Mas Carandell ocuparà 8 persones a través de dos programes d’experienciació laboral
Reus Empresa 30/1/2023 Mas Carandell contractarà vuit persones en situació d’atur per portar a terme dos programes d’experienciació laboral. Es tracta de Manteniment d’horts urbans i escolars dels barris de ponent de Reus i Suport a la tramitació digital i millora de les competències TIC. Serà a jornada completa a partir de dimecres, 1 de febrer, i fins el 31 d’octubre, En el primer cas les ocupacions seran de l’àmbit de l’agricultura ecològica. Concretament es contractaran cinc persones com a peons i un/a monitor/a, per treballar als horts urbans del barri Sol i Vista. S’oferiran tallers educatius i suport al manteniment dels horts de les escoles dels barris de ponent. Horts urbans i tramitació digital per a l’experienciació laboral El regidor d’Empresa i ocupació, Carles Prats, explica què «amb aquestes noves contractacions, farà al voltant de vuit anys que aquests programes, a més de qualificar professionalment i proporcionar una experiència laboral a persones en atur que tenen especials dificultats d’ocupació, permeten disposar d’uns horts urbans pel cultiu ecològic estables, la producció dels quals es destina al menjador social (al voltant de 500kg/any), i que ofereixen una opció social, lúdica i saludable pel barri». El segon programa, el de Suport a la tramitació digital, ocuparà dues persones més, que tindran un perfil professional d’orientació en TIC, i l’objectiu de facilitar l’accés de la ciutadania a l’àmbit digital, a través de l’acompanyament en la realització de tràmits i gestions en línia, especialment amb l’Administració. En aquest sentit, properament s’oferirà assessorament personalitzat, amb cita prèvia, des dels centres cívic Carme i Ponent. Mas Carandell i l’experienciació laboral Segons Prats, «la necessitat d’oferir aquest servei es va fer més palesa a partir de la pandèmia, evidenciant col·lectius que podien esdevenir vulnerables pel fet de no disposar de competències TIC, d’equipaments informàtics, o bé, de connectivitat. Per aquesta raó es va crear el recurs de suport a tràmits telemàtics obtenint molt bona acollida i que ara arriba a la tercera edició». Els programes d’experienciació són accions subvencionades pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, i finançades pel Ministerio de Trabajo y Economía Social – Servicio Público de Empleo Estatal, en el marc del Programa de suport als territoris amb majors necessitats de reequilibri territorial i social: projecte Treball als barris.
La regidoria d’Empresa i Ocupació engega la campanya «Bon dia, què li convé?»
Reus Empresa 26/1/2023 La regidoria d’Empresa i Ocupació engega una campanya per apropar els serveis de l’administració local al teixit comercial de la ciutat. Sota el lema «Bon dia, què li convé?», un equip tècnic de la regidoria iniciarà, aquest mes de febrer, un recorregut amb visites als comerços i serveis de Reus. L’objectiu és informar-los dels projectes i serveis que ofereix la regidoria d’Empresa i Ocupació. En concret, els que estan dirigits específicament per al sector, així com altres qüestions de gestió municipal que puguin ser de l’interès del comerç. Amb la campanya «Bon dia, què li convé?» l’administració es fica en el paper del comerciant. «D’aquesta manera neix el concepte de campanya: canviem els rols i ens posem plenament a disposició dels i les comerciants», ha explicat el regidor Carles Prats. Diversos negocis com el Colmado Baró, Garola, Immocasa, Farmàcia el Carrilet, Gima Clinic i Super ràpid reparació de calçat han posat cara a la campanya. La dinàmica Començant per l’eix comercial conformat pel barri Mare Molas, passeig Prim i Avinguda Països Catalans, es visitaran els comerços/serveis de la ciutat. Se’ls lliurarà físicament una capsa que conté material informatiu com una llibreta amb els projectes i serveis que ofereix la regidoria d’Empresa i Ocupació. També s’oferiran alguns elements de marxandatge. Es preveu que les visites durin un parell de mesos. En el marc d’aquestes visites, s’oferirà informació sobre projectes transversals vinculats al comerç que impulsa la regidoria. En són exemples Reus Compra Responsable, Reus Espais Vius o la moneda local. També serveis de gestió municipal de l’interès del sector, com ara la recollida de la brossa comercial o el servei de bústies de paqueteria als aparcaments de gestió municipal.
Godofredo Domínguez, el gran venedor de cotxes
Joan Antoni Domènech 26/1/2023 El 2019, a l’edat de 77 anys, ens va deixar Godofredo Domínguez Fernández, empresari de l’automòbil, al qual tothom coneixia per ‘Godo’. Originari de Cuenca, Godo va arribar a Reus amb els seus pares quan tenia tres anys. El seu pare, Cecilio Domínguez, va venir destinat a Reus per a treballar en el Banco Zaragozano. Una vegada finalitzats els seus estudis de Batxillerat, Godo entra a treballar amb 16 anys en l’empresa Romero y Martí, repartint salaons. Més tard es va integrar com a dependent en la societat Suministros Eléctricos del Automóvil (SEA). En aquesta empresa coneix a Guillermo Robert, que acabaria posant negoci propi, al qual també aniria Godo: Amove, una societat dedicada a la compravenda de cotxes usats, situada en el raval de Sant Pere. Guillermo Robert seria el gran mestre de Godo, d’ell aprendria gairebé tot el que podia saber-se del negoci. Posteriorment, l’empresari Ramon Grifoll, propietari de Reddis Automòbils, concessionària de les marques Morris, MG i Mini, fitxa a Godo, que aconsegueix ser el cap de vendes, càrrec que exercirà durant els anys 1965 a 1968. En 1968, el nostre protagonista fa el gran salt i munta la seva pròpia empresa: Automóviles Godo, en un petit local en la que és avui l’avinguda Onze de setembre. L’espai es queda petit i el 1972 obre un nou emplaçament, també a la mateixa avinguda. Allí es converteix en subagent de les marques Toyota i Alfa Romeo, i compagina les vendes de cotxes nous amb els usats. L’any 1993, Godo posa en marxa les que seran les seves instal·lacions definitives, en l’avinguda dels Països Catalans, un local de 3.000 metres quadrats. Es converteix en concessionari oficial de la marca Escoda. Encara que de caràcter no fàcil, tots els que el van conèixer recorden d’ell que era un gran venedor, el gran especialista que sabia tot sobre els cotxes i com tancar les vendes, el més difícil en el sector. No obstant això, el seu gran mèrit era saber comprar; tenia un do. Perquè Godo era conegut en els concessionaris com la persona que podia adquirir tots els cotxes usats que els arribaven, per a després revendre’ls. La seva relació amb els clients havia arribat a tal punt de confiança, que no poques vegades també venia automòbils nous de qualsevol marca, segons el que li demanessin: preferien comprar-los-hi a ell que anar al concessionari oficial. El gran somni de Godo —i en això va ser un avançat—, era crear el supermercat de l’automòbil, una venda multimarca de nous i usats. Es veia capaç de portar un negoci així. I és que en els bons mesos d’activitat, que no eren pocs, va arribar a vendre una mitjana de dos cotxes diaris. Tot el sector el considerava un referent. Els cotxes usats que Godo no trobava aquí, els adquiria a Barcelona. Va establir una bona relació amb Antonio Mas, un empresari barceloní que regentava Automóviles Mas i al qual Godo li comprava moltes unitats de segona mà. La capacitat i especialització de Godo li va portar a promoure i liderar el Saló de l’Automòbil d’Ocasió (SAO), que se celebrava a Reus, un certamen de gran tradició i referent del sector. El gran somni de Godo —i en això va ser un avançat—, era crear el supermercat de l’automòbil, una venda multimarca de nous i usats. Es veia capaç de portar un negoci així. Godó es va casar amb Rosa Maria Martí, que fora en temps secretària del director del Banc de Bilbao, Josep Matas, en l’època en què aquesta entitat es va convertir a Reus en el gran referent del sector, i més enllà de l’àmbit local. Martí, a més, tenia vocació d’empresària, activitat que exercia una vegada finalitzada la seva activitat diària al banc. Martí va crear la primera agència de Bankinter a la província, i altres empreses vinculades al sector financer, així com la franquícia de roba Massimo Dutti a Reus. Domínguez, que tenia com a aficions l’aeromodelisme i la nàutica, va ser durant 28 anys president del Club Nàutic Salou, que va fundar el 1968 amb altres empresaris i professionals, la majoria de Reus. L’any 2001, Godo va decidir retirar-se en veure que el seu negoci no tindria continuïtat familiar i que, justament en aquell temps, li arriba una oferta important de la firma Autolica, per a situar en les seves instal·lacions una concessió de la marca Mercedes.
FiraReus Events genera un impacte econòmic de més de 23,4 milions d’euros durant el 2022
Reus Empresa 25-1-2023 L’any 2022 ha estat l’any de la recuperació en el sector firal i firaReus l’ha tancat generant un impacte econòmic de més de 23,4 milions d’euros, només en l’àmbit de les fires. Després de dos anys sense activitat firal per la pandèmia, 2022 ha estat un any en què aquesta s’ha recuperat i firaReus Events ha tornat a organitzar i acollir fires. En xifres globals, durant l’any 2022, a firaReus s’han celebrat 107 actes corporatius, 4 congressos, 3 fires externes i 3 internes. El total de 117 actes ha aplegat a gairebé 100.000 persones a les instal·lacions de firaReus. La regidora d’Economia, Coneixement i Habitatge i consellera delegada de REDESSA, Teresa Pallarès, explica que «s’ha detectat una recomanació molt alta dels visitants». La radiografia Quant a vendes, la fira que té un major impacte econòmic és exproReus i és de 13 milions i mig d’euros, assolint les dades del darrer estudi d’impacte, dut a terme abans de la pandèmia (2018). Per la seva banda, Tot Nuvis, la segona gran fira de firaReus Events va generar un impacte de mig milió d’euros. Per acabar, l’altra fira interna, el Saló de la Moto, manté el nombre d’expositors i vendes dels anys abans de la pandèmia, amb un impacte econòmic de gairebé 600.000 €. Pel que fa al perfil de visitants d’aquestes fires, al voltant del 45% són de Reus, mentre que la resta són especialment del Camp de Tarragona. Tot Nuvis té un àmbit geogràfic més ampli, amb més visitants de la comarca del Tarragonès. La recomanació dels visitants és molt alta, un 90% recomanarien les dues fires principals. I, mentre que un dels motius principals de visita a exproReus és per costum i tradició, el 83% de visitants de Tot Nuvis ho fa per a preparar la seva boda, i només el 12% per curiositat o per passejar. Els expositors enquestats coincideixen que la utilitat de la fira en l’àmbit comercial és elevada: pràcticament tots els expositors consultats han fet contactes. En el cas de Tot Nuvis, un 71% creu que és segur o molt probable que realitzin vendes a conseqüència dels contactes generats durant els dies de fira. Aquest 2022 firaReus també ha acollit dues fires externes de les quals tenim dades d’impacte. En primer lloc, les vendes realitzades a l’Expofira Km 0, organitzada per NIMA Grup d’Automoció, superen els 6,8 milions d’euros. I, en segon lloc, segons els organitzadors, la Cursa Cicloturista La Mussara, amb la part expositiva de l’EXPOBIKE, ha tingut un impacte de 2 milions. El turisme de negocis, retorn directe a la ciutat En l’àmbit de l’activitat professional MICE (Meetings, Incentives, Convention and Exhibition) i el turisme de reunions, l’any 2022 firaReus va acollir 4 congressos: 2 vinculats a l’àmbit de l’ensenyament i 2 de l’àmbit de la salut, un eix estratègic de ciutat que es treballa molt estretament amb els diferents caps de servei de l’Hospital Universitari de Sant Joan. D’aquests 4 congressos organitzats l’any passat, la meitat tenien visitants d’arreu de l’Estat. Segons Pallarès, «en el cas del turisme de negocis, el retorn és directe a la ciutat que acull el congrés, en aquest cas, Reus i repercuteix en hotels, restauració i oci, entre d’altres». 2023, l’any de la consolidació Tenint en compte els inputs de les principals associacions de fires i de sector MICE de Catalunya i l’Estat, el 2023 serà l’any de la consolidació del calendari i també de la reorientació de l’activitat per continuar oferint cada cop una millor experiència al visitant. Des de firaReus Events es confia superar la xifra global d’esdeveniments de l’any passat. Ara per ara ja hi ha confirmats 5 congressos, tres dels quals són del sector sanitari, tres fires pròpies i tres fires externes. L’equip de firaReus Events treballa en l’organització de jornades i esdeveniments vinculats als sectors estratègics de la ciutat com són les TIC, que treballem en col·laboració amb el Clúster TIC, i, d’altra banda, el sector agroalimentari, en línia amb el Hub Foodtech & Nutrition, que presentarà el seu calendari d’activitat per a aquest 2023 en les pròximes setmanes.
Compte enrere per a les fires d’FP DUAL i de Grau Mitjà, PFI i PTT a la Cambra
Reus Empresa 24/1/2023 La Cambra de Comerç de Reus organitzarà, els dies 21 i 22 de març, sengles fires vinculades a la difusió de la Formació Professional (FP), que es desenvoluparan a l’espai de la Llotja. El dimarts 21 estarà dedicada a l’FP DUAL. I la del dimecres 22 a l’oferta de Grau Mitjà, PFI (Programa de Formació i Inserció) i PTT (Pla de Transició al Treball). En el cas de la Fira d’FP DUAL, el certamen preveu que centres formatius i empreses interessades puguin disposar del seu propi espai per difondre l’activitat que duen a terme en aquest àmbit. En el cas de la segona convocatòria, seran els centres els que presentaran la seva oferta especialitzada en Grau Mitjà, PFI i PTT per captar l’atenció dels futurs alumnes.
La Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Reus premien els millors olis d’oliva verge extra de les DOP de la demarcació
Reus Empresa 23/1/2023 La qualitat dels olis d’oliva verge extra de les denominacions d’origen protegides (DOP) de la demarcació s’ha vist recompensada, un any més, amb els Premis CDO que atorga el Centre de Desenvolupament de l’Oli, gestionat per l’Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona. Enguany, s’han endut els premis les tres DOP presents a la demarcació. En concret, els guardons han anat a mans de les cooperatives Agrícola i Secció de Crèdit Sant Josep, de Bot (DOP Oli de Terra Alta), en la categoria afruitat madur; Unió Origen SCCL de Vilallonga del Camp (DOP Siurana), en la categoria afruitat verd dolç, i Agrícola Catalana i Secció de Crèdit de Godall SCCL (DOP Oli del Baix Ebre-Montsià), en la categoria afruitat verd amarg. En aquestes mateixes categories, han obtingut un accèssit, respectivament, Olis Solé SL, de Mont-roig del Camp (DOP Siurana); Cooperativa Agrícola de Cabacés (DOP Siurana), i Agrícola del Camp Santa Bàrbara SCCL (DOP Oli del Baix Ebre-Montsià). Els guardons van arribar enguany a la seva 16a edició i s’hi van presentar un total de 23 almàsseres de les Denominacions d’Origen Protegides presents al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès. L’acte, en format presencial i també telemàtic a través de YouTube, es va dur a terme el passat divendres al vespre al Palau Bofarull de la Diputació a Reus i va estar presidit per la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i per l’alcalde de Reus, Carles Pellicer. Fer costat al sector oleícola El Centre de Desenvolupament de l’oli, gestionat per les àrees de Medi Ambient de l’Ajuntament de Reus i de la Diputació de Tarragona, treballa per al coneixement, promoció i revalorització de la cultura de l’olivera, mitjançant diferents iniciatives al llarg de l’any. Els Premis CDO n’és una de les més destacades. Consisteixen en la compra, per part del Centre de Desenvolupament de l’Oli, dels olis embotellats guanyadors, en ampolles de 250 ml, per un import de 1.500 euros a cadascuna de les categories. D’aquesta manera, la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Reus poden promocionar-los a través de diferents accions. Al mateix temps, les almàsseres guanyadores poden fer menció del premi a l’etiqueta dels envasos de l’oli d’oliva verge extra, a la web i a les xarxes socials. Altres accions de suport vinculades als premis són la creació d’una capsa promocional amb les tres mostres guanyadores, que va acompanyada d’un fullet explicatiu amb les característiques organolèptiques dels olis guanyadors i una breu explicació de la proposta de tast dels olis.
La construcció d’habitatge residencial nou s’incrementa a Cambrils i decreix a Reus
Reus Empresa / ACN 20/1/2023 Segons publica el diari Reusdigital.cat, Cambrils ha incrementat el nombre d’habitatges que s’hi han construït aquest 2022 en un 357% respecte a l’any 2021. Els 193 nous habitatges aixecats a la vila marinera suposen un 16% dels que s’han dut a terme al territori. Per contra, a Reus s’ha passat de 180 habitatges el 2021 a 40 el 2022: un decreixement del 22,2%. Les construccions a la capital del Baix Camp suposen el 3,24% de les de la demarcació. Bones previsions Segons l’informe del Gabinet Tècnic del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT), el sector va créixer un 13% a les comarques de Tarragona. Els valors de negoci del sector són similars i s’apropen als d’abans del 2008, abans de la crisi de la bombolla urbanística. L’any passat, el nombre d’habitatges nous visats al Camp de Tarragona va ser de 1.202, un 30% més respecte del 2021 i que implica més de 160 milions d’euros d’inversió. L’obra nova residencial s’ha recuperat de la caiguda sobtada que es va produir el 2020 per la crisi sanitària. El tipus de construcció que més ha crescut han estat els blocs (42% respecte a l’any anterior), mentre que l’habitatge unifamiliar incrementa un 18%. L’autopromoció, tot i créixer menys «va ser molt rellevant» l’any passat amb 411 nous habitatges. La recuperació d’obra i habitatges nous no es preveu que es vegi afectada «de moment» pels efectes de la inflació perquè es fa «de manera sostinguda». També ha tornat a créixer la rehabilitació, amb un increment de 4,8%, amb més d’un miler i una inversió global de 46 milions d’euros. Valors precrisi L’activitat constructiva de l’any passat va superar els del 2008 i la previsió «d’una forta inversió pública» enguany fa que el sector sigui molt optimista amb els resultats del 2023. Tarragona, Reus i Cambrils continuen al capdavant dels deu municipis amb més obres actives. A les comarques de Tarragona, la feina per als professionals de l’arquitectura tècnica puja per sobre del 12%, respecte a l’any 2021. L’any passat, gairebé el 42% del treball d’arquitectes tècnics i enginyers d’edificació van ser certificats d’habitabilitat. Destaca l’increment dels CEE (certificats d’eficiència energètica) i les ITE (inspecció tècnica d’edificis) des de l’estiu de 2022, quan es van obrir les sol·licituds per a la millora de l’eficiència energètica dels habitatges dins dels ajusts europeus coneguts com a Fons Next Generation.
El reusenc que va crear l’imperi del ciment Sanson
Joan Antoni Domènech 19/1/2023 Molt poc sabem d’Artur Suqué i Sucona. Almenys, rastrejant aquí i allà en la immediatesa periodística, han estat escasses les dades que he pogut recollir. Sí que tenim àmplia notícia, en canvi, del seu germà Antonio (1856–1956), que va ser diplomàtic i autor de diverses obres que recullen diverses fases de la seva activitat com a cònsol pel món. Artur Suqué ha estat, veritablement, un descobriment enmig del productiu magma empresarial reusenc. De fet, encara que poc coneixem d’ell, tenim, en contrapartida, completa informació dels seus descendents, vinculats al conegut Grup Peralada, avui un conglomerat d’empreses present en diversos sectors com el vinícola, l’oci i la cultura. Artur Suqué i Sucona pertanyia a una família del tèxtil de Reus. Al seu pare, Leopold Suqué, important hisendat rural i urbà, compartia propietat de la tèxtil Iglesias i Suqué. La seva mare, Carme Sucona, estava relacionada familiarment amb La Industrial Farinera i la sedera Antoni Pascual i Companyia. El 15 de gener de 1917 Suqué, que té la seva residència a Barcelona, constitueix a Reus la societat L’Auxiliar de la Construcció SA, en la qual participen Joaquim Sociats, que era llavors l’administrador del Banc de Reus, i els empresaris barcelonins Jaume Brossa, Lluís Martí-Codoner i Josep Jurnet, segons es desprèn de l’escriptura de constitució signada en la notaria de Narcís Batlle. La companyia es crea amb un capital de 50.000 pessetes, aportat majoritàriament per Suqué i Sociats; aquest últim, de fet, actua com a representant del Banc de Reus. El seu objecte social serà la «fabricació i explotació de la indústria de ciment i altres materials per a la construcció». En la pràctica, l’explotació d’una fàbrica de ciment natural a Sant Celoni. Artur Suqué ha estat, veritablement, un descobriment enmig del productiu magma empresarial reusenc. Suqué havia de tenir una idea molt clara del negoci del ciment, i segurament una relació prèvia amb la família Molins, en concret amb el fundador de la saga cimentera que porta el seu nom: Joan Molins i Parera Suqué havia de tenir una idea molt clara del negoci, i segurament una relació prèvia amb la família Molins, en concret amb el fundador de la saga cimentera que porta el seu nom: Joan Molins i Parera, que explotava una pedrera de roca calcària a Pallejà i que l’any 1912 va ampliar el negoci amb una fàbrica de ciment natural al municipi de Vallirana. Suqué contracta com a director general de la planta a Joaquim Molins i Figueras, fill de Joan Molins, que comptava llavors amb 31 anys i treballava en el negoci familiar. Suqué i Molins treballen en un context d’enorme risc, no sols per tractar-se d’un sector cíclic, sinó perquè aixequen la fàbrica enmig d’un escenari econòmic-social d’enormes dificultats: en el bienni 1918 – 1919 esclata la pandèmia de la grip espanyola, amb 50 milions de morts arreu del món; 300 mil dels quals a Espanya. La gran vaga de La Canadenca (després Fecsa). Més punyent, el pistolerisme de la patronal assassinant obrers i dels anarquistes assassinant burgesos. El 1918, Suqué trasllada el domicili social de l’empresa a Barcelona (C/ Fontanella, 16), i a partir de llavors aixeca una fàbrica de grans dimensions a Sant Just Desvern, que processarà les calcàries de Santa Creu d’Olorda. Neix així la marca ‘Sanson’, i les menys conegudes ‘Volcà’ i ‘Lacson’, que produiran unes altres varietats de ciment. Suqué adquireix gran part de la maquinària als Estats Units. Mentrestant, Molins viatja per tot Europa i els Estats Units cercant tècniques per aplicar a la nova planta. A Itàlia contracta a Luigi Spadacini i Cia la construcció d’una línia de vagonetes per cable de 4 quilòmetres i que haurien de descarregar 40 tones per hora. L’empresa començà la seva activitat, amb una producció inicial de 150 tones diàries, que dos anys més tard ja ascendien a 400. Molis tornarà a l’empresa familiar el 1928, i aconseguirà convertir-la en un referent estatal del sector. Fins a la seva integració en el grup CEMEX en 1992, L’Auxiliar de la Construcció (Sanson) estava, al costat de Valenciana de Ciments, entre les companyies cimenteres més grans d’Espanya. Artur Suqué mor en 1932. El seu fill, Artur Suqué Anguera (1903-1974) va tenir activitat en el sector tèxtil i vinícola (exportació de vins de Jerez.) El seu net, Artur Suqué Puig (mort el 2021) va ser el fundador del Grup Peralada al costat de la seva dona Carmen Mateu.
El principal turoperador francès al territori s’instal·la a REDESSA Tecno
Reus Empresa 19/1/2023 Les instal·lacions de REDESSA Tecno acullen, des d’aquest mes de gener, una nova empresa. Es tracta de Calafell Evasión, el principal turoperador del mercat francès establert a la Catalunya Sud. L’any passat va facturar més d’11,5 milions d’euros i compta amb una plantilla de 15 treballadors. A més mou gairebé 50.000 turistes francesos a l’any. Està especialitzada en viatges de grup, especialment durant els mesos de temporada baixa. Pel que fa al turisme, a les instal·lacions del Tecnoparc també està instal·lada l’empresa NeoTravel, turoperador rus amb una plantilla de 40 treballadors i una facturació anual de 66 milions d’euros. Un altre exemple és Viajes Para Ti, amb 110 treballadors i una facturació de més de 100 milions d’euros. En paraules de la i consellera delegada de REDESSA, Teresa Pallarès, «des del Tecnoparc es generen dinàmiques en l’àmbit del turisme amb repercussió al territori». En l’àmbit de les empreses del sector turístic, la ciutat de Reus ofereix una ubicació amb bones connexions i infraestructures estratègiques Per exemple, l’Aeroport de Reus. També existeix proximitat amb les principals destinacions de la Costa Daurada, com Salou i Cambrils. Un territori en el qual es van realitzar més de 17,5 milions de pernoctacions durant l’any passat, segons dades de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la demarcació de Tarragona (FEHT).
Una jornada fomenta l’esperit emprenedor a les aules d’FP
Reus Empresa 18/1/2023 Les instal·lacions de REDESSA Viver han acollit aquest dimarts, 17 de gener, la jornada «L’experiència d’emprendre a les aules d’FP». El principal objectiu ha estat apropar als coordinadors dels instituts de Formació Professional de la demarcació de Tarragona les eines i informació dels serveis que des de la ciutat s’ofereixen a les persones emprenedores. La jornada ha estat organitzada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i la Regidoria d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus. S’emmarca en les accions que promou el Consell de l’FP. A l’acte, hi han assistit uns 16 professors de diferents instituts. Des de l’Ajuntament de Reus s’han presentat els recursos i espais que es proporcionen a les persones que volen emprendre. Per exemple, REDESSA Viver, un espai que genera sinergies i coneixement. També s’ha parlat sobre el Servei d’Assessorament a l’empresa i a les persones emprenedores de la regidoria d’Empresa i Ocupació. La jornada ha comptat amb el testimoni de persones emprenedores que han posat en marxa els seus projectes recentment o que actualment ho estan fent amb l’acompanyament del Servei d’Assessorament a l’empresa i a les persones emprenedores. És el cas del Pilar Perea, psicòloga de Piper Educa, centre de psicologia per a infants i adolescents; Sara Ouild, en procés de posar en marxa un projecte de cotreball; Montse Montalvo, que en unes setmanes inaugurarà la Cuina de la Montse a un dels carrers del projecte Reus Espais Vius i Rafa Arencón, de la Ganxeta Food Truck. Aquest últim va ser un dels projectes guanyadors de la primera edició del Programa d’Incubació de projectes de l’Economia social i solidària.