Joan Antoni Domènech
18/05/2023
Seguint la vida de Macià Vila Mateu tindrem un exemple clar d’una certa burgesia industrial que, més enllà de centrar-se en els seus propis negocis, es va anticipar en la idea que tot creixement industrial exigia desenvolupar, paral·lelament, grans infraestructures i empreses dedicades al proveïment d’aigua i de gas, mitjans de transport ràpids i eficients, i entitats financeres que proporcionessin crèdits barats a curt termini per a fabricants i comerciants. Macià Vila impulsaria tots aquests fronts.
Biografiat a través de diverses fonts, de Vila comptem amb dues referències destacades: figura en el volum de Cent empresaris catalans, coordinat per Francesc Cabana, i té una biografia que li va dedicar l’arquitecte barceloní Pere Benavent de Barberà a mitjan anys 60.
Nascut a Igualada el 1811 es va traslladar a Reus als 12 anys, aparentment sol. Sabem que a Reus va exercir de comerciant i que el 1830 va contreure matrimoni amb Maria de Barberà. Els seus negocis degueren anar-li molt bé, perquè a inicis de la dècada del 1840 comptava ja amb una destacable fortuna, que li permetria abordar diverses empreses industrials.
Participava en diverses companyies mineres d’extracció de plom i una carbonífera a la zona de Calaf. El 1841 figura com un dels socis fundadors de la Industria Reusense (el Vapor Vell), una filatura de cotó que es va escripturar amb una capital de 240.000 pessetes, de les quals Vila va aportar 30.000 pessetes. El 1846 va ser el promotor d’una altra tèxtil: M. Vila, Subirá i Cia., que promouria la creació en tres grans centres fabrils de filats i teixits a Reus, Igualada i Vinaròs. El capital social va ser de dos milions de pessetes, de les quals Vila va aportar 350.000 pessetes. Amb el mateix import subscrit per Vila, participarien els industrials reusencs Francesc Subirà i Joan Tarrats. S’hi uniria també com accionista Antoni Vila, germà de Macià, que tenia un negoci de tints a Igualada.
Empresari d’èxit, amb activitat en diversos fronts, Macià Vila es va anticipar a la idea que tot creixement industrial exigia desenvolupar grans infraestructures i empreses de proveïment d’aigua i de gas, mitjans de transport i entitats financeres.
Després de diverses incidències en la planta d’Igualada, amb un incendi intencionat pel mig, els socis de M. Vila, Subirá i Cia. reorganitzen l’enfocament de la producció i creen una nova empresa: Vila, Prat i Cia. Que tindrà com a soci majoritari Jaume Ceriola, banquer establert a Madrid. La nova companyia decideix concentrar els seus esforços en la construcció de la planta de Reus i constitueix el 1851 una nova societat: La Fabril Algodonera. Macià Vila continuava en paral·lel amb la seva activitat a través d’Industria Reusense, que finalment es fusionaria amb la companyia cotonera reusenca: Canals, Pámies, Huguet y Cía., la qual cosa va donar lloc a la constitució de la societat La Manufacturera de Algodón. En el mateix sector, Macià Vila va intervenir també en la creació de La Sedera Reusense. En aquest capítol tèxtil cal subratllar que entre les quatre primeres empreses tèxtils més importants de Catalunya, en un cens del 1861, dos se situaven a Reus: Fabril Algodonera i La Manufacturera de Algodón. En elles hi participava com a accionista Macià Vila.
Ja hem apuntat que Vila entenia la industrialització com un procés que implicava el desenvolupament de serveis bàsics que beneficiessin la comunitat, com el subministrament d’aigua i gas, unes infraestructures adequades, i la necessitat de disposar d’una banca com a suport a les activitats industrials i comercials. El 1848, Macià Vila figurava com a accionista de la Sociedad Hidrofórica, l’objecte de la qual era el subministrament d’aigua potable a Reus; el 1854, participa en la creació de la companyia Gas Reusense.
En la dècada del 1860, Vila treballa en la creació d’un establiment bancari, que naixerà el 1862 amb el nom de Banco de Reus, en el qual Vila seria el principal accionista, i amb capacitat per emetre paper moneda. El 1874 els accionistes del Banco de Reus rebutgen la possibilitat de fusionar-se amb el Banc d’Espanya, la qual cosa va implicar la pèrdua del privilegi d’emissió. Paral·lelament, el 1863, Vila és un dels socis fundadors de Crédito Mercantil, de Barcelona, que hauria de convertir-se en una de les entitats financeres més potents a la Catalunya del segle XIX.
El 1863 Vila decideix entrar en el negoci ferroviari, sector en el qual ja existien antecedents a Reus, amb la creació per part de la burgesia reusenca de les companyies Camino de Hierro de Tarragona a Reus i del Ferrocarril de Montblanc a Reus, que ampliaria capital per convertir-se en la Cía. del Ferrocarril de Lérida a Reus y Tarragona, que va impulsar noves connexions ferroviàries. Vila entra en aquest sector mitjançant la participació en una nova societat: Gomis, Gil y Cía., que va projectar un ferrocarril entre Reus i Saragossa.
Amic de Joan Prim, Vila va subministrar crèdits al general, sotmès sempre a dificultats econòmiques i en constant pelegrinatge per l’estranger. Vila va emmalaltir del cor el 1865 i va morir a Reus el 25 d’octubre d’aquest mateix any.
