Reus Empresa

Empresaris reusencs a l’Exposició Universal de París de 1867

Joan Antoni Domènech
22/07/2023
Pavelló d’Espanya a l’expo de 1867.

 

Per una raó o l’altra, la presència d’empreses de Reus en les primeres exposicions universals no va ser especialment destacada, si la comparem, per exemple, amb la d’altres zones geogràfiques de les comarques de Tarragona. Sobre aquest dèficit d’expositors locals, enfront del nombre de comerciants de Tarragona o fins i tot Falset, per exemple, potser va influir el desplaçament en l’època de les exportacions cap al port de Tarragona en detriment del de Salou, abocat al desús a causa del fort impuls que rebria l’enclavament tarragoní gràcies a la voluntat del Govern de l’Estat. O bé, com a teoria més plausible, el fet de la ja molt accentuada decadència de la producció d’aiguardent, el gran emblema exportador reusenc fins al primer terç del XIX. De fet, com veurem, en l’exposició parisenca de 1867 únicament va haver-hi un productor d’aiguardent de tota la província, el reusenc Francesc Pla. A més, contrasta l’escassa presència d’empreses locals amb les facilitats que va oferir el Govern, fent-se càrrec del cost del trasllat a París dels productes dels expositors, en el que semblava, doncs, una oportunitat única.

Com a nota al marge, en la que es considera la primera exposició universal, la celebrada a Londres en 1851, l’única representació de Tarragona sobre el total de 289 expositors estatals va ser la Junta d’Agricultura de Tarragona, que va exposar ametlles i nous.

Caldrà esperar fins a la quarta exposició universal, la de París de 1867, per a veure una bona nòmina de productes tarragonins. Així, en aquest certamen parisenc, dels 2.648 expositors en total provinents d’Espanya -entre ells, diverses representacions institucionals-, 140 són de les comarques de Tarragona: destaca la indústria vinícola, l’oli i la fruita seca, encara que també productors de cera, espardenyes, estors, arròs i cereals en general. El certamen va acollir a un total 52.200 expositors vinguts de més de 30 països, i el van visitar prop d’11 milions de persones.

L’Exposició Universal de París de 1867 es va organitzar sota el lema «Progrés i pau», i amb aquest fi es va habilitar una superfície total de 69 hectàrees, obertes al públic des de l’1 d’abril al 31 d’octubre. La principal estructura va ser un palau de 15 hectàrees, en el qual els expositors privats espanyols ocuparien 2.000 m². Igualment, cada país participant comptaria amb una estructura institucional diferenciada per a exposar les seves riqueses culturals, productives i tècniques. El d’Espanya ocuparia un palauet construït ex profeso de dues plantes i una superfície total de 240 metres. Respecte al pavelló espanyol va haver-hi destacades polèmiques, des del mateix disseny a l’excessiva representació folklòrica, molt del gust francès (un toro dissecat donava la benvinguda als visitants, i una suposada espasa del Cid exercia de fort reclam), passant per un catàleg oficial plagat d’equivocacions, de noms que no van figurar en l’exposició i mancat d’uns altres que sí que havien concorregut…

Un total de 13 empreses reusenques van ser presents a l’Exposició Universal de París del 1867, cinc dels quals van rebre diverses distincions pels seus productes. En volum d’importància, Josep BouleSobierano y Cía., Tomàs Lorenzo i Josep Montaner van portar un gran catàleg de productes. El vi i els seus derivats, van ser els protagonistes locals.

Tornem a les empreses de Reus. En unes petites sales del gran pavelló, que concentraven els articles de la indústria privada nacional, es van mostrar els productes dels industrials reusencs Josep Montaner (vi i derivats), Tomàs Lorenzo (vi i derivats), Josep Boule (vi i derivats), Soberano y Cía. (vi i derivats, oli), Rafael Clariana (vins, oli i avellanes), Hermanos Fumaña (oli), Manel Montaner (oli i vinagre), Josep Roselló (oli), Pere Casella (avellanes), Francesc Gil (avellanes i ametlles), Tomàs Lletget (avellanes i vinagre), Josep Montaner (vins i garrofes), Francesc Pla (aiguardent).

Els expositors reusencs que van rebre distincions, encara que menors, van ser Francesc Gil per les seves avellanes, i Josep Montaner, Tomàs Lorenzo, Josep Boule y l’empresa Soberano y Cía, per als seus vins. Curiosament, en aquest certamen internacional, Pau Martory, productor de Poboleda, va rebre la menció més important: una medalla d’or per la seva garnatxa de 1767.

Et podria interessar:

Cartell_fira_cambrils_final
La 65a Fira de Cambrils aposta per la sostenibilitat, la inclusió social i la dinamització local
panta-roiudecanyes
La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes presenta un informe jurídic que conclou que les obres de l’EDAR poden ser declarades per emergència
descarga (18)
Vila, l'imperi avícola
històries empresarials reus empresa