Solargest realitzarà el manteniment de la planta solar més gran de Catalunya ubicada a Constantí
Reus Empresa 16/4/2024 L’empresa Solargest Renovables SL, destacada en la instal·lació i manteniment de plaques solars i energies renovables al Camp de Tarragona, realitzarà el manteniment de la planta solar més gran de Catalunya. Es tracta d’un parc solar de 15 hectàrees format per 27.274 mòduls amb una potència total de 16,6 MW, ubicat al terme de Constantí, al costat mateix del polígon industrial. Aquest parc solar s’ha connectat a la xarxa a inicis d’aquest mes d’abril. Solargest durà a terme el manteniment integral de tot el parc. En aquest sentit, l’empresa desenvoluparà les tasques de treballs elèctrics i anàlisis termogràfics de tots els components dels equips ubicats al parc. Així mateix, cal destacar que la neteja dels mòduls es durà a terme mitjançant robots. Ja des de fa uns mesos, Solargest fa les neteges de manteniment de totes les instal·lacions contractades amb robots, optimitzant-ne el rendiment i el resultat de la tasca. El CEO de Solargest, Gerard Pagès, remarca que els manteniments en les instal·lacions fotovoltaiques «són bàsics per garantir un rendiment òptim de la planta i poder conservar els equips en perfecte estat, ja que són instal·lacions que tenen una vida útil molt llarga (més de vint-i-cinc anys), sempre que existeixi un treball permanent». «Una instal.lació sense el correcte manteniment perd producció i, per tant, això suposa obtenir menys estalvi o ingressos dels previstos». «A Solargest utilitzem els equips més innovadors per portar a terme aquests manteniments, sigui en cobertes d’edificis o, en aquest cas, en parcs solars», ha conclòs Pagès.
Primera edició dels Reconeixements empresarials PIMEC Baix Camp
Reus Empresa 16/4/2024 PIMEC ha posat en valor la importància de les pimes i les persones autònomes per a la competitivitat del Baix Camp amb la celebració de la primera edició dels Reconeixements Empresarials de la comarca. L’acte ha tingut lloc aquest vespre a firaReus amb més de 150 empresaris i empresàries del territori i ha comptat amb la col·laboració de la Regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus. En el marc de l’esdeveniment, la patronal ha atorgat cinc distintius a diferents iniciatives empresarials que amb la seva tasca impulsen la competitivitat del teixit empresarial del Baix Camp. Els guardonats han estat l’entitat Salut i Treball en la categoria de Digitalització; Mallafré en la categoria d’Agroalimentació; Llaberia Plàstics en el reconeixement a la Internacionalització; Xalet de Prades com a empresa del foment del Turisme sostenible, i Andrés Pintaluba, que ha rebut el reconeixement per la seva trajectòria empresarial. Durant aquesta primera edició dels reconeixements del Baix Camp, el president de PIMEC, Antoni Cañete, ha destacat que “és imprescindible que com a agent social i econòmic reconeguem empreses que estan sent referents en aquests moments de canvis, no només pel present, sinó també pel futur”. A més, el president de PIMEC ha explicat la situació actual del teixit empresarial català, tot manifestant que “com hem pogut comprovar amb tots els reptes que hem enfrontat els darrers anys, les pimes han estat el motor de la nostra economia”. Durant l’acte, Antoni Cañete ha fet un repàs de la història de la patronal i ha parlat sobre el futur i els reptes de l’entitat amb la conferència “50 anys de PIMEC, passat, present i futur d’activisme empresarial”. Per la seva part, el president de PIMEC Baix Camp, Gerard Pagès, ha destacat la importància de valorar “el gran potencial de les pimes i els autònoms de la comarca” i de reconèixer el paper de les micro, les petites i les mitjanes empreses dins del teixit empresarial del territori, ja que són imprescindibles per “impulsar la competitivitat del Baix Camp, generar riquesa i crear ocupació”. Pagès també ha manifestat que aquest vespre “guardonem empreses de diferents mides, que pertanyen a diferents sectors i que provenen de diferents localitats de la comarca”. A més, el president de la patronal al territori ha posat en valor la col·laboració publicoprivada pel desenvolupament dels empresaris i empresàries del Baix Camp, posant com a exemple que “el jurat d’aquests reconeixements ha estat format per PIMEC, l’Ajuntament de Reus i el Consell Comarcal del Baix Camp, amb una tasca conjunta que ens ha permès tenir altres punts de vista”. La cloenda dels Reconeixements Empresarials del Baix Camp ha estat a càrrec de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, que ha posat de manifest “el dinamisme de les petites i mitjanes empreses del territori, peces clau en el conjunt econòmic, que ens ha permès superar els impactes dels canvis de cicle”. D’altra banda, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, ha reconegut «l’esforç, la innovació, el talent i l’empenta d’empresàries i empresaris del nostre territori, perquè genereu activitat, economia i, en definitiva, riquesa i benestar per al territori i per al país«. A l’acte també han participat el president de PIMEC Tarragona, Jordi Ciuraneta; el president del Consell Comarcal del Baix Camp, Ernest Roigé, i el segon tinent d’alcaldessa i regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus, Josep Baiges, entregant tres dels distintius de la nit.
El debat sobre el riu Siurana fa palesa la necessitat de millorar el diàleg entre els regants de Riudecanyes i la Plataforma
Reus Empresa 15/04/2024 Aquest divendres 12 d’abril al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona ha tingut lloc el primer debat sobre els aspectes més rellevants que afecten la gestió dels rius del territori: el Siurana, l’Ebre, el Francolí i el Gaià. Aquest primer debat, sota el títol «El riu Siurana. Aigua i agricultura: un conflicte local dins un problema global», ha fet palesa la necessitat de millorar el diàleg entre els regants de Riudecanyes i la Plataforma. El periodista i president del col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona, Esteve Giralt, ha estat l’encarregat de conduir la participació dels destacats especialistes convidats. El debat ha propiciat un diàleg entre el representant de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, Joaquim Barriach, i el de la Plataforma pel riu Siurana, Oriol Ponti. Tots dos, amb la participació del tercer ponent del debat, l’enginyer expert en regadius Ignasi Servià, han coincidit en la necessitat de millorar el diàleg i buscar punts d’entesa en el context actual de sequera persistent i crisi climàtica. En el debat sobre l’aigua i l’agricultura del riu Siurana es destaquen diversos punts importants. L’aigua com a ús agrícola, donat el seu paper vital per a l’economia local, a la vegada de la necessitat de conservar el riu com a recurs natural, considerant els impactes ambientals i ecològics de l’ús excessiu de l’aigua. La gestió sostenible emergeix com una preocupació central, buscant un equilibri entre les necessitats de les persones i la preservació del medi ambient. L’aplicació de tecnologies d’ús eficient de l’aigua i pràctiques agrícoles respectuoses amb el medi són propostes comunes per abordar aquest dilema. En última instància, es necessita un diàleg obert i col·laboratiu entre els diferents actors interessats per arribar a solucions consensuades que beneficiïn tant l’agricultura com la conservació del riu Siurana. Els divendres, la gestió dels nostres rius El cicle de debats continuarà el divendres, dia 19 d’abril, amb «El riu Francolí. Desaparèixer o renéixer: exemples de restauració i recuperació» i també el divendres 26 amb el debat «El riu Ebre. La connexió de conques: beneficis i perills. Fins on pot donar aigua l’Ebre?», per acabar el primer divendres del mes de maig, dia 3, amb «El riu Gaià. Aprendre del passat i preparar el futur».
PIMEC Baix Camp organitza els primers Reconeixements Empresarials de la comarca
Reus Empresa 12/04/2024 El pròxim dilluns, 15 d’abril, a les 18.45 h, a la Sala Foyer Marià Fortuny de Fira Reus, PIMEC Baix Camp celebra els primers Reconeixements Empresarials de la comarca. L’acte, que compta amb la col·laboració de la Regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus, serà una trobada de reconeixement a les empreses del territori per posar en relleu la importància de les pimes i del col·lectiu d’autònoms per a la competitivitat del Baix Camp. El president de PIMEC, Antoni Cañete, i el president de PIMEC Baix Camp, Gerard Pagès, participaran en l’acte acompanyats de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó; el president del Consell Comarcal del Baix Camp, Ernest Roigé, i el segon tinent d’alcaldessa de l’Ajuntament de Reus, Josep Baiges. Durant l’acte, Antoni Cañete oferirà una conferència sota el títol «50 anys de PIMEC, passat, present i futur d’activisme empresarial» en la qual parlarà sobre el futur i els reptes de la patronal catalana.
La campanya «La bona etiqueta» arriba als Mercats de Reus
Reus Empresa 12/04/2024 La campanya «La bona etiqueta» que es du a terme des de la regidoria de Salut i Esports arribarà aquest mes d’abril als Mercats de Reus, col·laboradors de la proposta. El pròxim dilluns dia 15 i de forma repetida els dies 19, 22 i 26 d’abril, s’instal·larà al Mercat Central una parada visual per donar la informació als consumidors sobre el dret que tenen sobre la informació alimentària. La parada e starà oberta des de les 10:00 h fins a les 12:00 h. «La bona etiqueta» estarà també al Mercat del Carrilet. Concretament, els dies 17 i 24 d’abril, des de les 10:00 h fins a les 12:00 h. La campanya va començar el mes de març amb un cicle de tallers d’informació alimentària, dirigits a comerciants del sector, i que es va batejar com: «Les etiquetes en els aliments. Un canal d’informació, per la qualitat i la seguretat alimentària». Aquest curs, es va fer a la sala d’actes de l’Antic Hospital, es va dirigir especialment als paradistes dels mercats municipals ja que, com a gestors d’establiments alimentaris, són responsables de proporcionar informació clara i precisa als clients sobre els productes que venen.
L’Aeroport de Reus supera els 6.600 passatgers al març
Reus Empresa 12/04/2024 L‘Aeroport de Reus ha registrat durant aquest mes de març 6.682 passatgers, un 40% menys en comparació amb el mateix període de l’any passat, quan la temporada d’estiu va començar el dia 26 en lloc del 31, com ha passat aquest 2024. A l’acumulat dels tres primers mesos de l’any, l’aeroport ha aconseguit un total de 8.241 passatgers, un 32% menys que durant els mateixos mesos de l’any passat. Al març, l’aeroport ha aconseguit un total de 1.460 operacions, una xifra un 12,9% menor en relació amb els moviments d’aeronaus registrats al mateix mes de 2023. Des de principi d’any, la xifra de moviments d’aeronaus és de 4.248, un 4,9% menys en comparació amb el mateix període de 2023. Aeroports d’Aena a Cataluña Respecte a la resta d’aeroports de la xarxa d’Aena a Catalunya, l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat ha assolit al març 4.280.537 passatgers i 27.013 operacions. Pel que fa a l’Aeroport de Girona-Costa Brava, ha registrat 53.714 viatgers i 913 moviments d’aeronaus. Finalment, l’Aeroport de Sabadell ha gestionat 4.403 enlairaments i aterratges i un total de 374 passatgers.
1,6 milions d’inversió en tres anys per millorar el tractament de les aigües residuals a la depuradora de Reus
Reus Empresa 12/04/2024 Aigües de Reus executarà a partir d’enguany un important pla d’actuacions amb l’objectiu de millorar el procés de tractament de les aigües de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR). Una inversió que, entre 2024 i 2026, s’elevarà a 1.688.889,16 euros, i que compta amb el finançament d e l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Cal emmarcar aquesta dotació econòmica en el Pla de Reposicions i Millores del sistema de sanejament de Reus, el finançament del qual recau en l’ACA, com a administració hidràulica responsable de les polítiques de sanejament arreu de Catalunya i com a receptora del cànon de l’aigua (que tots els ciutadans paguen en la seva factura). La inversió es distribueix en tres anualitats: 688.889,16 (2024), 500.000 € (2025) i 500.000 euros (2026). Entre les obres previstes a l’EDAR al llarg d’aquest 2024, hi ha la reposició dels equips i adequació de la central de cogeneració, la millora de la ciberseguretat del sistema de monitorització, la reposició del sistema de tracció dels filtres premsa, les obres de reparació integral del digestor secundari i la realització d’un estudi per a la implantació d’un sistema de codigestió que permeti produir més biogàs i fer la instal·lació més autosuficient des d’un punt de vista energètic. Millora continuada Tot plegat té com a objectiu la millora de l’EDAR, que és una peça fonamental en el sistema de sanejament «en alta» de la ciutat, que configuren el conjunt d’instal·lacions destinades a conduir i tractar les aigües residuals. Formen part del sistema de sanejament de Reus l’estació de depuració d’aigües residuals, les estacions de bombament i els col·lectors «en alta». Daniel Rubio, regidor responsable d’Aigües de Reus, afirma que «l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals i tot el sistema de sanejament requereix d’un important manteniment, així com d’una renovació i millora continuada, que Aigües de Reus porta a terme amb el suport de l’Agènvcia Catalana de l’Aigua». Aquesta no és l’única inversió que l’ACA té previst finançar a Reus els propers anys. En aquest sentit, i dins del Programa de mesures del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, també s’ha programat per al 2026 l’execució del projecte de millora del tractament «biològic» de l’EDAR, amb un pressupost de 2.230.500 euros. En paral·lel, l’ACA ja ha adjudicat la redacció del projecte per a la construcció d’una Estació de Regeneració d’Aigua (ERA) a la depuradora de Reus. El contracte s’ha adjudicat per un import superior als 202.000 euros. Aquest projecte, segons l’adjudicació, ha de fer possible una ERA capacitada per al tractament d’un cabal de 20.000 m3/dia (amb possibilitat d’ampliar-la en un futur). A més, el projecte preveu la construcció d’una conducció fins a una bassa per emmagatzemar l’aigua regenerada, i que anirà a càrrec del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat.
Empar Cogul, empresària ‘avant la lettre’
Joan Antoni Domènech 10/04/2024 La centenària història de Liasa (La Industrial Algodonera SA), l’anònima de major antiguitat a les comarques de Tarragona, no s’entén sense la pertinença durant tres generacions a una mateixa família, els Cabré. De per si, aquesta dada subratlla la seva singularitat, però suma més valor en parlar d’una empresa tèxtil, segurament el sector que majors sacsejades ha experimentat al nostre país al llarg del segle xx, i que més defuncions empresarials registra. Els Cabré, originaris de la Selva del Camp, ja treballaven en el sector des de finals del xix i van anar adquirint empreses del ram fins a crear un conglomerat d’una certa rellevància. En 1957 els arriba l’oportunitat d’adquirir Liasa, llavors en mans de Francesc i Josep Recasens, la voluntat dels quals va ser la de vendre els actius a algun empresari del sector que donés continuïtat a la producció. A partir de 1957, el nom de Liasa quedarà com a estendard dels Cabré. A Reus i la seva comarca, la força del tèxtil va ser molt rellevant: vindrà a substituir el lideratge que tenia la indústria de l’aiguardent, que inicia la seva decadència en el primer terç del segle XIX. Gràcies al tèxtil, Reus experimentarà una renovació de la seva base industrial, que més endavant heretaran altres sectors. A partir de 1840 es creen a Reus les primeres grans indústries de filats i tèxtils, que arribaran a capitalitzar l’ocupació a la ciutat, de manera directa i amb el que és denominada ‘treballar a mans’, és a dir, els encàrrecs que aquestes empreses feien a particulars que treballaven en els seus domicilis a tant la peça, creant una potent indústria domiciliària. La primera gran fàbrica va ser La Industrial Reusense (Vapor Vell), especialitzada en cotó; la primera a utilitzar vapor en 1843. Li seguirà, en volum, Canals, Pàmies y Huguet, fundada el 1846 i dedicada al tissatge. Les dues empreses es fusionarien en 1854 creant Manufacturera de Algodón. La cotonera més important va ser Macià, Prat i Cia., que en la seva millor època va donar treball directe a 650 persones. Aquesta empresa es transformaria en 1853 en La Fabril Algodonera SA, la segona del sector a Catalunya sota la forma de societat anònima. En 1890 La Fabril Algodonera queda dissolta i els seus actius passen a mans de Joan Tarrats i Josep Oriol, que van arribar a tenir 950 treballadors en 1903. Són molt escasses les figures de dones empresàries, i més encara en sectors industrials. Empar Cogul Monner és la primera de la qual tenim notícia en el nostre entorn. Cogul establiria les bases de Liasa, una de les escasses empreses tèxtils d’un cert volum que queden a Catalunya. Centrem-nos en Empar Cogul Mestre (1866-1941), besàvia de l’actual generació de propietaris de Liasa. Casada amb Francesc Cabré Domingo (1858-1921), el seu marit era d’una família amb possibles, a la qual va afectar greument la fil·loxera, provocant que Francesc hagués de deixar els seus estudis de Medicina a Barcelona i s’instal·lés com a practicant i barber en la seva localitat natal, la Selva del Camp. Empar Cogul venia d’una família més modesta, la qual cosa segurament va ser decisiva en el seu ànim per a crear una petita empresa tèxtil. Sabem que el seu primer taller, que rebia encàrrecs de fabricants tèxtils, va ser creat abans de 1900 i que en ell es produïen per encàrrec mitges, mitjons i corbates. En 1902 el matrimoni Cabré Cogul tenia a la seva casa de la Selva del Camp unes màquines per fabricar mitges de cotó, sent un dels seus principals clients l’industrial reusenc Josep Castellà Ros, entre altres de Reus. En 1902 Francesc Cabré Domingo crearà una societat -Bonet i Cabré, S.R.C.- amb Salvador Bonet i Marsillach, empresari i polític reusenc. I encara que el nom d’Amparo no figura en les escriptures (impossible en aquella època), l’empresa serà dirigida i impulsada per ella. El record transmès de generació en generació dels Cabré, detalla que la seva visió del negoci, les seves aptituds per a la gestió i la seva tenacitat van convèncer al seu marit i a altres socis per a convertir el que va començar sent una activitat domèstica en un negoci industrial. La tenacitat i embranzida d’Amparo van fer que continués amb el negoci una vegada es dissolgués Bonet i Cabré en 1910. Mort el seu marit en 1921, Empar continuaria amb l’empresa, ara amb la denominació de Viuda de Francisco Cabré, en la qual va arribar a sumar mig centenar de treballadors. Encara que Francesc Cabré Cogul (1895-1977), fill del matrimoni Cabré Cogul, s’incorpora a l’empresa l’any 1920, la direcció d’aquesta, amb tots els canvis que vindran, la continuarà portant la seva mare Empar. De fet, des de 1926 al 1941 serà la cap de la nova fàbrica: Empar s’havia encarregat ella directament de buscar i comprar el 1919 un solar adequat per aixecar les noves instal·lacions, que serà també la nova llar de la família, als afores del poble, on actualment se situa Liasa. Abans de la compra de Liasa el 1957 als germans Recasens, els Cabré organitzaran el seu negoci sota el paraigües de diverses societats. Fins i tot, Empar vendrà el 1921 la maquinària de la seva empresa, Viuda de Francisco Cabré, a la societat Francisco Cabré y Cia., R.S.C, que havia creat el seu fill Francesc juntament amb Domingo de Barberà i Bonet, i Salvador Bonet i Marsillach, fills d’antics socis del seu pare.
Nova edició de la fira de formació professional Camins d’FP
Reus Empresa 9/04/2024 Aquest dimarts s’ha presentat Camins d’FP 2024, la fira de formació professional del Camp de Tarragona. Aquest any tindrà lloc a Tecnoparc Reus els dies 18 i 19 d’abril, després que l’edició passada se celebrés a Tarragona. La presentació ha comptat amb la presència del conseller d’Educació de l’Ajuntament de Tarragona, Berni Álvarez, i de la consellera de Promoció Econòmica, Montse Adan, qui ha definit la fira com a “exemple magnífic, i també d’alguna manera precursor, d’aquesta idea d’àrea metropolitana de Tarragona, on sumem esforços i il·lusions per avançar cap a un territori més pròsper, més competitiu i més influent”. “En aquest marc –ha afegit— la Fira Camins d’FP es va consolidant com a esdeveniment anual, amb marca pròpia i amb l’objectiu que sigui ubicat en el calendari dels processos d’orientació, tant en l’àmbit educatiu com en les polítiques actives d’ocupació i les polítiques de joventut”. La Fira Camins d’FP, que se celebra alternativament a Tarragona i Reus, enguany s’impulsa des de Mas Carandell i la regidoria d’Educació i ciutadania de l’Ajuntament de Reus i compta amb la coorganització dels consistoris de Tarragona, Cambrils, Valls, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, la Diputació de Tarragona, els Serveis Territorials del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i la Direcció provincial del Servei Públic d’Ocupació Estatal.
L’Ajuntament de Reus impulsa una campanya per potenciar els desplaçaments dels treballadors i treballadores al polígon Agro-Reus en transport públic
Reus Empresa 8/04/2024 Per tal de fomentar el transport públic entre el personal de les empreses dels polígons, l’Ajuntament de Reus, a través de la Regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, amb la col·laboració de l’empresa municipal Reus Transport, ha engegat una campanya de mobilitat per als treballadors i treballadores del polígon Agro-Reus. Fins el 21 d’abril, dispos aran de viatges gratuïts als autobusos urbans per desplaçar-se a la feina, amb un màxim de 4 trajectes diaris. El sistema és molt senzill, només cal que validin el codi QR digital que se’ls ha facilitat pel lector de targetes del bus i ja podran viatjar de manera gratuïta. El codi es pot utilitzar a qualsevol de les línies de bus de Reus Transport, ja que si un treballador necessita agafar dos autobusos, els viatges amb transbord també son gratuïts. Aquest codi s’ha fet arribar a totes les empreses del polígon perquè el distribueixin entre la seva plantilla. La iniciativa té l’objectiu de promoure l’ús del transport públic i la mobilitat sostenible en els desplaçaments laborals a la ciutat i sorgeix de les necessitats detectades per l’APIR i els grups de treball relacionats amb la mobilitat als polígons de la ciutat, creats arran de l’estudi de detecció de necessitats dels Polígons d’Activitat Econòmica (PAE) de Reus. Més servei a l’AgroReus Arran de la implantació del servei a demanda BUS X TU, ha estat possible millorar el servei de bus urbà al polígon AgroReus: fa uns mesos la Línia 31 va multiplicar per dos el número d’expedicions els dies laborables. La Línia 31 té sortida a la plaça de les Oques amb destí al polígon AgroReus. Els horaris es poden consultar al document adjunt.