Joan Antoni Domènech
26/03/2024
Com passa amb no poques figures d’empresaris reusencs, la de Joan Boqué Reverter (1858-1946) ha quedat enclaustrada als llimbs dels grans oblidats. Segurament, la falta de descendència ha ajudat a difuminar el seu record, al costat del poc ànim de la societat en general a recuperar per a la memòria col·lectiva a aquells grans emprenedors. Conjuga Boqué tres espais d’acció amb destacats resultats: com a empresari, president de la Cambra de Comerç i com a col·laborador d’iniciatives ciutadanes.
L’activitat empresarial de Boqué -de la que en un altre capítol hem tractat un exemple-, pot qualificar-se de molt reeixida. Sobre el nivell d’aquest empresari, apuntarem una dada rellevant: a la fi de la dècada dels anys deu del segle xx, Boqué presidia la Industrial Harinera y Carburos de Teruel, dues de les únicament vint societats anònimes que hi havia a l’època a la província de Tarragona. També comandarà les empreses Clariana i Boqué S en C., exportadors de vins, i Felip i Cia. exportadora de fruits secs. Igualment, serà president de la Hidrofòrica SA, i d’altres empreses. A l’època, gràcies a la bona marxa dels seus negocis, Boquè va ser un dels grans contribuents de la ciutat.
Boqué va iniciar-se’n el comerç a la botiga de passamaneria que tènia el seu pare al carrer de Monterols, que més tard regentaria la dona del nostre protagonista. Amb el temps, Boqué aixecarà una fortuna gràcies al comerç de vins i a l’exportació de fruita seca, negocis als quals s’afegirà la seva empresa de carburs a Terol. Boqué va presidir la Cambra de Comerç de Reus en dos períodes, de 1913 a 1936, i de 1940 a 1946, any de la seva defunció. La seva experiència com a vicepresident cameral durant el mandat de Josep Montserrat i Vergès, i les seves qualitats de proximitat i dedicació, li van permetre accedir a la presidència el 1913, després de la sobtada mort de Monserrat i Vergès.
En els seus mandats a la Cambra, Boqué s’envoltaria de la gran burgesia industrial local, d’una capacitat i força que farien de la Cambra de Comerç un referent més enllà del seu àmbit d’influència. Alguns noms, entre molts altres: Enric Yzaguirre Besterretche, Pau Abelló Boada, Josep Sabater Roig, Ramon Grifoll Payarols, Francesc Miró Sans, Enric Fontana Grau, Fèlix Gasull Sardà, Ramon Vilella Macaya, Gayetà Cavallé Llecha, Miquel Alimbau Minguell… un llistat prou significatiu.
Un dels projectes que va rellançar Boqué durant el seu primer període com a president va ser la creació d’una Escola de Comerç. Boqué va recollir la idea, definida per la mateixa Cambra en 1887, i que va tenir diversos intents d’impulsar les gestions al llarg dels anys. A aquesta idea, la Cambra de Comerç havia afegit una de nova, com va ser la petició en 1904 al Ministerio de Instrucción Pública de crear a Reus una Escola Superior d’Indústria, que va quedar abandonada en l’embull administratiu.
Com a empresari i president de la Cambra de Comerç, Joan Boqué tindrà un paper destacat en la seva època. Amb negocis importants consolidats en la venda de vins i exportació de fruita seca, Boqué compaginarà la seva activitat industrial amb una clara implicació social.
L’Escola de Comerç va ser un projecte que podia haver estat factible gràcies a la Mancomunitat de Catalunya, que en 1917 havia projectat la creació de quatre escoles de comerç a Catalunya. Per a aconseguir aquesta concessió per a Reus, la Cambra de Comerç sol·licità a l’Ajuntament que cedís uns locals i, d’altra banda, va recaptar aportacions econòmiques als comerciants. La Mancomunitat havia demanat uns mínims per a la constitució de cadascuna d’aquestes escoles: edifici, servei d’aigua i llum i 20.000 pessetes. La Cambra oferirà a la Mancomunitat dos edificis, així com la garantia de l’aportació de les 20.000 pessetes. A la seva sol·licitud l’ens cameral va afegir la possibilitat de construir un edifici nou que albergaria la futura escola de comerç. La Mancomunitat acorda a la fi del 1917 concedir a Reus una Escola de Comerç. Joan Boqué decideix llavors oferir gratuïtament uns terrenys que tenia al carrer de Sant Joan, cantonada amb el passeig Sunyer per a aixecar en ells el nou equipament.
El projecte quedarà suspès durant uns anys, fruit de les convulsions polítiques de l’època. Serà reprès de nou en 1924, sota els auspicis d’una comissió integrada per Gabriel Ferraté Gili, Domingo Freixa, Joan Torrens, Rosend Rodón i Eugeni Coca. Però, per diverses raons, l’Escola de Comerç no serà una realitat. Ens queda un espectacular pla de l’edifici projectat, amb un cert aire de racionalitat centreeuropea, que projectà l’arquitecte municipal Pere Caselles Tarrats.
Boqué Reverter portarà en paral·lel a les seves activitats una tasca ben feixuga, com va ser la d’acordar el conveni amb els creditors del Banc de Reus, en fallida des del 1931.
I una nota final. Joan Boqué havia heretat del seu pare, Josep Boqué, de professó cordoner, un petit mas a la Selva del Camp. El matrimoni Josep Boqué pare amb Cristina Reverter, de Reus, va fer que la parella s’instal·lés a la capital del Baix Camp, muntant un negoci de passamaneria al carrer de Monterols. Josep Boqué Reverter va contractar l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner perquè li dissenyés una torre modernista en el mateix lloc que ocupava el vell mas. Domènech i Montaner projectarà l’edifici que serà finalitzat pel seu fill Pere Domènech Roura en 1922. La professió del pare del nostre protagonista quedaria homenejada en ser conegut des de llavors com Mas Passamaner.
