Joan Antoni Domènech
6/07/2023
Encara que ben escasses, són de singular importància les memòries empresarials que han escrit alguns empresaris reusencs. Únicament comptem amb tres exemples d’autobiografies d’aquest tipus, la resta són capítols concrets en el marc d’obres més àmplies.
De fet, en general, són abundants les autobiografies empresarials. És un fenomen estès, encara que a Catalunya l’especial caràcter d’alguns grans empresaris, refractaris a l’exposició pública, ens ha impedit conèixer a fons la intrahistòria de moltes empreses. Naturalment, parlar d’un mateix i dels seus èxits té el perill de convertir-se en molts casos en un autohomenatge. No obstant això, de cara a la història empresarial d’una ciutat o sector, aquests documents són extremament valuosos, únics; ja que presenten al costat de la trajectòria empresarial del protagonista —estigui o no edulcorada—, els valors del negoci, la competència, i un bon catàleg de dades i persones que solen esmentar-se. Amb tot això, podem dissenyar un mapa, un entorn, que ofereix nombroses pistes i informació moltes vegades contrastable.
D’empresaris reusencs, únicament en tenim tres llibres que, pròpiament, podem dir memòries empresarials; són els de Joan Busquets, Juan Cochs i Miquel Colàs. En altres llibres de continguts més amplis, trobem capítols centrats en la memòria empresarial d’altres empresaris reusencs; aquí s’enquadrarien els textos de Josep i Francesc Recasens, i els que es troben en la història de l’empresa Liasa que va redactar l’empresari Francesc Cabré. Tot i no tractar-se d’unes memòries, cal afegir també la informació recollida en el llibre Conversaciones con Antonio Pont, en el qual es recullen declaracions d’aquest empresari amb abundant informació sobre la història de la companyia Borges a Reus.
Els primers textos de memòria empresarial de Reus dels quals tenim notícia són els de Josep Recasens i Mercadé (1883-1954) —el germà gran dels sis Recasens i Mercadé—, recollides en el seu llibre Vida inquieta, el primer volum de les seves memòries. Josep Recasens va escriure aquestes memòries el 1943, encara que no van ser publicades fins al 1985. És un text molt pròxim a la crònica periodística —Recasens va ser un articulista prolífic— amb un estil amè i, per moments, vibrant.
Als efectes de memòria empresarial, la part que ens interessa del llibre, encara que de breu extensió, és la que dedica a La Industrial Cotonera SA, de la qual va ser director des de la seva creació, el 1918, fins a la seva defunció, el 1954. La Industrial Algodonera SA, empresa creada per Eduard Recasens i Evarist Fàbregas, va heretar els actius de la fàbrica de Pau Jové. Després de la Guerra Civil, Francesc Recasens i el seu germà Josep van aconseguir rescatar l’empresa, que pertanyia a l’òrbita del Banc de Catalunya, els actius del qual estaven en liquidació. Posteriorment, Francesc Recasens ven el 1957 l’empresa a la família de Francesc Cabré, industrials del ram.
El 1956 Francesc Recasens edita un llibre a Barcelona sota el títol Escritos 1927-1955, que recull alguns dels articles publicats al Diario de
Barcelona. Com sabem, la relació dels Recasens amb el Diario de Barcelona era estreta perquè era un dels seus accionistes. El llibre conté articles sobre economia i política mundial, estatal i algunes referències sobre l’esdevendor empresarial de les seves empreses i, especialment, de la fallida del Banc de Catalunya. Com a curiositat, el volum està prologat per Josep Pla.
El fundador de l’empresa JUBUS, Joan Busquets Crusat, del qual fem esment ampli en un dels capítols del llibre, va publicar una Breve historia de una vida: 1902-1982, que va ampliar el 1987 amb Recuerdos de la vida que pasa. Són dos llibres de molt escassa tirada, que més aviat tenien la intenció de distribuir-se en un cercle íntim de coneguts i familiars. Hi trobem una memòria molt detallada de la història d’aquesta important empresa, des del seu naixement el 1944, passant per la posada en marxa de la nova planta el 1954 i la seva aventura madrilenya anterior, en la qual va estar a punt d’instal·lar la fàbrica a la capital de l’Estat, tot i que, finalment, per raons d’entroncament familiar i vinculació amb Reus, va venir a la capital del Baix Camp.
Hem parlat en un capítol de Juan Cochs Borràs. En referència a les seves memòries, publicades el 1987 sota el títol Éxito e infortunio de un hombre, el llibre recull la seva trajectòria empresarial i personal. A diferència de moltes autobiografies d’aquest tipus, Cochs va trencar amb el to habitual d’aquesta mena de textos en abordar sense ambages els problemes que van desembocar pràcticament en la desaparició del seu imperi empresarial, un dels més destacats a Reus. El llibre és demolidor i deixa un regust àcid i certa sensació, efectivament, d’infortuni.
El 2014 es publiquen les memòries de Miquel Colàs Piquer: El cafè dona vida. El conegut empresari recull la seva trajectòria personal i familiar i una molt extensa explicació de les seves activitats empresarials, centrades en la gran obra que va ser Productos Brasilia. Apareixen en el llibre informacions bàsiques per entendre aquest sector i el seu desenvolupament a Espanya, amb tota la problemàtica que va suposar el control de contingents de cafè abans de la liberalització del sector.
L’empresari Francesc Cabré va escriure (2011) una voluminosa història de La Industrial Algodonera SA (Liasa), centrada especialment en l’esdevenidor de la planta de la Selva del Camp després del tancament de l’originària de Reus. Encara que amb un desenvolupament molt tècnic, i abundant informació sobre la història del sector, són interessants les anotacions, més personals, sobre el pas de la societat, en mans dels germans Francesc i Josep Recasens als nous propietaris, la família Cabré, a finals de la dècada dels anys 50. Un canvi de propietat en el qual va estar molt present la voluntat de Francesc Recasens que la societat tingués continuïtat en mans d’una família empresarial del sector.
Finalment, el 2022 va aparèixer el llibre Conversaciones con Antonio Pont, que, sense tractar-se d’unes memòries estrictes, resumeix l’activitat empresarial d’aquest empresari, membre de la tercera generació de l’empresa familiar Borges.
