Joan Antoni Domènech
5/1/2023
Artemi Teixidó mostrava sempre un caràcter afable, pròxim, d’una especial bonhomia, que es compadia poc amb el que, en la conversa pròxima, solia apuntar-te. Confessava ser una persona que patia en el seu treball com a empresari: «Pateixo, soc molt sofridor», deia. La veritat és que gràcies també a aquest ‘sofriment’, a aquesta constant tensió i preocupació, i a una molt fèrtil imaginació, Teixidó va desenvolupar una brillant trajectòria empresarial.
Indiscutiblement, es tracta d’un dels majors empresaris que han donat les nostres comarques en els últims 70 anys. Dels molt pocs que té relacionat el seu cognom amb una gran marca, o hauríem de dir-ne dues: Indústries Teixidó, SA i Òptiques Teixidó. I pot ser que, fins i tot, a molts els soni Metalver. Més difícil serà que associïn a Teixidó amb companyies com Flamagás, de la qual va ser cofundador, o de la dimensió d’Indústries Òptiques Prats.
Artemi Teixidó va morir l’abril de 2020 a l’edat de 92 anys. Natural de Riudecols, va estudiar peritatge mercantil a Reus, en l’Acadèmia Saludes, que també acolliria a molts altres alumnes que després van ser grans empresaris de Reus. Va completar els estudis, però ja no els de Professor Mercantil, que va deixar per a posar-se a treballar. La seva primera ocupació va ser com a director, i accionista d’Indústries Ripoll a la capital del Baix Camp, dedicada a la producció de peces mecanitzades.
Allí li va arribar l’oportunitat d’adquirir una maquinària d’importació per a la producció de frontisses i caragols destinats a la indústria d’ulleres. Però el seu soci en l’empresa no ho veia clar, de manera que Teixidó, amb 25 anys, decideix independitzar-se. El seu pare li va concedir un préstec de 300.000 pessetes i li va cedir un local a Riudecols. Així va néixer Indústries Teixidó el maig de 1952, amb dues màquines, quatre operaris i tot el futur al davant.
Amb gran tenacitat i constància, decideix visitar a tots els fabricants d’ulleres que llavors hi havia a Espanya, uns 70, que tradicionalment importaven les peces d’Itàlia. L’acceptació és enorme. En temps d’autarquia, que un fabricant del país pogués oferir-los el que havien d’importar, va fer que la majoria es convertissin en clients d’Indústries Teixidó. Primer triomf de la llarga llista.
Indiscutiblement, es tracta d’un dels majors empresaris que han donat les nostres comarques en els últims 70 anys. Dels molt pocs que té relacionat el seu cognom amb una gran marca, o hauríem de dir dues: Indústries Teixidó, SA i Òptiques Teixidó
Mentre els caragols i frontisses de les ulleres s’assentaven en la producció, la companyia de Riudecols continuava amb el seu negoci principal: fabricar en sèrie peces d’alta precisió per a diversos sectors (avui especialment l’automoció), com les corrioles per als plats dels tocadiscs, o les rodetes que permeten encendre els encenedors. I aquí comença una altra història d’èxit: Flamagás, avui un imperi també de l’escriptura a més dels encenedors.
A la fi dels anys 50, la societat francesa Flaminaire li ofereix a Teixidó la possibilitat de produir encenedors sota la seva llicència. Teixidó es veu capaç de fer totes les peces que componen un encenedor, sense necessitat de llicenciar una patent. Per a això, contacta amb la família Puig, propietària de línies de perfums, per a associar-se al costat de Flaminaire, i crear una nova marca. Neix en 1959 Flamagás, SA. Durant molts anys, de Riudecols han sortit la vàlvula, els corrons i el cremador d’aquesta popular mistera.
Teixidó volia anar més enllà com a proveïdor per als fabricants d’ulleres. Així, el 1969 crea, juntament amb la família Prats, Indústries Òptiques Prats, a Sant Boi de Llobregat, productor de cristalls d’ulleres, i avui un dels grans del sector. Es tancava el cercle, o gairebé. Teixidó posa en marxa en 1972 Metalver, empresa que produïa muntures metàl·liques per a ulleres, tant de mode a l’època, que es van estendre pel món. Al nostre país eren clients Indo i Barbut, entre molts altres.
En la dècada dels 70, i volent completar l’oferta, Teixidó s’associa amb un fabricant d’ulleres d’acetat, Incesa, i creen Incesa-Kadima. L’esglaó final serà la creació d’una cadena d’òptiques, Òptiques Teixidó. Curiosament, la primera òptica la va instal·lar a Madrid, que va ser l’embrió de les botigues que es van obrir posteriorment a Reus, Valls i Tarragona.
