Joan Antoni Domènech
10/04/2024
La centenària història de Liasa (La Industrial Algodonera SA), l’anònima de major antiguitat a les comarques de Tarragona, no s’entén sense la pertinença durant tres generacions a una mateixa família, els Cabré. De per si, aquesta dada subratlla la seva singularitat, però suma més valor en parlar d’una empresa tèxtil, segurament el sector que majors sacsejades ha experimentat al nostre país al llarg del segle xx, i que més defuncions empresarials registra. Els Cabré, originaris de la Selva del Camp, ja treballaven en el sector des de finals del xix i van anar adquirint empreses del ram fins a crear un conglomerat d’una certa rellevància. En 1957 els arriba l’oportunitat d’adquirir Liasa, llavors en mans de Francesc i Josep Recasens, la voluntat dels quals va ser la de vendre els actius a algun empresari del sector que donés continuïtat a la producció. A partir de 1957, el nom de Liasa quedarà com a estendard dels Cabré.
A Reus i la seva comarca, la força del tèxtil va ser molt rellevant: vindrà a substituir el lideratge que tenia la indústria de l’aiguardent, que inicia la seva decadència en el primer terç del segle XIX. Gràcies al tèxtil, Reus experimentarà una renovació de la seva base industrial, que més endavant heretaran altres sectors.
A partir de 1840 es creen a Reus les primeres grans indústries de filats i tèxtils, que arribaran a capitalitzar l’ocupació a la ciutat, de manera directa i amb el que és denominada ‘treballar a mans’, és a dir, els encàrrecs que aquestes empreses feien a particulars que treballaven en els seus domicilis a tant la peça, creant una potent indústria domiciliària. La primera gran fàbrica va ser La Industrial Reusense (Vapor Vell), especialitzada en cotó; la primera a utilitzar vapor en 1843. Li seguirà, en volum, Canals, Pàmies y Huguet, fundada el 1846 i dedicada al tissatge. Les dues empreses es fusionarien en 1854 creant Manufacturera de Algodón.
La cotonera més important va ser Macià, Prat i Cia., que en la seva millor època va donar treball directe a 650 persones. Aquesta empresa es transformaria en 1853 en La Fabril Algodonera SA, la segona del sector a Catalunya sota la forma de societat anònima. En 1890 La Fabril Algodonera queda dissolta i els seus actius passen a mans de Joan Tarrats i Josep Oriol, que van arribar a tenir 950 treballadors en 1903.
Són molt escasses les figures de dones empresàries, i més encara en sectors industrials. Empar Cogul Monner és la primera de la qual tenim notícia en el nostre entorn. Cogul establiria les bases de Liasa, una de les escasses empreses tèxtils d’un cert volum que queden a Catalunya.
Centrem-nos en Empar Cogul Mestre (1866-1941), besàvia de l’actual generació de propietaris de Liasa. Casada amb Francesc Cabré Domingo (1858-1921), el seu marit era d’una família amb possibles, a la qual va afectar greument la fil·loxera, provocant que Francesc hagués de deixar els seus estudis de Medicina a Barcelona i s’instal·lés com a practicant i barber en la seva localitat natal, la Selva del Camp. Empar Cogul venia d’una família més modesta, la qual cosa segurament va ser decisiva en el seu ànim per a crear una petita empresa tèxtil. Sabem que el seu primer taller, que rebia encàrrecs de fabricants tèxtils, va ser creat abans de 1900 i que en ell es produïen per encàrrec mitges, mitjons i corbates. En 1902 el matrimoni Cabré Cogul tenia a la seva casa de la Selva del Camp unes màquines per fabricar mitges de cotó, sent un dels seus principals clients l’industrial reusenc Josep Castellà Ros, entre altres de Reus.
En 1902 Francesc Cabré Domingo crearà una societat -Bonet i Cabré, S.R.C.- amb Salvador Bonet i Marsillach, empresari i polític reusenc. I encara que el nom d’Amparo no figura en les escriptures (impossible en aquella època), l’empresa serà dirigida i impulsada per ella. El record transmès de generació en generació dels Cabré, detalla que la seva visió del negoci, les seves aptituds per a la gestió i la seva tenacitat van convèncer al seu marit i a altres socis per a convertir el que va començar sent una activitat domèstica en un negoci industrial. La tenacitat i embranzida d’Amparo van fer que continués amb el negoci una vegada es dissolgués Bonet i Cabré en 1910. Mort el seu marit en 1921, Empar continuaria amb l’empresa, ara amb la denominació de Viuda de Francisco Cabré, en la qual va arribar a sumar mig centenar de treballadors.
Encara que Francesc Cabré Cogul (1895-1977), fill del matrimoni Cabré Cogul, s’incorpora a l’empresa l’any 1920, la direcció d’aquesta, amb tots els canvis que vindran, la continuarà portant la seva mare Empar. De fet, des de 1926 al 1941 serà la cap de la nova fàbrica: Empar s’havia encarregat ella directament de buscar i comprar el 1919 un solar adequat per aixecar les noves instal·lacions, que serà també la nova llar de la família, als afores del poble, on actualment se situa Liasa.
Abans de la compra de Liasa el 1957 als germans Recasens, els Cabré organitzaran el seu negoci sota el paraigües de diverses societats. Fins i tot, Empar vendrà el 1921 la maquinària de la seva empresa, Viuda de Francisco Cabré, a la societat Francisco Cabré y Cia., R.S.C, que havia creat el seu fill Francesc juntament amb Domingo de Barberà i Bonet, i Salvador Bonet i Marsillach, fills d’antics socis del seu pare.
