació de compra que es va xifrar en 56 milions de pessetes, dels quals es van pagar 15 milions a compte. L’Ajuntament s’unirà a la iniciativa aportant fons. A més, diverses associacions organitzaran alguns actes com a concerts o venda de quadres per a ajudar al projecte.
El 17 de juliol de 1981 EUBC lliura l’edifici a la Universitat de Barcelona. I la mateixa EUBC es farà càrrec amb els seus fons de l’inici de les obres d’adequació de l’edifici, en el qual intervindrà com a arquitecte Josep Maria Gomis, sent el contractista el reusenc Antoni Cañellas, establert a Barcelona. La Facultat s’inaugurarà el 3 de novembre del mateix any. El novembre de 1995 encara hi haurà una ampliació de capital d’EUBC en 7.930.000 pessetes. Després de més de quaranta anys, en 2023 la societat anònima Estudis Universitaris Baix Camp SA quedarà dissolta.
Dos apunts finals. L’aposta de Cailà li costaria el càrrec com a president de la Diputació. I una vegada aconseguits els seus fins, a la Societat Estudis Universitaris Baix Camp va quedar un romanent. Es va pensar a fer amb ell un petit monument a aquesta iniciativa social, però la idea es va quedar aquí.
