Joan Antoni Domènech
6/10/2023
Durant un segle, els Vilella van obrir diversos fronts d’activitat empresarial, des de la fruita seca, passant per la farina, sofre i alcohol, el sector financer, o els transports, fins a l’incipient, aleshores, indústria del refinatge de petroli. Veritablement, el dels Vilella és un cas de continuïtat empresarial molt destacable, que va tindre també un vessant d’aportació a la societat civil mitjançant el mecenatge.
El patriarca, Joan Vilella Llauradó (1842-1894), adinerat comerciant i polític, creà el 1866 la societat Vilella Hermanos, amb diverses activitats, però centrant el gruix del negoci en la fruita seca i les farines. El 1879, Joan Vilella posa en marxa la societat Juan Vilella y Compañía, la nova denominació del grup d’empreses, que donarà origen a un banc i a una refineria d’olis minerals batejada amb el nom de La Pensilvània. La idea de la refineria, una de les més importants de l’Estat -de la que vam donar detall en un anterior llibre-, era la de produir querosè, combustible essencial per l’enllumenat públic. Obtingut el combustible, una petita part dels residus restants eren utilitzats com a greix per a màquines i eixos dels carros, algunes aplicacions mèdiques i farmacèutiques, i petites quantitats com a inflamable. La resta del material, la part més abundant en volum, es llançava, literalment. La Pensilvània, ubicada al camí de Valls, confrontava amb la riera de l’Abeurada, on abocava tota la resta de materials, el que va fer que, popularment, la riera es digués del Petroli.
El fill de Vilella Llauradó, Joan Vilella i Estivill (1878-1925), decideix crear una societat independent per a l’explotació de la refineria. Neix així la Refinería Catalana de Petróleo, amb l’ambició de crear una nova gran planta que «tindrà la seva seu a Tarragona (al marge dret del riu Francolí, entre la via del ferrocarril i la carretera nacional) en la qual s’establirà la fàbrica», segons resa l’escriptura de constitució. La societat es formalitza el 22 de novembre del 1894, amb un capital social de 750.000 pessetes. Hi figuren com a accionistes, entre d’altres, Josep Boule, Josep Iglesias, Salvador Güell, Domingo Batet, Emili Gaya, Raimundo Sanromà, Ricard Mata i Lluís Suer, fins a completar una nòmina de 22 accionistes.
Potser seria interessant estudiar la influència que va tenir el negoci refiner dels Vilella en les futures iniciatives en el camp energètic dels germans Recasens. No és gens descartable que l’indústria refinera dels Vilella fou un referent directe i molt profitós pels Recasens. Tenim una dada que podria corroborar aquesta teoria: una vegada constituïda el 1927 la Campsa, l’empresa del monopoli del sector a Espanya, precisament de la mà dels Recasens, els Vilella obtindrien una àmplia concessió territorial pel transport per carretera de les benzines produïdes per la Campsa.
Joan Vilella i Llauradó és l’iniciador d’una de les sagues familiars catalanes més importants dedicades al món de l’empresa. Tres generacions d’aquests empresaris reusencs van sustentar una activitat creixent i diversificada, amb exemples de gran èxit.
Joan Vilella i Estivill incrementaria la cartera de negocis juntament amb el seu germà Ramon, que es va centrar paral·lelament en l’exportació de fruits secs, fent igualment una gran fortuna. El 1892, dos anys abans de morir, Joan Vilella i Llauradó constitueix amb el seu fill Joan la que va ser la primera fàbrica de l’Estat de vidre buit, ubicada al Poblenou (Sant Martí de Provençals). El disseny de la fàbrica, que tenia una extensió de 10 hectàrees, va ser obra de l’arquitecte reusenc Felip Font i Rubinat. La planta afegirà un nou producte: la construcció de rajoles de vidre aplicades especialment a claraboies. D’aquesta fàbrica es va derivar la constitució, el 1900, de La Vidriera Barcelonesa, que ocupava 500 treballadors. El 1904 els Vilella creen la Botonería Barcelonina, companyia que va arribar a tenir 200 treballadors a la fi dels anys vint. També vam fundar Gijón Fabril SA, que va començar com a fàbrica de farines i va acabar sent una de les més grans fàbriques d’ampolles de vidre de l’Estat. El 1909 fundarien la Compañía Reusense de Automóviles La Hispania, que fins a la dècada dels vuitanta del segle passat continuaria en mans de capital reusenc. La Hispania, centrada en el transport de viatgers, tenia també una flota de camions cisterna per distribuir els productes de La Pensilvània.
Tornem al patriarca de la família. Vilella i Llauradó serà també uns dels fundadors, el 1883, de la Compañía Reusense de Tranvías,SA, que neix amb un capital de 500.000 pessetes, amb sis accionistes inicials: el mateix Vilella, que actuará com a president de la companyia, Eudald Gebellí, Casimiro Grau, Juan Tharrats i Pau Font de Rubinat. Aquesta petita companyia ferroviària explotarà el ferrocarril econòmic de Reus a Salou. Paral·lelament, a l’època, Vilella i Llauradó esdevindrà, gràcies a una ampliació de capital, un dels principals accionistes del Banc de Reus. En el sector bancari, a més, per abreviar la trajectòria, Vilella i Llauradó crearà el 1879 Juan Vilella y Cía. S. en C., que, posteriorment, el 1900, modificarà la seva denominació per la de Juan y Cayetano Vilella, S. en C., i novament a Banca Vilella (1947), que es convertirà en societat anònima el 1950, per a passar, finalment, a ser venuda al Banco de Vizcaya al 1969.
La tercera generació, Joan i Gaietà Vilella Puig, va redoblar l’impuls del negoci bancari després de la Guerra Civil. La Banca Vilella es va especialitzar en els sectors agrícola i industrial de l’àrea de Reus, iniciant una notable expansió. El 1950 adquireix un immoble al carrer de Llovera per a instal·lar-hi la seu central. El 1961 obre sucursal a Barcelona, el 1965 a Lleida. Del 1966 al 1969, impulsat pels bons resultats del negoci financer, Joan Vilella impulsa l’obertura de més sucursals: Salt (Girona), Vila-seca, Gandesa, Cambrils, Riba-roja, entre d’altres. El 31 d’octubre de 1969 se signava l’absorció la xarxa d’oficines de la Banca Vilella a Catalunya per part del Banco de Vizcaya, ampliat el banc basc la seva implantació a Catalunya. Degué ser significatiu el pes de la Banca Vilella: el Vizcaya va comprar cada acció de Banca Vilella per vint-i-dues vegades el seu import nominal.
En mig de totes aquestes activitats, els representants de les tres generacions del Vilella desenvoluparien paral·lelament una important tasca en el mecenatge cultural, tant a Barcelona com específicament a Reus.
