Reus Empresa

El Carrilet, de tren industrial a turístic

Joan Antoni Domènech
19/03/2024
La competència del transport rodat va ser una de les causes de la desaparició del Carrilet (Foto CET Terminus)

 

Encara guarda gran part de la memòria familiar reusenca mil i una històries del Carrilet, la majoria d’elles amb sabor d’estiu i platja. Però l’origen del tren de via estreta Reus-Salou té una clara inspiració industrial: dotar a les mercaderies d’una sortida eficaç a través del port de Salou. Molt abans de la creació del Carrilet, a Reus s’intentaria dur a terme una idea nova, encara que no va prosperar, com va ser la de crear el primer tren de mercaderies de l’Estat.

I és que mentre prenia cos el propòsit de construir un canal marítim cap a Salou, amb el qual es pretenia evitar el trasllat de mercaderies al port de Tarragona, i les taxes impositives per a la seva construcció, l’enginyer Agustín de Betancourt, que supervisava en aquell temps les obres de construcció de la carretera reial de Madrid a Barcelona, i que considerava el projecte de canal una autèntica quimera, va presentar un projecte inspirat en les nombroses línies mineres que existien llavors a Anglaterra. Betancourt havia dissenyat dues línies de ferro paral·leles, sobre les quals circularien carruatges de tracció animal, que permetrien transportar grans càrregues amb major facilitat i amb una mínima aportació de la força animal, tal com Betancourt ja havia vist en les seves estades a Anglaterra. La idea de Betancourt va ser el primer intent d’introduir el nou mitjà de transport a Espanya.

La primera concessió de ferrocarril obtinguda per Reus, va ser la que en 1834 se li va atorgar a Francesco Maria Fassio, la línia entre Reus i Tarragona, el quart tram ferroviari posat en estudi a l’Espanya peninsular. Malauradament, el 1836 la Primera Guerra Carlina obliga Fassio a sol·licitar una pròrroga. A la fi, la línia no es va construir i la concessió va caducar. Finalment, una nova concessió de la mà d’altres protagonistes seria efectiva el 1851, inaugurant-se el ferrocarril de Reus a Tarragona el 17 de setembre de 1856.

La nova línia fèrria Reus-Tarragona provocaria una notable recessió en les embarcacions que recalaven a Salou, traslladant-se la gran majoria d’exportacions al port de Tarragona. Aquest moviment va provocar que fins i tot alguns empresaris reusencs situessin a Tarragona part o tota la seva activitat comercial, minvant el potencial reusenc.

Amb la idea de recuperar els tràfics del port salouenc, evitant també fer un volt de 16 km per a portar les mercaderies fins a Tarragona per tren, en 1857 Ramon Alba presenta a l’Ajuntament de Reus un projecte de ferrocarril fins a Salou. El projecte no es va dur a terme, i li succeirien altres peticions igualment sense recorregut pràctic. El reguitzell de propostes no reeixides va ser important: a una impulsada per Josep Ballester a principis de la dècada dels seixanta, li va seguir una nova petició que va interessar, aquesta sí, a l’Ajuntament, així com a diversos particulars, un total de 530 accionistes, que van presentar en 1866 la sol·licitud de construcció d’una línia fèrria entre Reus i Salou: tampoc va fructificar. Altres tres propostes s’afegirien a la llista de projectes sense futur.

El Carrilet va ser l’últim gran projecte impulsat per Reus per a afermar la seva sortida a la mar, davant la pèrdua de potencial enfront del port de Tarragona. Desenes de famílies participaran en l’accionariat de l’empresa que el duria a terme.

Finalment, el novembre de 1883 es constitueix l’anònima Compañía Reusense de Tranvías (CRT) amb un capital social de 400.000 pessetes, repartit entre 1.600 accionistes, tots de Reus i de molt diversa fortuna. Com ho va passar en alguns projectes del passat i com succeirà en molts del futur, una vegada més Reus emprendrà una empresa important de manera coral.

Passarien tres anys més, enmig de sol·licituds, expedients i permisos, fins que el 25 de febrer de 1886 és aprovat el projecte i s’encarrega el primer material per a la construcció de la línia. Fins a la inauguració de la línia el 23 de juny de 1887 molts van ser els entrebancs del projecte, especialment els financers, que es van solucionar amb un préstec a la companyia per part de sis membres del consell d’administració, i la posterior emissió de 700 accions preferents per un import de 350.000 pessetes.

El Carrilet, malgrat les dificultats, es va mantenir viu gràcies al transport de passatgers, arribant a ser més de 850.000 en 1966, el seu any rècord. El transport de mercaderies en el Carrilet es va quedar sense efecte en 1958, en substituir el tipus de vagons i també per la puixança del transport per carretera.

En 1973, l’empresari Josep Urgellés, president a les hores de la companyia del Carrilet, i que encapçalava també la companyia d’autobusos La Hispana, adquireix la Companyia Reusense de Tramvies SA. Com a conseqüència, i davant les dificultats de mantenir la línia fèrria i en benefici del tràfic creixent de passatgers per autobús, el novembre de 1975 quedaria suspès definitivament el servei.

Et podria interessar:

Cartell_fira_cambrils_final
La 65a Fira de Cambrils aposta per la sostenibilitat, la inclusió social i la dinamització local
panta-roiudecanyes
La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes presenta un informe jurídic que conclou que les obres de l’EDAR poden ser declarades per emergència
descarga (18)
Vila, l'imperi avícola
històries empresarials reus empresa