Reus Empresa

ASM, la petita multinacional de l’automòbil

Joan Antoni Domènech
27/07/2023
Ssuperficie que ocupava ASM a la carretera de Castellvell.

Durant molts anys, Reus va albergar la seu d’una de les empreses tecnològiques més importants i alhora més desconegudes en el nostre entorn. La companyia que capitanejava José Julio Moya va aconseguir posicionar-se en un sector propi d’altres latituds: disseny, fabricació i instal·lació de sistemes d’automatització per a processos industrials, focalitzats en la indústria de l’automòbil. Des de la carretera de Castellvell, ASM es va obrir al món amb filials pròpies a Alemanya, França, Suïssa, Gran Bretanya, la Xina i el Brasil. I una nòmina de representants en altres països com els Estats Units, Mèxic, l’Argentina, Suècia, Bèlgica, Hongria, Rússia, Turquia, Israel, Egipte, Eslovàquia i Portugal.

L’embrió de la petita multinacional va ser la filial espanyola de Gerlach, una empresa alemanya que treballava per a Ford, i que volia que des d’Espanya se subministrés tecnologia de premsa i soldadura a la planta de Ford a València. Amb aquesta finalitat van contactar amb els accionistes que posteriorment fundarien ASM. La filial espanyola de Gerlach es crearia en 1975 i tindria la seva seu a Vila-seca. D’aquesta base naixeria posteriorment ASM SA, Automatización Schumacher Moya. Els socis fundadors d’ASM van ser Hans-Julius Schumacher, José Moya Caro i Ernst-Robert Anding. Els principals impulsors de la companyia serien Moya i Schumacher, ja que Alding deixaria l’empresa poc després de ser creada.

La companyia inicia els seus primers passos el novembre de 1978, amb una oficina d’enginyeria a Salou, encara que la seu es va situar en un local del barri de Sant Salvador, a Tarragona. Fundada amb un capital de 400.000 pessetes, ASM volia especialitzar-se en la indústria metal·lúrgica i particularment en la d’automoció. Dos anys després de la seva creació, s’incorpora a l’empresa José Julio Moya (fill de Moya Caro), llavors un molt jove enginyer que portaria a ASM a una expansió espectacular, que tindria en el futur conseqüències no previstes.

En 1982 ASM es trasllada a Reus, en una nau del polígon Nirsa, en la carretera de Constantí. Allí arriben els primers grans clients: General Motors (que acaba d’obrir la seva planta a Saragossa), Ford, i l’alemana Gega, per la qual ASM va fer màquines d’oxitall de colada continua per les seves plantes d’arreu del món.

En 1985 ASM adquireix una bòbila que hi havia a Reus en la carretera de Castellvell. Allí aixecaran la planta definitiva que produirà maquinària d’alt nivell, fonamentalment per a Ford. I arribarà també Un projecte molt rellevant per ASM: la fabricació de les màquines per fer el timó de cua del avió Airbus 380, aconseguint prèviament l’homologació com a proveïdor de la European Aeronautic Defence and Space Company (EADS).

Des de la carretera Castellvell, la petita multinacional proveïdora del sector automobilístic es va obrir al món amb filials pròpies a Alemanya, França, Suïssa, Gran Bretanya, la Xina i el Brasil. I una espectacular nòmina de clients: Ford, General Motors, Jaguar, Volkswagen, Peugeot, Mercedes, Audi, Skoda, Nissan… i fins i tot Ferrari.

En 2003 la societat canvia de nom per ASM-Dimatec. Dow Chemical havia desenvolupat una pega específica per a poder col·locar els vidres en la cadena de muntatge dels cotxes, substituint el clàssic engrapament; creant una empresa a Suïssa, Dimatec. Dow Chemical, que considerava que la nova empresa s’allunyava de les seves especialitats químiques, va oferir a ASM adquirir Dimatec. Amb aquesta adquisició, ASM multiplica les demandes. La tecnologia Dimatec permetrà a la companyia poder dissenyar i fabricar cèl·lules robotitzades per als diferents processos relacionats amb el tractament del vidre, especialment aquell que es fa servir per a semblar en les cadenes de producció de cotxes. Es multiplicaran els clients i s’amplia la cartera de grans marques que compren els serveis d’ASM: Ford, General Motors, Jaguar, Volkswagen, Peugeot, Mercedes, Audi, Skoda, Nissan… i fins i tot Ferrari. L’empresa arribaria a tenir 250 col·laboradors i aconseguiria una facturació de 37 milions d’euros en el seu millor any.

La gran expansió de la companyia la va portar a un cert col·lapse. En efecte, una mentalitat excepcionalment tecnològica, enfocada a l’optimització de processos, va fer que l’empresa es bolqués gairebé exclusivament en la tecnologia, descurant altres aspectes. Sobretot, el control financer i el de gestió. Els directius d’ASM-Dimatec van buscar un partenaire especialitzat en la gestió, sense èxit. Aquesta circumstància, al costat de la crisi del 2006/2007, va provocar que l’empresa acabés en concurs en 2007. No obstant això, després de la fallida, José Julio Moya va obtenir recuperar una part de la societat, Dimatec, iniciant una estratègia més d’acord amb els nous temps, apostant pel control de l’enginyeria deixant la producció a tercers. En 2020 Moya ven finalment la societat a un grup d’accionistes alemanys i polonesos, que es van endur l’activitat a Polònia.

ASM va venir a unir-se a la fi del XIX a altres multinacionals nascudes a Reus, totes elles amb capital local. El Grup Pintaluba, Fermator, Llaza (en menor escala) serien uns exemples. I un cas singular, el de Borges, nascuda a Tàrrega, però que acabaria situant la seva seu mundial a Reus.

Et podria interessar:

descarga (19)
Un mar de petroli
premis_tic_rdp_1
El Clúster TIC Sud i REDESSA impulsen els primers Premis TIC Catalunya Sud
Presentació_renovació_conveni_Reempresa-1-20240617120520
L’Ajuntament de Reus aposta per Reempresa per impulsar el teixit empresarial de la ciutat i evitar el tancament de negoci
històries empresarials reus empresa