Joan Antoni Domènech
12/03/2024
La dècada dels anys vint del passat segle, que anem denominant com l’edat d’or de l’economia local, serà testimoni d’una concentració d’activitat empresarial frenètica. Un ventall de diversos sectors tindrà presència important a la ciutat, amb exemples d’empreses i empresaris molt destacables. L’avicultura industrial participarà en aquesta eclosió, encara que de manera molt més tímida.
En efecte, en aquell temps l’avicultura no va atreure especialment el capital, en ser considerat a l’època un negoci menor, que requeria un gran esforç de dedicació, al que calia afegir la incertesa sobre la cura animal en les explotacions industrials, així com la gran dificultat de la distribució del producte. I és que l’avicultura, fins ben entrat el segle xx, no deixava de ser un complement de l’economia pagesa, bàsicament en l’àmbit domèstic. I tot això enmig d’un mercat altament deficitari, sent Espanya uns dels països europeus que més depenia de les importacions d’ous.
A Reus, Intentaria trencar aquesta visió la Granja Banús, creada en 1921 per Ricard Banús Cardeñas i Pau Fortuny Fortuny. D’ella ens ocuparem en un capítol centrat en la seva història i el que va suposar per al sector. La Granja Banús establiria les bases de la popularitat i creixement del sector, primer en les dècades dels anys vint i trenta, però que s’impulsaria encara més a partir de la postguerra. En la prehistòria d’aquest sector a Reus, hem de parlar d’un clar antecedent, com va ser el projecte de creació el 1898 de la Escuela Regional Agricoavícola de Reus -la segona d’aquest tipus creada a l’Estat després de la d’Arenys de Mar (1896)- , impulsat per Pau Font de Rubinat, que ell mateix l’any 1906 també feia criar de forma experimental tres-centes gallines.
A les comarques de Tarragona, la primera explotació agrícola registrada com a tal va ser la Granja Solaire, en 1916 a Tortosa. Li seguirien la Granja Banús (1921) a Reus; Granja Mas Bertran (1922) de la Selva del Camp; Granja Monserrat (1923), d’Esteban Margelí Bel, a Reus; Granja Artiga (1924) a Reus; Granja Vora Mar (1925) a Altafulla; Granja Cruset (1925) a Riudoms; Granja Roig (1926) a Reus; Granja Soronellas (1928) a Reus; Granja Soldevila (1929) a Reus; Granja Blasi Tenorio (1931) a Tortosa; Granja Benach (1932) a Valls; Granja Sardà (1932) a Reus; i també a Reus la Granja Segarra (1934), Granja Vila (1935) i Granja Felip (1935). Naixerien moltes altres explotacions en el sector, creant en 1936 l’Asociación de Avicultores de Reus constituïda per 50 membres.
La industrialització de l’avicultura farà de Reus un referent nacional del sector. Els primers passos es donaran els anys vint del segle passat. I encara que algunes granges seran importants a tot el país, no serà fins als anys cinquanta quan el capital ho veurà com a negoci.
Totes aquestes explotacions van ser molt reanomenades el seu temps. De la Granja Soldevilla, fundada per l’enginyer agrícola Joan Roca Soldevila (1894-1988), es va arribar a escriure que era en el seu temps la més gran construïda a Espanya, amb 86 metres de llarg. Destacable va ser també la Granja Artiga, fundada per Francesc Artiga Sardà. El seu fill, Ricard Artiga i Esplugues (1924-1992) continuaria el negoci fins a l’inici del decaïment del sector en els anys setanta.
Esteban Margelí Bel, fundador de la Granja Monserrat, posaria en marxa una secció d’incubadores, dissenyada per ell mateix. En aquesta granja, la calefacció dels pollets es faria a base de gas, petroli, gasolina, carbó, closca d’avellana, orujo, introduint finalment en 1934 l’electricitat per a alimentar les incubadores.
A la postguerra un nou impuls portaria Reus a ser la capital estatal del sector durant uns decennis. En 1945 es crea la Cooperativa Comarcal d’Avicultura, que reunirà gran part dels petits productors del Baix Camp. La Comarcal, donada l’àmplia patologia aviària, comptarà amb l’assessorament veterinari i científic a càrrec de Magí Brufau i Estrada (1921-2006).
A mitjan anys cinquanta la Comarcal serà el paraigua de prop de 400 productors que concentraran la pràctica totalitat de la producció anual local: 36 milions d’ous i 500.000 quilos de carn de pollastre i gallina, i una població aviària de 300.000 unitats de mitjana a l’any. Tots seixanta veuran el gigantisme de l’avicultura, amb la creació d’enormes granges industrials i l’automatització d’un gran nombre de processos.
El sector donarà peu a Reus a la creació d’una indústria proveïdora de l’avicultura, com a laboratoris especialitzats, la construcció d’incubadores, bateries, menjadors, entre altres. A més, es crearà una potent indústria agroalimentària al seu voltant: fàbriques de pinso, importació de cereals, farines de peix, producció de llet en pols… Fins i tot el sector tindrà el seu propi mig especialitzat, la revista mensual Reus Avícola. A pesar del decaïment del sector en la dècada dels setanta i vuitanta, des de Reus, i gràcies al seu mercat setmanal de la Llotja, serà i continua sent, un referent de preu del mercat dels ous a Espanya.
