Joan Antoni Domènech
28/06/2023
Fabià Estapé va dir de Romà Perpinyà Grau que va ser “el primer economista català del segle XX”. Estudiant brillant, el seu pare, Romà Perpinyà Ciurana, comerciant prioratí establert a Reus, li digué a l’estiu de 1914: “Romà, les ciències del futur són dues: la química i l’economia; escull”. Romà, amb 12 anys, es decideix per l’economia. El pare del nostre protagonista va ser un important comerciant de vins i aiguardents, originari de Porrera, establert a Reus, i des de 1917 a Barcelona, i amb despatx obert a Londres. Dominador de diversos idiomes, tenia especial interès que el seu fill estudiés alemany. Així, la família envia al jove Romà a estudiar a Bèlgica, primer en un col·legi dels jesuïtes i després a un altre per a estudiar-hi economia. L’esclat de la Primera Guerra Mundial va suspendre l’estada i Romà va parar a La Salle de la Bonanova i, finalment, el 1918, amb 16 anys, cap a la Universitat Comercial de Deusto, acabada de crear llavors. La formació econòmica va ser clau, però també la filosòfica, que solidificaria la seva formació intel·lectual.
Becat per l’Estat espanyol, marxa a Alemanya, on farà els estudis de doctorat. El 1929 és nomenat director del Centre d’Estudis Econòmics Valencians. Perpinyà va fundar el primer servei d’estudis econòmics d’Espanya: el Seminari d’Estudis Econòmics de CHADE, que va col·laborar amb Francesc Cambó, ja a la dècada de 1920. Va desenvolupar també tasques docents a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la Complutense de Madrid.
El seu principal llibre, publicat en primera edició en alemany el 1935, és ‘De economia hispana’, punt de referència per tots els economistes espanyols, i probablement la millor interpretació que s’ha donat al segle xx sobre el funcionament de l’economia espanyola. L’obra és un fort al·legat en contra del progressiu aïllament de l’economia espanyola, iniciat a finals del segle XIX i a favor de la seva integració en la resta de l’economia europea.
L’argumentari nuclear per formar un capítol d’aquestes Històries empresarials de Reus amb la figura de Perpinyà Grau, rau en la seva teoria econòmica sobre el que ell denominava les talassocràcies i les epirocràcies, conceptes que d’alguna manera seguien a la vegada la teoria de la localització de l’economista alemany August Loesch. Per a Perpinyà, la situació d’una comunitat, d’un poble, determina les possibilitats de viabilitat de la seva economia. I, fins i tot, de la seva llibertat política.
El seu Reus natal, exportador i obert al mar, així com l’activitat mercantil de la seva família, el van ajudar a crear una teoria singular, entre d’altres, que el convertirien en un dels millors economistes espanyols del segle xx.
Per a Perpinyà Grau les talassocràcies (territoris dominant comercialment el mar) busquen tractar amb mercaderies i guanyar mercats, mentre que les epirocràcies (del grec èpeiros: continent) no els interessa tant el comerç: cerquen, en canvi, el domini territorial. Les talassocracies serien el model ideal d’economia, un model segurament inspirat secretament en el binomi econòmic Reus-Salou. Serien talassocràcies països com la Grècia clàssica, Venècia, Portugal, Anglaterra (incloent en aquest cas també la pirateria), la Corona d’Aragó, que tindrien molts trets característics de les nacions marítimes. Per contra, la inabastable Rússia o Turquia, per exemple, entrarien en la classificació d’epirocràcies.
Al seu Reus natal, exportador i obert al mar, i la seva tradició familiar havien conformat en Perpinyà una posició lliurecanvista i a la vegada antidogmàtica, lluny de la mera defensa d’uns interessos. Perpinyà Grau va ser capdavanter en l’estudi dels fenòmens de la concentració industrial, comercial i financera a través dels truts, hòldings, etc., que es van començar a donar en els primers anys del segle xx. Autor d’una vintena llarga de llibres, el 1981 Perpinyà va ser investit doctor honoris causa per les universitats de València i Barcelona. I Premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials el 1981.
Com sol passar a vegades amb aquesta mena de genis, Romà Perpinyà mai no havia estat un home dotat per a les coses pràctiques i es trobava a la vellesa -segons relat de l’economista Frederic Ribas- , amb una situació econòmica compromesa. Els professors Lluc Bertran i Ernest Lluch l’ajudaren a resoldre l’anguniosa situació personal. Vivia amb la seva germana Maria -soltera com ell- a Barcelona. Morí a l’Hospital Sant Joan de Reus el 1991, a l’edat de 88 anys.
