Reus es promociona a Fenavin 2023
Reus Empresa 9/05/2023 L’Agència de Promoció de Ciutat estarà present a Fenavin de forma presencial, la Fira del Vi Internacional de Ciudad Real, des d’avui dimarts dia 9 de maig, i també els dies 10 i 11 de maig, a l’estand de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus. En aquest espai promocional l’Agència donarà a conèixer les 8 marques que formen part de la marca Vermut de Reus, Miró, Yzaguirre, Iris, Rofes, Cori, Olave, Fot-li i Or del Camp, així com informar de tot allò relacionat amb aquesta beguda centenària i de totes les experiències i activitats de «La Ruta del Vermut de Reus», dirigides al públic individual, que juntament amb les propostes relacionades amb la visita al patrimoni modernista de la ciutat, configuren una proposta turística singular i atractiva, que permet allargar l’estada a la ciutat, i per tant, afavorirà l’allotjament als hotels de Reus. A banda de la presència a la Fira, l’Agència farà una presentació demà dimecres 10 de maig a la Sala d’Activitats, sota el nom «Reus, capital del Vermut», on s’explicaran totes les activitats relacionades amb el Vermut de Reus que es poden realitzar a la ciutat, a banda de tots els seus atractius turístics i que finalitzarà amb un tast de totes les marques de Vermut de Reus. Aquesta acció està alineada amb els objectius fixats al Pla Estratègic de l’Agència de Promoció de Ciutat «Reus Promoció», per potenciar el posicionament de Reus com a Capital del Vermut.
Tecnolama participa a Let’s Clean Up Europe aconsegueix recollir més de 600 kg de residus
Reus Empresa 9/05/2023 El passat dissabte 6 de maig, l’empresa Tecnolama S.A., capçalera del Grup Fermator, ha participat en la iniciativa europea Let’s Clean Up 2023 amb l’objectiu de conscienciar sobre la quantitat de residus llençats de forma incontrolada a la natura, i sensibilitzar respecte a reducció, reutilització i reciclatge. La participació de més de 100 persones entre treballadors i família ha permès recollir uns 650 kg de residus que estaven abocats de manera incontrolada a la zona del barranc del Pi del Burgar, situat a escassos quilòmetres de Reus. Des de Fermator es treballa des de fa anys per millorar la sostenibilitat pel que fa a residus tant en la vida útil del producte com en tots els processos productius associats. Això s’ha aconseguit reduint el plàstic a l’embalatge, substituint elements d’embalatge de poliuretà o poliestirè per solucions en cartó, promovent la reutilització d’embalatges de proveïdors, reduint la impressió de paper (projecte paperless) i realitzant una segregació de residus òptima a les plantes industrials.
La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes no iniciarà el reg la temporada 2023
Reus Empresa 8/05/2023 La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes va celebrar aquest passat divendres 5 de maig la seva assemblea ordinària. Tots els punts de l’ordre del dia van rebre el seu vistiplau per aclamació. La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes detalla que “no té aigua per al reg dels seus dos cultius principals, l’avellaner i l’olivera. Aquesta situació té conseqüències molt greus, com ara la necessitat d’arrencar els avellaners que no tinguin altres alternatives de reg, la pèrdua de la collita d’olivera i les repercussions sobre tota la indústria agroalimentària que gira al voltant d’aquests conreus”. D’aquesta forma, consideren que la situació “també afectarà directament a la Comunitat de Regants, ja que sense poder regar i amb la gent sense ingressos, es farà difícil el cobrament de les taxes de manteniment”. Des de la Comunitat de Regants alerten que aquest fet pot provocar un increment de la massa forestal i el risc d’incendi, a més d’un descontrol de la fauna salvatge i l’increment de la petjada de carboni, per tant, és una problemàtica que afectarà a tota la societat en general. D’aquesta forma, es van presentar diverses alternatives per a poder disposar de més aigua: aprofitar l’aigua regenerada de les depuradores i aportacions d’aigua a l’embassament de Siurana per al Priorat, els cabals ecològics i la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. A l’assemblea ordinària es va acceptar autoritzar a la Junta de Govern a què demani la declaració de zona catastròfica si s’acaba sense poder regar, com també instar als governs de Catalunya i de l’Estat espanyol per a l’atorgament d’ajuts als regants i a la mateixa Comunitat de Regants. També es va proposar la visualització als mitjans de comunicació de la problemàtica amb l’assistència a la concentració del dia 13 de maig, a la presa de Riudecanyes i, insistir i exigir, a les administracions hidràuliques (CHE i ACA) i al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que es materialitzin les aportacions d’aigua per a la Comunitat de Regants. Des de la Comunitat de Regants argumenten que “si el 2021 s’hagués tirat endavant amb la proposta que l’ACA va presentar a la taula del Siurana, proposta que la Comunitat veia i veu com a bona solució, ara potser la situació no seria tan greu. És moment de no frenar més inversions que són estructurals i que amb aquesta sequera es fan més necessàries i prestar màxim ajut al sec».
P3 Logistics Park aixecarà una nau de 100.000 m2 a Reus
Reus Empresa 4/05/2023 La immobilística propietat del fons sobirà de Singapur (GIC) té previst construir un parc logístic de 100.000 m2 a Reus. Les naus tindran el lloguer amb destinació, que és l’especialitat d’aquesta socimi. P3 Logístics va constituir el passat any la societat P3 Reus Park SL que n’és la propietària dels terrenys a Reus, i que a l’abril d’aquest any ha adquirit els terrenys. adquisició d’uns terrenys a Reus on pretén desenvolupar un complex de 100.000 metres quadrats. una nau industrial de La companyia, que té al nostre país una vintena de parcs logístics, va tenir uns ingressos el 2022 de 35,2 milions d’euros davant els 20,8 milions del 2021, segons els comptes anuals de l’exercici 2022. Present a dotze països europeus on ha estat invertint en les últimes dues dècades. Espanya és el tercer mercat en importància, després de la República Txeca i Alemanya.
Reus Energia licita l’execució de quatre instal·lacions solars fotovoltaiques als edificis municipals
Reus Empresa 4/05/2023 La divisió de Reus Serveis Municipals, Reus Energia, ha publicat avui, 4 de maig, l’anunci de licitació dels treballs d’execució de quatre noves instal·lacions solars fotovoltaiques als edificis municipals. Es tracta de les instal·lacions a Redessa Tecnoparc, el Pavelló Olímpic, el Mercat Central i l’Escola Rubió i Ors. El valor estimat del contracte i el pressupost base de licitació és de 700.773,20 euros. El termini de presentació d’ofertes finalitzarà el 30 de maig de 2023. La licitació consta de quatre lots, un per cada instal·lació. Redessa Tecnoparc amb una potència instal·lada de 328,90 kWp; Pavelló Olímpic 107,64 kWp; Mercat Central 124,80 kWp i Escola Rubió i Ors 123,00 kWp. Amb la posada en marxa d’aquestes quatre instal·lacions, Reus Energia, la nova iniciativa municipal per a subministrar electricitat a l’Ajuntament i als equipaments públics, haurà posat en funcionament deu instal·lacions fotovoltaiques als edificis municipals. L’any 2022 es van executar sis instal·lacions solars fotovoltaiques: Escola Doctor Alberich i Casas, Escola la Vitxeta, Institut Pi del Burgar, Escola Rubió i Ors, Escola Isabel Besora i IMFE Mas Carandell.
Torna el saló de la moto amb les principals marques del sector
Reus Empresa 4/05/2023 Aquest cap de setmana obre portes el Saló de la Moto, que enguany arriba a la seva 15a edició. Ocuparà un total de 6.500 m² de superfície a firaReus, als quals s’han d’afegir els 4.000 m² exteriors destinats a aparcament de motos per als visitants. A més, com a novetat, s’ampliarà la zona de descans i cafeteria amb sofàs i televisors per als motoristes. La regidora d’Economia, Coneixement i Habitatge i consellera delegada de Redessa, Teresa Pallarès, ha explicat que «enguany el Saló de la Moto mantindrà l’entrada gratuïta i continuarà comptant amb els principals concessionaris de la demarcació» Així, al saló hi participen una vintena d’expositors que representen unes 50 marques de motos. Es podran veure ciclomotors, scooters i maxiscooters, tricicles i quadricicles, esportives, clàssiques, elèctriques i quads. També hi haurà un espai de venda de motos de segona mà. Durant tot el cap de setmana els aficionats a les motos podran participar en diverses activitats. Com a novetat, es farà una gimcana organitzada per Eutiches, empresa especialitzada en experiències amb moto. Amb el títol Ves de safari l’activitat proposa que els participants trobin la bandera d’Eutiches, el club organitzador, en algun dels municipis d’una ruta preestablerta. Caldrà que segueixin una sèrie de pistes que trobaran a les xarxes socials. Al finalitzar la ruta i presentant la fotografia amb la bandera, els participants rebran un detall a l’estand d’Eutiches al saló. Un any més, es farà també la sortida de motos clàssiques i també hi haurà un circuit infantil de trànsit amb el suport del Servei Català de Trànsit. El circuit infantil es podrà gaudir divendres de 5 de la tarda a dos quarts de 9 del vespre i dissabte i diumenge de 10 a 2 i de 4 a dos quarts de 9. Pel que fa a la sortida de clàssiques, està prevista per al diumenge 7 de maig i s’iniciarà a dos quarts de 9 del matí. En tornar, tots els participants podran prendre un vermut.
L’Institut Pere Mata, una història també empresarial
Joan Antoni Domènech 4/05/2023 El Grup Pere Mata és avui un conglomerat assistencial de primer nivell. Gestiona diversos centres especialitzats en serveis de salut mental, així com serveis geriàtrics, d’insersecció laboral, recerca, formació i fundacions especialitzades. L’embrió d’aquesta multidisciplinari holding va ser l’Institut Pere Mata, empresa nascuda en 1896 de la mà d’un grup de reusencs. No van ser poques les dificultats en la creació d’aquesta entitat privada. I encara que el moment de la seva creació podia considerar-se molt propici, enmig de l’ona d’esplendor econòmic i social de Reus a la fi del XIX, la idea necessitava, com tota empresa, del capital suficient per a dur-se a terme. L’ideòleg i gran impulsor del projecte va ser el doctor Emili Briansó, que volia crear a Reus un “Manicomi model entre tots els que avui existeixen, amb els últims avanços de la ciència i el primer d’Espanya”. Les dificultats de Briansó per a captar el capital inicial necessari van ser enormes: trigaria 12 anys a veure la idea concretar-se. Més enllà de l’argumentari tècnic, Briansó va haver d’elaborar un altre dirigit als qui podrien ser els mecenes del Projecte, amb una visió clarament empresarial. Així, segons apuntava, “la construcció del Manicomi ens reportarà grans avantatges econòmics i morals, tant si és considera com a negoci com si és mira a través del prisma de la preponderància local i moral d’aquesta ciutat”. L’exposició inicial de la iniciativa va tenir escàs acolliment, per la qual cosa Briansó, més enllà de recaptar ajudes de les seves amistats i del propi Ajuntament, es va llançar a visitar als prohoms de Reus. Briansó havia quedat fortament impactat en el seu treball de metge forense en l’Ajuntament de Reus, en el qual tenia també al seu càrrec la atenció als alienats internats a Ca l’Agulla, el Manicomi, un edifici al carrer Sardà número 21 on hi ha l’actual col·legi públic “Pompeu Fabra”. Allà és recloia -en una imatge que avui ens semblaria estreta d’un fragment de novel·la de Dickens o de Víctor Hugo-, tota mena de malalts mentals i inadaptas. Una autèntica presó en la qual els allí tancats rebien un tracte infrahumà. El Manicomi de Reus acabaria sent també el lloc de reclusió dels malats mentals de la província: no hi havia un altre lloc mínimament especialitzat. Un total de 35 accionistes, la majoria empresaris i comerciants, van impulsar un projecte en el qual, des del principi, es va contemplar que el servei assistencial fos compatible amb l’obtenció de beneficis. Finalment, la Societat Anònima Manicomi de Reus és formalitza en escriptura pública el 15 de novembre de 1896. Són 35 els socis fundadors, la majoria d’ells empresaris i comerciants. Llegim els noms de grans empresaris a l’època com Joan Vilella Estivill, Enrique Yzaguirre, Pau Abelló, o Pau Jové. La societat es constitueix amb un capital de 300.000 pesetes. L’amistat del president de la societat, Pau Font de Rubinat i l’arquitecte Lluís Domènech I Muntaner, serà la clau perquè aquest últim s’encarregui del projecte arquitectònic del futur complex. Aquí vull centrar-me en la visió econòmica i empresarial de la iniciativa, que ve a resumir un patró comú en moltes de les iniciatives empresarials nascudes a la ciutat: la majoria d’elles es realitzen amb el concurs de diversos accionistes; una inversió coral que es repeteix en molt diversos sectors. I, d’altra banda, els projectes busquen expandir-se geogràficament. El centre obre portes l’1 de març de 1900, trobant-se al poc sense els fons necessaris per a escometre les obres pendents ni poder atendre degudament els que denominaven “pensionistes”. Aquests s’emmarquen en tres categories d’hostalatge més una especial de ‘il·lustres’. Exhaurit el capital i després de fortes tensions en el consell d’administració, s’aprova l’emissió d’accions per valor de 100.000 pessetes. L’operació no va tenir èxit; se sol·licita llavors un crèdit al Banc de Reus per import de 100.000 pessetes, amb la garantia personal dels membres del consell d’administració. El Manicomi rebia a l’època dues subvencions institucionals, que s’abonaven en forma de pagaments mensuals: una de la Diputació i la segona de l’Ajuntament. Ben escassa i cobrades amb molt de retard. La sortida era, doncs, busca clients. La necessitat urgent de pensionistes obliga a una ràpida resposta. El centre enceta així una política comercial de captació. Al principi, amb l’edició de material gràfic per a distribuir per Catalunya, València i Aragó. El segon pas va ser el nomenament de corresponsals; comercials que anirien a comissió dels clients captats. Encara que amb resultats lents, la estratègia comercial dona els seus fruits. Els ingressos augmenten i, per primera vegada, en 1904, els accionistes es reparteixen un 3% dels beneficis obtinguts, 11.842 pessetes. El Manicomi de Reus, que a partir de 1910 seria ja oficialment Institut Pedro Mata, emprenia el camí de la seva consolidació i posterior creixement, amb moltes dificultats pel mig, sí, però amb una ben conjugada labor assistencial i l’objectiu de portar la gestió com una empresa que, també, te que respondre davant dels accionistes.
Una cinquantena d’startups i pimes innovadores participen en una jornada centrada en línies de finançament
Reus Empresa 3/05/2023 Una cinquantena d’startups i pimes innovadores han participat en la jornada «Emprenent el futur que volem», organitzada per REDESSA i ACCIÓ amb la col·laboració d’ENISA i que ha servit per donar a conèixer les línies de finançament que ofereix l’Empresa Nacional de Innovación, SA (ENISA), entitat que depèn de la Direcció General d’Indústria i de la petita i mitjana empresa, del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. El tècnic d’ENISA, Ignacio Liñán, ha presentat els préstecs per a finançar projectes innovadors i de creixement empresarial i les diferents línies de finançament que ofereixen i que estan centrades en 6 eixos: Joves Emprenedors, Emprenedors, Creixement, Emprenedores Digitals, Agroinnpulso i Indústries Culturals i Creatives. La jornada també ha comptat amb l’experiència de tres empreses vinculades a l’ecosistema de REDESSA, que han rebut finançament a través d’ENISA. Es tracta d’E-Agora, Etecnic i Biosfer Teslab. Per acabar, les startups i pimes innovadores assistents ha pogut presentar els seus projectes a tècnics d’ENISA, que els han revisat amb la finalitat de concretar l’encaix amb les diferents línies de finançament. La jornada «Emprenent el futur que volem» s’emmarca en el programa de serveis de la Incubadora TIC de REDESSA. Les 15 startups que han accedit a la incubadora finalitzaran les sessions del bootcamp el pròxim dijous, dia 11 de maig, per continuar després amb les mentories personalitzades per cada projecte.
L’Ajuntament de Reus adjudicarà a Garcia Riera la construcció del projecte de La Hispània
Reus Empresa 3/05/2023 La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Reus votarà aquest divendres, 5 de maig l’adjudicació de les obres corresponents als projectes d’urbanització, d’aparcament soterrat i de construcció de 48 habitatges i equipament de La Hispània a l’empresa Garcia Riera. L’acord de la junta arriba previ dictamen de la Comissió Informativa de Serveis d’ Hisenda i Serveis Generals, celebrada aquest dilluns, 2 de maig. L’adjudicació del contracte és en dos lots: Habitatge, equipament i aparcament: El lot 1 fa referència a l’execució de les obres dels projectes de 48 habitatges i l’equipament, del projecte d’urbanització, i l’obra civil de l’aparcament, amb un pressupost d’adjudicació de licitació de 19.020.254,51 euros (IVA inclòs). La durada màxima d’aquest contracte serà de 36 mesos des del moment de l’acta de replanteig i inici de les obres. També es contempla que l’adjudicatari porti a terme, entre altres les actuacions següents: redacció del projecte bàsic i executiu, i execució de les obres de l’edifici de 3 habitatges en règim de renda lliure amb front a la Raval Sant Pere (s’haurà d’executar dins del termini total dels 36 mesos); i redacció del projecte bàsic i executiu de les obres del bloc de 12 habitatges de protecció destinats a gestió privada (amb un termini màxim 6 mesos des de la signatura del contracte). Instal·lacions aparcament: El lot 2 de la licitació correspon a les instal·lacions de l’aparcament soterrat, que surt amb un pressupost de licitació de sortida de 2.936.425,06 euros euros (IVA inclòs). La durada màxima d’aquest contracte serà de 8 mesos des del moment de la finalització de l’estructura de formigó de l’aparcament. El projecte de La Hispània és susceptible de ser cofinançat amb ajuts Next Generation, en el marc del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia. En parel·lel, l’empresa municipal Reus Mobilitat i Serveis té oberta la licitació del contracte d’assistència tècnica de coordinació de seguretat i salut de les obres de construcció de l’aparcament soterrani, la urbanització, els 48 habitatges i l’equipament. El contracte surt amb un pressupost de licitació de 68.453,56 euros. Igualment, l’empresa municipal Redessa té en fase d’avaluació la licitació del contracte de servei de direcció d’execució de l’obra i el control de qualitat de la construcció de l’edifici de 48 habitatges i equipament. El contracte té un pressupost de licitació de 255.373,25 euros.
L’Ajuntament insisteix en que Reus té una pressió fiscal baixa i convida el president de la CEOE a debatre sobre la fiscalitat municipal
Reus Empresa 2/05/2023 L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, acompanyat de la regidora d’Hisenda, Mariluz Caballero, ha comparegut aquest dimarts 2 de maig en roda de premsa per insistir en que Reus té una pressió fiscal baixa i per denunciar «la poca seriositat i la falta de rigor» de l’estudi d’opinió «La competitividad fiscal de las entidades locales y de las comunidades autòn omes» publicat per l’Instituto de Estudios Económicos, un think tank de la CEOE. L’alcalde ha demanat a la CEOE que faci rectificar l’estudi o que el seu president, Antonio Garamendi, vingui a Reus a parlar i debatre sobre fiscalitat municipal. «No podem tolerar que la imatge de Reus surti perjudicada com a conseqüència d’un estudi mal fet. Aquest estudi ens ataca com a ciutat, i ho fa de la manera tendenciosa. L’estudi menteix», ha afirmat l’alcalde. «Reus té una pressió fiscal baixa. I això és un fet incontestable; i estem disposats a defensar-ho avui aquí i davant qui sigui. Demanem a la CEOE que faci rectificar a l’estudi a l’Instituto de Estudios Económicos i convidem al president de la CEOE i als seus equips a la ciutat per debatre sobre fiscalitat», ha afegit Pellicer. Al seu torn, la regidora d’Hisenda, Mariluz Caballero, ha afegit: «És rotundament fals que Reus estigui al capdamunt del rànquing dels municipis de l’Estat amb major pressió fiscal. L’estudi amaga la metodologia, que sigui com sigui és incorrecta i tendenciosa: Ni sabem quines dades fa servir ni com les cuina». En aquest sentit, la regidora ha aportat a la roda de premsa diverses dades per avalar el seu posicionament. Els ingressos de l’Ajuntament de Reus via fiscalitat per habitant són de 1.126,76 euros el 2021. La mitjana estatal és de 1.140,36 euros. Reus està un 1,2% per sota que la mitjana estatal. En relació a l’IBI, la quota mitjana de l’Impost a Reus és comparativament més baixa que altres municipis: Reus: 437,86 euros. Boadilla del Monte (segons l’estudi encapçala el rànquing amb millor fiscalitat): 913,51 euros, un 52,1% més cara que a Reus Madrid ciutat: 643,64 euros, un 32% més que a Reus. Comunitat de Madrid: 553,77 euros, un 20,9% més que a Reus. Catalunya: 468,47 euros, un 6,5% més que a Reus. L’estudi es limita a la comparativa de tipus i no té en compte els valors cadastrals que igualment intervenen en el càlcul de la quota de l’impost. És cert que Reus té un tipus mitjà més alt que la mitjana; però és així per compensar uns valors cadastrals extraordinàriament baixos. La darrera revisió cadastral és del 2000, i ja llavors l’Ajuntament va considerar que eren baixos. Les dades de valors cadastrals mitjans són les següents: Reus: 42.219,62 euros. Estat: 58.052,88 euros, un 27,3% més que a Reus. Boadilla del Monte (segons l’estudi encapçala el rànquing amb millor fiscalitat): 202.466,64 euros, un 79,1% més que a Reus. Madrid ciutat: 131.062,98 euros, un 67,8% més que a Reus Comunitat de Madrid: 112.695,81 euros, un 62,5% més que a Reus. Catalunya: 67.308,19 euros, un 37,3% més que a Reus.