Reus Empresa

Del 2 al 4 de juny arriba la Reus Viu el Vi 2023

Reus Empresa 25/05/2023   Aquest dijous s’ha presentat, a l’espai de La Llotja de la Cambra de Comerç de Reus, la tretzena edició de la Reus Viu el Vi, la fira de les Denominacions d’Origen de l’àmbit territorial de la Cambra. En aquesta ocasió hi participaran vint-i-cinc cellers que representen als diversos Consells Reguladors que desenvolupen la seva activitat sota el paraigua de la corporació. És el cas de la DO Catalunya, la DO Conca de Barberà, la DO Montsant, la DOQ Priorat, la DO Tarragona i la DO Terra Alta. També hi haurà cellers de referència de la DO Cava i les vuit marques del Vermut de Reus representades en un espai temàtic i monogràfic. En total els assistents podran triar entre més de dues-centes referències representatives dels millors vins del territori. Cal recordar que l’any passat, i després del parèntesi obligat per la pandèmia, la fira va arribar a màxims històrics d’assistència. En concret es van superar els 100.000 tastos servits i es van despatxar més de 13.000 copes. La 4a Mostra del Vermut omplirà la Fira el dissabte i el diumenge al matí En paral·lel a la Reus Viu el Vi la fira mantindrà la seva vinculació amb el món del Vermut amb la degustació de Vermut de Reus que es realitzarà el dissabte i el diumenge al matí, de 12:00 a 14:30 h. L’espai  de promoció de la Marca Vermut de Reus estarà gestionat per l’Agencia Reus Promoció. Els assistents podran triar entre les diverses marques que actuen sota el paraigua del Vermut de Reus i que són Cori, Fot-li, Iris, Miró, Olave, Or del Camp, Rofes i Yzaguirre. També hi haurà una marca convidada, Cap de Ruc del Celler Ronadelles, que oferirà el seu aperitiu. L’àrea del vermut, concentrada a la part nord del recinte, també estarà oberta durant la fira en horari de tarda. Caves Ferret, Celler convidat Com és tradicional la fira convida a un celler forà per poder presentar, d’aquesta manera, una tipologia de vins i/o caves diferents a la del territori. En aquesta ocasió comptarem amb la participació de Caves Ferret, de Guardiola de Font-rubí, a l’Alt Penedès. Un celler familiar, de llarga tradició, que oferirà al visitant la possibilitat de tastar els seus caves i vins, un exemple de producte de qualitat per a un públic exigent i exclusiu. Ferret treballa sota el paraigua de la DO Penedès. L’oferta gastronòmica La fira es complementa amb la tradicional oferta gastronòmica elaborada amb productes locals de qualitat. En aquesta ocasió amb la presència dels establiments Forn Llauradó, Terrassa Gaudí, La Vermutera, Ca la Cova, ADN Sistaré, Exalta i Bella Itàlia. També cal comptabilitzar l’estand de la DOP Siurana que presentarà les tradicionals delicadeses elaborades amb el seu oli. El rector de la URV, protagonista de la inauguració La inauguració de la fira es realitzarà el divendres 2 de juny a les 19.30 h i serà protagonitzada pel rector de la URV, Josep Pallarès. D’aquesta manera l’organització vol subratllar la tradicional col·laboració que la Universitat va mantenir en els orígens de la fira on la facultat d’enologia mostrava, al mateix certamen, la seva activitat. La geganta Arlet, element convidat Com és tradicional la inauguració de la fira comptarà amb un element festiu convidat. En aquesta ocasió s’ha apostat per la geganta Arlet, de la colla local dels Alegre. D’aquesta manera l’organització vol sumar-se a la iniciativa de la colla d’impulsar un nou element, La Somera, per la qual n’estan realitzant una campanya de finançament durant aquests darrers mesos. Actes previs: el primer tast de caves de la Reus Viu el Vi  Durant la setmana de la fira, i just abans de la celebració del certamen, l’organització ha previst la celebració del primer tast de caves de la Reus Viu el vi a càrrec de l’enòleg Lluís Ràfols Bages. Aquest serà l’encarregat de realitzar la conferencia/tast «El xampany de Reus. Els primers elaboradors de l’escumós xampanyès a casa nostra» que permetrà tastar fins a sis escumosos del #TerritoriCambraReus. El tast es realitzarà a l’espai Llotja de Reus el dimarts 30 de maig a les 19h i les inscripcions cal formalitzar-les a l’adreça presidenciacambrareus@cambrareus.org. #MomentsReusViuelVi, el concurs d’Instagram de la Reus Viu el Vi La fira també premiarà les millors fotos d’Instagram que els assistents facin i pengin a la xarxa durant la fira amb l’etiqueta #MomentsReusViuelVi. En concret es reconeixeran les tres millors instantànies amb un assortit de vins de la Reus Viu el Vi i un àpat per a dues persones en un restaurant de la capital del Baix Camp, a més del diploma acreditatiu.

La primera línia diària de diligències

Joan Antoni Domènech 24/05/2023   Molt poques dades tenim de Josep Brunet Anguera. Aquest reusenc nascut el 1784 era un petit comerciant que tenia una botiga sota els porxos de la plaça Mercadal. Sabem que després de la guerra de la Independència, Brunet va haver d’exiliar-se a França per les seves idees afrancesades. A la seva tornada a Reus, i segurament gràcies a una idea importada de França, va néixer la possibilitat de posar en marxa una diligència que tingués una freqüència diària amb Barcelona. Reus i Barcelona eren en aquells dies els principals nuclis de població de Catalunya, i únicament un correu setmanal unia les dues ciutats. Citant Güell i Mercader, l’historiador Pere Anguera afirmava en un estudi de la dècada dels noranta que la idea i els diners de l’empresa van sortir dels contertulians que es reunien a la botiga de Brunet. En tot cas, muntar un servei d’aquestes característiques requeria d’un cert capital, ja que el carruatge estava tirat per sis cavalls, amb relleus quatre vegades en cada viatge. Això obligava a comptar amb acords comercials amb les parades de canvis de cavallerisses, que incloïen els subministraments necessaris. Brunet no podia assumir una inversió tan gran, de manera que va decidir obrir una subscripció per aplegar els fons econòmics necessaris per tirar endavant l’empresa. Finalment, va trobar l’oportunitat de captar com a soci Pere Sardà i Cailà, acabalat industrial reusenc, que va acabar donant l’impuls financer necessari al projecte. La diligència, coneguda com La Pubilla, faria el trajecte inaugural l’1 de març del 1815, i es convertiria en el primer cotxe diligència amb trajectes diaris a Espanya. Les sortides des de Reus serien a dos quarts de quatre de la matinada per arribar a Barcelona cap a les dues de la tarda. El bitllet tenia dos preus diferents: 90 reals  (aproximadament 600 € d’avui), que donaven dret a viatjar al primer pis (una berlina tancada i còmoda, amb seients entapissats i vidres que protegien el passatge de les inclemències externes) i incloïen, a més, el menjar a mig camí en una fonda; i 30 reals , que et permetien viatjar en el segon pis, força més incòmode. Com a curiositat, la companyia es desentenia del possible robatori (els viatgers estaven exposats a les incursions dels saltejadors) o pèrdua de l’equipatge, que era gratuït si no superava els 11,5 quilos. Els increments de pes suposaven una taxa afegida. La primera connexió amb freqüència diària d’una diligència a Espanya va ser el trajecte de Reus a Barcelona que va posar en marxa Josep Brunet el 1815. Durant mig segle va prestar servei ininterrompudament, fins a l’arribada del ferrocarril que connectaria totes dues ciutats. Sembla que el resultat satisfactori d’aquesta temptativa va animar altres inversors que, finalment, van prendre al seu càrrec aquella petita línia, amb la idea d’emprendre un nou assaig estenent els seus plans a altres carreteres de l’Estat. D’aquesta manera va néixer la Sociedad de Diligencias de Cataluña, posteriorment dividida en la Sociedad de Diligencias y Mensajerías de Cataluña, amb seu a Barcelona, i la Compañía de Reales Diligencias, establerta a Madrid. El negoci de la diligència de Brunet va passar per moments veritablement crítics, encara que no va deixar de prestar servei en el seu mig segle d’operacions. Durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840), especialment en l’etapa de màxima intensitat del conflicte (1835-1837), la diligència Brunet es va veure obligada a fer bona part del seu trajecte per mar: en arribar a Tarragona, embarcaven el passatge fins a Barcelona. Finalitzat el conflicte, la diligència va recuperar el seu trajecte habitual. En 1865 es posa en marxa l’últim tram de la línia de ferrocarril Barcelona-Reus, la qual cosa  representaria la fi de la diligència. Aquell tren reduiria a quatre hores el desplaçament i a menys de la meitat el preu del bitllet.

Tretze startups de la incubadora TIC inicien les mentories personalitzades

Reus Empresa 22/05/2023   Tretze de les quinze startups que van començar la tercera edició de la Incubadora TIC accediran a les mentories personalitzades, després d’haver finalitzat el bootcamp formatiu que s’ha dut a terme durant el mes d’abril i part de maig. Durant 7 sessions s’ha valorat l’enfocament dels seus projectes i s’ha revisat l’encaix al mercat dels productes i serveis que ofereixen les startups, la seva proposta de valor, les opcions de monetització i la seva estratègia digital, entre d’altres. Com a resultat, els participants han definit diferents models de negoci que seguiran analitzat mentre duri el programa de la Incubadora TIC. En aquest sentit, tots els projectes treballen ara una campanya per confirmar l’enfocament i aconseguir generar interès i/o les primeres vendes. Entre els mesos de juny i setembre, els CEO de les diferents startups podran analitzar els seus projectes de manera personalitzada a través de les sessions amb els mentors que se’ls haurà assignat. A més, tindran una última jornada formativa el 7 de juny per parlar d’estratègies comercials i comunicatives. L’objectiu és definir el One Pager: un resum d’una pàgina amb les claus del projecte. El programa de la Incubadora TIC finalitzarà amb el Demo Day, que es durà a terme a finals d’octubre i durant el qual, les startups podran presentar els seus projectes davant de potencials inversors.

El Govern aprova el procés electoral a les Cambres de Comerç

Reus Empresa 22/05/2023   El Govern ha aprovat el nou Decret sobre el règim electoral de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Catalunya. Aquesta nova normativa regula de manera completa els comicis per triar els òrgans de govern d’aquests organismes, així com reforçar la seguretat jurídica tant de les mateixes Cambres com de les persones que hi participin. Les eleccions a les cambres de comerç seran el 20 de setembre i des de cinc dies abans, es podrà votar de forma telemàtica, amb un sistema de seguretat reforçat L’objectiu principal d’aquest nou Decret, segons publica el portal govern.cat,  ha estat ser el màxim de garantista davant del procés electoral que s’ha de celebrar enguany. Així, el text aprovat avui pel Govern ofereix una regulació integral que va des de la constitució dels censos electorals fins a la constitució dels plens de les Cambres i el Consell General de Cambres. A més, també incideix en aspectes com el vot electrònic, la digitalització o la cobertura de vacants, entre altres qüestions. El Decret preveu un sistema de garanties del vot electrònic, des de la seguretat a la transparència, passant per la verificabilitat, la integritat, el caràcter secret del vot i la llibertat de vot; prohibeix explícitament la delegació del vot, regula la plataforma de vot electrònic, millora la regulació del vot en blanc, fixa la prohibició del vot presencial un cop s’ha votat en remot i obliga a la verificació de la plataforma per part de l’auditor i de la mateixa Agència de Ciberseguretat de Catalunya. Més digitalització: La normativa també preveu un pla de transformació digital que doti les Cambres dels serveis i les eines corporatives necessàries per a poder digitalitzar totes les operacions vinculades al procés electoral, com per exemple la presentació de candidatures o les reunions de les juntes electorals. Simplificació en l’assignació de vocals dels sectors: En aquest capítol, se simplifica el sistema de càlcul de representació dels sectors econòmics en grups i categories. També s’amplia de 3 a 5 el nombre màxim de vocalies per grup i es reequilibra la ponderació del pes de les variables que influeixen en l’assignació de vocalies: VAB (Valor Afegit Brut), l’ocupació i el nombre de treballadors, entre d’altres. El Decret contempla explícitament també un règim supletori de cobertura de vacants de vocalies de sufragi, a favor de la següent candidatura que hagi obtingut més vots en els comicis. L’aprovació d’aquest Decret és el pas necessari per a poder fer la convocatòria electoral, que serà efectiva pròximament. Amb el calendari previst, les eleccions es podrien celebrar entre l’estiu i la tardor d’enguany, i els plens de les 13 Cambres de Comerç catalanes i del Consell General de cambres es constituiran abans que acabi l’any.

Macià Vila, avançat a la seva època

Joan Antoni Domènech 18/05/2023 Seguint la vida de Macià Vila Mateu tindrem un exemple clar d’una certa burgesia industrial que, més enllà de centrar-se en els seus propis negocis, es va anticipar en la idea que tot creixement industrial exigia desenvolupar, paral·lelament, grans infraestructures i empreses dedicades al proveïment d’aigua i de gas, mitjans de transport ràpids i eficients, i entitats financeres que proporcionessin crèdits barats a curt termini per a fabricants i comerciants. Macià Vila impulsaria tots aquests fronts. Biografiat a través de diverses fonts, de Vila comptem amb dues referències destacades: figura en el volum de Cent empresaris catalans, coordinat per Francesc Cabana, i té una biografia que li va dedicar l’arquitecte barceloní Pere Benavent de Barberà a mitjan anys 60. Nascut a Igualada el 1811 es va traslladar a Reus als 12 anys, aparentment sol. Sabem que a Reus va exercir de comerciant i que el 1830 va contreure matrimoni amb Maria de Barberà. Els seus negocis degueren anar-li molt bé, perquè a inicis de la dècada del 1840 comptava ja amb una destacable fortuna, que li permetria abordar diverses empreses industrials. Participava en diverses companyies mineres d’extracció de plom i una carbonífera a la zona de Calaf. El 1841 figura com un dels socis fundadors de la Industria Reusense (el Vapor Vell), una filatura de cotó que es va escripturar amb una capital de 240.000 pessetes, de les quals Vila va aportar 30.000 pessetes. El 1846 va ser el promotor d’una altra tèxtil: M. Vila, Subirá i Cia., que promouria la creació en tres grans centres fabrils de filats i teixits a Reus, Igualada i Vinaròs. El capital social va ser de dos milions de pessetes, de les quals Vila va aportar 350.000 pessetes. Amb el mateix import subscrit per Vila, participarien els industrials reusencs Francesc Subirà i Joan Tarrats. S’hi uniria també com accionista Antoni Vila, germà de Macià, que tenia un negoci de tints a Igualada. Empresari d’èxit, amb activitat en diversos fronts, Macià Vila es va anticipar a la idea que tot creixement industrial exigia desenvolupar grans infraestructures i empreses de proveïment d’aigua i de gas, mitjans de transport i entitats financeres. Després de diverses incidències en la planta d’Igualada, amb un incendi intencionat pel mig, els socis de M. Vila, Subirá i Cia. reorganitzen l’enfocament de la producció i creen una nova empresa: Vila, Prat i Cia. Que tindrà com a soci majoritari Jaume Ceriola, banquer establert a Madrid. La nova companyia decideix concentrar els seus esforços en la construcció de la planta de Reus i constitueix el 1851 una nova societat: La Fabril Algodonera. Macià Vila continuava en paral·lel amb la seva activitat a través d’Industria Reusense, que finalment es fusionaria amb la companyia cotonera reusenca: Canals, Pámies, Huguet y Cía., la qual cosa va donar lloc a la constitució de la societat La Manufacturera de Algodón. En el mateix sector, Macià Vila va intervenir també en la creació de La Sedera Reusense. En aquest capítol tèxtil cal subratllar que entre les quatre primeres empreses tèxtils més importants de Catalunya, en un cens del 1861, dos se situaven a Reus: Fabril Algodonera i La Manufacturera de Algodón. En elles hi participava com a accionista Macià Vila. Ja hem apuntat que Vila entenia la industrialització com un procés que implicava el desenvolupament de serveis bàsics que beneficiessin la comunitat, com el subministrament d’aigua i gas, unes infraestructures adequades, i la necessitat de disposar d’una banca com a suport a les activitats industrials i comercials. El 1848, Macià Vila figurava com a accionista de la Sociedad Hidrofórica, l’objecte de la qual era el subministrament d’aigua potable a Reus; el 1854, participa en la creació de la companyia Gas Reusense. En la dècada del 1860, Vila treballa en la creació d’un establiment bancari, que naixerà el 1862 amb el nom de Banco de Reus, en el qual Vila seria el principal accionista, i amb capacitat per emetre paper moneda. El 1874 els accionistes del Banco de Reus rebutgen la possibilitat de fusionar-se amb el Banc d’Espanya, la qual cosa va implicar la pèrdua del privilegi d’emissió. Paral·lelament, el 1863, Vila és un dels socis fundadors de Crédito Mercantil, de Barcelona, que hauria de convertir-se en una de les entitats financeres més potents a la Catalunya del segle XIX. El 1863 Vila decideix entrar en el negoci ferroviari, sector en el qual ja existien antecedents a Reus, amb la creació per part de la burgesia reusenca de les companyies Camino de Hierro de Tarragona a Reus i del Ferrocarril de Montblanc a Reus, que ampliaria capital per convertir-se en la Cía. del Ferrocarril de Lérida a Reus y Tarragona, que va impulsar noves connexions ferroviàries. Vila entra en aquest sector mitjançant la participació en una nova societat: Gomis, Gil y Cía., que va projectar un ferrocarril entre Reus i Saragossa. Amic de Joan Prim, Vila va subministrar crèdits al general, sotmès sempre a dificultats econòmiques i en constant pelegrinatge per l’estranger. Vila va emmalaltir del cor el 1865 i va morir a Reus el 25 d’octubre d’aquest mateix any.

Tancament i presentació dels projectes del Programa d’Incubació destinat al petit comerç, serveis i restauració

Reus Empresa 18/05/2023   Aquest dijous, 18 de maig de les 14h a les 16 hores a la nova sala del Servei d’Assessorament a l’Empresa i l’Emprenedoria de la Regidoria d’Empresa i Ocupació ubicada a l’ Antic Hospital, tindrà lloc la presentació dels projectes que han participat en  la segona edició del Programa d’Incubació per a sectors estratègics de la ciutat, que en aquesta ocasió ha estat destinat al petit comerç, els serveis i la restauració, sector molt arrelat a la nostra ciutat. El programa incideix en la consolidació dels negocis, mitjançant aquest acompanyament que ofereix eines que permeten augmentar la competitivitat, la innovació, la digitalització i sostenibilitat del sector. Hi han participat 14 projectes que han rebut un programa intensiu assessorament per part de professionals experts en els diferents aspectes clau d’una empresa, de 20 hores durant el mes d’abril i maig. En el marc d’aquesta darrera sessió, en que tindrà lloc la presentació dels projectes, els seleccionats s’incorporaran a un programa d’incubació més específic durant 6 mesos, als quals se’ls hi oferirà el disseny d’un acompanyament amb experts, en funció de les seves necessitats estratègiques. Els projectes que hi han participat són comerços molt especialitzats i empreses de petits serveis ja en funcionament. Les sessions han tingut lloc cada dimarts i dijous de 14:00h a 16:00h a la nova sala del Servei d’Assessorament a l’Empresa i l’Emprenedoria de la Regidoria d’Empresa i Ocupació ubicada a l’ Antic Hospital. El contingut del programa ha estat el següent: Donar eines i recursos per facilitar i optimitzar la gestió del treball quotidià, conèixer tendències de compra segons el comportament dels nous consumidors, conèixer millor la oferta de productes del teu negoci i com classificar-los per a ser més eficients, donar a conèixer petites accions per a ser més sostenibles, conèixer les eines digitals més útils per aquests models de negoci i saber interpretar els números de la empresa per a conèixer els productes i serveis més rentables. 18/04/2023  Habilitats per a la gestió del meu petit negoci amb David Alonso 20/04/2023 – El nou consumidor i les tendències de compra al sector del petit comerç, serveis i la restauració, ¿com puc innovar? amb Meritxell Perpinyà 25/04/2023 – Estratègia empresarial. Projecte i model de negoci amb David Martínez 27/04/2023 – Test de mercat imprescindible per validar els punts crítics del meu model de negoci, conèixer als meus clients amb David Martínez 2/05/2023 – Com puc vendre de forma fàcil també per l’aparador digital? Com millorar la gestió del meu negoci incorporant processos de transformació digital?  amb Tania Sala 4/05/2023 – Com fer un pla de viabilitat econòmic i saber si el meu negoci es rentable o viable? amb David Gispert 9/05/2023 – Quins son els productes o serveis més rentables del meu negoci? Quin és el punt d’equilibri? amb David Gispert 11/05/2023 – Com incorporar valors de triple impacte al meu negoci? amb Gerard Noguès 16/05/2023 – Com comunicar la meva idea de negoci, els serveis que ofereixo tant als meus clients com a possibles col·laboradors amb Bibiana Villa 18/05/2023 – Presentació projectes i elecció de guanyadors del Programa d’incubació.

Primera trobada de la comunitat emprenedora Reus Espais Vius

Reus Empresa 16/05/2023   El projecte de revitalització comercial Reus Espais Vius, que impulsa la Regidoria d’Empresa i Ocupació, inicia la fase de consolidació amb l’estratègia centrada en crear comunitat per a l’enfortiment de l’ecosistema emprenedor. El punt de partida de la comunitat serà la trobada de persones emprenedores de la primera fase del projecte, que s’ha desenvolupat al raval Robu ster i raval de Sant Pere, que tindrà lloc demà, a les 16 hores al Centre d’Amics de Reus, amb la participació dels negocis que han obert les seves portes en el marc del projecte Reus Espais Vius al raval de Sant Pere i raval de Robuster; els que ho faran properament i altres negocis establerts a la zona. Fins al mes de novembre es programarà una sessió de treball mensual on es treballaran temes que es definiran en funció dels interessos i necessitats de les persones participants. En aquest sentit, la sessió de demà servirà perquè tothom es conegui; s’explicaran els objectius i planificació de les sessions, i es treballarà una dinàmica de grup del tipus afrontar un repte per a la dinamització de l’eix comercial. Les trobades mensuals es realitzaran físicament cada cop en un negoci perquè les persones emprenedores al capdavant el puguin donar a conèixer a la resta de comunitat i puguin compartir les seves experiències, model de negoci o establir col·laboracions. Objectius de la comunitat Els objectius de la comunitat són generar sinergies professionals i personals, teixir una xarxa sòlida de relació i contactes que va més enllà de simples trobades informals; generar espais de trobada per connectar i donar a conèixer diferents iniciatives d’impacte; per iniciar col·laboracions; per inspirar-se i fer una crida per tots aquells i aquelles que vulguin participar en la transició cap a aquest model de comerç sostenible. Els objectius específics són: Fer una comunitat que generi llaços per tal de que el impacte sigui més elevat i que es puguin generar de forma més orgànica connexions i sinergies. Convidar a dinàmiques que ens propiciïn la col·laboració i el networking. Evitar unidireccionalitats i que la pròpia conceptualització de les dinàmiques ens porti a la connexió. Fomentar projectes amb mirada compromesa cap al territori, cap a la seva gent o cap el medi ambient. Projectes amb triple impacte compartit i sent centre i motor d’ells. Fomentar atrevir-nos a fer les coses diferents amb una mirada posada a la innovació. Aquest projecte es considera clau per consolidar l’eix comercial i l’atracció de la ciutadania cap als eixos comercials ara que l’obertura de negocis a la primera fase de Reus Espais Vius ja és una realitat amb set negocis oberts, set que ho faran properament, així com amb cinc negocis ja existents que han reformat el local i redefinit el negoci. Aquesta acció compta amb el suport del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya a través Programa Emprèn Cat, en la línia d’actuacions per l’enfortiment de l’ecosistema emprenedor.

L’Aeroport de Reus registra 77.562 passatgers, un 42,7% més respecte a l’abril de 2019

Reus Empresa 121/05/2023   L’Aeroport de Reus ha registrat a l’abril 77.562 passatgers, una xifra que suposa un increment del 42,7% en relació amb el mateix període de 2019 i del 32,7% en comparació amb el 2022. En l’acumulat dels quatre primers mesos de l’any, s’han registrat 86.674 viatgers, un 41,8% més que en els mateixos mesos de l’any passat i un 30,2% del total del mateix període de 2019. En relació amb el nombre d’operacions, a l’abril s’han operat 1.660 vols, la qual cosa suposa un augment del 16,7% en relació amb el mateix mes de l’any passat i un 34,6% més si es compara amb 2019. Des de principis d’any, la xifra de moviments d’aeronaus és de 6.128, una dada que representa un increment del 27,8% en comparació amb el mateix període de 2022 i del 40,3% en relació amb 2019.

Metxa d’esquers, l’encenedor popular

Joan Antoni Domènech 10/05/2023   Encara que existien petites empreses familiars a la ciutat, no va ser fins a la primera meitat del segle XIX quan el sector tèxtil va experimentar a Reus una gran embranzida i es va convertir en la base de la seva riquesa industrial en substitució del comerç de l’aiguardent. Precisament, el capital per aixecar el nou sector provenia de la comercialització d’aquest destil·lat, l’epicentre català del qual se situava a Reus des del segle XVII. La crisi de l’aiguardent de principis del segle XIX va portar molts comerciants reusencs a orientar les seves inversions industrials cap a un nou sector, un moviment —aquest de l’adaptació i canvi de registres productius— molt propi de la tradició empresarial local. El desenvolupament del tèxtil serà la base de la futura esplendor econòmica de la ciutat i del qual naixeran tota mena de projectes, una cadena de noves iniciatives en sectors molt diversos. A partir del 1840 es crearan les grans indústries tèxtils a Reus. L’empresa més important era Prat i Cia., de l’industrial Macià Vila. Aquesta companyia es transformaria el 1853 en La Fabril Algodonera SA, coneguda com el Vapor Nou, que era, per volum, la segona del sector a Catalunya. Important també va ser La Manufacturera de Algodón SA, creada el 1855, el popular Vapor Vell. La Manufacturera era el resultat de la fusió de La Industrial Reusense (1843) i la societat Canals Pamies y Huguet (1846). Els fabricants de filats de cotó van conviure amb les sederes. La Sedera Reusense va ser la més representativa a Reus i una de les primeres a utilitzar la força del vapor. El 1864 fou traspassada a la societat Antonio Pascual y Compañía, propietat d’Antoni Pascual i Vallverdú, que tenia una participació del 46% en el capital. Els altres socis van ser Pau Oriol i Buxó (31%) i Ramon Parera i Pujals (23%). Posteriorment, s’hi va incorporar com a accionista Macià Vila. El sector treballava bàsicament sobre demanda, i multiplicava les seves especialitats. Una d’elles, molt popular, era la producció de metxa d’esquers, l’ús de la qual era molt estès en el camp. Serien els encenedors més populars des de principis del segle XX i fins a la Guerra Civil. De fet, abans de la guerra, els únics elements de butxaca per encendre foc eren els sequers  i els mistos. La popularització d’una altra mena d’encenedors, que vindria gràcies a la introducció de la marca Zippo, portada a Europa pels soldats americans durant la Segona Guerra Mundial, no arribaria a Espanya fins a la postguerra. Malgrat tot, al nostre país els Zippo conviurien amb  invents com l’encenedor de gasolina i altres artefactes. Els comerciants tèxtils reusencs van veure una oportunitat en aquest sector. La primera empresa local a fabricar metxa va ser Hijo de Ramon Bonet, que va popularitzar la marca El Indio. Van seguir la proposta Sucesores de Ramon Bonet Barberá y Cía., amb les marques El Sol i El Caballo; l’empresa Martorell y Llop amb la marca La Paz; Camilo Prieto Horta, amb La Copa, i, a la Selva del Camp, Vda. De Francisco Cabré, amb el seu producte La Cabra. Durant el primer terç del segle XX, les fàbriques de Reus eren, sumades, el segon fabricant estatal del producte. El número 1 a Espanya era Grober, de Girona: la seva marca El Toro sumava més vendes que la resta del sector en el seu conjunt. Actualment només queda un fabricant estatal de metxa: la selvatana Liasa, que va augmentar la seva producció gràcies a la compra, durant la postguerra, de la maquinària de l’empresa Ramon Bonet, Barberá y  Cía. Liasa, encara que sigui de manera pràcticament testimonial, manté la producció d’aquest producte que té com a sortida la indústria pirotècnica i alguns turistes, que l’adquireixen a les botigues de souvenirs com un objecte pintoresc.  

La Cambra de Reus, a Fenavin

Reus Empresa 10/05/2023   La Cambra de Comerç de Reus disposa del seu propi estand a FENAVIN, la Feria Nacional del Vino, que es realitza del 9 a l’11 de maig a Ciudad Real. Són cellers que representen algunes de les principals Denominacions d’Origen del Territori com és el cas de la DO Catalunya, DO Montsant, DOQ Priorat, DO Tarragona i DO Terra Alta. És la quarta edició d’aquest certamen bianual on la Cambra disposarà del seu propi estand amb l’objectiu de donar aixopluc a les empreses que volen participar d’aquest esdeveniment de referència nacional i internacional. Els cellers participants són Altavins Viticultors de Batea, Celler Germans Balart de Gandesa, Celler Batea, Celler Cal Pla de Porrera, Gran Clos del Priorat de Bellmunt del Priorat, Celler Sant Rafel de Pradell de la Teixeta, Celler Ronadelles de Cornudella de Montsant. Viticultors Bateans, Vinícola de Nulles i l’estand monogràfic de Vermuts de Reus. El president de la Cambra, Jordi Just, ha volgut destacar la transcendència d’aquesta acció que serveix per “subratllar la importància de la producció vinícola del territori en una de les fires de referència a nivell nacional i internacional. I que la Cambra pugui facilitar la presència dels seus cellers en un aparador d’aquesta categoria és altament remarcable que respon, clarament, al propòsit de la corporació de vetllar per la promoció de les seves empreses”.