A licitació el projecte per implantar l’Escola d’Oficis al Vapor Vell i consolidar el valor patrimonial de l’edifici
Reus Empresa 30/06/2023 L’Ajuntament de Reus ha publicat al perfil del contractant la licitació del contracte de servei per a la redacció del projecte bàsic i executiu de les obres de consolidació de l’edifici del Vapor Vell, així com les obres de reforma per a la implantació de l’Escola d’Oficis de Reus. El contracte, que surt amb un pressupost de licitació de 55.170,39 euros, també inclou la direcció de l’obra, la coordinaci ó de seguretat i salut i el control de qualitat. L’obra preveu consolidar l’edifici del Vapor Vell, aturant així el seu deteriorament, i actuar principalment en l’evolvent de l’edifici, façana i cobertes. També es contempla la consolidació de les plantes interiors en les zones on hi pugui haver afectacions de consolidació. L’actuació també contempla la reforma parcial de la planta baixa de l’edifici, adequant els espais existents per implantar-hi les noves dependències de l’escola d’oficis. Una part fonamental d’aquesta actuació és la consolidació de l’edifici per evitar que es segueixi degradant. Es tracta d’una actuació enfocada en millorar la impermeabilitat, la resistència estructural i l’aspecte estètic de l’edifici. El projecte ha de definir la implantació de la nova Escola d’Oficis a la planta baixa de l’edifici, en un espai amb cert valor espaial, que es una sala hipòstila amb un sostre de voltes de ceràmica revestida. L’àmbit d’implantació te una superfície construïda de 773m2. La documentació tècnica de la licitació preveu un programa orientatiu d’espais que caldrà adaptar amb la redacció del projecte executiu. Així, entre altres, preveu aules, aules d’informàtica, tallers, un laboratori, despatxos i sales de reunions, cuina-menjador, arxius, magatzem, recepció i banys. El projecte s’haurà de redactar en el termini de 3 mesos. Un cop redactat el projecte tècnic es licitarà el contracte per portar a terme les obres de consolidació de l’edifici a implantació de la nova escola d’oficis. Recuperació patrimonial L’edifici municipal situat al carrer del Vapor Vell, 15, està catalogat dins de l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, i és un dels més representatius de la revolució industrial de Reus. L’edifici, conegut popularment com el Vapor Vell, va ser construït a finals del segle XIX per La Manufacturera de Algodon, empresa de tèxtil cotoner fundada l’any 1855. Després d’un període de depressió des del final del segle, la producció i la demanda de filat es va duplicar a començaments del segle XX. El 1916 hi treballaven més de 332 persones. El Vapor Vell es un grup d’edificacions industrials que han anat creixent durant un espai de temps, segons les necessitats de la mateixa demanda industria. Una de les ales de la fàbrica, la del carrer de Sant Serafí, és d’estil modernista i és obra de Pere Caselles.
Reus i Romà Perpinyà, l’origen d’una teoria econòmica
Joan Antoni Domènech 28/06/2023 Fabià Estapé va dir de Romà Perpinyà Grau que va ser “el primer economista català del segle XX”. Estudiant brillant, el seu pare, Romà Perpinyà Ciurana, comerciant prioratí establert a Reus, li digué a l’estiu de 1914: “Romà, les ciències del futur són dues: la química i l’economia; escull”. Romà, amb 12 anys, es decideix per l’economia. El pare del nostre protagonista va ser un important comerciant de vins i aiguardents, originari de Porrera, establert a Reus, i des de 1917 a Barcelona, i amb despatx obert a Londres. Dominador de diversos idiomes, tenia especial interès que el seu fill estudiés alemany. Així, la família envia al jove Romà a estudiar a Bèlgica, primer en un col·legi dels jesuïtes i després a un altre per a estudiar-hi economia. L’esclat de la Primera Guerra Mundial va suspendre l’estada i Romà va parar a La Salle de la Bonanova i, finalment, el 1918, amb 16 anys, cap a la Universitat Comercial de Deusto, acabada de crear llavors. La formació econòmica va ser clau, però també la filosòfica, que solidificaria la seva formació intel·lectual. Becat per l’Estat espanyol, marxa a Alemanya, on farà els estudis de doctorat. El 1929 és nomenat director del Centre d’Estudis Econòmics Valencians. Perpinyà va fundar el primer servei d’estudis econòmics d’Espanya: el Seminari d’Estudis Econòmics de CHADE, que va col·laborar amb Francesc Cambó, ja a la dècada de 1920. Va desenvolupar també tasques docents a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la Complutense de Madrid. El seu principal llibre, publicat en primera edició en alemany el 1935, és ‘De economia hispana’, punt de referència per tots els economistes espanyols, i probablement la millor interpretació que s’ha donat al segle xx sobre el funcionament de l’economia espanyola. L’obra és un fort al·legat en contra del progressiu aïllament de l’economia espanyola, iniciat a finals del segle XIX i a favor de la seva integració en la resta de l’economia europea. L’argumentari nuclear per formar un capítol d’aquestes Històries empresarials de Reus amb la figura de Perpinyà Grau, rau en la seva teoria econòmica sobre el que ell denominava les talassocràcies i les epirocràcies, conceptes que d’alguna manera seguien a la vegada la teoria de la localització de l’economista alemany August Loesch. Per a Perpinyà, la situació d’una comunitat, d’un poble, determina les possibilitats de viabilitat de la seva economia. I, fins i tot, de la seva llibertat política. El seu Reus natal, exportador i obert al mar, així com l’activitat mercantil de la seva família, el van ajudar a crear una teoria singular, entre d’altres, que el convertirien en un dels millors economistes espanyols del segle xx. Per a Perpinyà Grau les talassocràcies (territoris dominant comercialment el mar) busquen tractar amb mercaderies i guanyar mercats, mentre que les epirocràcies (del grec èpeiros: continent) no els interessa tant el comerç: cerquen, en canvi, el domini territorial. Les talassocracies serien el model ideal d’economia, un model segurament inspirat secretament en el binomi econòmic Reus-Salou. Serien talassocràcies països com la Grècia clàssica, Venècia, Portugal, Anglaterra (incloent en aquest cas també la pirateria), la Corona d’Aragó, que tindrien molts trets característics de les nacions marítimes. Per contra, la inabastable Rússia o Turquia, per exemple, entrarien en la classificació d’epirocràcies. Al seu Reus natal, exportador i obert al mar, i la seva tradició familiar havien conformat en Perpinyà una posició lliurecanvista i a la vegada antidogmàtica, lluny de la mera defensa d’uns interessos. Perpinyà Grau va ser capdavanter en l’estudi dels fenòmens de la concentració industrial, comercial i financera a través dels truts, hòldings, etc., que es van començar a donar en els primers anys del segle xx. Autor d’una vintena llarga de llibres, el 1981 Perpinyà va ser investit doctor honoris causa per les universitats de València i Barcelona. I Premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials el 1981. Com sol passar a vegades amb aquesta mena de genis, Romà Perpinyà mai no havia estat un home dotat per a les coses pràctiques i es trobava a la vellesa -segons relat de l’economista Frederic Ribas- , amb una situació econòmica compromesa. Els professors Lluc Bertran i Ernest Lluch l’ajudaren a resoldre l’anguniosa situació personal. Vivia amb la seva germana Maria -soltera com ell- a Barcelona. Morí a l’Hospital Sant Joan de Reus el 1991, a l’edat de 88 anys.
Reddis, motos made in Reus
Joan Antoni Domènech 21/06/2023 El petit garatge de la família Sentís en el carrer Roser va ser la incubadora en la qual va néixer aquest projecte singular. Sent adolescent, Josep Sentís Armengol va tenir la idea de fabricar una moto. Una autèntica quimera en l’època: sense un motor com a base, era impossible abordar un projecte com aquest. L’escassetat de materials en la postguerra, i les dificultats afegides de l’economia antàrtica de l’època, la moto somiada per Sentís semblava una empresa irrealitzable. L’oportunitat va aparèixer a través del fabricant de pells Ferrer del passeig Misericòrdia, que durant la guerra havia adquirit un motor alemany DKW RT 125 per a utilitzar-lo com a alternador i garantir així el subministrament elèctric de l’empresa. En 1943, Josep Sentís adquireix el motor i inicia els treballs per a crear un prototip. Després d’una infinitat de proves, neix un primer model. Malgrat no tenir carnet, el jove Sentis va anar a provar la seva «joguina» de nit a la zona del coll d’Alforja, però el primer assaig va acabar en fracàs. Un segon intent va ser pitjor: la moto va quedar accidentada. L’oncle de Josep Sentís, Juli Armengol Iglesias, seria clau per a reprendre la idea, que implicaria muntar un petit taller de motos. Josep i el seu germà Jordi van treballar de nou sobre el motor DKW. Dos anys de feina que els va portar a modernitzar el canvi de marxes, redissenyar el carter, cilindre, culata i discos d’embragatge (aquests últims a partir de taps de suro), i van encarregar a fabricants de Barcelona i Bilbao el volant i el carburador. La primera motocicleta «made in Reus» va estar llesta en 1952. La idea nascuda en un petit taller del carrer del Roser va acabar convertint-s’en una fàbrica que va produir un total de 499 motocicletes, juntament amb dos cotxes i un parell de furgonetes. La marca Reddis de motos, idea original de Josep Sentís Armengol, tindria una vida de vint anys, fins a la seva dissolució el 1975. Ara arribava l’hora d’apostar per una producció semiindustrial. Per a això, era imprescindible comptar amb un soci capitalista. L’empresari i enginyer Ramon Grifolls Payarols seria el principal accionista que donaria embranzida al projecte. Amb aquest fi, es crea la societat Gamoto SA, (d’on GA són els inicials de Grifoll i Armengol) l’objecte social de la qual serà la fabricació de motocicletes. Es constitueix a Reus el 21 de març de 1953. En ella participen com a accionistes Ramon Grifolls Payarols, la seva dona Catalina Oliva i Juli Armengol Iglesias (que dissenyarà el logo de la marca). Els tres socis desemborsen un capital conjunt de 250.000 pessetes. La seu de la companyia se situarà en el número 4 del carrer Verdaguer. Les primeres vendes es van produir el gener de 1955. La motocicleta número 1, model RA 125, es va vendre per 16.000 pessetes i portava la matrícula T-6649. Un client de referència va ser la Guàrdia Urbana de Reus, que va adquirir en 1958 quatre unitats. En 1964 desapareix de l’accionariat de la companyia Juli Armengol, quedant com a accionistes Ramon Grifoll, la seva dona Catalina Oliva, i el fill de tots dos, Ramon Grifoll Oliva. Com a curiositat, Grifoll Oliva, gran aficionat als cotxes, participaria durant tres anys (1972, 1973 i 1975) en el famós Ral·li Monte Carlo. Encara que la producció es realitza en petites sèries i per encàrrec, amb tres models en total, la marca aconsegueix vendre un total de 499 unitats. Fins i tot, a la fi dels cinquanta, van produir dos minicotxes i dues furgonetes, marca Reddis, i una sèrie de motocultors. No obstant això, a mediats ja dels seixanta, el panorama havia canviat en el mercat espanyol. Les motos havien perdut protagonisme davant la puixança dels cotxes assequibles per a gairebé totes les butxaques (el Seat 600 sobretot), de manera que molts fabricants locals van començar a desaparèixer del mapa davant l’escassa demanda. A això es va sumar que la competència de marques més reconegudes va anar en augment. Gamoto va passar a integrar-se en Indústries Grifoll i la fabricació de motos es va anar diluint. Una dita popular de llavors a Reus deia, malèvolament, «amb una Reddis no t’enredis». Segurament la falta de fiabilitat de les Reddis no va ser la seva condemna. El mercat, amb marques reconegudes mundialment, no deixava lloca per a l’artesania motera. Finalment, els accionistes decideixen dissoldre la companyia l’octubre de 1975. Els seus actius van ser valorats en 128.186 pessetes i la suma de pèrdues acumulades en 121.013 pessetes.
L’empresa Transportes F. Ramos SL, Premio Pyme de l’any 2023 a la província de Tarragona
Reus Empresa 21/06/2023 L’empresa Transportes F. Ramos SL, dedicada al transport nacional i internacional de líquids a granel via terrestre, ferroviària i marítima, ha rebut avui el Premio Pyme de l’Any 2023 província de Tarragona, un guardó que concedeixen el Banco Santander, en col·laboració amb la Cambra d´Espanya i el diari La Vanguardia. El director d’operacions de Transportes F. Ramos SL, Nacho Ramos, ha estat l’encarregat de recollir el premi, en un acte que es va celebrar al Palau Bofarull de Reus i va ser amfitrió el president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just. L’empresa Transportes F. Ramos és una pime dedicada a solucions de transport i logística per a líquids a granel amb seus al territori de Tarragona, Ciudad Real, Portugal i Luxemburg. El jurat, compost pel director de Coordinació de Cambres de la Cambra dEspanya, José Luis Coll; el subdelegat del Govern a Tarragona, Santiago Castellà; un representant de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora; un representant de la Cambra de Comerç de Tarragona, Daniel Martín; un representant de la Cambra de Comerç de Valls, Carles Soler; un representant del Banco Santander, Josep Martí Navarro, i un representant de La Vanguardia, Mireia Seoane; ha valorat especialment de Transportes F. Ramos la seva aportació a la creació d’ocupació, amb un creixement de la plantilla de més del 10% el 2022, la formació a cada lloc de treball en matèries transversals com a seguretat i higiene, riscos laborals o millores de procés, així com la formació constant de conducció dels nous vehicles adquirits. A més, l’empresa aposta per la sostenibilitat fent una potent inversió en què el 55% de l’energia consumida prové de l’autoconsum. Transportes F. Ramos SL disposa de les certificacions ISO 9001, ISO 22000, Qualimat i GMP+, les dues darreres, acreditacions internacionals molt exigents en matèria de seguretat alimentària. L’empresa, gràcies a l’exportació de serveis, aquest 2022 ha augmentat la facturació un 25%. El 2022 van invertir 650.000 € en intermodalitat, arribant a 235 contenidors, i 1.3 milions d’euros en tractores més ecoeficients i 400.000 € en cisternes amb materials més lleugers i resistents. com a mèrits per alçar-se amb aquest premi. A més, s’han concedit quatre accèssits a les categories d’Internacionalització; Innovació i Digitalització; Formació i Ocupació; i Empresa Sostenible. L’Accèssit a la Internacionalització s’ha atorgat a Tropipalms SL, un viver especialitzat en venda de plantes, oliveres, palmeres, cactus i atzavares. L’accés a la Innovació i Digitalització, ha recaigut a Zip Online Services SL, que ofereix trasllats des de l’aeroport fins a l’allotjament contractat. L’accés a la formació i l’ocupació s’ha concedit a Garcia Riera SL, una de les principals empreses constructores del territori amb àmplia experiència en serveis de manteniment industrial. I, finalment, l’accés a l’empresa sostenible de la província de Tarragona és per a Loal Logistics SL, una empresa de transport que basa la seva essència en el respecte pel medi ambient. Premi Nacional Pime de l’Any 2023 L’empresa Transportes F. Ramos SL concorrerà al Premi Nacional Pime de l’Any 2023, que es triarà entre els guanyadors de cada província. El nom es coneixerà el primer trimestre del 2024, en un gran acte que se celebrarà a Madrid.
L’antic director general d’Activa Mútua demanda per danys i perjudicis a Umivale Activa
Joan Antoni Domènech 19/06/2023 El que va ser director general de l’Activa Mútua entre els anys 2011 i 2019, Miquel Àngel Puig, ha presentat una demanda -admesa a tràmit als Jutjats de Reus- per danys i perjudicis i per vulneració de drets fonamentals contra Umivale Activa, la mútua resultant de la fusió per absorció que es va materialitzar el gener de 2022 entre Activa Mutua i la valenciana Umivale. Puig va ser acomiadat d’Activa Mútua el 23 de juliol del 2019. Les raons de l’acomiadament figuren en una acta de la Junta d’Activa basant-se en tres suposades infraccions assenyalades per la Inspecció de Treball. Aquesta acta va ser recorreguda posteriorment per la Junta d’Activa perquè considera que no s’ajustava a dret. Al seu dia, nombroses mútues van ser objecte d’inspeccions amb sancions importants, que van recórrer i van guanyar en sentències del Tribunal Suprem o de l’Audiència Nacional. Darrere d’aquella ‘operació’ no hi havia cap altre motiu que afeblir Activa Mútua per afavorir la seva absorció per part d’una altra mútua. Aleshores, la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social (DGOSS) havia imposat com a director d’Activa Mútua Miguel Ángel Díaz Peña, la tasca del qual s’hauria adreçat a facilitar l’absorció d’Activa Mútua per part, inicialment, de la madrilenya Ibermutua. Precisament, la demanda posa èmfasi en tots aquests successos i exposa detalladament totes les actuacions que es van dur a terme per aconseguir la desaparició d’Activa Mútua. D’altra banda, és rellevant que tots els processos oberts contra el Miquel Àngel Puig han estat arxivats per la justícia. La demanda interposada per Puig concreta la reclamació dels salaris des de la data d’acomiadament, una indemnització per haver vulnerat els drets fonamentals i una indemnització per lucre cessant en el cas que Puig no fos tornat a incorporar a l’empresa.
Es presenta l’acord territorial ‘Erradiquem l’amiant de les nostres empreses’
Reus Empresa 16/06/2023 La sala d’actes de Cambra de Comerç de Reus ha estat l’escenari aquest divendres de la presentació de l’acord territorial ‘Erradiquem l’amiant de les nostres empreses’, en el marc d’una nova sessió del VermutCAMBRA. La jornada ha comptat amb la participació del Director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire; el director Regional del Banc Sabadell, Joël Díaz; i el President de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just. En data 24 de maig de 2023 es va publicar la convocatòria d’ajuts per a la retirada d’amiant. Aquests ajuts tenen per objecte i finalitat fomentar la retirada en origen de residus de materials d’aïllament i de la construcció que continguin amiant, ubicats a l’àmbit territorial de Catalunya, així com gestionar correctament els residus d’amiant. Amb això es pretén aconseguir una millora ambiental i la minimització del risc que aquest material comporta per a la salut pública. La dotació pressupostària es el resultat de la suma de les dues línies d’ajuts i suposa una dotació econòmica de 50 milions d’euros. Aquesta partida s’inscriu en el projecte ‘Amiant per plaques’, inclòs en el Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya, i que desplegarà les seves accions durant el període 2023-2032. La Cambra de Comerç de Reus disposa dels mitjans tècnics i professionals necessaris que permeten a les empreses que vulguin acollir-s’hi donar-los la informació prèvia de cara a un assessorament envers el compliment i adequació als criteris d’elegibilitat que estableixen les bases de la convocatòria. Així mateix també posa a la disposició la possibilitat de cursar els tràmits davant l’administració per a sol·licitar aquest ajut/subvenció. El president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just, ha expressat que “es tracta d’una problemàtica en el sector de la construcció que cal aconseguir eradicar entre tots, ja que es tracta d’una qüestió vers la salut”. El Director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, ha parlat d’aquesta recent convocatòria, tot destacant que la finalitat de la subvenció és “promoure i fomentar la retirada de residus de materials d’aïllament i de la construcció que continguin amiant. “A més, cal que es realitzi en les òptimes condicions i minimitzar el risc que aquest material comporta per a la salut pública”. La Cambra de Comerç de Reus ha aconseguit arribar a un acord amb el Banc Sabadell per tal que l’entitat financera faci una reserva de crèdit, quantificada en 10 milions d´euros, per atomitzar entre les empreses del territori cameral possibilitats de finançament específiques, sota criteris ESG. Aquests permetran accelerar aquest tipus d’actuacions amb la resolució favorable de la subvenció tot i que aquesta no s’hagi liquidat. Aquestes possibilitats de finançament comportaran una bonificació del tipus d’interès aplicable a cada una de les operacions en funció del pricing aplicat a cada beneficiari. Amb aquesta actuació la Cambra de Comerç de Reus i el Banc Sabadell tanquen el cercle per a possibilitar la màxima eficiència i eficàcia a l’hora de possibilitar aquestes actuacions per part de les empreses, així com accelerar la seva implementació tot prescindint de l’efectiva liquidació de l’ajut als beneficiaris. El director Regional del Banc Sabadell, Joël Díaz, ha explicat que “a Banc Sabadell hem adoptat una estratègia d’inversió i finançament especialitzat en energies renovables i en solucions per a la transició sostenible. I, conscients de la importància d’acompanyar els nostres clients en aquest repte, estem molt contents de poder signar aquest acord per posar a disposició de les empreses i negocis del territori finançament i assessorament per tal que puguin fer realitat els seus projectes”.
Aena licita la planta fotovoltaica de l’Aeroport de Reus per més de 15 milions d’euros
Reus Empresa 15/06/2023 El Consell d’Administració d’Aena ha aprovat a la seva última reunió la licitació de plantes solars fotovoltaiques als aeroports Josep Tarradellas Barcelona-El Prat i Reus. Totes elles formen part del Pla Fotovoltaic que permetrà aconseguir el 100% de l’autoproveïment energètic per a tots els seus aeroports a partir d’energies d’origen renovable. La construcció i posada en servei de la planta solar fotovoltaica a l’Aeroport de Reus tindrà una potència total instal·lada de 15 MWp i una potència nominal de 12,5 MW. Aquesta planta, que es licita per un import de 15.143.712 euros, tindrà 30.000 mòduls fotovoltaics i estarà situada dins dels terrenys de l’aeroport. D’altra banda, Aena rellança el projecte de la planta solar fotovoltaica a l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat i licita la seva posada en marxa i manteniment per un import de 15.000.000 euros. Aquesta planta comptarà amb una potència total instal·lada de 12,523 MWp i una potència nominal de 10 MW. Estarà formada per 18.984 mòduls fotovoltaics, dins dels terrenys de l’aeroport.
Redessa adjudica les obres d’adequació de l’edifici annex a Eurecat a Eiffage Energia
Reus Empresa 15/06/2023 L’empresa municipal Redessa ha adjudicat les obres d’adequació interior i instal·lacions de l’edifici annex a Eurecat a Eiffage Energia, SLU. L’actuació té un pressupost previst de 890.688 € i un termini d’execució de sis mesos sense opció de pròrroga, a comptar des de la signatura del contracte, que es farà en breu. Per tant, les obres hauran d’estar enllestides al mes de desembre. L’edifici, consta de tres plantes d’unes dimensions aproximades 356 m2 cadascuna; més una planta semisoterrània d’uns 430 m2. El projecte preveu que els espais puguin utilitzar-se de formes diverses en funció de les necessitats dels equips que hi treballin, en línia amb la resta d’espais de Redessa Amb l’adequació de l’edifici annex a Eurecat, Redessa incorporarà 1.500 m2 nous per a acollir noves empreses i tindrà presència als dos costats de l’Avinguda Bellissens, obrin el Parc Tecnològic i d’Innovació del Tecnoparc, en una zona estratègica per la ciutat. Actualment REDESSA gestiona 22.000 m2 distribuïts en els centres d’empreses de Redessa Viver, Redessa Naus, Redessa Tecno i REDESSA Cepid, amb una mitjana d’ocupació que se situa al 94%. En aquests espais hi ha unes 150 empreses instal·lades que sumen uns 1.400 professionals, la meitat dels quals, dedicats al sector tecnològic.
A la recerca de la mar
Joan Antoni Domènech 13/06/2023 Durant segles, el comerç de Reus trobaria en les exportacions marítimes un esperó per augmentar les seves vendes. Les sortides per mar, inicialment del vi, els destil·lats alcohòlics i els productes de les seves fàbriques tèxtils, obririen als industrials reusencs creixents expectatives de riquesa. I també floririen les importacions provinents d’Amèrica, com el tabac, el sucre o el cacau, així com salaó de peix i manufactures que arribaven de l’Atlàntic Nord. El mercat local i el seu àmbit geogràfic d’influència havien estat una escola per al futur comercial de la ciutat: consolidat el comerç intern, molts van ambicionar créixer amb les vendes a l’exterior. Productes comercialitzats o fabricats a Reus eren de qualitat, tenien prestigi i, per tant, demanda. Amèrica, el nord d’Europa i, més a prop, les ciutats de la franja cantàbrica, al costat d’alguns ports andalusos, serien els principals punts de destí d’aquest trànsit marítim. L’avançada va ser l’aiguardent, del qual tenim registre de sortides marítimes des del segle XVI. La via marítima natural de Reus era Salou. Les seves platges servien perfectament de llançadora per transportar els productes als vaixells ancorats a la badia salouenca, que oferia una excel·lent protecció natural. Reus acabaria fent seu el port de Salou, que cobraria molta més importància que el de Tarragona. Salou era també, com hem apuntat, un enclavament importador pel qual arribaven matèries primeres i productes alimentaris inexistents a la zona. El port de Tarragona, malgrat la seva major grandària, mancaria fins a mitjan segle XVIII de llicència exportadora. I la rivalitat intermitent entre les dues ciutats no beneficiava l’agermanament comercial. El xoc s’ accentuaria. Arribar des de Reus a Salou presentava grans dificultats per al transport. Reus ja treballava en una millora del camí que unia ambdues poblacions des del segle XV; una millora enfocada, de fet, per evitar l’antic i forçat traçat per Vila-seca. El nou camí directe entre Reus i Salou va ser origen d’un pleit, que va guanyar Reus al 1482. Les deficients condicions del camí utilitzat per traslladar la mercaderia, cada vegada més voluminosa entre els dos punts, van impulsar que Reus iniciés el 1774 la construcció d’una carretera (un camí condicionat per al pas de carros i vehicles de quatre rodes), que en principi se sufragarà amb fons municipals als quals s’afegiran, posteriorment, els peatges cobrats pel mateix port salouenc. La carretera quedaria finalitzada sis anys després, el 1780. Des del segle XVI Reus exportarà des de Salou els productes que li van donar fama, singularment l’aiguardent. Conservar la seva autonomia marítima, enfront de Tarragona, portaria la ciutat a embarcar-se finalment en un projecte colossal. Amb anterioritat a la construcció de la nova via, a Reus s’havien estudiat dues altres opcions per dur a terme la seva connexió amb Salou. Una d’elles era una fórmula mixta; és a dir, una part del trajecte es faria per carretera i, als afores de Reus (a l’altura de Mas Calbó), es construiria un canal fins a arribar al port de Salou. La segona era, directament, fer un canal, projecte per al qual es van presentar tres propostes diferents. No obstant això, la nova carretera es va considerar suficient a l’època, malgrat la lleu però creixent amenaça del port de Tarragona. En efecte, com a pròleg a la gran tensió entre totes dues ciutats, el 1761 Tarragona aconsegueix que el seu port s’habiliti per al comerç exterior i obre el 1772 una duana. A més, emprèn la reconstrucció del port, per al qual el 1776 l’Ajuntament de Tarragona demana la creació d’un impost que s’aplicarà sobre les mercaderies embarcades i desembarcades a Salou i en altres localitats costaneres de la província; un impost que es concretarà mitjançant un decret del 1789. Aquests diners es destinarien a la reconstrucció del port de Tarragona. Davant l’amenaça de perdre la seva autonomia en les exportacions marítimes, Reus reacciona ràpidament i el 1789 es constitueix una comissió amb la finalitat d’obrir una recaptació popular destinada, primer, a presentar el projecte de canal per, seguidament, iniciar la construcció cap a Salou, una obra colossal –el canal comptaria amb una trentena de rescloses. Una idea que semblava més reactiva que possible. Aquest mateix any es presenta el projecte al rei Carles IV, que el desestima, argumentant que oferia molts inconvenients. Part de la burgesia reusenca va reaccionar de nou, i a partir del 1803 reprendria amb força la idea del canal. I no sols per evitar el control fiscal de Tarragona, sinó, de pas, per deslliurar-se també dels peatges impositius del transport terrestre que s’abonaven a l’Ajuntament de Vila-seca. La idea era poder transportar uns 800 bocois diaris o el seu equivalent en volum o pes, la qual cosa seria possible amb petits vaixells amb capacitat per a unes 50 tones. Finalment, el 1805 s’autoritza la construcció del canal. El 26 de novembre del 1805 se’n col·loca la primera pedra. Les dificultats tècniques i administratives, una certa divisió en la societat local respecte al projecte, la situació econòmica del moment amb l’absència de finançament, van portar a la paralització definitiva de les obres el 1807. Es va acordar destinar els diners que es desviaven per a la construcció del canal per defensar el país, davant l’amenaça de les tropes franceses. Encara que el port de Salou va continuar sent la porta de sortida del comerç marítim reusenc, la situació va canviar a partir de l’any 1833, quan va esclatar la Primera Guerra Carlina (1833-40). La guerra –que va obligar finalment a abandonar el 1836 el port de Salou i a tancar el mercat de Reus– va aconsellar la utilització del port de Tarragona, i diverses cases comercials reusenques van començar a obrir delegacions en aquest port. I ja veurem com alguns empresaris de Reus tindrien fins i tot una relació de protagonisme amb l’enclavament tarragoní en el segle XX. Fins fa uns anys, encara podia veure’s, ben recognoscible, el desnivell de les primeres obres del canal en la que és avui la plaça del Canal de Reus.
Es presenta el llibre ‘Històries empresarials de Reus’
Reus Empresa 14/06/2023 La Cambra de Comerç de Reus ha estat l’escenari, aquest dimecres, de la presentació del llibre Històries empresarials de Reus, del periodista Joan Antoni Domènech. La publicació teoritza sobre el perquè del gran dinamisme econòmic i social de Reus al llarg dels darrers segles i recull un bon grapat d’històries -algunes d’elles inèdites- que pretenen exemplificar el dinamisme empresarial de la ciutat. L’autor del llibre, Joan Antoni Domènech, recull un ampli ventall d’històries empresarials de Reus i dona les claus per entendre com la ciutat, no sent capital administrativa, ni eclesiàstica ni militar, sense port, aconseguiria distingir-se i posicionar-se com a referent econòmic i d’embranzida social. Durant la presentació, Domènech ha explicat que el llibre neix de la curiositat i del saber «perquè Reus era tan potent a escala empresarial». En el llibre s’hi explica que, en primer lloc, l’absència d’aigua va ser clau en l’esperit emprenedor de la ciutat. Un segon argument està definit per la necessitat d’expansionar-se una vegada dominat el mercat local, amb l’aiguardent com a primer motor, prenen com a base el port de Salou. Les dificultats administratives empenyeran encara més la societat local a la consecució de les seves metes creixents. Així mateix, l’absència de facilitats, en tots els àmbits, serà una constant que, en algunes ocasions, obligà a posar en marxa iniciatives sorprenents, i un cert esperit col·lectiu empresarial i social serà també clau per crear a Reus un magma empresarial únic. Un dels capítols destacats és el protagonitzat per Evarist Fàbregas i els germans Eduard i Francesc Recasens, els quals servirien d’exemple d’una manera de fer en què el risc i l’aventura formaren part de la motivació, amb la injecció econòmica de Fàbregas, el gran financer reusenc de l’època. Reus va afavorir una revolució industrial i a la vegada va imprimir una petjada local d’èxit, que va capitalitzar també la naixent revolució financera. A més, sempre s’imaginà sortides davant una crisi i es va especialitzar en nous sectors, mantenint fins a l’actualitat la seva capacitat emprenedora. A més, Domènech fa valdre que gran part dels empresaris també treballaven «per fer un mecenatge cultural espectacular a partir de les seves empreses». «És difícil trobar una ciutat amb la riquesa i potencial econòmic com Reus. Sempre amb la idea de millorar i innovar», ha conclòs l’autor d’Històries empresarials de Reus’. El president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just, ha expressat «l’interès que mostra el llibre per conèixer i recordar figures empresarials de la ciutat», tot esperant que hi hagi un segon llibre «perquè encara hi ha molta gent per sortir».