Tarragona i Reus acorden impulsar la Regió Metropolitana
Reus Empresa 27/07/2023 L’alcalde de Tarragona i l’alcaldessa de Reus es comprometen a què la creació d’aquest ens supramunicipal es materialitzi al Parlament de Catalunya. L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, han posat les bases aquest matí d’un acord bilateral de les dues ciutats per impulsar la Regió Metropolitana. Així ho han expressat els màxims responsables polítics de les ciutats de Tarragona i Reus durant la visita institucional que ha fet aquest migdia l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, a l’Ajuntament de Tarragona. L’objectiu de la reunió ha estat sumar esforços en temes compartits com les infraestructures, la mobilitat, la cultura, la promoció del territori, l’eficiència energètica, la problemàtica de l’escassedat d’aigua o la lluita contra el canvi climàtic i per treballar vies de col·laboració i treball conjunt. Els dos alcaldes han constatat que bona part dels reptes dels municipis al segle XXI són comuns i que, fruit d’això, és necessària una major col·laboració i interrelació per poder resoldre els problemes dels ciutadans. L’alcalde Viñuales i l’alcaldessa Guaita han expressat el seu compromís per “recuperar el lideratge i la capitalitat del territori, impulsant a més, la col·laboració amb la resta de municipis que ens porti a la creació de l’Àrea Metropolitana de Tarragona”. I han afegit: “Els reptes que tenim com a municipis cada vegada són més transversals i menys individuals, cada vegada necessitem més col·laboració i interrelació per poder solucionar els problemes”. “La visita de l’alcaldessa de Reus a Tarragona és de les més importants que podem tenir a la ciutat perquè ens permet generar sinèrgies molt necessàries per al territori. Per això, hem volgut que la primera visita institucional ja fos per anar per feina, perquè els dos compartim la mateixa visió de la política municipal que no és altra que la transformació de les ciutats”, ha remarcat l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. Per la seva part, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha remarcat que “impulsarem iniciatives d’interès municipals, comarcals i metropolitans que combinin la identificació de reptes i/o missions amb l’impuls de projectes de col•laboració publico-privada i vinculats a programes de suport a la innovació, per facilitar la transferència del coneixement al territori”. Aquest acord bilateral entre les dues ciutats més importants del territori s’estructura en quatre grups de treball, que són: Territori i Mobilitat. Promoció turística i de ciutat. Transició energètica i assoliment dels ODS. Gestió de residus. Finalment, tant l’alcalde de Tarragona com l’alcaldessa de Reus han remarcat que en sis mesos presentaran un full de ruta conjunt on es visualitzarà aquest treball compartit entre les dues ciutats perquè, més endavant, s’hi puguin sumar la resta de municipis del Camp de Tarragona.
L’Agència Reus Promoció assumirà tota la gestió i el cost íntegre de la instal·lació de l’enllumenat de Nadal dels carrers comercials
Reus Empresa 31/07/2023 L’Agència Reus Promoció es farà càrrec, per primera vegada, de tota la inversió necessària per il·luminar els carrers comercials de la ciutat aquest Nadal. De la mateixa manera, també assumirà la gestió dels treballs relacionats que es duran a terme amb la participació i l’escolta activa dels representants del carrers i de les entitats comercials de Reus. Aquesta és una de les principals novetats que, Noemí Llauradó, regidora de Projecció de Ciutat, ha compartit amb els responsables de l’enllumenat dels carrers comercials i els representants de les entitats comercials del municipi i que ha presentat, aquest matí, en roda de premsa. La implantació d’aquest nou plantejament de l’enllumenat de Nadal a Reus permetrà incrementar el suport al sector comercial, millorar la coordinació de tot l’enllumenat de Nadal de la ciutat i modernitzar, simplificar i facilitar la gestió d’aquests treballs Aquesta proposta, que recollirà la nova licitació de l’enllumenat nadalenc, es concreta en tres grans canvis: – Finançament: Reus Promoció es farà càrrec, per primera vegada, de tot el cost de l’enllumenat dels carrers comercials. Amb aquesta mesura, els botiguers s’estalviaran la part que els hi corresponia fins ara. Se’n beneficiaran directament uns 450 establiments comercials de la ciutat. – Gestió i coordinació: l’enllumenat dels carrers comercials es licitarà juntament amb la resta de l’enllumenat de Nadal de la ciutat. Amb aquesta licitació conjunta que farà l’Ajuntament de Reus s’aconseguirà un estalvi gràcies a les ofertes que presentin les empreses licitadores. D’aquesta manera, s’aposta per un funcionament més modern i simplificador que segueix la tendència marcada per altres ciutats de Catalunya. A més, els responsables dels carrers s’estalviaran moltes de les gestions que amb l’anterior plantejament havien d’executar com el seguiment del muntatge i el manteniment, les reparacions, etc. Amb tot, les decisions sobre l’enllumenat nadalenc en els carrers comercials es continuaran compartint amb les associacions de botiguers i caps de carrers en el marc de les reunions de treball q ue es duen a terme a l’Agència Reus Promoció. – Més carrers amb llums de Nadal: la licitació que es durà a terme possibilitarà la concurrència competitiva i permetrà augmentar, amb un pressupost similar, el nombre de carrers comercials que s’il·luminaran a la ciutat. Els nous vials que comptaran amb il·luminació nadalenca es determinaran segons un criteri de densitat comercial. En paraules de Noemí Llauradó: ‘el nou plantejament que presentem enguany és un canvi de paradigma en relació amb allò que s’havia fet fins ara. És una mesura que afavoreix directament els establiments comercials de la ciutat i que, a més, facilita i simplifica totes les gestions que abans es feien en col·laboració amb els representants dels carrers, les entitats comercials i la Cambra de Comerç de Reus, a les quals els hi agraeixo especialment tota aquesta feina que han dut a terme durant tant de temps i que seguirem fent plegats perquè el Nadal de Reus sigui una de les celebracions més reconegudes i atractives en l’àmbit català.’ D’altra banda, l’enllumenat de Nadal d’enguany mantindrà, arran de la bona acollida que va tenir, la mateixa base de l’any passat i incorporarà, com a novetat, nous elements transversals en dues dimensions que donaran un toc diferenciador a la decoració nadalenca. També s’ha acordat que els dies d’il·luminació nadalenca aniran des del divendres 24 de novembre fins al diumenge 7 de gener del 2024 amb l’horari de 17.30 hores fins a les 23.00 hores.
El Govern de Reus acorda mantenir l’actual ubicació del Mercat del Carrilet i continuar la transformació urbanística de l’entorn
Reus Empresa 27/07/2023 El Mercat del Carrilet mantindrà l’activitat en la seva actual ubicació, i el projecte de transformació urbanística de l’entorn continua endavant. Aquest és l’acord a què ha arribat el Govern de Reus atenent a l’opinió dels i de les paradistes del mercat i dels veïns del barri; i una vegada analitzats els informes tècnics municipals. Sandra Guaita, alcaldessa de Reus; Marina Berasategui, regidora de l’àrea d’Urbanisme; Josep Baiges, regidor de l’àrea de Promoció Econòmica i Coneixement; i Daniel Rubio, tinent d’alcaldessa; han comparegut en roda de premsa per anunciar la decisió, que ja s’ha posat en coneixement dels paradistes del Mercat del Carrilet, com a principals afectats. Presa la decisió, l’Ajuntament formalitzarà el contracte amb l’empresa guanyadora del concurs d’idees d’arquitectura convocat per l’Ajuntament per a la reordenació urbana i nous equipaments a l’entorn del Carrilet El Govern de Reus ja ha donat instruccions als equips jurídics i tècnics de l’Ajuntament i de Reus Mobilitat i Serveis per buscar la solució de transició fins a la reobertura del mercat rehabilitat del Carrilet. Qualsevol solució de transició serà consensuada amb les paradistes. Del contracte, que en breu es formalitzarà amb l’empresa adjudicatària, se’n deriven 5 treballs diferents, amb els terminis d’execució següents: Avantprojecte de tot l’àmbit: 4 mesos a comptar des del dia següent al de formalització del contracte. Documentació per a la modificació de PGOU/redacció PMU: 4 mesos a comptar des del dia següent al de formalització del contracte. Projecte bàsic: 6 mesos a partir de l’aprovació per part de l’Ajuntament de la documentació entregada en l’etapa I. Projecte executiu: 4 mesos a partir de l’aprovació per part de l’Ajuntament del projecte bàsic Direcció de les obres: en funció del termini de durada de les mateixes. L’acord del Govern de Reus per mantenir l’actual ubicació del Mercat del Carrilet manté els objectius del projecte de transformació urbanística: Impulsar una transformació urbanística al sud de la ciutat. Convertir el Carrilet en un nou pol d’atracció que generi més activitat quotidiana a la zona, i més i millor connectivitat amb el seu entorn. Apostar per la mobilitat sostenible, ja sigui rodada o de vianants i, en especial, repensar l’estació d’autobusos d’acord a les necessitats de la ciutat, com ja es va traslladar al delegat del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona, Àngel Xifré, en la seva visita institucional a l’Ajuntament de Reus el passat 3 de juliol.
ASM, la petita multinacional de l’automòbil
Joan Antoni Domènech 27/07/2023 Durant molts anys, Reus va albergar la seu d’una de les empreses tecnològiques més importants i alhora més desconegudes en el nostre entorn. La companyia que capitanejava José Julio Moya va aconseguir posicionar-se en un sector propi d’altres latituds: disseny, fabricació i instal·lació de sistemes d’automatització per a processos industrials, focalitzats en la indústria de l’automòbil. Des de la carretera de Castellvell, ASM es va obrir al món amb filials pròpies a Alemanya, França, Suïssa, Gran Bretanya, la Xina i el Brasil. I una nòmina de representants en altres països com els Estats Units, Mèxic, l’Argentina, Suècia, Bèlgica, Hongria, Rússia, Turquia, Israel, Egipte, Eslovàquia i Portugal. L’embrió de la petita multinacional va ser la filial espanyola de Gerlach, una empresa alemanya que treballava per a Ford, i que volia que des d’Espanya se subministrés tecnologia de premsa i soldadura a la planta de Ford a València. Amb aquesta finalitat van contactar amb els accionistes que posteriorment fundarien ASM. La filial espanyola de Gerlach es crearia en 1975 i tindria la seva seu a Vila-seca. D’aquesta base naixeria posteriorment ASM SA, Automatización Schumacher Moya. Els socis fundadors d’ASM van ser Hans-Julius Schumacher, José Moya Caro i Ernst-Robert Anding. Els principals impulsors de la companyia serien Moya i Schumacher, ja que Alding deixaria l’empresa poc després de ser creada. La companyia inicia els seus primers passos el novembre de 1978, amb una oficina d’enginyeria a Salou, encara que la seu es va situar en un local del barri de Sant Salvador, a Tarragona. Fundada amb un capital de 400.000 pessetes, ASM volia especialitzar-se en la indústria metal·lúrgica i particularment en la d’automoció. Dos anys després de la seva creació, s’incorpora a l’empresa José Julio Moya (fill de Moya Caro), llavors un molt jove enginyer que portaria a ASM a una expansió espectacular, que tindria en el futur conseqüències no previstes. En 1982 ASM es trasllada a Reus, en una nau del polígon Nirsa, en la carretera de Constantí. Allí arriben els primers grans clients: General Motors (que acaba d’obrir la seva planta a Saragossa), Ford, i l’alemana Gega, per la qual ASM va fer màquines d’oxitall de colada continua per les seves plantes d’arreu del món. En 1985 ASM adquireix una bòbila que hi havia a Reus en la carretera de Castellvell. Allí aixecaran la planta definitiva que produirà maquinària d’alt nivell, fonamentalment per a Ford. I arribarà també Un projecte molt rellevant per ASM: la fabricació de les màquines per fer el timó de cua del avió Airbus 380, aconseguint prèviament l’homologació com a proveïdor de la European Aeronautic Defence and Space Company (EADS). Des de la carretera Castellvell, la petita multinacional proveïdora del sector automobilístic es va obrir al món amb filials pròpies a Alemanya, França, Suïssa, Gran Bretanya, la Xina i el Brasil. I una espectacular nòmina de clients: Ford, General Motors, Jaguar, Volkswagen, Peugeot, Mercedes, Audi, Skoda, Nissan… i fins i tot Ferrari. En 2003 la societat canvia de nom per ASM-Dimatec. Dow Chemical havia desenvolupat una pega específica per a poder col·locar els vidres en la cadena de muntatge dels cotxes, substituint el clàssic engrapament; creant una empresa a Suïssa, Dimatec. Dow Chemical, que considerava que la nova empresa s’allunyava de les seves especialitats químiques, va oferir a ASM adquirir Dimatec. Amb aquesta adquisició, ASM multiplica les demandes. La tecnologia Dimatec permetrà a la companyia poder dissenyar i fabricar cèl·lules robotitzades per als diferents processos relacionats amb el tractament del vidre, especialment aquell que es fa servir per a semblar en les cadenes de producció de cotxes. Es multiplicaran els clients i s’amplia la cartera de grans marques que compren els serveis d’ASM: Ford, General Motors, Jaguar, Volkswagen, Peugeot, Mercedes, Audi, Skoda, Nissan… i fins i tot Ferrari. L’empresa arribaria a tenir 250 col·laboradors i aconseguiria una facturació de 37 milions d’euros en el seu millor any. La gran expansió de la companyia la va portar a un cert col·lapse. En efecte, una mentalitat excepcionalment tecnològica, enfocada a l’optimització de processos, va fer que l’empresa es bolqués gairebé exclusivament en la tecnologia, descurant altres aspectes. Sobretot, el control financer i el de gestió. Els directius d’ASM-Dimatec van buscar un partenaire especialitzat en la gestió, sense èxit. Aquesta circumstància, al costat de la crisi del 2006/2007, va provocar que l’empresa acabés en concurs en 2007. No obstant això, després de la fallida, José Julio Moya va obtenir recuperar una part de la societat, Dimatec, iniciant una estratègia més d’acord amb els nous temps, apostant pel control de l’enginyeria deixant la producció a tercers. En 2020 Moya ven finalment la societat a un grup d’accionistes alemanys i polonesos, que es van endur l’activitat a Polònia. ASM va venir a unir-se a la fi del XIX a altres multinacionals nascudes a Reus, totes elles amb capital local. El Grup Pintaluba, Fermator, Llaza (en menor escala) serien uns exemples. I un cas singular, el de Borges, nascuda a Tàrrega, però que acabaria situant la seva seu mundial a Reus.
La Cambra de Comerç de Reus tanca el 2022 amb un benefici de més de 55.000 euros
Reus Empresa 26/07/2023 La Cambra de Comerç de Reus va tancar l’any 2022 amb un benefici econòmic de 55.009,95 euros. El president de la corporació, Jordi Just, detalla que «tal com es pot plasmar en els comptes de 2022, la Cambra de Reus té una fortalesa econòmica envejable que li permetrà continuar projectant les seves activitats de forma sostenible en pro d’oferir el millor servei a les empreses del territori». Segons argumenta l’auditoria realitzada per l’empresa Dinàmic Auditors, els ingressos de l’activitat de la corporació s’han incrementat un 12,8% respecte a l’exercici anterior. La partida de prestacions de serveis ha crescut un 41,52% mentre que en subvencions rebudes hi ha hagut un augment de l’1,50%. El de 2022, es tracta del desè exercici on no s’emeten Recursos Camerals Permanents i que, per tant, no hi ha ingressos d’aquestes partides. Tal com detalla l’auditoria, els comptes anuals de la Cambra de Comerç de Reus expressen, en tots els aspectes significatius, una imatge fidel del patrimoni i de la bona salut financera de l’entitat en data 31 de desembre de 2022. A més, els seus resultats i fluxos d’efectius corresponents a l’exercici de 2022 donen conformitat amb el marc normatiu d’informació financera que resulta d’aplicació i, en particular, amb els principis i criteris comptables continguts en el mateix. En aquest sentit, es manté que la Cambra de Comerç de Reus, i d’acord amb l’article 44 de la Llei 14/2022 de 27 de juny de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Catalunya, compleix amb els requisits d’autofinançament i en el compliment de l’afectació de recursos previstos en l’esmentada llei.
L’Ajuntament de Reus rep un ajut de 4 milions d’euros pel projecte RENATUReus
Reus Empresa 26/07/2023 L’Ajuntament de Reus ha rebut la resolució definitiva de l’atorgament d’una subvenció de 4 milions d’euros per al desenvolupament del projecte d’actuacions per a la renaturalització i la resiliència de la ciutat, RENATUReus. L’ajut s’emmarca en la convocatòria 2022 de subvencions de la Fundaci&o acute;n Biodiversidad (Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic) per al foment d’activitats que contribueixin a la renaturalització urbana, impulsant la infraestructura tècnica verda i la connectivitat dels espais verds i blaus, amb l’objectiu d’incrementar la biodiversitat i la seva conservació i l’adaptació al canvi global, i de millorar l’habitabilitat dels entorns urbans. El projecte inclou diferents actuacions de renaturalització de la ciutat en tres àmbits: Impuls de la infraestructura verda i la connexió entre espais verds i espais d’aigua Increment de la biodiversitat i estratègies per a la seva conservació Actuacions en resposta al canvi climàtic per millorar l’habitabilitat dels entorns urbans El conjunt de les actuacions plantejades té un calendari previst de juliol de 2023 a desembre de 2025. El pressupost total de les actuacions és de 4.210.526,32, dels quals el 95% serà finançat pels fons europeus. Un primer bloc d’actuacions són de planificació, amb l’objectiu de concretar estratègies i plans d’actuació, incloent-hi estudis i diagnòstics específics. Un segon bloc està integrat per actuacions a desenvolupar a l’espai urbà. I un tercer bloc aplega les accions de divulgació, comunicació i participació. Planificació Inclou el desenvolupament dels diferents documents estratègics: Pla de la infraestructura verda i blava de biodiversitat. Aquest document ha de permetre determinar directrius, criteris i accions a realitzar per incrementar la biodiversitat i el verd. Pla de refugis climàtics. L’objectiu d’aquest pla és recollir i avaluar la informació metereoclimàtica, social, econòmica i urbanística rellevant per identificar els espais més adequats per a la creació de refugis climàtics, que permetin oferir a la ciutadania espais adaptats a la previsió d’augment de temperatures en l’horitzó de canvi climàtic. Pla director de Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible de Reus. Es tracta d’un instrument estratègic que ha de definir les eines i les línies d’acció en relació a la gestió de l’aigua de pluja, encaminades a reduir la inundabilitat d’origen pluvial i els vessaments contaminants als medis receptors, així com prevenir i reduir els impactes del canvi climàtic i millorar la resiliència del territori i la ciutat. Actuacions a l’entorn urbà Naturalització de la ciutat. Amb l’objectiu general d’augmentar la qualitat del verd tant en l’entorn urbà com el periurbà de Reus s’inclouen diferents actuacions de naturalització de la ciutat, distribuïdes per tot el municipi i d’acord amb 4 eixos: recuperació de cobertes vegetals del sòl, connectivitat entre diferents estrats vegetals, etc. Refugis climàtics. Les actuacions incloses en aquest apartat constitueixen la primera fase del Pla de refugis climàtics de Reus i se centren en edificis educatius i el seu entorn. Creació d’un nou ecosistema d’aigua que millora l’hàbitat de diferents espècies de fauna i sigui també un espai de relació de la ciutadania amb el medi natural. Sistema Urbà de Drenatge Sostenible (SUD) a la llera urbana de la riera de l’Escorial, amb l’objectiu, entre altres, captar i redirigir a sòl fèrtil l’aigua de pluja per evitar inundacions i alhora recuperar part de l’aigua d’escorrentia. Participació ciutadana i accions de comunicació i difusió El paper de la ciència i el coneixement és fonamental per contribuir a la renaturalització de les ciutats i que les mesures que s’implantin siguin efectives. Per això el projecte planteja també un apartat destacat d’actuacions en clau de participació ciutadana que d’una banda permetin la generació de coneixement i la investigació, i de l’altra posin l’accent en la sensibilització al voltant dels avantatges la renaturalitzaicó i de la protección del patrimoni natural. En el marc del pla de participació ciutadana es planteja crear un Observatori Ciutadà de la Biodiversitat obert a la participació de persones, entitats ambientalistes, associacions i persones a títol individual per generar coneixement i resoldre dubtes, així com un Banc de bones pràctiques per a la biodiversitat i la resiliència.
Empresaris reusencs a l’Exposició Universal de París de 1867
Joan Antoni Domènech 22/07/2023 Per una raó o l’altra, la presència d’empreses de Reus en les primeres exposicions universals no va ser especialment destacada, si la comparem, per exemple, amb la d’altres zones geogràfiques de les comarques de Tarragona. Sobre aquest dèficit d’expositors locals, enfront del nombre de comerciants de Tarragona o fins i tot Falset, per exemple, potser va influir el desplaçament en l’època de les exportacions cap al port de Tarragona en detriment del de Salou, abocat al desús a causa del fort impuls que rebria l’enclavament tarragoní gràcies a la voluntat del Govern de l’Estat. O bé, com a teoria més plausible, el fet de la ja molt accentuada decadència de la producció d’aiguardent, el gran emblema exportador reusenc fins al primer terç del XIX. De fet, com veurem, en l’exposició parisenca de 1867 únicament va haver-hi un productor d’aiguardent de tota la província, el reusenc Francesc Pla. A més, contrasta l’escassa presència d’empreses locals amb les facilitats que va oferir el Govern, fent-se càrrec del cost del trasllat a París dels productes dels expositors, en el que semblava, doncs, una oportunitat única. Com a nota al marge, en la que es considera la primera exposició universal, la celebrada a Londres en 1851, l’única representació de Tarragona sobre el total de 289 expositors estatals va ser la Junta d’Agricultura de Tarragona, que va exposar ametlles i nous. Caldrà esperar fins a la quarta exposició universal, la de París de 1867, per a veure una bona nòmina de productes tarragonins. Així, en aquest certamen parisenc, dels 2.648 expositors en total provinents d’Espanya -entre ells, diverses representacions institucionals-, 140 són de les comarques de Tarragona: destaca la indústria vinícola, l’oli i la fruita seca, encara que també productors de cera, espardenyes, estors, arròs i cereals en general. El certamen va acollir a un total 52.200 expositors vinguts de més de 30 països, i el van visitar prop d’11 milions de persones. L’Exposició Universal de París de 1867 es va organitzar sota el lema «Progrés i pau», i amb aquest fi es va habilitar una superfície total de 69 hectàrees, obertes al públic des de l’1 d’abril al 31 d’octubre. La principal estructura va ser un palau de 15 hectàrees, en el qual els expositors privats espanyols ocuparien 2.000 m². Igualment, cada país participant comptaria amb una estructura institucional diferenciada per a exposar les seves riqueses culturals, productives i tècniques. El d’Espanya ocuparia un palauet construït ex profeso de dues plantes i una superfície total de 240 metres. Respecte al pavelló espanyol va haver-hi destacades polèmiques, des del mateix disseny a l’excessiva representació folklòrica, molt del gust francès (un toro dissecat donava la benvinguda als visitants, i una suposada espasa del Cid exercia de fort reclam), passant per un catàleg oficial plagat d’equivocacions, de noms que no van figurar en l’exposició i mancat d’uns altres que sí que havien concorregut… Un total de 13 empreses reusenques van ser presents a l’Exposició Universal de París del 1867, cinc dels quals van rebre diverses distincions pels seus productes. En volum d’importància, Josep Boule, Sobierano y Cía., Tomàs Lorenzo i Josep Montaner van portar un gran catàleg de productes. El vi i els seus derivats, van ser els protagonistes locals. Tornem a les empreses de Reus. En unes petites sales del gran pavelló, que concentraven els articles de la indústria privada nacional, es van mostrar els productes dels industrials reusencs Josep Montaner (vi i derivats), Tomàs Lorenzo (vi i derivats), Josep Boule (vi i derivats), Soberano y Cía. (vi i derivats, oli), Rafael Clariana (vins, oli i avellanes), Hermanos Fumaña (oli), Manel Montaner (oli i vinagre), Josep Roselló (oli), Pere Casella (avellanes), Francesc Gil (avellanes i ametlles), Tomàs Lletget (avellanes i vinagre), Josep Montaner (vins i garrofes), Francesc Pla (aiguardent). Els expositors reusencs que van rebre distincions, encara que menors, van ser Francesc Gil per les seves avellanes, i Josep Montaner, Tomàs Lorenzo, Josep Boule y l’empresa Soberano y Cía, per als seus vins. Curiosament, en aquest certamen internacional, Pau Martory, productor de Poboleda, va rebre la menció més important: una medalla d’or per la seva garnatxa de 1767.
Fermator participa en la dotzena edició del Sopar Solidari de la Fundació PortAventura
Reus Empresa 21/07/2023 El grup Fermator va estar present i va participar de forma activa en la dotzena edició del tradicional Sopar Solidari anual de la Fundació PortAventura, celebrada al PortAventura Convention Centre aquest dijous, 21 de juliol. L’acte, que va reunir més de 1.100 persones, ha aconseguit un nou rècord de recaptació i ha aconseguit la xifra de 120.675 euros, que es destinaran a projectes pediàtrics de l’Hospital Joan XXIII i de l’Hospital Sant Joan de Reus, així com a l’ampliació de la iniciativa PortAventura Dreams Village. «A Fermator creiem fermament en la importància de recolzar aquells que més ho necessiten, especialment els nens i les persones que s’enfronten a malalties greus», va expressar Michel Buscail, Director de Recursos Humans i RSC del grup. «Ens enorgulleix patrocinar el Sopar Solidari de la Fundació PortAventura i amb això contribuir amb el nostre granet de sorra per ajudar a millorar la vida dels que més ho necessiten», ha afirmat Buscail. L’Hospital Joan XXIII és el referent assistencial per a la província de Tarragona i compta amb la tecnologia sanitària més avançada, que permet diagnosticar i intervenir problemes pediàtrics de salut d’alta complexitat. Per part seva, l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus rebrà part dels fons recaptats per destinar-los a la Plataforma de Simulació mèdica per a l’Abordatge del Tractament de l’Obesitat Infantil. A més, els fons recaptats també es continuaran destinant a ampliar les possibilitats d’acollida al PortAventura Dreams Village, que ofereix a famílies amb nens i nenes que pateixen malalties greus gaudir d’aquest entorn i del compleix de PortAventura.
La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes anuncia que no és possible el reg d’emergència
Reus Empresa 20/07/2023 La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes ha manifestat, mitjançant un comunicat, que en la reunió que van mantenir el passat dimarts, 18 de juliol, amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, es va anunciar que no era possible el reg d’emergència. Des de l’administració es va argumentar que per a la utilització de l’aigua de la depuradora de Reus no hi havia temps material per fer les obres necessàries. Així mateix, consideraven que el reg des de la presa de Riudecanyes no solucionava la manca de reg si després no es podia continuar regant. En aquesta mateixa reunió, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural es va comprometre a tirar endavant la connexió de l’aigua de la depuradora de Reus amb la xarxa de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, per tal que es pugui utilitzar en escenaris com l’actual en les pròximes temporades de reg. Per altra banda, des de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes expressen que, a través d’una empresa constructora, disposava de tot el material per a la realització de la connexió de l’aigua de l’EDAR de Reus amb la xarxa pròpia de la comunitat. «Sí que és cert que el termini d’execució era d’entre quatre i cinc setmanes i que donada la data actual representaria poder-se usar a mig o finals d’agost», diu el comunicat. Així mateix, manifesten que «no és cert que fes cinc mesos que des del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural s’estigués parlant amb la Comunitat de Regants per debatre la situació de sequera. La primera reunió per parlar d’aquest tema va ser el dia 24 de maig de 2023 i la següent el 13 de juny de 2023». «Se’ns acusa de mala gestió perquè l’embassament de Riudecanyes, des del final del reg de 2022 fins a l’actualitat, s’ha buidat 0,6 Hm³. Cal recordar que els ajuntaments tenen drets i concessions que paguen i que, per tant, els atorga un volum, proporcional a tots els regants, d’aigua. Aquest volum que els corresponia, a l’estiu de 2022 es va negociar amb ells i es va arribar a l’acord que l’agafarien acabada la temporada de reg i així poder donar més setmanes de reg durant l’estiu, en el qual la dotació per a tots els usos es va reduir prop del 60%. Si no s’hagués arribat a aquest acord, només s’hauria pogut regar vuit setmanes i, per tant, la reducció hagués estat de quasi el 70%», comenten. La Comunitat de Regants recorda que l’aigua que se subministra als ajuntaments per al consum urbà «és prioritària» i actualment només es proporciona aigua per als abastaments que, o no tenen altres vies, o que estarien en restriccions. El comunicat conclou que «amb 500.000 m³ no se subministren quatre setmanes de reg simple. L’any passat teníem un consum mig per a reg de 300.000 m³ setmanals. Per tant, cal remarcar que l’aigua que quedava a l’embassament no era un excedent, era per distribuir als abastaments durant l’estiu. Una decisió que es va posposar a després de l’estiu de mutu acord».
La Taula Institucional de Creuers es reuneix per primer cop a la ciutat de Reus
Reus Empresa 14/07/2023 Avui divendres 14 de juliol, a la sala Josep Laporte del Teatre Fortuny, s’han reunit presencialment els representants institucionals i empresarials que formen part de la Taula Institucional de Creuers amb l’objectiu d’analitzar l’inici i de la temporada 2023 i seguir amb els preparatius dels esdeveniments que organitzaran en els propers mesos. La taula organitzarà a la tardor la 2a edició de la Jornada de Sostenibilitat i Cura mediambiental en creuers i nàutica esportiva i al juny de 2024, la 64a trobada del Assemblea MedCruise. La darrera actualització de les escales de creuers d’aquesta temporada es preveu l’arribada de 55 creuers i 108.600 passatgers. Les més de 700 enquestes que es porten realitzades aquesta temporada per part d’Eurecat-Centre Tecnològic de Catalunya, recullen una valoració mitjana d’excursions de 8,8 sobre 10, mentre que la valoració global com a destinació turística és de 8,4. Per a la Taula Institucional de Creuers “aquestes dades són un senyal de la bona feina feta fins al moment, superant valoracions d’anys anteriors i mostren una percepció positiva dels visitants sobre la demarcació de Tarragona”. La reunió de la Taula Institucional de Creuers ha comptat amb la presència de Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona i tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Reus; Alba Colet, representant a Tarragona de Global Ports Holding; Francesc Pintado, president de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona (AEHT); Marta Farrero, cap de l’Organisme Autònom Patronat de Turisme Costa Daurada; Montse Adan, consellera de comerç i turisme de l’Ajuntament de Tarragona; Mònica Conesa, responsable vendes DMC & In-Destination Port Aventura; Cristina Cid, exregidora de turisme de l’Ajuntament de Vila-seca i Lluïsa Clavé Muñoz, regidora de turisme de l’Ajuntament de Vila-seca; Berta Cabré, presidenta de la Federació Empresarial d’Hosteleria i Turisme de Tarragona (FEHT); Oscar Saladié, professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV); Juan Crespo, director de l’Aeroport de Reus; Anna Martínez, subdirectora general d’Ordenació i Inspecció Turístic; Genoveva Climent, directora comercial i desenvolupament de Negoci de l’ Autoritat Portuària de Tarragona (APT) i el president de l’APT, Saül Garreta. L’ordre del dia de la reunió ha abordat temes relacionats amb el funcionament de la temporada com per exemple l’estimació d’escales i els primers resultats de l’enquesta de satisfacció dels creueristes; i temes sobre l’organització d’esdeveniments. Valoracions a l’alça i més despesa per passatger Durant aquest primers mesos de temporada de creuers s’han realitzat un total de 730 enquestes als passatgers, amb l’objectiu de conèixer les seves percepcions i experiències. Les enquestes s’han dividit en tres categories, passatgers que han fet una visita per lliure (384), passatgers que han dut a terme una excursió contractada (157) i passatgers que han embarcat al Port de Tarragona (189). La valoració mitjana de les excursions al 2023 és de 8,8 superant lleugerament la valoració del 2022, que era de 8,5. Això indica que els creueristes han mostrat una satisfacció alta amb les excursions ofertes durant aquesta temporada. Pel que fa a la valoració de la destinació en general, la mitjana del 2023 és de 8,4, mentre que el 2022 era de 8,5. Una puntuació que continua en la franja alta i indica que Tarragona continua sent una destinació molt atractiva per als creueristes. Per últim cal destacar que en el que portem d’any les despeses realitzades pels creureistes han augmentat en la majoria de conceptes avaluats, sent en els Museus la xifra que més creix casi augmentant en un 100%, passant de 5,8 a 12,5 euros per passatger, seguit per la restauració i cafeteria amb un increment més modest. Tarragona seu de la 64a Assemblea MedCruise 2024 La 64a edició de l’Assemblea MedCruise es celebrarà a Tarragona de l’11 al 14 de juny del 2024 en el que serà un gran esdeveniment del sector de creuers i una gran oportunitat per al Port de Tarragona i el territori per posicionar-se com a destinació turística. Tots els membres que formen part de la Taula Institucional de Creuers treballen per poder presentar els seus atractius i estàndards de qualitat a tota la comunitat representada a l’Assemblea, amb l’objectiu de consolidar-se internacionalment, a l’hora que es generen sinergies amb altres ports de la Mediterrània. L’Assemblea MedCruise és l’esdeveniment de l’associació de ports de creuers a la Mediterrània que aglutina els diferents actors relacionats en l’activitat creuerística com les companyies de creuers, els agents portuaris, patronats de turismes i companyies vinculades a aquesta indústria. 2a Jornada de sostenibilitat i cura mediambiental en creuers i nàutica esportiva La trobada de professionals del sector es durà a terme durant el tercer trimestre amb l’objectiu de reeditar l’èxit assolit en la prima edició celebrada l’any 2022. L’organització treballa per comptar amb la presència d’experts per posar en comú tendències, estratègies i noves polítiques per donar resposta a la necessitat de respecte del medi ambient per part del sector. Presents a la Seatrade Europe La Taula Institucional tornarà a estar present a la Seatrade Europe del 6 al 8 de setembre. Aquest és l’esdeveniment bianual de creuers que se celebra a Hamburg en ella hi participen les principals empreses del sector, com proveïdors, companyies, així com ports i destinacions hi seran presents per debatre les últimes tendències als quals s’enfronta el mercat europeu de creuers. La Taula institucional mitjançant l’espai del Port de Tarragona dins de l’un estand conjunt amb Puertos del Estado, amb l’objectiu de posicionar Tarragona i el territori en una de les principals fires que s’organitzen a centre Europa. La Taula de Creuers La darrera reunió de la taula de creuers es va celebrar el 20 d’abril passat a l’inici de temporada. En aquesta trobada la previsió d’escales era de 58 i la de passatgers se situava en 118.000 creueristes. En aquesta darrera reunió les precisions continuen sent optimistes amb 55 creuers i 108.600 passatgers. L’activitat de creuers a Tarragona és projecte amb personalitat i organització pròpia, diferenciada d’altres models de la Mediterrània, ja que es tracta d’un model desenvolupat de manera consensuada amb els representants institucionals, administratius i empresarials del Camp de Tarragona i de la