El banc francès dels Recasens
Joan Antoni Domènech 13/07/2023 Al tancament de l’exercici del 1922, el Banc de Catalunya, l’entitat creada per Evarist Fàbregas i Eduard Recasens, es trobava en una òptima situació per a reprendre els seus objectius, que tenien dos vectors clars: ampliació de les seves participacions industrials i creixement geogràfic (inclosa la internacionalització). El Banc de Catalunya al costat de les seves participades financeres, deixava enrere la crisi bancària de l’any 20 i aconseguia a la fi del 22 multiplicar per dos i mig el volum dels seus dipòsits. El moment era, doncs, optimista. No obstant això, el banc va haver de refrenar les seves ànsies expansives a l’inici de la dècada: en 1920 els dos colossos de la banca basca, Banco de Bilbao i el Vizcaya obren oficina a Barcelona. Les relacions amb el banc de Fàbregas i Recasens no van ser les òptimes: la banca basca no apreciava que els nouvinguts anessin a ser competència. De fet, la tensió durarà una dècada fins a la caiguda del Banc de Catalunya. I és que molt poques entitats financeres obtindrien el que, en l’espai dels seus onze anys de vida, va fer el Banc de Catalunya, sumant un creixement tan espectacular i consolidat. És cert que el Banc de Catalunya aprofitaria el buit deixat pel Banc de Barcelona després de la seva fallida el 1920, però, sens dubte, el seu model de banca mixta, amb inversions empresarials i captació de dipòsits, portaria els seus gestors a ambicionar fins i tot una presència més enllà dels Pirineus. L’esdevenir de les participacions industrials del Banc de Catalunya el resumim en el nostre volum Històries empresarials de Reus, així com algunes pinzellades de la seva aventura bancària estrangera. En aquesta idea de obrir-se a la internacionalització bancària, la primera operació del Banc de Catalunya es va centrar en una presa de participacions en el banc vienès Mercurbank, en 1922, que farà que Eduard Recasens i Carles Maristany, formin part del Consell d’Administració del banc austríac. No expliquen les memòries del Banc de Catalunya la intenció d’aquesta operació, que pogués deure’s a un primer contacte, més aviat estratègic, amb la banca centreeuropea, llavors de gran prestigi industrial. En el seu procés d’internacionalització bancària, el Banc de Catalunya va prendre una participació en el banc vienès Mercurbank, i iniciarà la seva expansió a França amb la creació del Banque de Catalogne, que va ser, després del Banco de Bilbao, el segon banc espanyol a obrir una sucursal a França. En aquella època, els germans Eduard i Francesc Recasens ja tenien el control de la gestió del Banc de Catalunya (el 1925, Evarist Fàbregas deixarà finalment la presidència del Banc), fet que vènia a escenificar una pèrdua de protagonisme directiu de Fàbregas, sense que això suposi cap fricció. Els Recasens, així, impulsin els plans de creixement. Obrin noves oficines i des de finals del 1923 tindran operativa la nova seu social: un flamant l’edifici -propietat d’Evarist Fàbregas- a la rambla dels Estudis número 10 de Barcelona, a escassos metres de la seu que va inaugurar en 1917 la societat bancària Fàbregas i Recasens SRC. L’aventura forana del Mercurbank l’acompanyaria una d’altra de molt més pes: la creació el 23 de setembre de 1923 del Banque de Catalogne amb seu a París. La seva oficina central se situarà en el número 21 del carrer d’Argenteuil, al costat de l’Avinguda de l’Òpera. El Banque de Catalogne es convertirà així en el segon banc espanyol que va obrir una sucursal a l’estranger. La primera va ser del Banc de Bilbao, també a París, el 1902. El capital social del nou banc es va establir en cinc milions de francs, dividit en 10.000 accions de 500 francs cadascuna. El Consell d’Administració del banc parisenc tindria com a president a Vicent Ferrer Bertrand, que era a l’hora conseller del Banc de Catalunya. Ferrer Bertrand era el propietari de diverses empreses químiques i farmacèutiques de venda a l’engròs. Era l’únic hereu de les empreses del seu pare, Vicenç Ferrer Garriga, que, entre altres actius, era el propietari de l’antic edifici on actualment se situa el Corte Inglés de la plaça Catalunya, i un altre de grans dimensions a Ciutat Vella. El banc francès el dirigiran Eduard Recasens i Joan Pérez Jorba, l’únic executiu del Consell amb residència a París. Figurarien en el Consell del nou banc Louis Aidouard, Evarist Fàbregas, Pere Corominas, Carles Maristany i Joan Lligué, la pràctica totalitat d’ells vinculats també al Consell del Banc de Catalunya. La Banque de Catalogne dissenya un primer pla territorial centrat en la Catalunya del Nord. La tirada catalanista d’Eduard Recasens impulsa l’obertura d’oficines a Cervera, Perpinyà i Prada de Conflent. Tota la seva bastimentada financera seria víctima també de la fallida provocada en 1931 de la seva matriu, el Banc de Catalunya.
L’Aeroport de Reus suma gairebé 400.000 passatgers durant el primer semestre
Reus Empresa 12/07/2023 L’Aeroport de Reus ha registrat 393.548 passatgers a la primera meitat de l’any, un 16,1% més que en els mateixos mesos de l’any passat. Durant el mes de juny, 165.704 viatgers van passar per les seves instal·lacions, una xifra que suposa un increment del 7,5% en comparació amb 2022. En relació amb el nombre d’operacions, al juny s’han operat 2.170 vols, el que suposa un 10,6% menys en relació amb juny de 2022. Des de principis d’any, la xifra de moviments d’aeronaus és de 10.126, una dada que representa un increment del 6,3% en comparació amb el mateix període de 2022. Aeroports d’Aena a Catalunya Respecte a la resta de la xarxa d’Aena a Catalunya, l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat va registrar durant el primer semestre 23.116.107 passatgers i 149.742 operacions; l’Aeroport de Girona-Costa Brava, 493.005 viatgers i 8.597 moviments; i l’Aeroport de Sabadell, 3.193 passatgers i 24.454 enlairaments i aterratges.
Torna una nova edició de la Fira de Sant Jaume, del 21 al 23 de juliol
Reus Empresa 12/07/2023 Els propers dies 21, 22 i 23 de juliol tindrà lloc una nova edició de la Fira de Sant Jaume, que organitza Reus Promoció amb la col·laboració de l’Associació dels Amics dels Cavalls de les comarques de Tarragona. La Fira de Sant Jaume s’organitza amb l’objectiu de mantenir viva una de les tradicions més antigues de Reus i un dels certamen firals més antics de Catalunya, que té els seus orígens en l’any 1343, quan el rei Pere III va concedir a la ciutat el dret per organitzar-la. En aquest sentit, cal destacar que la fira de Sant Jaume commemora aquest any el seu 678 aniversari, sent una de les fires més antigues de Catalunya. La inauguració oficial de la Fira de Sant Jaume tindrà lloc el divendres a les 21 h i anirà a càrrec de l’ alcaldessa de Reus. La Fira ha anat consolidant un model lúdic que potencia el caràcter de «Fira de nit a Reus». En horari de tarda-vespre, de 20 a 1 h, l’edició d’aquest any presenta un programa orientat molt especialment als aficionats als cavalls i al públic familiar. Per facilitar l’accés al públic, cal recordar que l’entrada a la fira és gratuïta i que disposa d’una extensa zona d’aparcament. Un any més, els grans protagonistes de la Fira de Sant Jaume són els cavalls, ja que en el marc de la fira s’organitza la Fira del Cavall. Altres activitats destacades són els tradicionals Sopars musicals a la fresca, elaborats amb productes de proximitat, l’esperada Cursa de portadors de sacs d’avellanes. Les actuacions musicals, la mostra de productes del territori, la cursa nocturna de Sant Jaume i les passejades en poni pels més petits són altres de les activitats que complementen el programa d’aquesta nova edició de la Fira. Fira del Cavall Organitzat per l’Associació dels Amics del Cavall de les comarques de Tarragona és l’apartat més destacat de la Fira de Sant Jaume, i cal destacar que en aquests moments és l’única fira de cavalls que es realitza a Catalunya. En aquest sentit, destacar que els dies 17 i 18 de juliol – uns dies abans als actes principals de la fira – tindrà lloc el 5è Campionat de Catalunya de Morfologia de Pura Raça Espanyola, organitzat per l’Associació dels Amics dels Cavalls de les comarques de Tarragona i l’ANCCE. Aquest tipus de campionats valoren la morfologia dels animals de pura raça espanyola, la seva «bellesa», i la perfecció dels seus mov iments. En total, es lliuraran 90 trofeus en 15 categories, dividits entre mascles i femelles. Una gran part dels cavalls participants provenen de Catalunya, però també hi ha exemplars de les Illes Balears, País Valencià, Madrid, Andalusia, França i Suïssa. Aquest concurs es realitza el cap de setmana abans de la Fira amb l’objectiu de facilitar la participació dels cavalls, posar en valor aquest esdeveniment i atreure l’atenció del públic, afavorint l’afluència de visitants a la ciutat. A destacar també que el campionat de «Horse ball» (basquet a cavall) tindrà lloc el divendres 21 i el dissabte 22 de de juliol, a partir de les 19 h. Altres proves que es podran veure en el marc de la Fira de Sant Jaume són el Concurs de Salt d’Obstacles, prova que per la seva espectacularitat compta amb gran èxit de públic, i que es realitzarà com ja és tradicional el dissabte 22 a les 20 h. El dissabte 22 i el diumenge 23 al matí, el recinte firal acollirà el Concurs de Doma Clàssica. La Fira comptarà un any més amb la participació de diferents centres hípics de la demarcació que realitzaran exhibicións de disciplines eqüestres el diumenge a la tarda. Finalment, afegir que el divendres 22 i el dissabte a les 23:30 h i el diumenge 23 a les 23 h, es podrà gaudir de l’espectacle eqüestre, que en aquesta ocasió anirà a càrrec de la companyia francesa de Vincent Liberator, reconeguda internacionalment, acompanyada d’artistes vinguts de França especialment per l’ocasió. Sopars musicals de la Fira de Sant Jaume Aquest sopar tradicional vol posar en valor els productes de km 0 de qualitat i és, des de fa uns anys, una de les activitats amb més èxit de la Fira de Sant Jaume, ja que permet als visitants degustar a l’aire lliure un menú de productes de proximitat, alhora que es gaudeix d’un espectacle musical. La proposta per aquest any inclou una amanida de tomàquet del Camp de Tarragona, un assortit de carns a la brasa compost per xai, llonganissa i cansalada, conill «a l’allada» i per postres coc d’avellana de Reus, tot acompanyat pel vi del Celler Masroig. El preu del tiquet del menú és de 17 € i es podrà adquirir a la mateixa fira. També es podran comprar degustacions individuals. Es comptarà amb la col·laboració del Consell Regulador de l’oli d’oliva verge extra DOP Siurana. Com a novetat enguany també s’oferirà un menú vegà i un menú infantil a un preu de 9 i 7 € respectivament. Productors: Embotit Bondrià – Carnisseries Bonet i fills, Forn Sistaré i el Celler del Masroig 25a Cursa combinada de portadors de sacs d’avellanes, Gran premi «Unió» Un dels actes més singulars i emblemàtics de la Fira de Sant Jaume de Reus, on els participants es carreguen un sac d’avellanes de 58 quilos a l’esquena per completar un itinerari d’uns 900 metres aproximadament. La cursa es desenvoluparà el dissabte dia 22 a les 20’30h en un circuit establert a prop de la Fira. La cursa de portadors de sacs d’avellanes és la primera de les tres curses que es realitzen cada any a Reus, Riudoms i Valls, i forma part del gran premi UNIÓ. Prèviament, a les 20 h, es realitzarà l’exhibició de portadors de sacs d’avellanes, a càrrec del Club Esportiu Alba. Espectacles musicals Amb l’objectiu de potenciar els actes lúdics i musicals, en aquesta edició també es comptarà amb els espectacles de ball a la nit. Totes les actuacions tindran lloc a l’escenari de la
Tarragona registra el creixement de l’ocupació més intens de les quatre demarcacions en el període 2019-2022
Reus Empresa 11/07/2023 La Memòria Econòmica de Tarragona 2022 ha estat presentada avui a la Cambra de Comerç de Reus per la seva directora, Carme Poveda, juntament amb Sergi Novo de Clúster TIC Catalunya Sud que ha presentat l’article monogràfic “Les TIC com a palanca de competitivitat empresarial al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre”. L’acte ha estat presidit pel president de la Cambra de Comerç de Reus, el Sr. Jordi Just. Jordi Just ha expressat que “el balanç econòmic del territori és positiu, amb un increment del 4,5% del PIB, una xifra important tenint en compte les situacions que hem viscut”. El president de la Cambra de Comerç de Reus ha fet valdre la recuperació del sector de serveis, però també de les exportacions: “El nostre territori té molt a dir, som un motor econòmic per a Catalunya i cal destacar-ho en el context actual”. L’economia de Tarragona registra un creixement molt intens el 2022, per segon any consecutiu Segons estimacions pròpies, l’economia de Tarragona ha crescut un 4,5% interanual, un punt menys que la mitjana catalana. Aquesta evolució força positiva dona continuïtat al creixement de 2021 (6,9%) i és resultat de la recuperació del sector serveis, especialment del turisme, així com dels bons resultat del sector exterior i de l’activitat industrial, que ha mostrat una forta resiliència a la crisi energètica i de subministraments. Per sectors, segons l’Enquesta de Clima Empresarial, la marxa dels negocis ha evolucionat favorablement a la construcció i a la resta de serveis, mentre que a la indústria s’ha estancat i al comerç s’ha mantingut en terreny negatiu. El 34% de l’ocupació creada entre finals de 2019 i 2022 es concentra en el sector públic (inclòs sanitat) i el 21% a la indústria i construcció El mercat laboral ha tancat el 2022 amb un màxim històric de 307.365 afiliats (2,2% més que el 2021). Durant el període 2019-2022, l’ocupació ha crescut un 5,7% a Tarragona, per sobre del 4,8% al conjunt de Catalunya. Aquest major dinamisme del mercat laboral s’explica pels serveis i la indústria, que han tingut un millor comportament a Tarragona. De fet, el 27% de l’ocupació total creada en el sector industrial a Catalunya els darrers tres anys es concentra a Tarragona, reforçant el paper estratègic industrial del territori. Com es pot veure al gràfic, el 70% de l’ocupació creada entre finals de 2019 i 2022 es concentra en els sector públic (inclòs sanitat), les activitats administratives, la indústria manufacturera i la construcció. Continuen per sota del nivell d’ocupació prepandèmia el sector financer i l’agricultura, entre d’altres. A més, les dades d’afiliacions dels primers cinc mesos de l’any 2023 confirmen el bon inici d’any en el mercat laboral de Tarragona. Les 341.450 afiliacions de maig són un 2,7% superior a la xifra del mateix més de l’any anterior. Creixement rècord de les exportacions de Tarragona el 2022, tot i l’afectació de la crisi energètica El 2022 les exportacions (en valor) han augmentat un 5,4% i les importacions un 24,8% –ambdues assolint xifres rècord des de l’inici de la sèrie disponible de 10.487 i 17.835 milions d’euros respectivament. Amb tot, el dèficit comercial s’ha ampliat el 2022. El nombre d’empreses exportadores regulars a Tarragona augmenten un 2,3%, fins a les 1.089 empreses. El primer sector exportador que és el químic, amb un pes del 43% sobre les exportacions tarragonines totals, ha experimentat un increment del 16,4% interanual (en valor). El segon sector exportador és el d’altres béns d’equipament, amb un pes del 7% i un creixement de l’11,2%. Les exportacions de petroli i derivats, el tercer sector més important, ha patit una davallada del 50,7% fruit de la rebaixa del preu i la crisi energètica. Els primers quatre mesos del 2023, ha continuat la tendència positiva amb un creixement interanual acumulat de l’1,3%, però lluny del 18,1% observat per al conjunt de l’economia catalana. La Costa Daurada va tancar el 2022 amb un nombre de turistes un 3% superior al nivell prepandèmia El 2022 la demarcació turística de la Costa Daurada va tenir gairebé 2.714 mil turistes allotjats en hotels, un 2% més que el 2019. A les Terres de l’Ebre hi va haver 301,6 turistes, pràcticament el 100% que hi va haver el 2019. Aquests percentatges de recuperació estan per sobre de la mitjana catalana (92%). En els primers cinc mesos de 2023, el nombre de turistes allotjats en hotel a la província de Tarragona supera en un 5,4% la xifra del mateix període de 2019. Aquest creixement és més positiu que l’1,3% registrat al conjunt de Catalunya. Destaca que tant el turisme nacional com l’estranger superen les dades de prepandèmia a Lleida (en un 2,8% i 9,6%, respectivament). Les previsions per al 2023 són optimistes i s’espera arribar a noves xifres rècord. Perspectives econòmiques més positives el 2023 però riscos a l’alça a mitjà termini L’economia de Tarragona ha continuat creixent amb força durant la primera meitat de l’any, gràcies la bona evolució del mercat laboral, a la moderació de la inflació, a la favorable marxa del turisme i a l’impacte dels fons de recuperació, que comencen a donar vigor a la inversió. La política monetària europea s’enfronta al gran dilema de frenar la inflació, no aturar el creixement i evitar una crisi financera. De l’èxit que tingui amb la seva actuació, dependrà la marxa de l’economia els propers anys. El sector tecnològic porta una dècada creixent per sobre la de la mitjana i s’ha posicionat com una àrea clau per al desenvolupament territorial i la transformació d’altres sectors essencials com la química, el turisme, l’agroalimentari, el logístic i els serveis a la indústria. Segons el darrer estudi sobre talent TIC al territori, fins al tercer trimestre de 2022 es van identificar prop de 800 ofertes de feina per a perfils estricament TIC, el 17% de les ofertes TIC de tota Catalunya. Les ciutats de Reus i Tarragona lideren el volum d’ofertes TIC, però, atesa la naturalesa de la regió, és preferible analitzar-ho amb una perspectiva de l’àrea
El Grup Vivanco avança en el desmantellament de l’antiga línia fèrria de Vandellòs
Reus Empresa 7/07/2023 El Grup Vivanco, una de les empreses de moviment de terres més importants de Catalunya -amb seu a Reus, plantes de tractament a Botarell i pedrera d’explotació pròpia a Mont-roig-, avança a bon ritme en la retirada del balast (pedra de petita mida sobre la qual s’assenten les travesses) dins les obres de desmantellament de l’antiga via del tren que unia Vandellòs i l’Hospitalet amb PortAventura. El director general del grup, Sergio Vivanco, calcula que els treballs es prolongaran durant uns tres mesos per retirar gairebé 40.000 metres cúbics de balast dels més de 28 quilòmetres de l’antic recorregut ferroviari. Des de mitjans de juny, una desena de màquines pesades (entre excavadores i pales de càrrega) s’encarrega cada dia d’anar omplint les ‘banyeres’ d’una quinzena de camions de 26 tones netes, que porta el balast al dipòsit controlat de la Gestora de Runes de la Construcció, situat a Ferran, per al posterior reciclatge. Les plantes del Grup Vivanco a Botarell ja estan preparades per emprendre el 100% del reciclatge d’aquest i altres materials (incloses les travesses), però les traves burocràtiques han endarrerit les llicències des de fa uns quants anys. «Estem treballant en una estratègia de circularitat total dels materials, i podem aprofitar aquests residus i reciclar-los al 100% per fabricar altres materials o utilitzar-los en altres obres; només estem a l’espera dels permisos administratius», avança Sergio Vivanco, l’empresa del qual , -amb més de 50 unitats de maquinària pesada, 42 camions i un equip de 125 persones- mou 650.000 tones anuals entre àrids i gestió de residus. El Grup Vivanco ha fet projectes tan rellevants com el de l’esplanada del Moll de Balears, al Port de Tarragona, o la nova fàbrica de taulers de Kronospan a Tortosa, per citar-ne dos dels més coneguts. En aquest cas, ha estat contractat per la UTE que formen el gegant ASCH Infraestructures i Contractes Vilor, adjudicatària de l’obra de l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) des d’abril del 2022. Les obres de desmantellament de la via, que inclou la retirada de 159 pals de catenària, senyals lluminosos i balises, rails, 55.500 travesses i balast, entre altres tasques, van començar el desembre del 2022, amb pressupost d’1,8 milions d’euros i un termini dexecució de 12 mesos. A més de la retirada del balast, -que ha començat a les zones de Miami Platja i Vilafortuny-, la via i les travesses s’han anat apartant de la traça en trams de gairebé 20 metres per ser transportats i emmagatzemats. El traçat que s’està desmantellant va quedar desafectat el gener del 2020, després de la posada en marxa de la variant del Corredor del Mediterrani des de Vandellòs. Quatre localitats dividides per la via (Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Mont-roig del Camp, Cambrils i Salou) han començat a definir el futur per a aquests espais. A la zona on es treballa actualment, -Mont-roig i l’Hospitalet de l’Infant-, es crearà una via verda com a espai de passeig naturalitzat, tant per a vianants com per a bicicletes.
FiraReus Events acull 82 esdeveniments amb més de 36.500 assistents durant el primer semestre de l’any
Reus Empresa 6/07/2023 Les instal·lacions de firaReus Events tornen a assolir xifres d’activitat prepandèmia i acullen 82 actes, amb més de 36.500 assistents durant el primer semestre de l’any. La polivalència de les instal·lacions facilita que es desenvolupin diversos esdeveniments en un mateix dia, per això aquests 82 actes s’han traduït en 71 dies d’ocupació. Els actes més multitudinaris pel que fa al públic general, han estat les tres fires organitzades: Expofira Km0, Saló de la Moto i l’ExpoBike – Gran Fondo La Mussara. En la vessant professional, els congressos són l’activitat amb més convocatòria. Així, fruit de la col·laboració de firaReus Events amb l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus s’han dut a terme tres congressos de l’àmbit mèdic: el 8è curs de Pediatria Pràctica, el I Congrés Català del Dolor i la XXVII Reunió Anual de la Societat Catalana de Pediatria. Els seminaris, taules rodones, juntes directives, assemblees, networkings, presentacions i espectacles, són altres de les activitats realitzades en aquests primers sis mesos de l’any. Així, a firaReus s’han celebrat 17 jornades, 12 cursos/formacions, 8 reunions d’empresa i 6 showrooms, entre d’altres. Destacar també, els 5 actes de graduació organitzats per diferents facultats de la Universitat Rovira i Virgili (Nutrició Humana i Dietètica, Enginyeria Química, Economia, Fisioteràpia) i l’escola de pilots CESDA; els quals sumen més de 2.000 assistents. Per sectors, les empreses dedicades a la tecnologia, serveis, automoció, societats mèdiques, associacions, turisme, distribució, alimentació, retail i educació, són els principals clients de firaReus Events. Alguns representen sectors estratègics per REDESSA i per la ciutat com ara les TIC, l’alimentació i el turisme. Bones expectatives de cara al segon semestre De cara al segon semestre de 2023, la previsió és que les dades d’activitat es mantinguin. Així, el mes de juliol comença amb l’assemblea general dels Testimonis de Jehovà que reunirà un total de 5.300 assistents. A més, firaReus també té previst organitzar dues fires pròpies, exproReus i Tot Nuvis. Pel que fa a exproReus, el període de comercialització està obert i aquestes setmanes s’estan tancant els últims espais disponibles. Les empreses interessades poden contactar amb el Departament Comercial de firaReus Events trucant al 977 326 363, o bé, enviar un correu a info@firareus.com. Aquest segon semestre també es farà una fira externa (Fira recanvis Aicrag) i, ara per ara, ja hi ha tancats 29 esdeveniments de diferent tipologia (jornades, aniversaris d’empresa, exposicions, sopars de Nadal, entre altres), que es desenvoluparan fins a finals de desembre.
Memòries d’empresaris
Joan Antoni Domènech 6/07/2023 Encara que ben escasses, són de singular importància les memòries empresarials que han escrit alguns empresaris reusencs. Únicament comptem amb tres exemples d’autobiografies d’aquest tipus, la resta són capítols concrets en el marc d’obres més àmplies. De fet, en general, són abundants les autobiografies empresarials. És un fenomen estès, encara que a Catalunya l’especial caràcter d’alguns grans empresaris, refractaris a l’exposició pública, ens ha impedit conèixer a fons la intrahistòria de moltes empreses. Naturalment, parlar d’un mateix i dels seus èxits té el perill de convertir-se en molts casos en un autohomenatge. No obstant això, de cara a la història empresarial d’una ciutat o sector, aquests documents són extremament valuosos, únics; ja que presenten al costat de la trajectòria empresarial del protagonista —estigui o no edulcorada—, els valors del negoci, la competència, i un bon catàleg de dades i persones que solen esmentar-se. Amb tot això, podem dissenyar un mapa, un entorn, que ofereix nombroses pistes i informació moltes vegades contrastable. D’empresaris reusencs, únicament en tenim tres llibres que, pròpiament, podem dir memòries empresarials; són els de Joan Busquets, Juan Cochs i Miquel Colàs. En altres llibres de continguts més amplis, trobem capítols centrats en la memòria empresarial d’altres empresaris reusencs; aquí s’enquadrarien els textos de Josep i Francesc Recasens, i els que es troben en la història de l’empresa Liasa que va redactar l’empresari Francesc Cabré. Tot i no tractar-se d’unes memòries, cal afegir també la informació recollida en el llibre Conversaciones con Antonio Pont, en el qual es recullen declaracions d’aquest empresari amb abundant informació sobre la història de la companyia Borges a Reus. Els primers textos de memòria empresarial de Reus dels quals tenim notícia són els de Josep Recasens i Mercadé (1883-1954) —el germà gran dels sis Recasens i Mercadé—, recollides en el seu llibre Vida inquieta, el primer volum de les seves memòries. Josep Recasens va escriure aquestes memòries el 1943, encara que no van ser publicades fins al 1985. És un text molt pròxim a la crònica periodística —Recasens va ser un articulista prolífic— amb un estil amè i, per moments, vibrant. Als efectes de memòria empresarial, la part que ens interessa del llibre, encara que de breu extensió, és la que dedica a La Industrial Cotonera SA, de la qual va ser director des de la seva creació, el 1918, fins a la seva defunció, el 1954. La Industrial Algodonera SA, empresa creada per Eduard Recasens i Evarist Fàbregas, va heretar els actius de la fàbrica de Pau Jové. Després de la Guerra Civil, Francesc Recasens i el seu germà Josep van aconseguir rescatar l’empresa, que pertanyia a l’òrbita del Banc de Catalunya, els actius del qual estaven en liquidació. Posteriorment, Francesc Recasens ven el 1957 l’empresa a la família de Francesc Cabré, industrials del ram. El 1956 Francesc Recasens edita un llibre a Barcelona sota el títol Escritos 1927-1955, que recull alguns dels articles publicats al Diario de Barcelona. Com sabem, la relació dels Recasens amb el Diario de Barcelona era estreta perquè era un dels seus accionistes. El llibre conté articles sobre economia i política mundial, estatal i algunes referències sobre l’esdevendor empresarial de les seves empreses i, especialment, de la fallida del Banc de Catalunya. Com a curiositat, el volum està prologat per Josep Pla. El fundador de l’empresa JUBUS, Joan Busquets Crusat, del qual fem esment ampli en un dels capítols del llibre, va publicar una Breve historia de una vida: 1902-1982, que va ampliar el 1987 amb Recuerdos de la vida que pasa. Són dos llibres de molt escassa tirada, que més aviat tenien la intenció de distribuir-se en un cercle íntim de coneguts i familiars. Hi trobem una memòria molt detallada de la història d’aquesta important empresa, des del seu naixement el 1944, passant per la posada en marxa de la nova planta el 1954 i la seva aventura madrilenya anterior, en la qual va estar a punt d’instal·lar la fàbrica a la capital de l’Estat, tot i que, finalment, per raons d’entroncament familiar i vinculació amb Reus, va venir a la capital del Baix Camp. Hem parlat en un capítol de Juan Cochs Borràs. En referència a les seves memòries, publicades el 1987 sota el títol Éxito e infortunio de un hombre, el llibre recull la seva trajectòria empresarial i personal. A diferència de moltes autobiografies d’aquest tipus, Cochs va trencar amb el to habitual d’aquesta mena de textos en abordar sense ambages els problemes que van desembocar pràcticament en la desaparició del seu imperi empresarial, un dels més destacats a Reus. El llibre és demolidor i deixa un regust àcid i certa sensació, efectivament, d’infortuni. El 2014 es publiquen les memòries de Miquel Colàs Piquer: El cafè dona vida. El conegut empresari recull la seva trajectòria personal i familiar i una molt extensa explicació de les seves activitats empresarials, centrades en la gran obra que va ser Productos Brasilia. Apareixen en el llibre informacions bàsiques per entendre aquest sector i el seu desenvolupament a Espanya, amb tota la problemàtica que va suposar el control de contingents de cafè abans de la liberalització del sector. L’empresari Francesc Cabré va escriure (2011) una voluminosa història de La Industrial Algodonera SA (Liasa), centrada especialment en l’esdevenidor de la planta de la Selva del Camp després del tancament de l’originària de Reus. Encara que amb un desenvolupament molt tècnic, i abundant informació sobre la història del sector, són interessants les anotacions, més personals, sobre el pas de la societat, en mans dels germans Francesc i Josep Recasens als nous propietaris, la família Cabré, a finals de la dècada dels anys 50. Un canvi de propietat en el qual va estar molt present la voluntat de Francesc Recasens que la societat tingués continuïtat en mans d’una família empresarial del sector. Finalment, el 2022 va aparèixer el llibre Conversaciones con Antonio Pont, que, sense tractar-se d’unes memòries estrictes, resumeix l’activitat empresarial d’aquest empresari, membre de la tercera generació de l’empresa familiar Borges.
Eurecat Reus treballa en un centenar de projectes innovadors en biotecnologia amb un pressupost de més de 5 milions d’euros
Reus Empresa 5/07/2023 El centre tecnològic Eurecat Reus ha celebrat avui quinze anys de trajectòria com a pol d’innovació i recerca en biotecnologia, nutrició, salut i ciències òmiques, àmbits en els quals treballa en un centenar de projectes actualment, amb una previsió d’ingressos que supera els 5 milions d’euros per a l’any 2023. El director de l’Àrea de Biotecnologia d’Eurecat, Antoni Caimari, destaca que «amb la confiança de les empreses i amb la complicitat i implicació de totes les institucions vinculades, Eurecat Reus seguirà sent un centre de referència en Biotecnologia al territori, a Catalunya i també a nivell estatal i europeu», potenciant la connexió «entre la recerca bàsica i les necessitats i reptes de la indústria i proveint de tecnologia innovadora i diferencial a les empreses, per donar resposta a les seves necessitats d’innovació i impulsar la seva competitivitat». Així s’ha posat de manifest en les perspectives de futur que han analitzat durant la celebració del 15è aniversari d’Eurecat Reus, l’alcaldessa de l’Ajuntament de Reus, Sandra Guaita; la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó; el rector de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Pallarès, i el director general Corporatiu i d’Operacions d’Eurecat, Xavier López. «Els centres tecnològics com Eurecat treballem de forma conjunta amb els ecosistemes territorials d’innovació com el de Reus per afavorir la generació de valor entre els seus agents i potenciar les seves capacitats i complementarietats», indica el director general Corporatiu i d’Operacions d’Eurecat, Xavier López. Així, com indica el gerent territorial Catalunya Sud, Ignasi Papell, «amb la transferència del seu coneixement, tecnologia i talent a les empreses i organismes, Eurecat Reus contribueix a millorar la competitivitat empresarial, el progrés tecnològic i el benestar de les persones». L’Àrea de Biotecnologia d’Eurecat compta amb un equip de 57 persones, un nombre que ha crescut des dels 9 integrants que el 2008 formaven part de l’aleshores Centre Tecnològic en Nutrició i Salut (CTNS). En aquest últim any i mig, les empreses agroalimentàries, farmacèutiques i biotecnològiques, i els centres d’investigació biomèdica han contractat serveis i projectes a Eurecat Reus per un import de més de 3,5 milions d’euros. Actualment, Eurecat Reus també participa en més de deu projectes conjuntament amb empreses amb instruments de finançament estatal, a través del CDTI i el Ministerio de Ciencia e Innovación, i també amb finançament provinent de la Generalitat de Catalunya, en àmbits com la proteïna alternativa, nous ingredients i aliments per fer front a al·lèrgies i intoleràncies alimentàries, la valorització de subproductes, la reformulació d’aliments per obtenir productes més saludables i la identificació i caracterització de bacteris per millorar el rendiment de la producció de plàstics biodegradables. D’altra banda, pel que fa a la recerca pròpia, participa en dotze projectes europeus alineats amb les tendències tecnològiques, entre els quals lidera el projecte Glomicave centrat en la integració de dades multi-òmiques referents a producció animal, agricultura i tractament d’aigües, i el Med4Youth sobre obesitat a l’adolescència i dieta mediterrània. A més, va liderar fins al 2022 el projecte Preventomics, centrat en nutrició personalitzada, i participa com a soci en nou projectes europeus en els àmbits de la salut, la nutrició i les ciències ambientals. Trajectòria de 15 anys En l’acte de celebració del 15è aniversari s’ha repassat la trajectòria del centre Eurecat Reus, per part de qui en fou director en el moment de la fundació del CTNS i director de l’Àrea de Biotecnologia d’Eurecat fins al 2019, Lluís Arola; el president del Patronat del CTNS i director general de l’empresa Andrés Pintaluba, Andreu Pintaluba; el rector de la URV en el moment de la fundació del CTNS, Xavier Grau; l’alcalde de Reus en aquells anys, Lluís Miquel Pérez, i la directora de Tecnologia d’Eurecat, Myriam García-Berro. Així, s’han recordat els seus inicis l’any 2008, el creixement experimentat tant en l’equip de persones com en capacitats, i fites com la instal·lació a l’actual seu l’any 2012, la incorporació del Centre en Ciències Òmiques (COS) el 2013 com una unitat mixta amb la Universitat Rovira i Virgili, la integració amb Eurecat el 2016 i la constitució de la unitat mixta de Tecnologia dels aliments entre Eurecat i la Universitat de Lleida l’any 2017, formant en conjunt l’Àrea de Biotecnologia del centre tecnològic. Recerca en biotecnologia amb les unitats de Ciències Òmiques i de Nutrició i Salut L’Àrea de Biotecnologia s’organitza en dues unitats tecnològiques que són la Unitat del Centre de Ciències Òmiques (COS) i la Unitat de Nutrició i Salut, i compta també amb la contribució del director científic de l’àrea, Francesc Puiggròs, i del coordinador de recerca de l’àrea, Josep Maria del Bas, que participen en l’estratègia cientificotecnològica de l’àrea. La directora de la Unitat de Ciències Òmiques d’Eurecat i coordinadora tècnica de la Unitat mixta del Centre de Ciències Òmiques, formada per investigadors d’Eurecat i la URV, Núria Canela, explica que en els àmbits de la salut i la nutrició les tecnologies òmiques «permeten realitzar estudis sobre biomarcadors, per exemple, biomarcadors predictius que poden indicar la predisposició a determinades malalties o biomarcadors d’estratificació per a poder classificar bé als malalts, i amb aquest pronòstic indicar mesures terapèutiques més personalitzades o aconsellar canvis d’estil de vida amb antelació». El COS constitueix un dels nodes de la xarxa OmicsTech, integrada també pel CNAG i el CRG, el primer centre multidisciplinari en ciències òmiques a l’Estat reconegut pel Ministerio de Ciencia e Innovación com a Infraestructura Científico-Tècnica Singular (ICTS). D’altra banda, la directora de la Unitat de Nutrició i Salut, Nàdia Ortega, assenyala que des de la seva unitat es treballa en l’eix de la nutrició i salut «on validem l’eficàcia biològica d’ingredients i matrius alimentàries a través de models in vitro avançats i models preclínics fins a arribar a la validació estudis d’intervenció nutricional, nutrició de precisió i de promoció de la salut amb humans; així com des del vessant d’alimentació, hi desenvolupem els projectes des de la plataforma mixta creada amb el Departament de Tecnologia dels Aliments de la Universitat de Lleida, on ens centrem en les tecnologies de procés i
La I Trobada TIC Synergy reuneix a una cinquantena d’empreses tecnològiques i docents de la URV
Reus Empresa 5/07/2023 La primera trobada TIC Synergy ha reunit aquest dimarts a firaReus a una cinquantena de professionals d’empreses tecnològiques del territori i diferents famílies formatives la URV. La sessió, impulsada pel Clúster TIC Catalunya Sud i la Universitat Rovira i Virgili, tenia per objectiu potenciar la captació, retenció i ocupabilitat del talent URV al territori. Una de les vies per fer-ho són les pràctiques que permetin desenvolupar temàtiques de treballs de final de grau o màster aplicant reptes reals de les empreses. La sessió ha servit també per posar en comú les necessitats de talent, propostes de millora sobre continguts formatius, pràctiques en empresa i col·laboracions en formacions i projectes. En aquest sentit, en la primera edició de TIC Synergy s’ha constatat que cal agilitzar la gestió de convenis de pràctiques i teixir col·laboracions directes entre empresa i universitat; tant en l’àmbit professional com de la investigació. El Clúster Mànager del TIC Sud, Sergi Novo, ha remarcat la importància de comptar per primera vegada a la sessió amb docents de facultats no únicament tecnològiques. “Sabem que actualment els professionals necessiten una formació digital potent, també aquells que surten d’estudis no tecnològics. Per això la col·laboració entre el sector tecnològic del territori i la URV és essencial i avui hem fet un pas endavant en aquest sentit”, ha explicat. Per la seva banda, Ercilia García, Vicerectora de Valorització del Coneixement, Transferència i Ocupabilitat de la URV, ha destacat el valor de la trobada per “obrir noves vies de comunicació directes entre Universitat i Empresa”. Tant des del TIC Sud com des de la URV s’ha destacat la voluntat de col·laboració i entesa per obrir noves vies de treball conjuntes que reforcin al territori. La I TIC Synergy arriba després de l’èxit del primer Speed Dating TIC Sud & ETSE URV, en el qual les empreses van poder presentar-se de manera directa a l’alumnat i presentar-hi propostes de treballs de final de grau. Experiències com aquestes tindran continuïtat i es busca també exportar el model a altres facultats de la URV.
Oberta la comercialització d’exproReus
Reus Empresa 3/07/2023 La fira multisectorial, exproReus, intensifica les accions de comercialització dels últims espais disponibles Enguany, el certamen arribarà a la seva 51 edició i es durà a terme de l’11 al 15 d’octubre. ExproReus tornarà a comptar amb espais dedicats a les grans àrees temàtiques de la fira, com són l’automoció, parament de la llar, tecnologia, alimentació i restauració, entre d’altres. Precisament, el cartell d’aquesta edició juga amb diferents elements que es corresponen a aquestes àrees. A més de la comercialització d’espais, des de l’organització de firaReus es treballa també en el programa d’activitats, el qual posarà especial atenció en les noves tecnologies, amb tallers per a joves i petits; i també en la gastronomia, que en aquesta edició serà una de les grans protagonistes. Les empreses interessades a tenir presència a exproReus, poden contactar amb el Departament Comercial de firaReus Events, a través del telèfon 977 326 363 o bé enviant un correu a info@firareus.com.