Reus Empresa

La Reus Viu el Vi canvia d’ubicació i es digitalitza

Reus Empresa 27/03/2024   Aquest dimecres, 27 de març, s’ha presentat a la sala d’actes de la Cambra de Comerç de Reus el cartell de l’edició de 2024 de la Reus Viu el Vi, que tindrà lloc els dies 7, 8 i 9 de juny. El dissenyador Jordi Romero ha estat l’encarregat, un any més, del disseny de la imatge gràfica del certamen d’enguany. En aquesta ocasió Romero ha mantingut l’essència dels cartells de passades edicions, amb els elements referents de la copa i el cor, però representat enguany amb raïm. El fet de mantenir els dos elements en el disseny del cartell, no és casual, ja que persegueix que l’espectador identifiqui a simple vista la imatge amb la celebració de la corresponent edició. Romero ha volgut destacar que «una identitat visual repetida en el temps queda gravada en la memòria i ens ajuda a llegir més ràpid». Diverses novetats en l’edició del 2024 El certamen arriba enguany a la catorzena edició havent-se convertit en una de les convocatòries referents del sector vinícola a Catalunya. Aquest 2024 ho fa amb diverses novetats, entre les quals destaquen el canvi d’ubicació al Parc de Sant Jordi i la possibilitat addicional de comprar els packs de forma anticipada mitjançant una plataforma digital. El president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, ha expressat que amb aquests canvis «busquem augmentar, encara més, la qualitat del certamen». En aquest sentit, Basora ha afirmat que «en una fira d’aquestes característiques és important controlar l’aforament» i que la venda anticipada permetrà «donar resposta, de manera adequada, al gran volum de visitants que hi participen». Mario Basora ha detallat que el canvi d’ubicació al Parc de Sant Jordi s’ha fet «perquè s’ha considerat convenient tenir un espai més gran i adient davant de l’àmplia assistència de públic que ha tingut la Fira en edicions anteriors». D’altra banda, a l’interior del Parc de Sant Jordi hi haurà tres espais clarament diferents: una zona de vermuts a l’entrada, la presència dels cellers a l’espai central i un emplaçament final, en direcció a la Fira Centre Comercial, on s’hi ubicarà la zona gastronòmica. «Amb aquesta distribució cerquem esponjar el públic assistent i evitar les aglomeracions», ha argumentat el president de la Cambra de Reus. Una caseta a la plaça de Prim la setmana abans, una altra de les novetats Pel que fa a la plataforma digital, Mario Basora ha explicat que «estem ultimant la seva creació per poder comprar els packs de forma anticipada», amb l’objectiu d’aconseguir que l’accés a la Fira de les persones que ja l’hagin adquirit sigui més fluid. A més d’aquesta venda anticipada, els packs es podran recollir una setmana abans de la Reus Viu el Vi en una caseta habilitada per l’ocasió a la plaça de Prim. Durant la presentació del cartell, Mario Basora ha fet valdre la importància de la Fira com un «aparador dels vins del territori. La Reus Viu el Vi constitueix una plataforma per fomentar un producte que singularitza a les nostres comarques, com és el vi». «Volem que la Reus Viu el Vi sigui un any més un èxit per a la ciutat, pel territori, pels cellers de les sis denominacions d’origen que conformen el territori CambraReus i per als establiments de gastronomia participants», ha reafirmat. El president de la Cambra de Comerç de Reus ha destacat, a més, que aquest nou format de fira, i per la seva dinàmica, permetrà la captació de nous públics. Basora ha remarcat la importància de l’impacte econòmic, però també social, de la Reus Viu el Vi, així com la voluntat «d’atraure a l’esdeveniment el públic que visita la Costa Daurada, sota el concepte de la nostra corporació de fomentar el territori». En aquest sentit, i sota la premissa de treballar per la ciutat i pels seus sectors empresarials, una altra de les novetats és el tancament de la Reus Viu el Vi a les 22 hores, per oferir als assistents la possibilitat de desplaçar-se posteriorment a algun dels restaurants de la ciutat i, per tant, crear sinergies amb l’àmbit de la restauració. La presentació del cartell ha comptat també amb la presència de la regidora de Projecció de Ciutat i responsable de l’Agència Reus Promoció, Noemí Llauradó. La Reus Viu el Vi 2024 és una iniciativa de la Cambra de Comerç de Reus amb el suport de l’Ajuntament de Reus.

Joan Boqué Reverter, una visió empresarial i ciutadana

Joan Antoni Domènech 26/03/2024 Com passa amb no poques figures d’empresaris reusencs, la de Joan Boqué Reverter (1858-1946) ha quedat enclaustrada als llimbs dels grans oblidats. Segurament, la falta de descendència ha ajudat a difuminar el seu record, al costat del poc ànim de la societat en general a recuperar per a la memòria col·lectiva a aquells grans emprenedors. Conjuga Boqué tres espais d’acció amb destacats resultats: com a empresari, president de la Cambra de Comerç i com a col·laborador d’iniciatives ciutadanes. L’activitat empresarial de Boqué -de la que en un altre capítol hem tractat un exemple-, pot qualificar-se de molt reeixida. Sobre el nivell d’aquest empresari, apuntarem una dada rellevant: a la fi de la dècada dels anys deu del segle xx, Boqué presidia la Industrial Harinera y Carburos de Teruel, dues de les únicament vint societats anònimes que hi havia a l’època a la província de Tarragona. També comandarà les empreses Clariana i Boqué S en C., exportadors de vins, i Felip i Cia. exportadora de fruits secs. Igualment, serà president de la Hidrofòrica SA, i d’altres empreses. A l’època, gràcies a la bona marxa dels seus negocis, Boquè va ser un dels grans contribuents de la ciutat. Boqué va iniciar-se’n el comerç a la botiga de passamaneria que tènia el seu pare al carrer de Monterols, que més tard regentaria la dona del nostre protagonista. Amb el temps, Boqué aixecarà una fortuna gràcies al comerç de vins i a l’exportació de fruita seca, negocis als quals s’afegirà la seva empresa de carburs a Terol. Boqué va presidir la Cambra de Comerç de Reus en dos períodes, de 1913 a 1936, i de 1940 a 1946, any de la seva defunció. La seva experiència com a vicepresident cameral durant el mandat de Josep Montserrat i Vergès, i les seves qualitats de proximitat i dedicació, li van permetre accedir a la presidència el 1913, després de la sobtada mort de Monserrat i Vergès. En els seus mandats a la Cambra, Boqué s’envoltaria de la gran burgesia industrial local, d’una capacitat i força que farien de la Cambra de Comerç un referent més enllà del seu àmbit d’influència. Alguns noms, entre molts altres: Enric Yzaguirre Besterretche, Pau Abelló Boada, Josep Sabater Roig, Ramon Grifoll Payarols, Francesc Miró Sans, Enric Fontana Grau, Fèlix Gasull Sardà, Ramon Vilella Macaya, Gayetà Cavallé Llecha, Miquel Alimbau Minguell… un llistat prou significatiu. Un dels projectes que va rellançar Boqué durant el seu primer període com a president va ser la creació d’una Escola de Comerç. Boqué va recollir la idea, definida per la mateixa Cambra en 1887, i que va tenir diversos intents d’impulsar les gestions al llarg dels anys. A aquesta idea, la Cambra de Comerç havia afegit una de nova, com va ser la petició en 1904 al Ministerio de Instrucción Pública de crear a Reus una Escola Superior d’Indústria, que va quedar abandonada en l’embull administratiu. Com a empresari i president de la Cambra de Comerç, Joan Boqué tindrà un paper destacat en la seva època. Amb negocis importants consolidats en la venda de vins i exportació de fruita seca, Boqué compaginarà la seva activitat industrial amb una clara implicació social. L’Escola de Comerç va ser un projecte que podia haver estat factible gràcies a la Mancomunitat de Catalunya, que en 1917 havia projectat la creació de quatre escoles de comerç a Catalunya. Per a aconseguir aquesta concessió per a Reus, la Cambra de Comerç sol·licità a l’Ajuntament que cedís uns locals i, d’altra banda, va recaptar aportacions econòmiques als comerciants. La Mancomunitat havia demanat uns mínims per a la constitució de cadascuna d’aquestes escoles: edifici, servei d’aigua i llum i 20.000 pessetes. La Cambra oferirà a la Mancomunitat dos edificis, així com la garantia de l’aportació de les 20.000 pessetes. A la seva sol·licitud l’ens cameral va afegir la possibilitat de construir un edifici nou que albergaria la futura escola de comerç. La Mancomunitat acorda a la fi del 1917 concedir a Reus una Escola de Comerç. Joan Boqué decideix llavors oferir gratuïtament uns terrenys que tenia al carrer de Sant Joan, cantonada amb el passeig Sunyer per a aixecar en ells el nou equipament. El projecte quedarà suspès durant uns anys, fruit de les convulsions polítiques de l’època. Serà reprès de nou en 1924, sota els auspicis d’una comissió integrada per Gabriel Ferraté Gili, Domingo Freixa, Joan Torrens, Rosend Rodón i Eugeni Coca. Però, per diverses raons, l’Escola de Comerç no serà una realitat. Ens queda un espectacular pla de l’edifici projectat, amb un cert aire de racionalitat centreeuropea, que projectà l’arquitecte municipal Pere Caselles Tarrats. Boqué Reverter portarà en paral·lel a les seves activitats una tasca ben feixuga, com va ser la d’acordar el conveni amb els creditors del Banc de Reus, en fallida des del 1931. I una nota final. Joan Boqué havia heretat del seu pare, Josep Boqué, de professó cordoner, un petit mas a la Selva del Camp. El matrimoni Josep Boqué pare amb Cristina Reverter, de Reus, va fer que la parella s’instal·lés a la capital del Baix Camp, muntant un negoci de passamaneria al carrer de Monterols. Josep Boqué Reverter va contractar l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner perquè li dissenyés una torre modernista en el mateix lloc que ocupava el vell mas. Domènech i Montaner projectarà l’edifici que serà finalitzat pel seu fill Pere Domènech Roura en 1922. La professió del pare del nostre protagonista quedaria homenejada en ser conegut des de llavors com Mas Passamaner.

Adjudicada la construcció de la nova estació de Bellissens, per 9,8 milions

T.E. 25/03/2024   El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha adjudicat per 9,8 milions d’euros (IVA inclòs) les obres de construcció de la nova estació de Reus-Bellissens. L’actuació és fruit del conveni de col·laboració signat entre el ministeri i l’Ajuntament de Reus per a la construcció de la nova infraestructura, que inclou el pas de ciutat sota les vies del tren. L’actuació millorarà el servei de ferrocarril a Reus, connectant-la amb la xarxa de Rodalies del Camp de Tarragona i els serveis regionals de Catalunya, atenent així les demandes actuals i futures de viatgers. El projecte inclou el nou pas inferior urbà que connectarà l’eix central del Campus Universitari de Bellissens amb l’estació d’autobusos. Per l’estació circularan els serveis de les línies RT1 (Tarragona-Reus) de Rodalies del Camp de Tarragona i els trens regionals R14 (Barcelona-Lleida) i R15 (Barcelona – Riba-roja d’Ebre). Segons els estudis de demanda realitzats per Adif, s’estima que la nova estació registrarà un trànsit d’uns 1.400 viatgers diaris, que podrien arribar als 3.500 viatgers/dia en un horitzó de 30 anys. Integració urbana La nova estació de Reus-Bellissens, ubicada al sud-est de la ciutat, entre les estacions de Reus i Vila-seca, es configura com una terminal moderna, integrada en una plaça de marcat caràcter urbà, al costat d’una zona de recent construcció, a la que s’ubiquen el Campus Universitari de Bellissens de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, el Tecnoparc i l’institut Roseta Mauri, entre d’altres. Integrada per mòduls arquitectònics diferenciats, comptarà amb dues andanes laterals, dotades d’espais d’espera i recorreguts accessibles coberts per marquesines. El pas inferior que connectarà les andanes serà accessible, amb ascensors i escales fixes. El projecte -que executarà l’empresa Contractes i Vendes- inclou una àrea d’aproximació i accés per als vianants accessibles, connectant amb àrees urbanes reservades per a parada de vehicles, taxis i autobusos, i integrant espais per a nous models de mobilitat sostenible. Nou pas per reforçar la permeabilitat Al costat de la nova estació es construeix un nou pas urbà -que finançarà l’Ajuntament de Reus d’acord amb el conveni establert amb Adif- que connecta l’eix central del Campus Universitari de Bellissens amb el carrer Jaume Vidal i Alcover i l’estació d’autobusos. D’aquesta manera, es potenciarà la permeabilitat i la centralitat de la nova estació ferroviària a la trama urbana. La urbanització al voltant del pas reforçarà la integració a la ciutat i els itineraris accessibles des dels dos costats de la ciutat. De fet, el pas urbà s’integra amb l’estació i la ciutat mitjançant una plaça esglaonada i accessible, que genera espais confortables i segurs, alineats amb els estàndards d’urbanisme de gènere. Aquesta actuació contribueix a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 9, que fomenta infraestructures fiables, sostenibles i de qualitat; i 11, que impulsa ciutats inclusives i sostenibles. Compte amb finançament europeu a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per la Unió Europea-NextGenerationEU.

Sandra Guaita: «La plataforma de P3 Logistics tindrà un impacte econòmic significatiu per a Reus i el seu entorn»

Reus Empresa 25/03/2024   P3 Logistic Parks ha comprat un terreny de 175.000 m² per construir una nau logística de 111.250 m2, l’equivalent a 15 camps de futbol, al sector H12 (Mas Sunyer) de Reus. Els treballs de construcció d’aquest actiu estan previstos que comencin durant la segona meitat del 2024 i finalitzin un any després, a mitjans del 2025. Les instal·lacions estan projectades per prestar serveis d’emmagatzematge i distribució i estan ubicades a Reus, una zona d’alt valor logístic a Catalunya. L’actiu tindrà amb una superfície total de 111.250 m2, incloent-hi un magatzem de 107.900 m2 i àmplies oficines de 3.350 m2. A més, la nau tindrà una alçada lliure d’ 11,5 m, permetent un elevat aprofitament dels espais. La nau disposarà de molls de càrrega i places d’aparcament. El projecte logístic comptarà amb la certificació BREEAM Excellent, una exigent acreditació que garanteix la sostenibilitat de la nau. A més, tot el recinte estarà equipat amb il·luminació LED i tindrà una instal·lació fotovoltaica amb una potència de 1.1 MW. En aquesta operació, P3 ha estat assessorat per TADEC per a la part enginyeria, Arcadis per a la Technical due diligence i per HSF en els aspectes legals. La consultoria Colliers va assessorar la part venedora. Sandra Guaita, alcaldessa de Reus, ha valorat molt positivament el projecte de P3 Logistic Parks a Mas Sunyer i ha destacat el treball de l’administració municipal per facilitar la generació de nova activitat econòmica i ocupació. «La plataforma logística passarà a ser la implantació empresarial més important pel que fa a espai ocupat a la ciutat i tindrà un impacte econòmic significatiu per a Reus i el seu entorn. A més, aquesta operació consolida la ciutat com una zona d’alt valor per la seva activitat econòmica i ubicació estratègica, convertint-se cada vegada més en un mercat atractiu per a operadors nacionals i internacionals», ha subratllat. Javier Mérida, director general de P3 a Espanya, ha indicat que aquest projecte a Reus «és un dels més grans del portfoli de la companyia i busca satisfer la demanda existent de sòl a Catalunya. Després de 4 anys de dura feina, a P3 estem molt il·lusionats amb el llançament del nostre projecte a Reus». P3 Logistic Parks va començar a operar el 2016 i està especialitzada en l’adquisició i gestió d’actius immologístics. El seu porfoli està compost per més d’una vintena d’actius que sumen 835.000 m ² i una bossa de sòl per al desenvolupament de més de 230.000 m ² addicionals. A més, la socimi a Espanya compta amb una sòlida base de clients entre les quals destaquen companyies com Seur, Montfrisa, El Corte Inglés, Correus, Amazon, Airbus, DHL i Groupe CAT.

La Ganxet Pintxo només tindrà una edició i s’allarga una setmana

Reus Empresa 22/03/2024   Com marca la tradició, el Mercat Central de Reus ha acollit, aquest divendres 22 de març, la tradicional sessió fotogràfica de la Ganxet Pintxo que enguany se celebrarà del 9 al 26 de maig. Els trenta-set establiments participants d’aquesta edició han presentat les seves creacions davant de la xef i assessora gastronòmica, Eva Hausmann, la qual ha estat l’encarregada de donar els darrers consells a les propostes, en una edició marcada per destacades novetats i la potenciació, de nou, dels productes de proximitat de qualitat. Més dies de Ganxet Pintxo Aquest 2024 la Ganxet Pintxo arriba carregada de novetats per al públic, però també per als restauradors. En primer lloc, cal destacar que només se celebrarà una edició de la ruta de tapes de referència al territori i que, en paral·lel, s’allargarà una setmana més del que acostuma a ser habitual. En aquest sentit, el coordinador de la Ganxet Pintxo i vicepresident de la Cambra de Comerç de Reus, Jaume Batista, ha destacat que «l’objectiu és fer de la Ganxet Pintxo, encara més, un dels esdeveniments en majúscules de la primavera a la ciutat i també del territori», remarcant el fet d’incloure un altre cap de setmana a la ruta i poder destinar tots els recursos pressupostaris en una sola edició. Així mateix, Batista ha refermat la nova proposta de fer una única ruta de la Ganxet Pintxo durant la primavera, en una temporada «on torna el bon temps i ve de gust sortir al carrer com a motiu social». A més, el coordinador de la Ganxet Pintxo considera que aquesta decisió «dona l’opció als restauradors i restauradores d’aprofitar més el material gràfic de la ruta i els serveix de porta d’enllaç amb Sant Joan, Sant Pere i l’estiu». Aposta per les xarxes socials amb els restauradors La Ganxet Pintxo 2024 farà una aposta ferma per les xarxes socials i la participació dels usuaris de la ruta i els restauradors. D’aquesta forma, s’han previst tres sortejos entre el públic on se sortejaran tiquets bescanviables per tapes dels establiments participants, entrades per a PortAventura, Infinitum Beach Club o lots per cortesia de l’Agència de Reus Promoció, entre d’altres propostes que s’aniran desvetllant durant les pròximes setmanes. Però no només els usuaris de les xarxes socials de la Ganxet Pintxo podran ser afortunats enguany. Els restauradors tindran la possibilitat de participar en un sorteig amb premis molt destacats. El primer guanyador participarà en l’Espai Gastro de la Reus Viu el Vi 2024 de forma gratuïta, mentre que el segon i el tercer obtindran barrils de cervesa gratuïts per cortesia d’Estrella Damm. «Amb aquestes iniciatives pretenem engrescar als establiments participants i que es vegin com una part molt activa de la ruta», afirma Jaume Batista. «Aquesta edició té tots els detalls pensats perquè sigui un referent i el nou punt de partida de la Ganxet Pintxo cap a un futur encara més exitós», ha conclòs Jaume Batista, el qual ha afegit que, en l’àmbit gastronòmic «cal tornar a fer valdre la importància de l’assessorament d’Eva Haussman amb els restauradors. A la Ganxet Pintxo no només volem que se serveixin tapes, sinó que pretenem que siguin de la màxima qualitat i que el preu justifiqui el producte». Una voluntat en la qual la Cambra s’alinea amb el patrocinador de l’operatiu, Estrella Damm. La presentació de les tapes ha comptat també amb la participació de Noemí Llauradó, regidora de Projecció de Ciutat, Josep Baiges, regidor de l’Àrea de Promoció Econòmica i Coneixement, i Òscar Mas, en representació d’Estrella Damm.

La Cambra de Comerç de Reus visita la Fira Alimentaria de Barcelona amb la Cònsol Econòmica de Bulgària

Reus Empresa 20/03/2024   La responsable del Departament d’Internacional de la Cambra de Comerç de Reus, Elena Andreu, ha visitat aquest dimarts 19 de març la Fira Alimentaria de Barcelona. La visita ha tingut enguany un caràcter especial, ja que Andreu ha estat acompanyada a la fira de la Cònsol Econòmica de Bulgària,  Maria Boyadzhieva-Gounelli. Gràcies a la intermediació de Boyadzhieva-Gounelli, la Cambra de Comerç de Reus ha tingut l’oportunitat de reunir-se amb diverses empreses búlgares expositores de diversos àmbits de l’agrofood com cereals, llavors, fruites i verdures, productes eco-orgànics o cosmètica natural, entre molts d’altres. Durant les trobades, des del Departament d’Internacional han pogut conèixer de primera mà els productes búlgars que tenen unes millors condicions d’exportació i, d’aquesta manera, explorar i valorar possibles sinergies comercials amb empreses de les comarques que formen part del territori de la corporació. Aquesta col·laboració amb Bulgària, que s’ha traduït amb aquesta visita conjunta a la Fira Alimentaria, continuarà properament amb una jornada amb aquest país estratègic com a convidat.

El Carrilet, de tren industrial a turístic

Joan Antoni Domènech 19/03/2024   Encara guarda gran part de la memòria familiar reusenca mil i una històries del Carrilet, la majoria d’elles amb sabor d’estiu i platja. Però l’origen del tren de via estreta Reus-Salou té una clara inspiració industrial: dotar a les mercaderies d’una sortida eficaç a través del port de Salou. Molt abans de la creació del Carrilet, a Reus s’intentaria dur a terme una idea nova, encara que no va prosperar, com va ser la de crear el primer tren de mercaderies de l’Estat. I és que mentre prenia cos el propòsit de construir un canal marítim cap a Salou, amb el qual es pretenia evitar el trasllat de mercaderies al port de Tarragona, i les taxes impositives per a la seva construcció, l’enginyer Agustín de Betancourt, que supervisava en aquell temps les obres de construcció de la carretera reial de Madrid a Barcelona, i que considerava el projecte de canal una autèntica quimera, va presentar un projecte inspirat en les nombroses línies mineres que existien llavors a Anglaterra. Betancourt havia dissenyat dues línies de ferro paral·leles, sobre les quals circularien carruatges de tracció animal, que permetrien transportar grans càrregues amb major facilitat i amb una mínima aportació de la força animal, tal com Betancourt ja havia vist en les seves estades a Anglaterra. La idea de Betancourt va ser el primer intent d’introduir el nou mitjà de transport a Espanya. La primera concessió de ferrocarril obtinguda per Reus, va ser la que en 1834 se li va atorgar a Francesco Maria Fassio, la línia entre Reus i Tarragona, el quart tram ferroviari posat en estudi a l’Espanya peninsular. Malauradament, el 1836 la Primera Guerra Carlina obliga Fassio a sol·licitar una pròrroga. A la fi, la línia no es va construir i la concessió va caducar. Finalment, una nova concessió de la mà d’altres protagonistes seria efectiva el 1851, inaugurant-se el ferrocarril de Reus a Tarragona el 17 de setembre de 1856. La nova línia fèrria Reus-Tarragona provocaria una notable recessió en les embarcacions que recalaven a Salou, traslladant-se la gran majoria d’exportacions al port de Tarragona. Aquest moviment va provocar que fins i tot alguns empresaris reusencs situessin a Tarragona part o tota la seva activitat comercial, minvant el potencial reusenc. Amb la idea de recuperar els tràfics del port salouenc, evitant també fer un volt de 16 km per a portar les mercaderies fins a Tarragona per tren, en 1857 Ramon Alba presenta a l’Ajuntament de Reus un projecte de ferrocarril fins a Salou. El projecte no es va dur a terme, i li succeirien altres peticions igualment sense recorregut pràctic. El reguitzell de propostes no reeixides va ser important: a una impulsada per Josep Ballester a principis de la dècada dels seixanta, li va seguir una nova petició que va interessar, aquesta sí, a l’Ajuntament, així com a diversos particulars, un total de 530 accionistes, que van presentar en 1866 la sol·licitud de construcció d’una línia fèrria entre Reus i Salou: tampoc va fructificar. Altres tres propostes s’afegirien a la llista de projectes sense futur. El Carrilet va ser l’últim gran projecte impulsat per Reus per a afermar la seva sortida a la mar, davant la pèrdua de potencial enfront del port de Tarragona. Desenes de famílies participaran en l’accionariat de l’empresa que el duria a terme. Finalment, el novembre de 1883 es constitueix l’anònima Compañía Reusense de Tranvías (CRT) amb un capital social de 400.000 pessetes, repartit entre 1.600 accionistes, tots de Reus i de molt diversa fortuna. Com ho va passar en alguns projectes del passat i com succeirà en molts del futur, una vegada més Reus emprendrà una empresa important de manera coral. Passarien tres anys més, enmig de sol·licituds, expedients i permisos, fins que el 25 de febrer de 1886 és aprovat el projecte i s’encarrega el primer material per a la construcció de la línia. Fins a la inauguració de la línia el 23 de juny de 1887 molts van ser els entrebancs del projecte, especialment els financers, que es van solucionar amb un préstec a la companyia per part de sis membres del consell d’administració, i la posterior emissió de 700 accions preferents per un import de 350.000 pessetes. El Carrilet, malgrat les dificultats, es va mantenir viu gràcies al transport de passatgers, arribant a ser més de 850.000 en 1966, el seu any rècord. El transport de mercaderies en el Carrilet es va quedar sense efecte en 1958, en substituir el tipus de vagons i també per la puixança del transport per carretera. En 1973, l’empresari Josep Urgellés, president a les hores de la companyia del Carrilet, i que encapçalava també la companyia d’autobusos La Hispana, adquireix la Companyia Reusense de Tramvies SA. Com a conseqüència, i davant les dificultats de mantenir la línia fèrria i en benefici del tràfic creixent de passatgers per autobús, el novembre de 1975 quedaria suspès definitivament el servei.

Al·legacions de l’Ajuntament de Reus a la futura estació Intermodal: millor connectivitat i més capacitat

Reus Empresa 19/03/2024   L’Ajuntament de Reus ha presentat al·legacions a l’estudi informatiu de la nova estació Intermodal Reus-Vila-seca, publicat pel Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible, amb l’objectiu de millorar el projecte en relació a la seva capacitat, intermodalitat i connectivitat amb la resta d’infraestructures de transport. Amb tot, l’Ajuntament de Reus posa en valor en l’escrit d’al·legacions que la possibilitat de tenir una connectivitat pròpia del Camp de Tarragona és una bona oportunitat per a estructurar i cohesionar el territori; com també ho és, afegeix, sumar una nova estació ferroviària intermodal, que faciliti la mobilitat interurbana dels municipis del Camp, la mobilitat regional i la nacional tot millorant l’accessibilitat en diferents mitjans de transport. En aquest sentit, destaca que l’emplaçament de l’estació al punt de encreuament de les dues línies de tren en funcionament a l’actualitat és un encert des del punt de vista de la connectivitat sempre que es garanteixi la intermodalitat de tots els mitjans de transport. L’emplaçament facilita la connexió entre tren convencional, tren d’alta velocitat, tramvia, bus, cotxe i a peu. Connectivitat i intermodalitat És precisament aquesta connectivitat i intermodalitat la que preveu millorar l’Ajuntament amb un paquet de les al·legacions presentades: ·         Connexió amb tren llançadora entre la futura estació lntermodal i l’actual estació del Camp de Tarragona. ·         Preveure una bona i fluida connexió entre Barcelona i l’estació Intermodal, amb un servei ferroviari origen-destí que connecti les dues principals conurbacions urbanes de Catalunya i els seus aeroports; garanteixi una veritable intermodalitat; i doni un servei adequat a la població de l’àrea metropolitana de Tarragona. ·         Garantir una connexió fluida amb un bus llançadora, entre l’estació Intermodal i l’aeroport de Reus; i contemplar la possibilitat que pugui ser gestionada per l’empresa municipal Reus Transport. ·         Previsió d’espai de parada a l’estació per a la regulació del bus urbà. ·         Millorar el vial de connexió de l’estació Intermodal amb la rotonda de la T-11 i l’avinguda de Bellissens i dissenyar-lo amb espais per a busos, carril bici i vianants. ·         Adequar els camins de connexió de l’estació amb el nucli urbà de La Plana i Vila-seca per a l’ús segur per part de vianants, bicicletes i cotxes. ·         Definir itineraris per a vianants i bicicletes als nous vials que connectin amb la xarxa de carrils bici a les avingudes de Bellissens i de Salou; i incloure un aparcament de bicicletes segur i vigilat a l’estació. Capacitat Un altre paquet de propostes de millora van dirigides a la capacitat de la futura estació: ·         Preveure una estació amb almenys 6 vies que permeti garantir la màxima intermodalitat ferroviària de la futura estació. ·         Cal definir un traçat que permeti segregar el transport de passatgers del de mercaderies, sent el de mercaderies allunyat de la zona urbana i habitada. En el cas que les mercaderies acabin passant per l’estació Intermodal, cal preveure les mesures necessàries perquè ho facin de forma segura i segregada dels viatgers Ciutat verda Finalment, les al·legacions de l’Ajuntament preveu un tercer paquet el clau de ciutat verda: ·         Incorporar un disseny i mesures de construcció sostenible pel projecte de l’edifici de la nova estació. ·         Preveure solucions per mantenir la connectivitat i l’accessibilitat dels camins rurals, afectats pel projecte de l’estació, per als residents locals i les activitats agrícoles. ·         Dotar els vials de connexió de l’estació, el pàrquing i la pròpia estació de zones verdes, arbrat, i paviments drenants, per tal de millorar la integració paisatgística de l’estació i reduir els efectes sobre la permeabilitat del sol i l’efecte d’illa de calor.

REDESSA posa en marxa el ‘Reus Living Lab’, un laboratori d’innovació que en una primera fase se centrara en reptes de talent i capacitació

Reus Empresa 18/03/2024   Les instal·lacions de REDESSA Cepid han acollit aquest matí de dilluns la primera reunió de treball del Reus Living Lab, el laboratori d’innovació impulsat des de REDESSA, a partir del qual es treballaran els reptes pel que fa a la capacitació de talent a la ciutat, de manera col·laborativa, amb eines innovadores i tecnològiques. El Reus Living Lab vol crear un entorn de prova i experimentació real que fomenti la cocreació i la innovació oberta entre els principals actors de la quàdruple hèlix: administració pública, mon acadèmic, empresa i ciutadania, en l’àmbit del talent i la capacitació. El projecte està impulsat per REDESSA amb la col·laboració de la Fundació i2Cat, la qual promou i impulsa les dinàmiques d’altres living labs catalans. El Clúster TIC ha format part també d’aquesta primera taula de treball, com a representant de les empreses tecnològiques del territori, que són grans demandants de talent. El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, ha explicat que «el primer repte a resoldre com a segona ciutat tecnològica de Catalunya és donar resposta a la necessitat de talent de les empreses del sector. Volem implicar a tots els agents amb veu en temes de capacitació per treballar iniciatives col·laboratives i inclusives que ens permetin assolir una millora real que repercuteixi en el dia a dia dels ciutadans i ciutadanes de Reus». Les sessions es desenvoluparan en un entorn on es promourà l’experimentació, la recerca i la innovació i, al mateix temps la capacitació i impuls del talent local. La metodologia prevista inclou les següents fases: FASE 1, OBSERVACIÓ: definició del problema o repte, avaluació de la viabilitat i formació de l’equip motor. FASE 2, EXPLORACIÓ:  planificació de tallers de cocreació, exploració del repte de forma col·lectiva i creació d’una visió de futur compartida. FASE 3, PLA D’ACCIÓ: Disseny de les accions a dur a terme a partir de les propostes de tots els agents participants en el repte. FASE 4, IMPLEMENTACIÓ: implementació de les accions i establiment dels indicadors per mesurar els resultats aconseguits. Alguns dels objectius principals plantejats com a punt de partida en aquesta primera reunió són explorar, cocrear, desenvolupar i provar solucions per millorar les habilitats i el talent dels professionals i de la ciutadania; connectar l’ecosistema local involucrat en la capacitació de persones i en l’intercanvi de coneixement; detectar els stakeholders que poden aportar i participar en les solucions, fomentar les vocacions científiques i tecnològiques (STEM), desenvolupar les competències digitals i altres competències rellevants,  acostar la Universitat (alumnes i investigadors) a les empreses, facilitar la transferència de coneixement, impulsar l’emprenedoria,   fomentar el talent local (jove, sènior i femení) i l’atracció de talent especialitzat i treballar per l’adequació de l’oferta formativa a les demandes del mercat laboral. i2CAT, un partner estratègic La Fundació i2CAT és un centre de cerca, recerca i innovació que promou el coneixement aplicat per resoldre reptes socials i de negoci, fomentant la cocreació de solucions per transformar la indústria i apoderar la ciutadania. Entre els reptes en els quals treballen hi ha el de dissenyar i construir la societat digital del futur a través del coneixement generat en el desenvolupament de projectes locals i europeus i activitats d’R+D+I en àrees com 5G/6G, IoT, tecnologies immersives i interactives, ciberseguretat, intel·ligència artificial, blockchain, space communications i tecnologies de la societat digital.

Dos Déus Origins Reserva Negre de Priorat Lab, millor vermut català de 2024

Reus Empresa 14/03/2024   L‘Espai La Llotja de la Cambra de Comerç de Reus ha acollit l’acte de lliurament dels desens Premis Vinari dels vermuts, el concurs que organitza Vadevi amb l’objectiu de donar a conèixer i prescriure la qualitat dels vins aromatitzats amb herbes que s’elaboren de punta a punta del país. El premi a millor vermut de l’any ha anat cap a Priorat L&B Lab i el seu Dos Déus Origins Reserva Negre, elaborat amb raïm local i la suma de 40 botànics naturals, entre herbes i espècies, que inclouen fusta de sàndal, àloe vera i gingebre. És un vermut «complex i sofisticat», descriuen els elaboradors, que fa criança en botes de Xerès i Priorat durant sis mesos, i després es barregen. El deu d’aquest vermut -i així ho confirma l’etiqueta-, és Atenea, la deessa de la saviesa i la guerra. El turisme del vermut és cada cop més freqüent i freqüentat per aquelles persones a qui atrau el sector. Així, més enllà del producte, alguns dels cellers o productors obren també les portes de casa seua per a explicar història, varietats i mètodes d’elaboració. I això, els Vinari, tamb&eac ute; ho premien. Enguany, el guardó a millor iniciativa de Vermuturisme reconeix el celler De Muller per l’activitat que convida a visitar les instal·lacions al Mas de Valls i endinsar-se en la història de la fundació de la Casa Muller l’any 1851. Com a fi de festa, un tast guiat de vermuts. El nom potser s’ha triat perquè el producte provoca un pessigolleig quan passa gola avall. El vermut Pessigolla, elaborat des de la Cooperativa de Gandesa, completa la seua oferta vermutera que fa uns quants anys s’estrenava amb el Terralta, ara reeditat en record d’una època, durant la postguerra civil, en què el producte va permetre reflotar un celler aleshores fortament afectat pel conflicte. Sigui com sigui, el Pessigolla, que ha vingut en edició doble -el jove i el més envellit-, és un producte fet amb garnatxa blanca que s’ha pensat i concebut amb una clara mirada cap a la cocteleria. La millor etiqueta de vermut té com a protagonista Il Giovane, i la seua imatge està incrustada en l’exterior del producte que justament s’anomena així i que elabora casa Perucchi 1876. En diuen «el jove de Perucchi» perquè és un producte fet amb més de 50 bot&ag rave;nics naturals i sense afegir cap mena de criança. Aquest premi, òbviament, no s’ha triat a cegues, sinó que ha tingut un jurat especialitzat, expert en grafismes com són: Jan Cargol, dissenyador gràfic; Francesc Mestre, director de l’Agència Creativa Futerri; Pere Pagà, director de l’Agència Creativa Pagà Disseny; Jordi Play, fotògraf i Joan Sánchez, director de l’Agència Creativa Disenius. Un dels moments més esperats de la gala ha arribat amb el nomenament de la millor vermuteria de Catalunya. Des de la Ràpita, Lo Racó del Vermutenc, ha rebentat les votacions, tant en la prèvia, com en la fase final on va superar el 50% dels vots (3.520 dels 6.492 totals) ha superat les altres quatre vermuteries finalistes. Tant les candidatures d’aquest premi com les votacions que n’han de determinar el guanyador han estat populars, és a dir, es va obrir portes que tothom presentés la seua candidatura, aquells locals que van rebre més de cinc suports inicials van passar a una segona fase, i a partir d’aquí, després de comptabilitzar més de 15.000 vots, el resultat ha estat que el millor local on anar a fer el vermut segueix estant a les Terres de l’Ebre. D’altra banda, coincidint amb el desè aniversari, l’organització va voler incloure novetats i nous reptes. Un d’ells ha estat el de convidar productors de vermut de les Balears, perquè ens fessin arribar els seus productes i poder fer aquesta calibració, a partir també d’un tast a cegues, i sumar difusió a la seua qualitat. Contents de la rebuda, que ha permès avaluar productes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, el guardó es queda a Mallorca; Miss Vermut, el Vermut de los Guapos, de Bar Casa Miss, a Sa Pobla, ha estat el que més ha agradat i convençut al jurat. «És un vermut d’autor, nou i elegant», descriuen els elaboradors, un producte de «fórmula artesanal i tradicional que incorpora plantes i herbes aromàtiques de Sa Pobla i altres procedències». Miss Vermut, diuen, és un «petit homenatge» a la Miss Mallorca 1966.&n bsp; Per categories, els premis de l’edició han estat els següents: El millor vermut blanc ha recaigut en Yzaguirre blanc de Bodegas Yzaguirre. El millor vermut negre reconeix enguany -i no és el primer cop- l’Olave Vermouth d’Oratvin. I en la categoria de vermuts innovadors, el gran or ha estat per al Caràcter ECO de la Cooperativa Tres Cadires. No ens oblidem de la categoria de vermuts reserva, una de les més apreciades pel jurat de l’edició, tal com van compartir superada la jornada de tast, i que ha reconegut el Dos Deus Origins Reserve Red, de Priorat B&D Lab, guanyador absolut del concurs. En les categories també s’han repartit diverses medalles d’or i plata. Enguany la celebració mereixia anar d’etiqueta perquè se’n celebra la desena edició. Deu anys de Premis Vinari i d’un projecte que va néixer com a part del concurs de vins, però que aviat, davant la quantitat i qualitat creixent de la producció de vermuts del país, demostraria ser mereixedor d’un concurs propi més enllà de ser una única categoria. La xifra ja permet parlar de consolidació i més quan les perspectives de creixement continuen sent altes de cara a seguir sumant edicions amb noves marques, nous elaboradors, i esta qualitat, com dèiem, que cada cop és més indiscutible. Els Premis Vinari dels vermuts és un concurs que organitza Vadevi i que enguany ha comptat amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Reus a través de l’Agència de Promoció de Ciutat de Reus, Gr&agra ve;fiques Varias, Sanmy-Geiser i Pulltex, Euroselecció, Tastes i Sarau i més.