Cambrils triplicarà l’oferta de sol industrial
Reus Empresa 13/03/2024 El govern de l’Ajuntament de Cambrils ha aprovat inicialment el Pla Parcial que ha de permetre desenvolupar part del Polígon Belianes Sud i triplicar l’oferta de sòl industrial del municipi, tal i com es preveia en el Pla d’Ordenació Urbanística municipal de Cambrils. El regidor d’Urbanisme, Obra Pública i Activitats, Enric Daza, ha afirmat que aquest projecte és “una prioritat absoluta de l’equip de govern per dinamitzar l’activitat econòmica”. El regidor ha explicat que el desenvolupament d’aquest pla parcial urbanístic és clau per potenciar el creixement del sector industrial i alhora dinamitzar i modernitzar el polígon existent. Enric Daza també ha destacat que el nou polígon tindrà un accés des de la rotonda de la cruïlla de l’avinguda de l’esport amb la carretera de Montbrió, que ja estava previst en l’estratègia per integrar aquesta zona industrial en la trama urbana del municipi. Finalment, el regidor ha posat en valor la feina del personal del departament per tenir tot el tràmit en disposició d’aprovar inicialment. L’objectiu del Pla Parcial aprovat inicialment és el desenvolupament d’aquest subsector per a usos industrials, comercials i de serveis, previst en el Pla d’Ordenació Urbanística municipal de Cambrils. Es tracta d’una àrea de 96.067 metres quadrats, amb una superfície neta edificable màxima de 43.885 metres quadrats. El desenvolupament del subsector suposarà poder tenir el frontal a la carretera de Montbrió completament urbanitzat, i donar un accés a tot el polígon amb la construcció d’una rotonda, així com urbanitzar el vial d’accés a la deixalleria municipal. El nou polígon també donarà cabuda als petits tallers que encara es troben ubicats en el nucli urbà i cal que es desplacin cap el polígon industrial per tal d’alliberar espai per altres activitats econòmiques i donar solució als problemes que causen en els nuclis i la seva convivència amb les zones residencials.
El naixement de la indústria avícola
Joan Antoni Domènech 12/03/2024 La dècada dels anys vint del passat segle, que anem denominant com l’edat d’or de l’economia local, serà testimoni d’una concentració d’activitat empresarial frenètica. Un ventall de diversos sectors tindrà presència important a la ciutat, amb exemples d’empreses i empresaris molt destacables. L’avicultura industrial participarà en aquesta eclosió, encara que de manera molt més tímida. En efecte, en aquell temps l’avicultura no va atreure especialment el capital, en ser considerat a l’època un negoci menor, que requeria un gran esforç de dedicació, al que calia afegir la incertesa sobre la cura animal en les explotacions industrials, així com la gran dificultat de la distribució del producte. I és que l’avicultura, fins ben entrat el segle xx, no deixava de ser un complement de l’economia pagesa, bàsicament en l’àmbit domèstic. I tot això enmig d’un mercat altament deficitari, sent Espanya uns dels països europeus que més depenia de les importacions d’ous. A Reus, Intentaria trencar aquesta visió la Granja Banús, creada en 1921 per Ricard Banús Cardeñas i Pau Fortuny Fortuny. D’ella ens ocuparem en un capítol centrat en la seva història i el que va suposar per al sector. La Granja Banús establiria les bases de la popularitat i creixement del sector, primer en les dècades dels anys vint i trenta, però que s’impulsaria encara més a partir de la postguerra. En la prehistòria d’aquest sector a Reus, hem de parlar d’un clar antecedent, com va ser el projecte de creació el 1898 de la Escuela Regional Agricoavícola de Reus -la segona d’aquest tipus creada a l’Estat després de la d’Arenys de Mar (1896)- , impulsat per Pau Font de Rubinat, que ell mateix l’any 1906 també feia criar de forma experimental tres-centes gallines. A les comarques de Tarragona, la primera explotació agrícola registrada com a tal va ser la Granja Solaire, en 1916 a Tortosa. Li seguirien la Granja Banús (1921) a Reus; Granja Mas Bertran (1922) de la Selva del Camp; Granja Monserrat (1923), d’Esteban Margelí Bel, a Reus; Granja Artiga (1924) a Reus; Granja Vora Mar (1925) a Altafulla; Granja Cruset (1925) a Riudoms; Granja Roig (1926) a Reus; Granja Soronellas (1928) a Reus; Granja Soldevila (1929) a Reus; Granja Blasi Tenorio (1931) a Tortosa; Granja Benach (1932) a Valls; Granja Sardà (1932) a Reus; i també a Reus la Granja Segarra (1934), Granja Vila (1935) i Granja Felip (1935). Naixerien moltes altres explotacions en el sector, creant en 1936 l’Asociación de Avicultores de Reus constituïda per 50 membres. La industrialització de l’avicultura farà de Reus un referent nacional del sector. Els primers passos es donaran els anys vint del segle passat. I encara que algunes granges seran importants a tot el país, no serà fins als anys cinquanta quan el capital ho veurà com a negoci. Totes aquestes explotacions van ser molt reanomenades el seu temps. De la Granja Soldevilla, fundada per l’enginyer agrícola Joan Roca Soldevila (1894-1988), es va arribar a escriure que era en el seu temps la més gran construïda a Espanya, amb 86 metres de llarg. Destacable va ser també la Granja Artiga, fundada per Francesc Artiga Sardà. El seu fill, Ricard Artiga i Esplugues (1924-1992) continuaria el negoci fins a l’inici del decaïment del sector en els anys setanta. Esteban Margelí Bel, fundador de la Granja Monserrat, posaria en marxa una secció d’incubadores, dissenyada per ell mateix. En aquesta granja, la calefacció dels pollets es faria a base de gas, petroli, gasolina, carbó, closca d’avellana, orujo, introduint finalment en 1934 l’electricitat per a alimentar les incubadores. A la postguerra un nou impuls portaria Reus a ser la capital estatal del sector durant uns decennis. En 1945 es crea la Cooperativa Comarcal d’Avicultura, que reunirà gran part dels petits productors del Baix Camp. La Comarcal, donada l’àmplia patologia aviària, comptarà amb l’assessorament veterinari i científic a càrrec de Magí Brufau i Estrada (1921-2006). A mitjan anys cinquanta la Comarcal serà el paraigua de prop de 400 productors que concentraran la pràctica totalitat de la producció anual local: 36 milions d’ous i 500.000 quilos de carn de pollastre i gallina, i una població aviària de 300.000 unitats de mitjana a l’any. Tots seixanta veuran el gigantisme de l’avicultura, amb la creació d’enormes granges industrials i l’automatització d’un gran nombre de processos. El sector donarà peu a Reus a la creació d’una indústria proveïdora de l’avicultura, com a laboratoris especialitzats, la construcció d’incubadores, bateries, menjadors, entre altres. A més, es crearà una potent indústria agroalimentària al seu voltant: fàbriques de pinso, importació de cereals, farines de peix, producció de llet en pols… Fins i tot el sector tindrà el seu propi mig especialitzat, la revista mensual Reus Avícola. A pesar del decaïment del sector en la dècada dels setanta i vuitanta, des de Reus, i gràcies al seu mercat setmanal de la Llotja, serà i continua sent, un referent de preu del mercat dels ous a Espanya.
Primer pas de Cambrils, la Canonja, Constantí, Mont-roig, Reus i Tarragona per a un sistema digital de seguretat amb visió metropolitana
Reus Empresa 12/03/2024 Els ajuntaments de Cambrils, La Canonja, Constantí, Mont-roig del Camp, Reus i Tarragona han acordat aquest dimarts, 12 de març, avançar en el desplegament d’un sistema digital de seguretat compartit entre els municipis i en clau metropolitana. La voluntat compartida és la creació d’una aplicació per a dispositius mòbils gratuïta i fàcil d’utilitzar, que agilitzi les comunicacions entre la ciutadania i els cossos de seguretat, i, en definitiva, que permeti oferir una resposta més ràpida, eficient i efectiva en casos d’urgència. Una vegada validada l’aposta tecnològica i per la seguretat en clau territorial, els representants dels sis consistoris han acordat encarregar als respectius equips tècnics i jurídics començar els treballs per dissenyar i compartir el futur sistema digital de seguretat; el qual es concep, des del seu inici, obert a la incorporació de qualsevol altre municipi. Així, ara s’iniciaran els treballs per al disseny de l’aplicació i el catàleg de funcionalitats, adaptable a les necessitats i particularitats de cada municipi; i que, en tot cas, haurà de permetre la possibilitat d’enviar alarmes en temps real a les policies locals. La reunió ha tingut lloc a Constantí i hi han assistit, per part de l’Ajuntament de Cambrils, l’alcalde, Alfredo Clua, i el regidor Delegat de Seguretat, Enrique Arce; per part de l’Ajuntament de la Canonja, l’alcalde, Roc Muñoz; el regidora de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil, Lucia López; per part de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp, l’alcalde, Fran Morancho; el regidor de Serveis Generals, Hisenda i Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Reus, Manel Muñoz; la regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència, Dolors Vázquez i per part de l’Ajuntament de Tarragona, l’alcalde, Rubén Viñuales. La reunió també ha comptat amb la presència dels responsables de les respectives policies locals.
L’Aeroport de Reus registra al febrer un 37% més de passatgers que l’any passat
Reus Empresa 12/03/2024 L‘Aeroport de Reus ha registrat durant aquest mes de febrer 793 passatgers, fet que representa un increment del 37% en relació amb el mateix període de l’any passat. En l’acumulat dels dos primers mesos de l’any, l’Aeroport ha aconseguit un total de 1.559 passatgers, un 60,7% més que durant els mateixos mesos de l’any 2023. Durant aquest més de febrer, l’Aeroport ha aconseguit un total de 1.374 operacions, una xifra que representa un descens del 9,6% en relació amb els moviments d’aeronaus registrats en el mateix mes de l’any 2023. Des de principi d’any, la xifra de moviments d’aeronaus és de 2.788, el que representa un 0,1% menys en comparació amb el mateix període de l’any passat. Aeroports d’Aena a Catalunya Respecte a la resta d’aeroports de la xarxa d’Aena a Catalunya, l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat ha aconseguit al febrer 3.651.911 passatgers i 23.587 operacions. Pel que fa a l’Aeroport de Girona-Costa Brava ha registrat 25.597 viatgers i 786 moviments d’aeronaus. Finalment, l’Aeroport de Sabadell ha gestionat 4.640 aterratges i enlairaments i un total de 592 passatgers.
Empresa, Ocupació i Formació organitza una taula rodona sobre el lideratge de les dones en les empreses i l’emprenedoria
Reus Empresa 11/03/2024 En el marc dels actes que organitza l’Ajuntament de Reus al voltant del 8 de març per tal donar visibilitat al paper de les dones en diferents àmbits, la Regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus organitza enguany la taula rodona «El paper de les dones en el lideratge de les empreses i l’emprenedoria». L’acte tindrà ll oc aquest dijous, 13 de març, de les 10 a les 11.30h als Rentadors del Casal de les Dones. Amb la col·laboració de l’Institut Municipal de Formació i Empresa, Mas Carandell, l’objectiu d’aquesta activitat és reflexionar sobre el lideratge de les dones a les empreses i també en el procés emprenedor, així com conèixer experiències de dones que lideren empreses consolidades i dones que estan el procés de creació de la seva pròpia empresa. Des de la regidoria es treballa per fomentar l’emprenedoria acompanyant a les persones emprenedores en el procés de creació de la seva empresa i s’ofereix suport i acompanyament als projectes que ja estan en marxa, fent èmfasi en els col·lectius que tenen més dificultats per emprendre. A tall d’exemple el 70% de les empreses creades en el marc del projecte Reus Espais Vius són liderades per dones. Dones participants taula rodona Ramona Martínez és una destacada professional en Administració i Direcció d’Empreses. La seva carrera s’ha enfocat en sectors com la mobilitat elèctrica, l’energia, el medi ambient i la salut. Des del 2017, Ramona exerceix un paper clau com a General Manager a l’empresa ETECNIC, enfocant-se en la mobilitat elèctrica i la sostenibilitat energètica. Alba Juanpere és enginyera agrònoma especialista en industries agroalimentàries i una de les co-fundadores de Kaykun Care, empresa dedicada al disseny, fabricació i comercialització de suplements nutricionals per gats i gossos amb ingredients naturals, lliures de fàrmacs, que donats a altres concentracions tenen uns beneficis sobre la salut dels animals. La taula estarà moderada per la periodista de Ràdio Reus Cadena Ser, Eva Hidalgo. Maria Alegret és fisioterapeuta especialista en fisioteràpia abdomino-pèlvica. Actualment es troba en procés d’obrir el seu propi centre enfocat a la fisioteràpia pèlvica i oncològica. Finalment, Laura Lázaro és dissenyadora i directora d’art. Formada a la Nuclio Digital School i al Centre Universitari de Disseny de Barcelona, ha treballat en diverses agències creatives i dissenyat productes per a més de 100 clients. Actualment també es troba en procés d’emprendre el seu propi negoci.
Llegiu l’Anuari Reus Empresa 2024
Reus Empresa 11/03/2024 Ja podeu llegir la versió digital de l’Anuari Reus Empresa 2024. Un recull de temes empresarials i econòmics de Reus i comarca, que inclou un dossier dels 30 anys de REDESSA, a més d’entrevistes a l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, Josep Baiges; la responsable de l’àrea de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó; el regidor d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats, i el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Daniel Rubio; entre molts d’altres temes. Llegiu la revista sencera, en aquest enllaç.
L’impacte econòmic de la Campanya de Nadal a Reus ha estat de 67,5 milions d’euros
Reus Empresa 11/03/2024 L’impacte econòmic estimat de la Campanya de Nadal de Reus 2023-2024 ha estat de 67,5 milions d’euros. Això es desprèn de les dades aportades per l’estudi d’impacte econòmic que l’Ajuntament de Reus, a través de la regidoria de Projec ció de Ciutat, ha encarregat a l’empresa CERES i que s’ha presentat aquest dilluns al matí. La regidora de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó, ha explicat que «aquesta és una xifra molt important i determina, novament, la força del comerç reusenc, la seva àmplia oferta estructurada i reforça l’estratègia d’una ciutat pacificada, amb una àmplia oferta d’aparcaments municipals a uns preus accessibles i una proposta d’oci familiar i cultural molt competitiva que fa que Reus sigui una ciutat per gaudir, tant per als visitants com per als residents». La captació de les dades de les persones enquestades es va fer des de finals de novembre a principis de gener que és el període analitzat i que coincideix amb els 45 dies de la campanya «Reus és Nadal». S’ha fet un estudi d’impacte econòmic de la Campanya de Nadal i d’atracció comercial de la ciutat de Reus. Entre els residents a Reus, un 94% ha realitzat alguna compra de Nadal a la ciutat i, pel que fa als visitants, el 59% ha fet alguna compra relacionada amb les festes nadalenques durant el període analitzat. Destaquen les compres fetes pels reusencs a la ciutat que aporten prop de 24 milions d’euros, segons l’estudi. La resta es correspon als visitants de la ciutat, sobretot dels territoris més propers i suposa una xifra superior als 43 milions d’euros. Segons l’estudi, la despesa mitjana dels visitants a la ciutat és de 241 euros, per sota dels 366 euros de mitjana del públic local. En aquest sentit, el sector roba i complements és el que suma més compres, tot i que el públic reusenc destaca especialment la compra de producte fresc i menjar a la ciutat. Cal recordar que l’enquesta preguntava per compres fetes específicament per Nadal i les diferents celebracions que hi ha aquestes dates. L’estudi d’impacte es circumscriu a l’entorn territorial del qual hi ha més presència a la mostra per tal que el resultat sigui el màxim de fiable possible. Concretament, a les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Tarragonès, el Priorat, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Baix Camp. En aquest sentit, s’ha determinat que un 66.000 reusencs han fet compres per Nadal a Reus i, de la mateixa manera, s’ha calculat que unes 179.000 visitants han fet compres de Nadal a Reus. Un dels aspectes que ha volgut remarcar la regidora de Projecció de Ciutat és que els visitants han posat a la campanya i a la ciutat una nota mitjana de 8,5, «per tant, unes dades molt bones que certifiquen que aquesta aposta innovadora que s’ha fet enguany amb el Nadal reusenc ha estat molt ben acollida però, a la vegada, ens planteja un repte de cara els propers anys per seguir creixent com a la ciutat referent del Nadal a Catalunya».
Redessa posa en marxa ‘Reus Talent Global’, una comunitat de joves reusencs que treballen arreu del món
Reus Empresa 6/03/2024 REDESSA presenta ‘Reus Talent Global’, una plataforma que té a com a objectiu projectar la marca de ciutat en l’àmbit internacional, així com la d’aprofitar l’experiència, el coneixement, la perspectiva, els contactes i la vinculació emocional amb Reus, del talent de reusencs i reusenques de menys de 40 anys, que viuen fora de la ciutat. L’objectiu és mantenir un vincle directe i continuat que permeti compartir i informar d’aquelles iniciatives i potencialitats de Reus en àmbits estratègics, com ara l’empresarial o tecnològic, i alhora escoltar les propostes i aprofitar el coneixement d’aquesta comunitat de joves per a impulsar nous projectes. Inicialment, la comunitat està integrada per dotze joves, la majoria dels quals viuen en països europeus com Alemanya, Bèlgica, Luxemburg, Regne Unit o Suïssa, però també d’arreu del món, com les Filipines i Mèxic. Respecte als seus perfils, estan en línia amb els sectors estratègics de la ciutat i del territori. La meitat estan formats en àmbits empresarials, econòmics i matemàtics; l’altra meitat es dedica a les enginyeries (industrial, mecànica, telecomunicacions, químiques); i finalment hi trobem un perfil de l’àmbit sanitari. Pel regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, «Reus Talent Global és una gran oportunitat de crear una xarxa d’intercanvi d’experiència, coneixement i talent que dona resposta a alguns dels eixos del Pla d’Acció Municipal pel que fa a l’apartat de Ciència, Innovació i Creixement Econòmic i també pel que fa a la Projecció de la ciutat al món, fomentant les relacions exteriors i la participació en xarxes i taules de treball i establint models de col·laboració amb la Universitat». Precisament, en aquesta primera fase de detecció de perfils la iniciativa ha comptat amb el suport de la URV com enllaç amb antics estudiants que estan treballant fora de l’Estat. En paraules de la degana de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV, Fàtima Sabench, «des de la Universitat estem molt contents de ser el primer catalitzador d’aquesta iniciativa amb tant de potencial. Per aquelles persones que han decidit fer carrera fora és una forma extraordinària de mantenir un vincle emocional amb la ciutat i que encaixa molt amb el tarannà reusenc d’estar molt connectat amb la vida de la ciutat. A més, Reus és una ciutat històricament exportadora de talent i, amb les eines que tenim avui en dia, hem d’aconseguir que l’intercanvi de coneixement sigui una transferència bidireccional». La plataforma col·laborarà amb la Universitat, amb altres centres educatius de la demarcació per a identificar perfils que puguin encaixar en aquesta comunitat. Així mateix, els interessats a sumar-s’hi trobaran un formulari d’inscripció al web de REDESSA. Pel que fa al seu contingut, les accions arrencaran amb l’enviament d’informació sobre projectes importants que es duen a terme a la ciutat, la programació de trobades virtuals i presencials entre els membres de la comunitat i responsables institucionals o tècnics per tal que puguin intercanviar les seves opinions, i la creació de dinàmiques de treball per fomentar la interacció entre els membres de la comunitat.
Valira, cafeteres i paelles per mig món
Joan Antoni Domènech 6/03/2024 Josep Betriu i Tàpies (1917-2014) té el seu nom lligat a Oliana (Alt Urgell), on va néixer, i a Andorra, on es va establir i desenvolupà gran part de la seva vida empresarial. No és tan conegut el seu vincle amb Reus, on naixerà i es faria famosa la seva empresa Valira. Convé fer un ampli pròleg abans d’endinsar-nos en la història de Valira. Josep, juntament amb el seu germà Francesc (1926-2014) crearan una marca molt coneguda: Taurus. I aixecaran el seu projecte més reeixit: el Grup Becier, que es va fundar l’any 1945 a Andorra i que compta amb divisions en sectors com ara l’automoció, distribució, assegurances, immobiliària i viatges. Josep Betriu, a més, va ser l’impulsor de l’aeroport d’Andorra-La Seu. L’any 1975, va crear l’empresa Desarrollo del Alto Urgel S.A. (DAUSA) amb l’objectiu prioritari de construir un aeroport que donés servei tant al Pirineu català com a Andorra, en una època amb unes comunicacions per carretera molt més precàries. Per a les obres es va haver d’aplanar tot un turó, entre Montferrer i Adrall, i els treballs per condicionar la pista van tenir un cost de 3.000 milions de pessetes. L’aeroport fou venut a la Generalitat per 8 milions d’euros el 2007. El 1962 fundà amb el seu germà Francesc i Jordi Escaler la fàbrica Taurus, a Oliana, primera empresa de capital totalment català dedicada al petit electrodomèstic, que els anys següents tingué un gran creixement, també internacional. En 1993, i a conseqüència d’una forta crisi al sector, és comprada per la Generalitat. Josep Betriu, a més d’altres actius més importants, tenia una petita botiga a Andorra. Des d’aquest punt de venda va estudiar la demanda del comprador espanyol quan anava al seu establiment. Li demanaven de forma recurrent petits electrodomèstics i altres aparells d’ús quotidià, llavors tots importats. De fet, la botiga li servia al Josep Betriu com un termòmetre de les tendències de la demanda. D’aquesta manera, en detectar una forta demanda en aquest sector, Betriu va pensar a crear una estructura de producció i naixeria així Valira. Comercial Valira, nascuda a Reus en 1969, arribaria a fabricar 400 referències i a exportar a 40 països. Els seus dos gestors, els reusencs Francesc Palacín Artiga i Josep Maria Pujol Gibert, portarien l’empresa a un reconeixement en el mercat nacional i internacional. La creació de Valira a Reus obeeix, inicialment, a una circumstància personal de Josep Betriu. Sent estiuejant a Salou va conèixer com a veí a Josep Matas (1929-2010), en aquells dies director del Banc de Bilbao a Reus. Betriu li va parlar de la possibilitat de fer una inversió industrial a Reus, centrada en la fabricació de cafeteres d’ús domèstic i altres utensilis de cuina. Pel que sembla, Matas li orientaria indicant-li que existia un solar industrial amb l’edifici en desús d’una natiga sedera, en el Camí de Riudoms, que podria tenir possibilitats. I així és com en 1969 Comercial Valira es posa en marxa després de reformar part de l’estructura abandonada. Francesc Palacín Artiga i Josep Maria Pujol Gibert eren socis a l’empresa Pujol y Palacín, societat creada el 1965 dedicada a la fabricació de material avícola. També serien proveïdors en els inicis de la planta de Valira. Amb el temps, Pujol y Palacín s’integraria al Grup Valira, i els dos socis treballarien per la companyia: Palacín portant la direcció tècnica i Pujol, les compres. Betriu els oferiria fins i tot ser accionistes de l’empresa, per la qual cosa cadascun d’ells tindrà el 15% del capital. Les cafeteres concentraran el gruix de l’activitat inicial de Valira, amb produccions a l’inici d’unes 400.000, gran part destinada a l’exportació. Valira obrirà una nova planta a la carretera de Montblanc, dedicada bàsicament a la divisió comercial, i una altra a Alforja, en la que produirà envasos de plàstic. L’empresa va tenir un centenar de col·laboradors als seus inicis, que serien més de 200 a l’any 2000. Cafeteres, paelles, sucreres, termos, vinagreres, carmanyoles, i un llarg etcètera fins a arribar a 400 referències, van inundar el mercat nacional i arribant també a 40 països. Les vicissituds del sector, i ja jubilats Palacín i Pujol, portarien a l’empresa a molts canvis per buscar la seva supervivència, que s’aconseguirà després d’aixecar el concurs de creditors i ser comprada pel seu director, Eric Didier i un grup d’empleats.
Aena construirà una planta fotovoltaica al Aeroport de Reus
Reus Empresa 1/03/2024 La planta solar fotovoltaica de l’Aeroport de Reus tindrà una potència total instal·lada de 15 MWp i una potència nominal de 12,5 MW. Aquesta instal·lació, que s’ubicarà dins dels terrenys de l’aeroport, tindrà una producció equivalent al consum d’unes 7.600 llars. Els excedents de l’energia produïda en aquesta planta es podrà utilitzar per a aconseguir garanties d’origen pròpies, que seran utilitzades per a la resta dels aeroports de Catalunya. El contracte ha estat adjudicat a la UTE Acciona Construcción / Tecmo Instalaciones Obras y Servicios, S.A. a l’últim Consell d’Administració de la companyia. El contracte inclou la redacció del projecte, execució de l’obra, posada en servei i manteniment d’un any, amb un termini de 36 mesos; s’ha tingut en compte la disponibilitat de terrenys i la garantia d’un alt nivell d’aprofitament solar.