Reus Empresa

El reusenc que va crear l’imperi del ciment Sanson

Joan Antoni Domènech
19/1/2023
Sanson
Estand de La Auxiliar de la Construcción Sansón a la III Fira Oficial de Mostres de Barcelona 1922. Foto: Arxiu Nacional de Catalunya

 

Molt poc sabem d’Artur Suqué i Sucona. Almenys, rastrejant aquí i allà en la immediatesa periodística, han estat escasses les dades que he pogut recollir. Sí que tenim àmplia notícia, en canvi, del seu germà Antonio (18561956), que va ser diplomàtic i autor de diverses obres que recullen diverses fases de la seva activitat com a cònsol pel món.

Artur Suqué ha estat, veritablement, un descobriment enmig del productiu magma empresarial reusenc. De fet, encara que poc coneixem d’ell, tenim, en contrapartida, completa informació dels seus descendents, vinculats al conegut Grup Peralada, avui un conglomerat d’empreses present en diversos sectors com el vinícola, l’oci i la cultura.

Artur Suqué i Sucona pertanyia a una família del tèxtil de Reus. Al seu pare, Leopold Suqué, important hisendat rural i urbà, compartia propietat de la tèxtil Iglesias i Suqué. La seva mare, Carme Sucona, estava relacionada familiarment amb La Industrial Farinera i la sedera Antoni Pascual i Companyia.

El 15 de gener de 1917 Suqué, que té la seva residència a Barcelona, constitueix a Reus la societat L’Auxiliar de la Construcció SA, en la qual participen Joaquim Sociats, que era llavors l’administrador del Banc de Reus, i els empresaris barcelonins Jaume Brossa, Lluís Martí-Codoner i Josep Jurnet, segons es desprèn de l’escriptura de constitució signada en la notaria de Narcís Batlle. La companyia es crea amb un capital de 50.000 pessetes, aportat majoritàriament per Suqué i Sociats; aquest últim, de fet, actua com a representant del Banc de Reus. El seu objecte social serà la «fabricació i explotació de la indústria de ciment i altres materials per a la construcció». En la pràctica, l’explotació d’una fàbrica de ciment natural a Sant Celoni.

Artur Suqué ha estat, veritablement, un descobriment enmig del productiu magma empresarial reusenc. Suqué havia de tenir una idea molt clara del negoci del ciment, i segurament una relació prèvia amb la família Molins, en concret amb el fundador de la saga cimentera que porta el seu nom: Joan Molins i Parera

Suqué havia de tenir una idea molt clara del negoci, i segurament una relació prèvia amb la família Molins, en concret amb el fundador de la saga cimentera que porta el seu nom: Joan Molins i Parera, que explotava una pedrera de roca calcària a Pallejà i que l’any 1912 va ampliar el negoci amb una fàbrica de ciment natural al municipi de Vallirana. Suqué contracta com a director general de la planta a Joaquim Molins i Figueras, fill de Joan Molins, que comptava llavors amb 31 anys i treballava en el negoci familiar.

Suqué i Molins treballen en un context d’enorme risc, no sols per tractar-se d’un sector cíclic, sinó perquè aixequen la fàbrica enmig d’un escenari econòmic-social d’enormes dificultats: en el bienni 19181919 esclata la pandèmia de la grip espanyola, amb 50 milions de morts arreu del món; 300 mil dels quals a Espanya. La gran vaga de La Canadenca (després Fecsa). Més punyent, el pistolerisme de la patronal assassinant obrers i dels anarquistes assassinant burgesos.

El 1918, Suqué trasllada el domicili social de l’empresa a Barcelona (C/ Fontanella, 16), i a partir de llavors aixeca una fàbrica de grans dimensions a Sant Just Desvern, que processarà les calcàries de Santa Creu d’Olorda. Neix així la marca ‘Sanson’, i les menys conegudes ‘Volcà’ i ‘Lacson’, que produiran unes altres varietats de ciment. Suqué adquireix gran part de la maquinària als Estats Units. Mentrestant, Molins viatja per tot Europa i els Estats Units cercant tècniques per aplicar a la nova planta. A Itàlia contracta a Luigi Spadacini i Cia la construcció d’una línia de vagonetes per cable de 4 quilòmetres i que haurien de descarregar 40 tones per hora. L’empresa començà la seva activitat, amb una producció inicial de 150 tones diàries, que dos anys més tard ja ascendien a 400.

Molis tornarà a l’empresa familiar el 1928, i aconseguirà convertir-la en un referent estatal del sector. Fins a la seva integració en el grup CEMEX en 1992, L’Auxiliar de la Construcció (Sanson) estava, al costat de Valenciana de Ciments, entre les companyies cimenteres més grans d’Espanya.

Artur Suqué mor en 1932. El seu fill, Artur Suqué Anguera (1903-1974) va tenir activitat en el sector tèxtil i vinícola (exportació de vins de Jerez.) El seu net, Artur Suqué Puig (mort el 2021) va ser el fundador del Grup Peralada al costat de la seva dona Carmen Mateu.

Et podria interessar:

Campanya_Tot_a_Reus-20240712135630
La nova campanya de promoció del comerç local 'Tot a Reus' vol atraure els visitants que estiuegen a la Costa Daurada
descarga (20)
Els Vilella, fabricants de vidre
FOTO-FAMILIA-PREMIS-GANXET-PINTXO-2024-scaled
S’entreguen els premis als establiments guanyadors de la Ganxet Pintxo de Primavera 2024
històries empresarials reus empresa