Joan Antoni Domènech
21/06/2023

El petit garatge de la família Sentís en el carrer Roser va ser la incubadora en la qual va néixer aquest projecte singular. Sent adolescent, Josep Sentís Armengol va tenir la idea de fabricar una moto. Una autèntica quimera en l’època: sense un motor com a base, era impossible abordar un projecte com aquest. L’escassetat de materials en la postguerra, i les dificultats afegides de l’economia antàrtica de l’època, la moto somiada per Sentís semblava una empresa irrealitzable.
L’oportunitat va aparèixer a través del fabricant de pells Ferrer del passeig Misericòrdia, que durant la guerra havia adquirit un motor alemany DKW RT 125 per a utilitzar-lo com a alternador i garantir així el subministrament elèctric de l’empresa. En 1943, Josep Sentís adquireix el motor i inicia els treballs per a crear un prototip. Després d’una infinitat de proves, neix un primer model. Malgrat no tenir carnet, el jove Sentis va anar a provar la seva «joguina» de nit a la zona del coll d’Alforja, però el primer assaig va acabar en fracàs. Un segon intent va ser pitjor: la moto va quedar accidentada.
L’oncle de Josep Sentís, Juli Armengol Iglesias, seria clau per a reprendre la idea, que implicaria muntar un petit taller de motos. Josep i el seu germà Jordi van treballar de nou sobre el motor DKW. Dos anys de feina que els va portar a modernitzar el canvi de marxes, redissenyar el carter, cilindre, culata i discos d’embragatge (aquests últims a partir de taps de suro), i van encarregar a fabricants de Barcelona i Bilbao el volant i el carburador. La primera motocicleta «made in Reus» va estar llesta en 1952.
La idea nascuda en un petit taller del carrer del Roser va acabar convertint-s’en una fàbrica que va produir un total de 499 motocicletes, juntament amb dos cotxes i un parell de furgonetes. La marca Reddis de motos, idea original de Josep Sentís Armengol, tindria una vida de vint anys, fins a la seva dissolució el 1975.
Ara arribava l’hora d’apostar per una producció semiindustrial. Per a això, era imprescindible comptar amb un soci capitalista. L’empresari i enginyer Ramon Grifolls Payarols seria el principal accionista que donaria embranzida al projecte. Amb aquest fi, es crea la societat Gamoto SA, (d’on GA són els inicials de Grifoll i Armengol) l’objecte social de la qual serà la fabricació de motocicletes. Es constitueix a Reus el 21 de març de 1953. En ella participen com a accionistes Ramon Grifolls Payarols, la seva dona Catalina Oliva i Juli Armengol Iglesias (que dissenyarà el logo de la marca). Els tres socis desemborsen un capital conjunt de 250.000 pessetes. La seu de la companyia se situarà en el número 4 del carrer Verdaguer.
Les primeres vendes es van produir el gener de 1955. La motocicleta número 1, model RA 125, es va vendre per 16.000 pessetes i portava la matrícula T-6649. Un client de referència va ser la Guàrdia Urbana de Reus, que va adquirir en 1958 quatre unitats. En 1964 desapareix de l’accionariat de la companyia Juli Armengol, quedant com a accionistes Ramon Grifoll, la seva dona Catalina Oliva, i el fill de tots dos, Ramon Grifoll Oliva. Com a curiositat, Grifoll Oliva, gran aficionat als cotxes, participaria durant tres anys (1972, 1973 i 1975) en el famós Ral·li Monte Carlo.
Encara que la producció es realitza en petites sèries i per encàrrec, amb tres models en total, la marca aconsegueix vendre un total de 499 unitats. Fins i tot, a la fi dels cinquanta, van produir dos minicotxes i dues furgonetes, marca Reddis, i una sèrie de motocultors.
No obstant això, a mediats ja dels seixanta, el panorama havia canviat en el mercat espanyol. Les motos havien perdut protagonisme davant la puixança dels cotxes assequibles per a gairebé totes les butxaques (el Seat 600 sobretot), de manera que molts fabricants locals van començar a desaparèixer del mapa davant l’escassa demanda. A això es va sumar que la competència de marques més reconegudes va anar en augment. Gamoto va passar a integrar-se en Indústries Grifoll i la fabricació de motos es va anar diluint. Una dita popular de llavors a Reus deia, malèvolament, «amb una Reddis no t’enredis». Segurament la falta de fiabilitat de les Reddis no va ser la seva condemna. El mercat, amb marques reconegudes mundialment, no deixava lloca per a l’artesania motera.
Finalment, els accionistes decideixen dissoldre la companyia l’octubre de 1975. Els seus actius van ser valorats en 128.186 pessetes i la suma de pèrdues acumulades en 121.013 pessetes.