Reus Empresa

La primera línia diària de diligències

Joan Antoni Domènech
24/05/2023
La diligència, coneguda com La Pubilla, faria el trajecte inaugural l’1 de març del 1815.

 

Molt poques dades tenim de Josep Brunet Anguera. Aquest reusenc nascut el 1784 era un petit comerciant que tenia una botiga sota els porxos de la plaça Mercadal. Sabem que després de la guerra de la Independència, Brunet va haver d’exiliar-se a França per les seves idees afrancesades. A la seva tornada a Reus, i segurament gràcies a una idea importada de França, va néixer la possibilitat de posar en marxa una diligència que tingués una freqüència diària amb Barcelona. Reus i Barcelona eren en aquells dies els principals nuclis de població de Catalunya, i únicament un correu setmanal unia les dues ciutats.

Citant Güell i Mercader, l’historiador Pere Anguera afirmava en un estudi de la dècada dels noranta que la idea i els diners de l’empresa van sortir dels contertulians que es reunien a la botiga de Brunet. En tot cas, muntar un servei d’aquestes característiques requeria d’un cert capital, ja que el carruatge estava tirat per sis cavalls, amb relleus quatre vegades en cada viatge. Això obligava a comptar amb acords comercials amb les parades de canvis de cavallerisses, que incloïen els subministraments necessaris. Brunet no podia assumir una inversió tan gran, de manera que va decidir obrir una subscripció per aplegar els fons econòmics necessaris per tirar endavant l’empresa. Finalment, va trobar l’oportunitat de captar com a soci Pere Sardà i Cailà, acabalat industrial reusenc, que va acabar donant l’impuls financer necessari al projecte.

La diligència, coneguda com La Pubilla, faria el trajecte inaugural l’1 de març del 1815, i es convertiria en el primer cotxe diligència amb trajectes diaris a Espanya. Les sortides des de Reus serien a dos quarts de quatre de la matinada per arribar a Barcelona cap a les dues de la tarda. El bitllet tenia dos preus diferents: 90 reals  (aproximadament 600 € d’avui), que donaven dret a viatjar al primer pis (una berlina tancada i còmoda, amb seients entapissats i vidres que protegien el passatge de les inclemències externes) i incloïen, a més, el menjar a mig camí en una fonda; i 30 reals , que et permetien viatjar en el segon pis, força més incòmode. Com a curiositat, la companyia es desentenia del possible robatori (els viatgers estaven exposats a les incursions dels saltejadors) o pèrdua de l’equipatge, que era gratuït si no superava els 11,5 quilos. Els increments de pes suposaven una taxa afegida.

La primera connexió amb freqüència diària d’una diligència a Espanya va ser el trajecte de Reus a Barcelona que va posar en marxa Josep Brunet el 1815. Durant mig segle va prestar servei ininterrompudament, fins a l’arribada del ferrocarril que connectaria totes dues ciutats.

Sembla que el resultat satisfactori d’aquesta temptativa va animar altres inversors que, finalment, van prendre al seu càrrec aquella petita línia, amb la idea d’emprendre un nou assaig estenent els seus plans a altres carreteres de l’Estat. D’aquesta manera va néixer la Sociedad de Diligencias de Cataluña, posteriorment dividida en la Sociedad de Diligencias y Mensajerías de Cataluña, amb seu a Barcelona, i la Compañía de Reales Diligencias, establerta a Madrid.

El negoci de la diligència de Brunet va passar per moments veritablement crítics, encara que no va deixar de prestar servei en el seu mig segle d’operacions. Durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840), especialment en l’etapa de màxima intensitat del conflicte (1835-1837), la diligència Brunet es va veure obligada a fer bona part del seu trajecte per mar: en arribar a Tarragona, embarcaven el passatge fins a Barcelona. Finalitzat el conflicte, la diligència va recuperar el seu trajecte habitual.

En 1865 es posa en marxa l’últim tram de la línia de ferrocarril Barcelona-Reus, la qual cosa  representaria la fi de la diligència. Aquell tren reduiria a quatre hores el desplaçament i a menys de la meitat el preu del bitllet.

Et podria interessar:

Cartell_fira_cambrils_final
La 65a Fira de Cambrils aposta per la sostenibilitat, la inclusió social i la dinamització local
panta-roiudecanyes
La Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes presenta un informe jurídic que conclou que les obres de l’EDAR poden ser declarades per emergència
descarga (18)
Vila, l'imperi avícola
històries empresarials reus empresa