L’Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona premien els millors olis d’oliva verge extra de les DOP de la demarcació
Reus Empresa 5/04/2024 La qualitat dels olis d’oliva verge extra de les denominacions d’origen protegides (DOP) de la demarcació s’ha vist recompensada, un any més, amb els Premis CDO que atorga el Centre de Desenvolupament de l’Oli, gestionat per l’Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona. Enguany s’enduen els premi les tres DOP presents a la demarcació. En concret, en la categoria d’afruitat madur el premi se l& rsquo;ha endut l’Agrícola Catalana i Secció de Crèdit de Godall (DOP Baix Ebre-Montsià) i l’accèssit per al Centre Oleícola del Penedès (DOP Siurana); en la categoria d’afruitat verd dolç, el premi ha estat per a Identitat Extra Virgin Olive Oil d’Horta de Sant Joan (DOP Terra Alta) i l’accèssit per a la Cooperativa de Falset-Marçà (DOP Siurana); i en la categoria d’afruitat verd amarg, el premi és per a l’Agrícola i secció de Crèdit Sant Josep SCCL de Bot (DOP Terra Alta) i l’accèssit per a l’Agrícola i Secció de Crèdit de la Bisbal de Falset (DOP Siurana). Els guardons arriben enguany a la seva 17a edició i s’hi han presentat un total de 23 almàsseres de les Denominacions d’Origen Protegides presents al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès. L’acte, en format presencial i també telemàtic a través del canal de Youtube de la Diputació, s’ha dut a terme aquest dijous, 4 d’abril al vespre al Palau Bofarull de la Diputació a Reus. La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, i l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, han presidit l’acte, al qual també hi han assistit la diputada de Transició Ecològica de la Diputació de Tarragona, Carme Ferrer; el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Reus, Daniel Rubio; la directora dels Serveis Territorials d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat a Tarragona, Glòria Tibau i els presidents de les DOP Oli de Terra Alta, Josep Pere Colat; Oli del Baix Ebre-Montsià, Josep Lluís Cardona, i Siurana, Antoni Galcerán. Durant l’acte, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha destacat l’aposta del consistori reusenc «per donar suport al sector agroalimentari i promoure les oportunitats en l’àmbit rural» i ha reconegut la capacitat d’aquests premis «de vertebrar un espai de trobada i de diàleg permanent amb el sector, amb la voluntat de reforçar la presència dels nostres olis al món, el reconeixement de les seves qualitats d’excepció i la seva capacitat d’expressar el territori». De la seva part, la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, ha destacat la ‘importància d’aquests premis per posar en valor la feina dels pagesos i pageses’, i també el suport de la Diputació al sector agroalimentari com a motor econòmic, ‘accions com aquestes no només incideixen en l’aspecte econòmic, sinó també en el social i mediambiental, evitem l’abandonament dels conreus, frenem el despoblament de les zones rurals i, també evitem el risc d’incendis forestals. Totes dues han donat l’enhorabona a totes i tots els participants als premis i han destacat que els guardons volen valorar l’esforç i la vocació de tots els productors d’oli d’oliva verge extra de la demarcació.
Redessa invertirà més d’1 milió d’euros per a millorar la sostenibilitat del seus edificis
Reus Empresa 4/04/2024 L’empresa municipal REDESSA invertirà més d’1 milió d’euros per a millorar la sostenibilitat dels seus edificis. Les inversions que es realitzaran s’articulen al voltant de diferents eixos: eficiència energètica i hídrica, reciclatge i reducció del malbaratament. Les actuacions afectaran a tots els espais i àmbits d’activitat de REDESSA com són els seus centres d’empreses, especialment Viver i Tecno; la divisió d’Habitatge, amb una actuació específica a Mas Bertran I; i també l’activitat de firaReus Events. L’acció més important en aquest sentit és el canvi de la maquinària de climatització que es farà a REDESSA Viver, amb una inversió de gairebé 590.000 €. La licitació d’aquesta actuació es publicarà pròximament i comporta la instal·lació de bombes de calor individualitzades a cada despatx, per tal d’ajustar l’ús d’aquests equips a les necessitats reals de les empreses instal·lades. També en el capítol d’eficiència energètica, s’estan executant millores en la il·luminació a tots els centres d’empreses, com ara la instal·lació de llums led de baix consum i control intel·ligent de la il·luminació i el consum elèctric. Tot plegat, comporta una inversió de 135.000 €. El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, ha explicat que «estem treballant per a tenir espais i serveis cada cop més sostenibles i per integrar la sostenibilitat en tots els àmbits del nostre dia a dia. Aquesta és la inversió més important de REDESSA en els últims anys i està centrada en un eix molt important del mandat, com és la sostenibilitat. Som conscients que hem de treballar en aquesta línia i per això aquestes són només algunes de les accions que s’aniran desplegant en els pròxims mesos». L’altra acció relacionada amb l’eficiència energètica està vinculada a la divisió d’habitatge de REDESSA, en concret a la promoció Mas Bertran I. Aquesta acció té un pressupost de gairebé 286.000 € i se centra principalment en la millora de l’envolupant de façana i la substitució de fusteries per millorar la demanda energètica de l’edifici. La regidora d’Habitatge, Anabel Martínez ha volgut fer valdre que «ser eficients en la gestió dels recursos, en aquest cas pel que fa a la climatització dels habitatges, té una doble vessant pel que fa a la sostenibilitat: la mediambiental i l’econòmica, de cara a les famílies que s’hi allotgen, que veuran reduïda la despesa energètica». Aquesta intervenció també està previst que es liciti ben aviat. Pel que fa a l’estalvi d’aigua i a la gestió de residus, s’estan duent a terme accions vinculades a aspectes com l’increment de la instal·lació de contenidors de brossa separativa, la reducció del cabal disponible a les aixetes i sistemes de descàrrega d’aigua dels sanitaris o la instal·lació d’urinaris sense aigua. Per tal de continuar millorant en l’àmbit de la sostenibilitat, REDESSA introduirà clàusules en els processos de licitació que es publiquin a partir d’ara, les quals puntuaran favorablement aquests aspectes. El primer cas és l’acord marc pel servei de càtering de firaReus Events, que es publicarà aquesta setmana i en el qual s’ha afegit una clàusula que premiarà la presentació de certificats d’acreditació de productes de proximitat, amb la voluntat de promoure la reducció de les emissions de diòxid de carboni i de gasos d’efecte hivernacle. A més, també puntuarà favorablement la certificació de productes de comerç just i de productes d’agricultura ecològica.
Els Banús i Reus
Reus Empresa 2/04/2024 De Josep Banús Masdeu (La Masó, 1906-Madrid, 1984) comptem amb àmplies referències escrites, sobretot periodístiques -informatives i a la premsa de paper cuixé-, en protagonitzar algunes obres d’importància durant el règim franquista. De tot el que sabem d’ell es trasllueix que les seves empreses i projectes van obtenir el plàcet i impuls de les autoritats franquistes. Encara que, òbviament, la seva visió i saber fer li van portar, com a promotor, a ser un dels més importants en el seu temps. En el seu haver cal esmentar també que Banús va aprofitar bé l’embranzida empresarial del seu pare, Isidre Banús Queralt (1871-1945) originari del Milà, que de treballar de paleta amb el seu progenitor, Joan Banús Monserrat, acabaria desenvolupant una important carrera com a constructor. A la fi de la dècada dels anys deu, el pare del nostre protagonista ja treballa en el sector d’obres públiques, sent la seva primera obra la carretera de Riudecanyes a Botarell. Isidre coneix a Reus a Antoni Pascual Cugat, propietari de La Sedera Reusense i accionista del Banc de Reus, que l’ajudarà en diversos projectes i a aconseguir un millor finançament a través del Banc de Reus. En 1912 Isidre Banús s’adjudica la carretera de Vimbodí a Prades, que suposarà també la construcció de la Colònia Banús, al bosc de Poblet. Van seguir diverses obres fins que el 1917 Isidre Banús adquireix als jesuïtes uns terrenys a Madrid, a Chamartín, en els quals construirà blocs de pisos. Arriba el 1924 la construcció de l’estació de Canfranc, i més tard l’adjudicació de diversos trams de ferrocarril a l’oest peninsular. A partir de 1920 Isidre Banús fixa la seva residència a la capital del Baix Camp (en 1895 s’havia casat a Reus amb la selvatana Dolors Masdeu Punyet). Important també van ser les obres de construcció en 1927 del Palau Nacional de l’Exposició Universal de Barcelona, com a subcontractistes del mestre d’obres reusenc Antoni Montseny Salvat. Part d’aquestes obres, comptarien també amb la implicació del seu fill Josep Banús Masdeu. El 1930, el nostre protagonista s’independitzarà del seu pare traslladant-se a Madrid junt amb el seu germà Joan. La família, no obstant això, conservarà el seu domicili a Reus al Mas Banús (Passeig de la Boca de la Mina). Madrid oferia a Josep Banús una plataforma idònia d’expansió, especialment després de la mort del seu pare en 1945. Josep, Joan i Isidre heretarien una cartera de terrenys en la capital sobre els quals ja s’havien projectat urbanitzacions. No obstant això, Josep, després d’un acord d’indemnització amb Joan, iniciaria pràcticament en solitari la seva llarga carrera com a promotor. En un intent de resumir l’abast dels seus projectes, esmentarem les seves actuacions més importants. Sota la inicial societat Hermanos Banús (al principi amb els seus germans Joan i Isidre) construirà part de les obres del Valle de los Caídos: la carretera d’accés al monestir, l’esplanada de l’entrada i les capelles del Viacrucis. En 1956 va ser el promotor urbanístic del barri de la Concepción, sent el primer constructor a Espanya de la denominada Protecció Oficial. En els anys seixanta Banús serà també l’artífex del popular barri del Pilar, una ciutat-dormitori, i més endavant participaria també en la construcció dels barris de Simancas i Sant Blas. La seva obra més reanomenada, això no obstant, seria Puerto Banús, a Marbella. Durant almenys dues dècades, la suma de les activitats immobiliàries de Josep Banús el portaria a ser considerat el promotor més poderós del franquisme. Els Banús s’instal·len a Reus el 1920. La segona generació d’aquesta família de contractistes, encapçalada per Josep Banús Masdeu, serà la protagonista de grans obres, urbanes i turístiques, sent Puerto Banús la més famosa. Per la seva banda, el seu germà gran Joan, que treballava pel seu compte, decideix en 1953 abandonar l’obra civil i crearà la societat Juban SA, en la qual participarà el seu cunyat, el reusenc Joan Miarnau, que tindrà el càrrec de vicepresident de la companyia. L’entrada de Miarnau en Juban serà clau, ja que cobrirà les necessitats de capital per a construir la famosa urbanització Mirasierra, a Madrid. La bona relació entre els Miarnau i els Banús portarà a una entesa per a futurs projectes. Els seus viatges d’esbarjo per la Costa Blava a França li van inspirar a Josep Banús la idea de crear un complex d’alt nivell turístic, triant la Costa del Sol, a la qual Banús arriba el 1962 a fi d’adquirir una finca de 1.200 hectàrees que va comprar per 200 milions de pessetes. Va construir allí una macrourbanització de luxe, Nueva Andalucía, i altres més de menor grandària, en un model que imitava les grans urbanitzacions de Califòrnia EUA), i finalment, el port esportiu que porta el seu nom, Puerto Banús. Aquest equipament es va emmirallar en la marina de Canes. L’especialització que requeria la construcció d’una marina va fer que Banús l’encarregués a la societat Spada, empresa francesa radicada a Niça. L’agost de 1970 Marbella celebra la inauguració del seu projecte més emblemàtic. Segons les cròniques, els festejos amb motiu de l’obertura van ser desmesurats. La celebració va durar una setmana. La guinda va ser un sopar per a 1.700 persones, al qual van acudir personatges com Hugh Hefner, Roman Polanski, Rainiero de Mònaco i Grace Kelly, o Karim Aga Khan, entre altres molt coneguts. Aquella nit va actuar Julio Iglesias. Després de la mort de Franco, l’imperi de Josep Banús va començar a agonitzar. La crisi dels anys 80 el va obligar a desprendre’s dels negocis d’Andalusia i Madrid, retirant-se de l’activitat immobiliària. Josep Banús mor a Madrid en 1984 i, en una moneda que sol retornar el temps, la notícia de la seva defunció a penes va merèixer una breu ressenya en els mitjans de comunicació. El Banús, enmig dels seus èxits i tribulacions, no perdran el contacte amb Reus, reforçat pel seu lligam familiar amb els Miarnau. I també amb Salou, en la clàssica prolongació estiuenca reusenca, amb xalet inclòs en el passeig Jaume I.