L’Aliança Turística inaugura a FITUR el programa de promocions 2023
Reus Empresa 18/1/2023 Amb més de 66.000 m² d’exposició, FITUR 2023 inicia el calendari de fires professionals del sector. Els municipis de Salou, Cambrils, Vila-seca i Reus hi tenen una presència destacada dins l’estand de Catalunya. Un total de 131 països i més de 8.500 expositors s’han citat en aquesta edició de FITUR. Al costat de l’espai de la Costa Daurada i de PortAventura World, els Patronats de Turisme i entitats responsables de la promoció turística dels municipis de l’Aliança disposen d’un espai per a reunions professionals. Un espai que posen a disposició d’empreses de la zona desplaçades a Madrid. A més, aquests municipis disposen imatges i codis QR que redirigeixen a la informació més destacada de cada indret. La valoració per part dels responsables polítics de Salou, Pere Granados; de Cambrils, Oliver Klein; de Reus, Montserrat Caelles; i de Vila-seca, Cristina Cid, ha estat positiva. És una edició que ha destacat per la notable afluència d’empresaris que confirmen la consolidació i la recuperació total del sector de cara a la pròxima temporada. L’afluència d’empreses del territori i el número de contactes realitzats avalen la determinació dels Patronats en oferir una zona especial de treball per afavorir les reunions i contactes, per conèixer nous proveïdors i clients, enfortir les relacions comercials i multiplicar les oportunitats de negoci. FITUR és la primera gran fita del calendari promocional dels quatre municipis de la Costa Daurada. En els pròxims mesos, hi haurà altres projectes, als quals se sumarà PortAventura World. Les accions de promoció de les destinacions a diferents mercats d’origen són clau per mantenir i incrementar el nombre de visitants al territori. Aquest calendari d’accions 2023 de l’Aliança té un pressupost global de més 60.000 euros.
L’Escola Cèlia Artiga porta a terme la prova pilot del Programa de foment de l’emprenedoria i el cooperativisme
Reus Empresa 17/1/2023 L’alumnat de 5è curs de l’Escola Cèlia Artiga de Reus participa en una prova pilot al territori del Programa de foment de l’emprenedoria i el cooperativisme a les escoles que impulsa la Diputació de Tarragona amb el suport dels ens municipals, les escoles i els ateneus cooperatius. L’objectiu és promoure l’esperit emprenedor i competències bàsiques en el cicle superior d’educació primària (5è o 6è) com l’autonomia i la iniciativa personal. El programa està destinat a les escoles de la demarcació de Tarragona i els municipis que han format part de la primera prova pilot són Reus, al Camp de Tarragona; Calafell, al Baix Penedès; i Ulldecona, a les Terres de l’Ebre. La diputada delegada d’Ocupació i Emprenedoria de la Diputació de Tarragona, Carme Ferrer; el regidor d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Carles Prats; el regidor d’Educació de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, i Patrícia Homs, de l’Ateneu CoopCamp, han visitat aquest dimarts l’Escola Cèlia Artiga, on l’alumnat de 5è i la tutora han explicat de primera mà el projecte en què estan treballant al llarg del curs i que consisteix a la creació d’una cooperativa de serveis simulada, anomenada «Drac Taller», que ofereix tallers artístics (treballs manuals, pintacares, dibuix, etc.) a un perfil infantil i juvenil. Prats, ha manifestat que el programa «reforça valors com la solidaritat, la igualtat d’oportunitats i l’equitat». Per altra banda, Recasens ha remarcat que el programa «facilita la relació de les escoles amb l’entorn i promou l’esperit emprenedor i cooperatiu de l’alumnat». Una cooperativa simulada Al llarg de tot el curs escolar, l’alumnat crea i gestiona la cooperativa simulada dins el grup aula en el qual els alumnes són els socis fundadors. El procés es porta a terme en diverses fases, on es desenvolupa la constitució de la cooperativa, la seva legalització, el disseny dels elements gràfics, etc. Al llarg del segon trimestre, es constitueix una comunitat de pràctica amb els ens i centres que participin del programa (personal de l’administració i personal docent) per compartir experiències i pràctiques que s’estan duent a terme. En el cas de «Drac Taller», s’impartiran tallers de treballs manuals dins de la mateixa escola i, posteriorment, s’oferiran a l’AMPA i a l’associació de veïns del barri. Finalment, a l’últim trimestre, es portarà a terme una jornada per donar a conèixer el resultat final amb un mercadet on tothom qui vulgui podrà assistir, visualitzar el treball i adquirir els productes.
Josep Poblet pren possessió com a president del Consell Social de la URV
Reus Empresa 16/1/2023 Josep Poblet i Tous ha pres possessió aquest dilluns al migdia del càrrec de president del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili en un acte presidit pel conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, i el rector de la URV, Josep Pallarès. El consell social és l’òrgan de participació de la societat en cadascuna de les universitats públiques, mitjançant el qual la societat col·labora en la definició dels criteris i de les prioritats del seu planejament estratègic. S’encarrega de vetllar per la qualitat dels serveis, l’eficàcia de la gestió administrativa, l’avaluació, la planificació estratègica i el finançament de la universitat. Està format per sis representants del Consell de Govern de tots els col·lectius de la comunitat universitària i nou persones representatives de la societat catalana, nomenades d’acord amb la legislació vigent. Poblet va ser nomenat per acord de Govern de la Generalitat el 6 de desembre de 2022 i avui tant ell com el conseller Nadal han signat els documents que ho acrediten. En el discurs fet en un acte públic al Paranimf, Poblet ha apuntat que «la feina del Consell Social ha d’orientar-se en dues direccions: que la Universitat continuï reballant per a l’interès de la societat, i que la societat se senti plenament compromesa amb la seva universitat». En aquest sentit, ha assegurat, d’una banda, que el Consell Social «és poc conegut per la nostra societat», i de l’altra banda, que «cal que la societat estigui plenament implicada en la Universitat, la conegui, l’estimi, la valori i hi pugui dir la seva». La Universitat com a vertebradora social, econòmica i cultural Poblet ha recuperat el concepte de regió del coneixement, que va ser la base de la col·laboració entre la Diputació de Tarragona, quan ell n’era president, i la URV: «Cal donar-hi un nou impuls d’acord amb els molts agents econòmics, socials i culturals que així ho demanen i amb el nou context europeu i mundial». I l’ha vinculat amb els objectius del Pacte Nacional per la Societat del Coneixement i amb la necessitat de «connectar els agents institucionals, la societat, el món empresarial, la Universitat i el Govern de Catalunya». D’acord amb la idea, el rector Josep Pallarès ha demanat al conseller Joaquim Nadal i també als decisors del govern estatal «donar-nos l’autonomia i els recursos necessaris perquè, com a regió del coneixement, puguem impulsar allò que entre tots decidim ser». Però ha recordat que «més enllà de polítics i institucions depèn, sobretot dels agents econòmics i socials, de la societat en general que teniu representació al Consell Social» i del «valor d’ús» que se li doni a aquest instrument. En el seu discurs, Pallarès ha agraït a Poblet el fet que fos el primer càrrec públic a donar suport institucional al projecte Tarragona, Regió del Coneixement, ideat per l’exrector Xavier Grau i ha recordat que «no és casual que el setembre passat s’aprovés un projecte estratègic al nostre país per impulsar la innovació a tot Catalunya a través de les regions del coneixement». En aquest sentit, ha reiterat la idea que la Universitat sigui motor de transformació per al desenvolupament regional. El paper de la URV El nou president del Consell Social ha fet esment al paper vertebrador que la Universitat té al territori i la vocació de servei per construir un futur millor a través de la formació «de les més àmplies capes de la població perquè esdevinguin llavor de progrés i de millora social», especialment gràcies a la missió del professorat. Així mateix, ha fet referència a la investigació per proposar «en els diversos àmbits de coneixement de la nostra universitat una línia de recerca aglutinadora i potent, que esdevingui referent entre les principals universitats del món», com és el cas de l’institut universitari IU-RESCAT. Josep Poblet ha avançat que davant dels canvis que ha experimentat la societat, el Consell Social ha de tenir clar el pla estratègic i ha demanat als membres integrants d’aquest òrgan «reflexionar sobre el nostre propi paper, esdevenint agents efectius de transformació i detecció de noves oportunitats i aportant iniciatives des de la societat cap a la universitat». En l’acte s’ha escenificat el relleu al capdavant d’aquest òrgan de govern de la Universitat, que fins al desembre presidia en funcions Joan Enric Carreres, després de la mort de Joan Pedrerol, que en va assumir la presidència el 28 de gener de 2015. Carreres l’ha recordat precisament en el seu discurs i ha avançat que es mantindrà en el consell com a representant del col·lectiu d’antics estudiants. Pallarès li ha donat les gràcies a Carreres «per ser-hi no només quan tocava sinó per ser-hi sempre». El perquè del nou president Joaquim Nadal ha volgut fer, en primer lloc, una defensa de la figura de Josep Poblet i ha deixat entreveure que el nomenament respon a una restitució pública: «Des del meu punt de vista hi ha un reconeixement personal i una reivindicació de les institucions i de les persones» perquè ha apuntat, en referència als darrers anys de trajectòria política de Poblet, que «els representants polítics assumeixen ara un risc major que quan jo vaig començar com a alcalde fa 44 anys». En referència al paper del Consell Social i de la Universitat, ha proposat un exercici als assistents a l’acte: «Seríeu capaços d’imaginar la regió de Tarragona sense la Universitat Rovira i Virgili? La transformació i el pes que han tingut les universitats mal anomenades perifèriques han estat revolucionaris». Ara, ha afegit, cal una reflexió «necessària» per encarar-ne el futur: «quins estudis, on, amb quanta gent». El conseller ha exhortat al Consell Social de la URV a «lligar els sectors econòmics i socials del triangle territorial Tarragona-Reus-Tortosa amb la Universitat i faci que la suma de sinergies sigui un revulsiu autèntic». D’altra banda, Nadal s’ha compromès a «intentar recuperar els nivells pressupostaris previs a la crisi econòmica de 2008 per recuperar la capacitat d’inversió de les universitats, per actualitzar equipaments i millorar les polítiques de recursos humans», amb la reducció de la
Cadenes hoteleres nascudes a Reus
Joan Antoni Domènech 12/1/2023 Potser els empresaris reusencs es van deixar perdre en el seu moment el ple protagonisme en l’establiment de la indústria de cadenes hoteleres a Salou. I és que des dels anys vint del passat segle, no poques famílies burgeses de Reus van començar a fixar la seva residència estival a Salou, i per tant van tenir una primera opció per a, en les albors del turisme de masses, ser els pioners d’aquesta nova indústria a la Costa Daurada. No va anar així, encara que va haver-hi una molt notable excepció, que marcaria l’esdevenir turístic de Salou. L’any 1928, es constitueix a Reus la societat Oliveró, Laporte i Companyia, que utilitzava el nom comercial d’Urbanització de Salou. La conformaven, com a accionistes, Rupert Oliveró, Sebastià Laporte i Antoni Escolà. El seu capital social era de 250.000 pessetes. Un any més tard, el 1929, la societat limitada es transformarà en societat anònima, passant a denominar-se Urbanització de Salou SA (USSA), amb domicili al raval de Santa Anna, 24, de Reus, el mateix en el qual figurava la seu del Banc de Reus. L’objecte social d’USSA, molt obert, era «tot el que signifiqui la millora i l’embelliment de Salou». En el 3r article dels seus estatuts deia: «(…) obtenir ja per compra, ja per tràmits corrents, concessions per a l’explotació de banys a la platja de Salou, construcció i explotació d’edificis propis per a casino, hotel (….)». Així va néixer el primer establiment hoteler de Salou, en la mateixa platja: Hotel Balneari La Terrassa Restaurant, que fou inaugurat l’any 1929. El Banc de Reus serà accionista d’USSA, que amb la fallida posterior de la seva matriu, el Banc de Catalunya, deixaria aparcats els projectes d’urbanització de Salou, entre els quals estava tota la nova planificació urbanística. De manera que bona part dels carrers traçats en el seu moment per USSA formen part avui de la realitat urbana de Salou. Uns quants empresaris reusencs es van aventurar en aquest sector, amb la idea de comptar amb les seves pròpies cadenes hoteleres i fer-les créixer, en alguns casos, molt més allà de la Costa Daurada. Dèiem que, més enllà d’aquesta excepció, el ‘descobriment’ hoteler de Salou va ser degut a empresaris forans. Entre ells, els germans Miquel, Mateu Casals, la família Aragonés o Enric Teixidó. El cas de Teixidó, empresari de Calella, que va arribar a tenir una desena d’hotels a Salou, és un dels exemples de pioner d’aquesta indústria, ja que també va tenir establiments a la Costa Brava i fins i tot a Benidorm. Un cas a part el constitueix l’hotel Planas, de Joan Planas, que es va obrir el 1959, al mateix lloc en què la seva família tenia una fonda des de principis del s. XX. Finalment, uns quants empresaris reusencs que es van aventurar en aquest sector, amb la idea de comptar amb les seves pròpies cadenes hoteleres i fer-les créixer, en alguns casos, molt més enllà de la Costa Daurada. Quatre són les grans cadenes hoteleres nascudes així. Fa dos anys ens va deixar Josep Cabrera, fundador de la cadena Princess, amb seu a Reus. Cabrera va obrir el seu primer hotel el 1969, el Delfín Park de Salou, creant amb el temps un conglomerat d’uns vint hotels, la majoria d’ells vacacionals, a Canàries i el Carib. Cabrera va ser el fundador també de Viatges Cresta i Viatges Negresco. Josep Espelt, que va ser als inicis soci de Cabrera, va crear, per la seva part, la cadena hotelera H10, a la qual posteriorment va sumar la posada en marxa dels resorts Oceana, així com la recent The One. Avui, en total, la cartera d’actius suma prop de 70 hotels. Espelt, aparellador de professió, va iniciar la seva pròpia trajectòria hotelera al costat dels empresaris Lluís Aluja i Ramon Serra, tots dos promotors. Una tercera firma amb origen reusenc és 4R Hotels, de la família Roig, creada per Francisco Roig. En l’actualitat, 4R Hotels suma vuit establiments a la Costa Daurada. Un altre exemple és la cadena Alexandre Hotels, propietat del hòlding reusenc Inbamar, que va ser creada per Alejandro Barberà, empresari local amb diversos negocis en el sector de l’automoció i maquinària agrícola. Avui posseeix cinc hotels, tres d’ells a Tenerife.
Reus incorpora novetats en el sistema de tarifa plana dels tributs municipals
Reus Empresa 12/1/2023 Fins al pròxim 25 de gener, els contribuents es poden acollir al pagament de tributs municipals mitjançant una tarifa plana. El procediment incorpora enguany algunes novetats respecte als exercicis anteriors. El Pla Personalitzat de Pagament (abans anomenat Termini Especial de Pagament) permet abonar l’import dels tributs en deu mensualitats (de febrer a novembre) sense interessos de demora. La tarifa mensual es calcula de forma individualitzada per a cada contribuent, d’acord amb les seves obligacions tributàries. Com a novetat, les quotes passen de nou a deu mensualitats. A més, el càlcul de la mensualitat tindrà en compte els canvis que es produeixen en la situació del contribuent. Per exemple, la incorporació o la baixa d’obligacions tributàries per la compra o venda de nous béns. Les quotes s’ajustaran automàticament. Per tant, les regularitzacions es faran de forma automàtica al llarg de l’any. Tipus de tributs a què s’aplica Aquesta modalitat de pagament és aplicable als tributs de venciment periòdic. En són exemples l’impost sobre vehicles de tracció mecànica, l’impost sobre béns immobles (de naturalesa urbana o rústica), la taxa per recollida d’escombraries, els guals, la taxa per utilització o aprofitament de vol, sòl i subsol de la via pública, l’impost sobre activitats econòmiques i el preu públic de recollida de residus. A les persones que s’acullin al Pla Personalitzat de Pagament no se’ls cobraran interessos de demora ni s’exigirà garantia, sempre que es paguin les fraccions en els terminis indicats. La periodicitat mensual dels pagaments, consistirà en deu quotes el cobrament de les quals es realitzarà els dies 5 de cada mes, des del 5 de febrer fins al 5 de novembre inclosos. Els requisits per ser beneficiari d’aquest sistema són no tenir deute pendent en executiva amb l’Ajuntament, llevat que el deute estigui fraccionat o suspès. A més, les quotes resultants del pla personalitzat de pagament han de ser superiors a 15 euros i domiciliació obligatòria del pagament de les quotes en un únic compte. Les persones adherides a l’anterior Termini Especial de Pagament es consideren adherides automàticament al nou Pla Personalitzat de Pagament. Campanya informativa L’Ajuntament ha posat en marxa una campanya informativa amb el Calendari del Contribuent 2023 i per facilitar que la ciutadania pugui acollir-se al pagament fraccionat dels tributs. La tarifa plana es pot demanar per via telemàtica. Cal fer-ho a través del tràmit Pla personalitzat de pagament. Presencialment, els contribuents es poden dirigir al Servei d’Atenció i Informació al Contribuent (C/Sant Llorenç, 25) sempre amb cita prèvia. També poden fer-ho a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (plaça del Mercadal, 1), sempre amb cita prèvia. Les persones físiques o jurídiques que no s’acullin a la tarifa plana dels impostos han d’efectuar el pagament dels tributs d’acord amb el Calendari del Contribuent.
L’Aeroport de Reus tanca el 2022 amb més de 900.000 usuaris
Reus Empresa 11/1/2023 L’Aeroport de Reus va tancar el 2022 amb un total de 911.827 usuaris, una xifra que suposa una recuperació del 87,2% en comparació amb les dades del 2019, segons informa AENA. Del total de passatgers de l’any passat, la majoria van ser viatgers de vols internacionals (903.215), mentre que els usuaris de vols de l’estat van ser 4.074. Això representa una recuperació del 87,4% i del 65,4%, respectivament. Quant al volum d’operacions, l’Aeroport de Reus va registrar 20.044 aterratges i enlairaments al llarg del 2022. Aquesta dada és un 13,4% superior a la del 2019. La xifra de vols comercials durant l’any passat se situa en 6.307, dividits entre 5.855 operacions internacionals (un 92,4% respecte al 2019) i 452 en territori estatal (63,3%). El creixement dels vols ha estat «especialment significatiu» aquest passat desembre, segons Aena, en el qual les 878 operacions registrades van millorar les xifres del mateix període de fa tres anys en un 39,8%.
Eurecat Reus investigarà noves fonts de proteïna i la seva incidència al sistema immune
Reus Empresa 9/1/2023 El centre tecnològic Eurecat Reus participa en un projecte coordinat per Laboratorios Ordesa, que investigarà i desenvoluparà noves fonts de proteïna que serveixin d’alternativa a les tradicionals d’origen animal. A més, la iniciativa estudiarà l’addició d’ingredients que millorin la funcionalitat davant del sistema immune. El projecte Protección, que es desplegarà durant els pròxims quatre anys, compta amb un pressupost de més de set milions d’euros i el finançament de la convocatòria CIEN del Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial de España (CDTI). Per a la consecució del seu objectiu principal, es durà a terme la caracterització nutricional i estructural de noves alternatives proteiques tant en el seu estat original com després del processament. Així, s’aplicarà una nova tecnologia, l’extrusionat humit, amb què es buscarà aconseguir texturitzar les noves fonts de manera que s’assemblin el màxim possible a la carn i al peix. El projecte cercarà afegir diferents compostos que puguin millorar la funcionalitat dels nous aliments. A través d’assajos preclínics i estudis clínics d’intervenció nutricional, se’n validarà l’eficàcia sobre el reforç del sistema immune. «S’estudiarà com aquestes noves proteïnes funcionalitzades tenen efecte sobre el sistema immune i els processos metabòlics associats a la seva modulació», explica l’investigador de Laboratorios Ordesa i coordinador del projecte Protección, el doctor José Antonio Moreno. En paraules del responsable de negoci del sector Alimentació d’Eurecat, Ignasi Papell, «el desenvolupament d’aquest tipus de productes de proteïna alternativa i, a més, amb efectes demostrats sobre la salut en un àmbit tan sensible darrerament com el sistema immune, té un clar nínxol de mercat». A més, assenyala que «representa una oportunitat per al sector alimentari». Una eina per a la predicció de la bioeficiència Amb les dades obtingudes als estudis d’avaluació de la digestibilitat, bioaccessibilitat, bioactivitat i caracterització tecnològica de les noves fonts de proteïna, així com de la seva acció immunomoduladora, es generaran Models de Predicció de Bioeficiència Alimentària. «Seran models que permetran a la indústria alimentària fer molt més eficient la innovació futura de nous productes». Ho explica el director científic de l’Àrea de Biotecnologia d’Eurecat, el doctor Francesc Puiggròs. Això, segons Puiggròs, «escurçarà molt temps d’R+D per llançar al mercat productes amb eficàcia demostrada científicament». Laboratorios Ordesa lidera el consorci d’empreses del projecte Protección, que completen ADM-Biopolis, Industrias Lácteas Asturianas, Angulas Aguinaga, Tebrio, Viscofan España i Calatayud Cárnicas Avícolas. El centre tecnològic Eurecat és el coordinador transversal tècnic i científic del projecte, que compta també amb la intervenció de quatre universitats (Granada, Oviedo, Rovira i Virgili i Navarra), tres centres de recerca hospitalaris (FIBAO, ISS Aragó i IDIS) i tres centres tecnològics més (CIAL-CSIC, AINIA i CTIC CITA). La consultora FI Group dona suport administratiu.
Artemi Teixidó, l’empresari total
Joan Antoni Domènech 5/1/2023 Artemi Teixidó mostrava sempre un caràcter afable, pròxim, d’una especial bonhomia, que es compadia poc amb el que, en la conversa pròxima, solia apuntar-te. Confessava ser una persona que patia en el seu treball com a empresari: «Pateixo, soc molt sofridor», deia. La veritat és que gràcies també a aquest ‘sofriment’, a aquesta constant tensió i preocupació, i a una molt fèrtil imaginació, Teixidó va desenvolupar una brillant trajectòria empresarial. Indiscutiblement, es tracta d’un dels majors empresaris que han donat les nostres comarques en els últims 70 anys. Dels molt pocs que té relacionat el seu cognom amb una gran marca, o hauríem de dir-ne dues: Indústries Teixidó, SA i Òptiques Teixidó. I pot ser que, fins i tot, a molts els soni Metalver. Més difícil serà que associïn a Teixidó amb companyies com Flamagás, de la qual va ser cofundador, o de la dimensió d’Indústries Òptiques Prats. Artemi Teixidó va morir l’abril de 2020 a l’edat de 92 anys. Natural de Riudecols, va estudiar peritatge mercantil a Reus, en l’Acadèmia Saludes, que també acolliria a molts altres alumnes que després van ser grans empresaris de Reus. Va completar els estudis, però ja no els de Professor Mercantil, que va deixar per a posar-se a treballar. La seva primera ocupació va ser com a director, i accionista d’Indústries Ripoll a la capital del Baix Camp, dedicada a la producció de peces mecanitzades. Allí li va arribar l’oportunitat d’adquirir una maquinària d’importació per a la producció de frontisses i caragols destinats a la indústria d’ulleres. Però el seu soci en l’empresa no ho veia clar, de manera que Teixidó, amb 25 anys, decideix independitzar-se. El seu pare li va concedir un préstec de 300.000 pessetes i li va cedir un local a Riudecols. Així va néixer Indústries Teixidó el maig de 1952, amb dues màquines, quatre operaris i tot el futur al davant. Amb gran tenacitat i constància, decideix visitar a tots els fabricants d’ulleres que llavors hi havia a Espanya, uns 70, que tradicionalment importaven les peces d’Itàlia. L’acceptació és enorme. En temps d’autarquia, que un fabricant del país pogués oferir-los el que havien d’importar, va fer que la majoria es convertissin en clients d’Indústries Teixidó. Primer triomf de la llarga llista. Indiscutiblement, es tracta d’un dels majors empresaris que han donat les nostres comarques en els últims 70 anys. Dels molt pocs que té relacionat el seu cognom amb una gran marca, o hauríem de dir dues: Indústries Teixidó, SA i Òptiques Teixidó Mentre els caragols i frontisses de les ulleres s’assentaven en la producció, la companyia de Riudecols continuava amb el seu negoci principal: fabricar en sèrie peces d’alta precisió per a diversos sectors (avui especialment l’automoció), com les corrioles per als plats dels tocadiscs, o les rodetes que permeten encendre els encenedors. I aquí comença una altra història d’èxit: Flamagás, avui un imperi també de l’escriptura a més dels encenedors. A la fi dels anys 50, la societat francesa Flaminaire li ofereix a Teixidó la possibilitat de produir encenedors sota la seva llicència. Teixidó es veu capaç de fer totes les peces que componen un encenedor, sense necessitat de llicenciar una patent. Per a això, contacta amb la família Puig, propietària de línies de perfums, per a associar-se al costat de Flaminaire, i crear una nova marca. Neix en 1959 Flamagás, SA. Durant molts anys, de Riudecols han sortit la vàlvula, els corrons i el cremador d’aquesta popular mistera. Teixidó volia anar més enllà com a proveïdor per als fabricants d’ulleres. Així, el 1969 crea, juntament amb la família Prats, Indústries Òptiques Prats, a Sant Boi de Llobregat, productor de cristalls d’ulleres, i avui un dels grans del sector. Es tancava el cercle, o gairebé. Teixidó posa en marxa en 1972 Metalver, empresa que produïa muntures metàl·liques per a ulleres, tant de mode a l’època, que es van estendre pel món. Al nostre país eren clients Indo i Barbut, entre molts altres. En la dècada dels 70, i volent completar l’oferta, Teixidó s’associa amb un fabricant d’ulleres d’acetat, Incesa, i creen Incesa-Kadima. L’esglaó final serà la creació d’una cadena d’òptiques, Òptiques Teixidó. Curiosament, la primera òptica la va instal·lar a Madrid, que va ser l’embrió de les botigues que es van obrir posteriorment a Reus, Valls i Tarragona.