El Centre MQ tanca el 2022 en positiu gràcies a l’increment d’activitat i pagarà el 100% dels objectius variables a tot el personal
Reus Empresa 29/03/2023 El Centre MQ Reus ha presentat resultats positius de l’exercici 2022 davant del seu Consell d’Administració. Uns resultats econòmics que són deguts, principalment, a l’esforç del personal per incrementar els ingressos, la diversificació de l’activitat i la millora de les tarifes. I, també, per la contenció de les despeses de subministraments, aprovisionaments i espais, que gràcies al pla d’ajust que ha vingut aplicant el Centre MQ han facilitat aquests números positius. En concret, els ingressos s’han incrementat en 4,1 M€ per l’aplicació de cinc mesures principals: Augment de l’activitat Desenvolupament de la cartera de serveis Increment dels serveis quirúrgics per a la sanitat pública Increment de tarifes tant a CatSalut i diverses mútues Repercussió dels costos dels serveis administratius Les despeses, per la seva banda, també s’han incrementat en 2 milions, però no han crescut en la mateixa dimensió que ho han fet els ingressos. Mesures de racionalització com l’optimització de consums, subministraments i despeses de proveïdors i la reducció dels imports per lloguer d’espais també han contribuït a contenir la despesa El regidor de Salut de l’Ajuntament de Reus, Óscar Subirats, considera que «aquests bons resultats econòmics ens permeten seguir avançant en la mateixa direcció: fer un centre hospitalari modern, competitiu, àgil i molt atent a les innovacions tecnològiques i a la demanda de serveis de la societat». Compromís amb les treballadores i els treballadors La millora de la situació econòmica del Centre MQ s’ha aconseguit sense haver de fer cap acomiadament relacionat amb la situació econòmica, que era un dels compromisos que havia assumit l’Ajuntament de Reus. A més, la correcció dels resultats ha permès satisfer el 100% dels objectius variables (DPO) a les treballadores i treballadors, un fet que no succeïa des dels anys 2016 i 2018. També ha millorat notablement la situació patrimonial del Centre MQ gràcies a la voluntat de l’Ajuntament de materialitzar l’adscripció dels espais de l’antic hospital per unificar tota l’activitat en un únic edifici. Un fet que, a més, millora la capacitat d’inversió del Centre MQ amb uns actius actuals de gairebé 20 M€. Uns recursos que permetran planificar la segona i tercera fase de les obres a l’edifici del carrer Vapor Nou i afrontar les inversions tecnològiques i sanitàries pendents, que són clau per seguir millorant la competitivitat del Centre MQ. En aquest sentit, el Consell d’Administració ha aprovat començar la tramitació de les obres de la 3a i 4a planta de l’Edifici Vapor de forma immediata.
Cambrils acollirà la 5a edició del Saló Construïm Futur demà dimecres 29 de març
Reus Empresa 28/03/2023 La ciutat de Cambrils serà l’amfitriona del V Saló Construïm Futur demà dimecres 29 de març. Durant aquesta jornada de networking, que es portarà a terme a l’Hotel Sol Port Cambrils, es debatran i s’exposaran propostes, tendències i accions per part de diferents empreses i institucions que marcaran un full de ruta per al desenvolupament econòmic, social i mediambiental del nostre territori. En la seva cinquena edició, el Construïm Futur té com a eslògan “Innovació i economia circular” i tindrà com a convidats a persones professionals i directives de l’empresa privada i a representants d’institucions públiques, que parlaran d’idees per a prosperar de manera sostenible, sobre construcció circular, sobre la situació del mercat immobiliari i Real State, eficiència energètica, infraestructures, digitalització i innovació, entre d’altres. Els i les ponents convidats d’aquesta jornada són: Òliver Klein, alcalde de Cambrils, que donarà inici al V Construïm Futur; Jordi Roig, Col·legi Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’Edificació (COAATT); Jordi Ciuraneta, president PIMEC Tarragona; Josep M. Tost, consultor sènior d’Acciona; Àurea Rodríguez, experta en Tecnologia i Innovació; Víctor Monreal, president del grup Monrealia; Catalina Balseiro, directora d’Innovació i Coneixement d’Aigües de Barcelona; Ramon Gras, exdirector general del Port de Tarragona i CEO RG Civil Engineering; Lorenzo Font, director general d’Ekhi Energy; F. Andreu Lascorz, president Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel, que parlarà de la innovació a l’estat d’Israel, i Santiago Castellà, subdelegat del govern central a Tarragona, que clausurarà la jornada. Les sessions començaran a les 9:30 hores del matí i s’estructuraran amb conferències i blocs per tal de tractar les diferents temàtiques. La cloenda està prevista a les 13:45h i posarà el punt i final a aquest intens matí. El Saló Construïm Futur està dirigit a empresaris, professionals, arquitectes, aparelladors, agents de la propietat immobiliària i administracions que tinguin interès en el sector de l’edificació, la rehabilitació sostenible i l’economia circular, la construcció, l’urbanisme, entre altres. L’assistència és gratuïta però cal que les persones interessades s’inscriguin de forma prèvia a través del correu bamboo@smartbamboo.es indicant les seves dades de contacte.
FiraReus Events acull la jornada Reus Impulsa Talentum 2023, centrada en l’economia circular
Reus Empresa 28/03/2023 Reus és l’escenari un any més d’una de les edicions de la jornada que la Fundació Impulsa Talentum organitza per a debatre sobre el talent, l’emprenedoria i la transferència del coneixement. Enguany, ho farà en l’àmbit de l’economia circular. Segons els organitzadors, l’economia circular és un concepte clau per a la sostenibilitat del planeta i, en aquest sentit, l’àrea de Tarragona esdevé un referent en la implementació de models econòmics que afavoreixen la reducció dels residus, la reutilització de recursos i la creació de valor a partir dels mateixos. La regidora d’Economia, Coneixement i Habitatge i consellera delegada de REDESSA, Teresa Pallarès, ha detallat que «les empreses volen implementar noves dinàmiques que les ajudin a generar menys residus i a aprofitar el subproducte. En aquesta jornada en veurem alguns exemples que ja s’estan treballant a la nostra àrea metropolitana». La jornada comptarà amb les ponències de la presidenta del grup Alier, Elisabeth Alier, la gerent de Comaigua, Tiphaine Anderbouhr. També hi participarà la directora de projectes a Consultoría Sostenible, Eva Garrell. L’economia circular també serà el tema central de la taula rodona en què participaran Josep Maria Tost, de la Fundación para la Economía Circular; el CEO de LC Paper, Joan Vila, el CO-CEO de Nemon Trade Energy, Ivan Solé; el president del Cluster de Bioenergia de Catalunya, Jordi Serra, i la CEO de Simbiosy, Anna Lluís Gavaldà. A l’àrea de Reus i el Camp de Tarragona, hi ha nombroses empreses que ja estan fent passos per adoptar dinàmiques d’economia circular i, segons explica el president de la Fundació Impulsa Talentum, Bru Recolons: «veiem un canvi significatiu cap a una economia més sostenible en l’àmbit empresarial. Estem animant a les empreses, no només a adoptar pràctiques més sostenibles en el seu dia a dia, sinó també a gestionar com atraure els perfils més adequats a les empreses». La jornada tindrà lloc a firaReus el 14 d’abril, de 10 a 13.30 h. L’accés és gratuït i cal fer inscripció prèvia.
La nova Escola dels Oficis de Reus s’ubicarà a l’edifici del Vapor Vell
Reus Empresa 27/03/2023 L’Escola dels Oficis de Reus, el nou equipament per millorar l’oferta formativa del territori i adequar-la a les necessitats i a les demandes del teixit productiu, s’ubicarà a l’edifici municipal del Vapor Vell. L’Ajuntament de Reus realitzarà un seguit d’actuacions en aquest edifici, catalogat dins de l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, per tal de consolidar-lo i adequar-lo per ubicar noves dependències municipals. En una primera fase, s’actuarà principalment en l’evolvent de l’edifici, la façana i les cobertes i es portarà a terme la reforma parcial de la planta baixa per implantar-hi la nova Escola dels Oficis. L’equipament formatiu ocuparà un espai d’entre 150-200m2, de manera que l’edifici, amb un espai útil de més de 4.000 metres quadrats repartits entre la planta baixa i tres alçades, podrà ubicar en un futur, més dependències municipals. L’actuació es realitzarà amb una subvenció de 400.000 euros de la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament destinarà 175.000 euros de fons propis, provinents del Pla d’Impuls Econòmic i Social. Fases del projecte El primer pas serà la redacció del projecte bàsic i executiu per a la consolidació de l’edifici i la reforma d’una part de la planta baixa destinada a l’Escola dels Oficis. El termini previst per la redacció del projecte tècnic preveu l’inici al tercer trimestre de 2023 i el lliurament pel segon trimestre de 2024. Un cop redactat el projecte tècnic es licitarà el contracte per dur a terme les obres de consolidació de l’edifici i d’implantació de la nova escola d’oficis. Es tracta d’una actuació enfocada en millorar la impermeabilitat, la resistència estructural i l’aspecte estètic de l’edifici. La nova Escola dels Oficis s’ubicarà a la planta baixa de l’edifici, en un espai que és una sala hipòstila amb un sostre de voltes de ceràmica revestida. Aquesta actuació es realitzaria abans de finals de 2025. Formació al servei del mercat de treball La posada en funcionament d’una Escola dels Oficis està directament vinculada al desplegament de l’Estratègia de desenvolupament socioeconòmic i d’ocupació de Reus 2021-2030, impulsada i promoguda des de la Regidoria d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus amb l’IMFE Mas Carandell, i a la posada en funcionament del Consell de la Formació Professional. El projecte compta amb subvencions pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local. L’Escola dels Oficis oferirà formació professional integral en el marc del sistema de Formació Professional de Catalunya (FPCat). L’equipament educatiu vol donar resposta a les necessitats de qualificació professional del teixit productiu i ser el centre de l’ecosistema d’entitats que vetllen per donar resposta, tant a les necessitats d’ocupació de les persones, com a les necessitats de les empreses d’incorporar els perfils professionals qualificats que requereixen. Mas Carandell ha portat a terme un estudi per definir els principals eixos formatius que s’hauran d’abordar per tal de potenciar la professionalitat a tots els sectors i millorar l’ocupabilitat. Tot i que encara no s’han concretat els estudis que s’oferiran a la nova Escola dels Oficis, l’estudi ha detectat un alt grau de demanda empresarial en els següents sectors i perfils professionals: Agricultura i ramaderia (poda, personal amb coneixement de reg i control de plagues …) Sector alimentari (carnissers/es) Indústria manufacturera; instal·lacions i manteniment; construcció (paletes, fusters, electricistes, fontaners, instal·ladors de pladur, climatització, especialistes en cuines…) Sociosanitari i salut (operaris de laboratori i comercials) Metall, mecànic i químic (soldadors, operaris d’arts gràfiques, operaris de planta química, fresador, torner, frigorista industrial, etcètera), Edifici Històric L’edifici municipal de Vapor Vell, número 15, està catalogat dins de l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Aquest edifici és un dels més representatius de revolució industrial de Reus, on s’ubicava la fàbrica Manufacturera de Algodón, fundada l’any 1855 i que és coneguda popularment com el Vapor Vell. L’edifici és una nau industrial que fins fa pocs anys encara tenia usos industrials i que l’Ajuntament de Reus va adquirir per donar-li usos públics.
L’estudi informatiu de la nova estació intermodal s’aprovarà i se sotmetrà a informació pública aquest any
Reus Empresa 27/03/2023 La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha anunciat que lestudi informatiu de la nova estació intermodal al Camp de Tarragona serà aprovat i se sotmetrà a informació pública abans de finalitzar aquest any 2023. Raquel Sánchez ha informat sobre l’estat dels treballs que s’estan fent i ha ratificat el compromís de començar les obres de la nova estació intermodal a principis del 2026, que compten amb una inversió estimada de 62,3 milions d’euros. A la nova estació, ubicada a Vila-Seca, que es preveu que arribi a comptar amb uns 700.000 viatgers anuals, convergiran diversos modes de transport, ja que aquesta ubicació permet dotar de connexió amb alta velocitat l’Aeroport de Reus i millorar les connexions amb Rodalies, a més d’encaixar amb futurs projectes d’altres administracions, com el futur tramvia TramCamp, que planeja construir la Generalitat. La ubicació de la nova estació al Camp de Tarragona gaudeix d’una bona accessibilitat amb vehicle privat i compta amb excel·lents connexions amb el Corredor Mediterrani, amb el transport públic a les línies RT1, R14 i R15, així com amb la línia de tramvia L2. A més, la proximitat amb l’Aeroport de Reus permetrà una intermodalitat adequada entre els transports aeri i ferroviari, amb una reducció en els temps d’accés a la xarxa d’alta velocitat per als 240.000 habitants de les ciutats de Reus i Tarragona.
435 persones van trobar feina a través de Mas Carandell durant l’any 2022
Reus Empresa 24/03/2023 Un total de 435 persones ocupades és el balanç que fa Mas Carandell de la inserció laboral del 2022 assolida a partir dels diversos recursos que ofereix. D’aquestes, 160 ho van fer a través de les ofertes d’empreses privades que gestiona Mas Carandell a través de l’espai borsa de portal d’ocupació reus.cat. I 275 van trobar feina arran de la participació en programes d’orientació laboral i formació per a l’ocupació. El regidor d’Empresa i Ocupació, Carles Prats, fa una valoració positiva dels resultats en aspectes com que en molts recursos ja s’han igualat o superat els valors d’abans de la pandèmia, que el portal d’ocupació/borsa de treball es posiciona com una eina referent per a les empreses del territori que necessiten incorporar personal, que Mas Carandell potencia la inserció laboral de les dones malgrat l’atur femení local és superior i que han augmentat els contractes indefinits i fixos discontinus en detriment dels temporals a causa de l’impacte de la Reforma laboral. Inserció laboral des dels barris i també per internet De les 211 persones ateses des dels Dispositius d’inserció laboral als barris del Carme i de Sol i vista- Immaculada, 137 van trobar feina i d’aquestes, el 68% eren dones. Els dispositius d’inserció laboral són un servei d’Orientació laboral i recerca de feina en el marc del programa Treball als barris, que Mas Carandell ofereix atenció presencial des dels centres cívics del Carme i de Ponent. Fins a 138 persones més van trobar feina arran de la participació en els diversos programes de Mas Carandell que ofereixen atenció personalitzada i professional. I les posen en contacte directes amb les empreses i ocupadors, ja sigui a través de pràctiques formatives o altres accions. I per internet, a través del Portal d’intermediació laboral borsa.mascarandell.cat, l’any passat van trobar feina 160 persones. D’aquestes el 58,38% són dones, el 80% de persones son de Reus, el major nombre d’insercions correspon a majors de 45 anys i el 65% de les persones que van trobar feina tenien un perfil qualificat de formació professional o universitària. El 2022 va augmentar les empreses que van utilitzar el portal d’ocupació municipal, passant de les 228 l’any 2021 a les 288 de 2022. I afegir l’increment notable de les ofertes de feina gestionades, doncs van ser 519 al 2022, front les 396 de l’any anterior, superant el valor assolit de 509 corresponent al 2019, any anterior a la pandèmia. Més d’una quarantena d’aquestes empreses s’han beneficiat de subvencions per a la contractació de personal mitjançat el Programa 30 Plus. Dades d’atur i ocupació 2022 a Reus L’atur a la ciutat va tenir una davallada positiva durant el 2022, malgrat seguir estan per sobre de la mitjana catalana, passant de 6.905 persones al desembre del 2021 a les 6.130 al desembre del 2022. Es manté la bretxa de gènere, perquè l’atur femení continua sent major amb una tendència a l’alça del 58,62% a finals del 2021, al 59,23 a finals de l’any passat, arribant a dia d’avui al 60%. Per edats les persones més grans de 45 anys són el grup més gran de persones en situació d’atur, situant-se al voltant del 55%. Pel que fa a l’evolució de la contractació, l’impacte de la Reforma laboral es va deixar notar al 2022 pel que fa a la contractació indefinida, que va triplicar el seu percentatge passant del 12.72% al 2021 al 36.52% del 2022. Les dades d’ocupació a Reus i la seva evolució es poden consultar al Portal d’ocupació de Reus ocupació.reus.cat i a l’observatori.reus.cat
Els reusencs que van intentar portar la fàbrica de Ford
Joan Antoni Domènech 23/03/2023 A principis dels anys setanta, la multinacional Ford va iniciar una cerca de terrenys a Espanya amb la voluntat d’instal·lar una gran fàbrica. Les seves zones de preferència se situaven en el Llevant, per la qual cosa van començar la prospecció de possibilitats al llarg de la costa mediterrània. El projecte venia a repetir el primer desembarcament de la companyia al nostre país, quan Henry Ford va enviar el 1919 a un grup dels seus tècnics a Europa a la cerca del lloc idoni on muntar una fàbrica que comencés l’expansió de la seva companyia pel vell món. En aquella ocasió va ser Cadis el lloc triat: una planta que s’aixecaria el 1920 i que seria traslladada a Barcelona el 1923, per a tancar posteriorment la producció el 1944. Tornem als inicis dels setanta. La notícia de la futurible implantació de Ford a Espanya va agafar cada vegada més consistència, de manera que alguns empresaris es van interessar a veure la manera d’atreure l’empresa nord-americana. Un d’ells va ser el reusenc Josep Urgellès Morell, gran emprenedor a l’època, que sabia de les intencions de Ford molt abans que es fessin públiques. Això va ser possible a causa de l’estreta relació que Urgellès mantenia amb la família Mollinedo, de Madrid. Els Mollinedo, amb diversos interessos empresarials, tenien un fill que treballava com a executiu de la Ford als Estats Units. I de quí provenia la informació. Urgellés va muntar ràpidament una estructura de tres societats: Cotaresa , Garricasa i Mirador de Tarragona SA, amb la participació de diversos accionistes, tots ells de Reus, conservant ell la majoria del capital. Aquestes societats van centrar la seva activitat en la compra de terrenys en els termes municipals de Tarragona i La Canonja, en la zona en la qual es troba actualment el Mercat del Camp i el Col·legi Aura. Van poder comprar un total de 30 hectàrees. Amb la garantia d’aquesta propietat, Urgellès va arribar a parlar amb directius de la Ford per a oferir-los els terrenys. No sabem fins a quin punt l’operació podia haver prosperat, però en l’època el rumor de les negociacions es va estendre entre els cenacles empresarials locals. Finalment, Ford va decidir el 1973 emplaçar la planta a Almussafes, amb un argument de pes: els Alts Forns de Sagunt, que anaven a proporcionar-li l’acer, es trobaven en les proximitats. Tres anys després, la planta de Ford a Almussafes era una realitat. Després d’aquesta decisió, i ja en la dècada dels noranta, els terrenys que es van adquirir a Tarragona i La Canonja per a oferir-los a la Ford van ser venuts en la seva major part a l’operador públic Cimalsa. La resta es va desenvolupar per a diversos equipaments empresarials que avui es troben a la zona. Urgellés va muntar una estructura de tres societats: Cotaresa , Garricasa i Mirador de Tarragona SA, amb la participació de diversos accionistes, tots de Reus. Aquestes societats van comprar terrenys a Tarragona i La Canonja, amb el propòsit de vendre’ls a la Ford. L’operació de compra de terrenys que tenia com a destí la planta de Ford no era una fórmula nova per a l’empresari Josep Urgellès. De fet, a principis dels setanta, Urgellès va adquirir uns terrenys en el que avui és l’autovia de Bellisens, al costat de l’Escola d’Horticultura, amb la idea de, en un futur, poguessin requalificar-se com a sòl industrial. Amb l’arribada de la democràcia, l’alcalde Carles Martí no va voler acceptar la sol·licitud de requalificació, una tendència, per cert, que va continuar durant molts mandats, evitant la implantació industrial a la zona. Aquells terrenys van acabar a les mans de l’Ajuntament, però després d’una operació de perfecte disseny. La companyia Tarragona Química SA (TAQSA) -com ja hem explicat en un altre capítol-, treballava llavors per a aixecar tres plantes de producció al final de l’autovia de Bellisens. Una de les condicions del consistori va ser que TAQSA adquirís els terrenys propietat d’Urgellés per cedir-los a la ciutat. En aquest espai, el consistori crearia posteriorment l’Escola d’Horticultura.
La tercera fase de Reus Espais Vius revitalitzarà l’eix comercial del nord de la ciutat
Reus Empresa 23/03/2023 El projecte de revitalització comercial Reus Espais Vius, que promou la regidoria d’Empresa i Ocupació, amplia el seu àmbit d’actuació amb una nova fase, la tercera, que incidirà en l’eix comercial del nord de la ciutat. En aquesta tercera fase s’han identificat un total de 91 locals buits en una zona extens a que enllaça amb la segona fase del projecte, al carrer del Roser, i segueix cap al nord de la ciutat i el barri Niloga pel carrer Selva del Camp, Ample, de l’Onze de Setembre, Doctor Domènech, Gaudí i del Doctor Robert. La nova fase d’Espais Vius comptarà amb una dotació econòmica de 190.000 euros i ja s’està treballant en les adhesions dels propietaris dels locals buits al projecte. El programa d’ajuts a nous projectes de triple impacte econòmic, social i medi ambiental obrirà la convocatòria en breu i també s’ampliarà el termini del programa d’ajuts relatiu a la fase 1 (raval Sant Pere i Robuster) i fase 2 (raval Martí Folguera i l’entorn del Pallol). Nou impuls La zona del desplegament és objecte de diverses actuacions urbanístiques què, de ben segur, augmentaran l’impacte positiu per a la revitalització comercial de la zona del desenvolupament del projecte Reus Espais Vius. Algunes d’aquestes intervencions són el nou Centre Cívic Gregal o la remodelació urbanística de l’entorn del carrer Ample. Per posar el focus d’atenció en els locals buits de la zona s’està treballant una intervenció artística als aparadors dels locals de la zona del barri Niloga en col·laboració amb l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona i l’Associació de veïns Reus Nord. El projecte Reus Espais Vius Reus Espais Vius és un projecte de ciutat que vol contribuir a la revitalització estratègica del comerç, incidint de forma específica en aportar solucions a aquelles zones de la ciutat que tenen un major nombre de locals buits. La primera zona d’actuació s’ha portat a terme al raval Robuster i raval Sant Pere, amb inici al mes de novembre 202, i s’han obert sis locals i vuit mes estan en procés d’obertura. Al mes de novembre de 2022 es va ampliar el projecte a una zona fase que inclou el raval Robuster, raval del Pallol i les Galeries Nou Centre i aquest cap de setmana s’obrirà el primer negoci, una botiga de menjars per emportar. Actualment estan en fase d’assessorament per obrir negoci en aquesta àrea un total de tres projectes. Ajuts i acompanyament Els ajuts que atorga el projecte Reus Espais Vius estan dirigits a les persones emprenedores que apostin per obrir un nou negoci d’impacte social i mediambiental positiu als locals buits de tots els eixos que contempla el projecte. Es finançarà fins el 50% de la inversió en el negoci amb un topall de 20.000 euros. Els ajuts no són només econòmics, també inclouen un programa d’assessorament i acompanyament a les persones emprenedores que apostin per obrir els seus negocis en aquest eix comercial.
L’Ajuntament de Reus presenta un estudi per impulsar una Oficina d’Atenció a l’Empresa
Reus Empresa 23/03/2023 L’Ajuntament de Reus, a través de la Regidoria d’Empresa i Ocupació, ha elaborat un estudi per impulsar una futura Oficina d’Atenció a l’Empresa, un espai de referència per a totes aquelles persones emprenedores, professionals i empresàries que necessitin fer consultes, rebre assessorament i fer trà ;mits relacionats amb les activitats econòmiques. Aquesta oficina estaria ubicada en un espai físic i accessible, preferiblement al centre de la ciutat, i suposaria unificar tots els departaments econòmics en un sol punt per facilitar-ne l’accés, més enllà de l’estructura política de cada Govern municipal. L’OAE treballaria per l’agilitació i la simplificació dels tràmits relacionats amb les activitats econòmiques i l’emprenedoria i per oferir una atenció integral de qualitat i estaria adherida a la Finestreta Única Empresarial (FUE) de la Generalitat, l’eina per conèixer els tràmits necessaris per desenvolupar activitats econòmiques, independentment de l’Administració competent. Això suposaria una evolució en el model de relació entre l’Ajuntament i el sector productiu, a través de serveis més proactius i amb una visió de 360ª. La necessitat de fer aquest estudi sorgeix del propi teixit empresarial a través del Pla Estratègic «Reus Horitzó 32» o l’Estratègia de Desenvolupament Econòmic i Social, on diversos actors dels sectors econòmics han demanat avançar en l’optimització i agilitat de tràmits i serveis a l’empresa. També es recull en una de les accions del Pla d’Acció Municipal (PAM). Visites de prospecció Per portar a terme l’estudi, a més de la tasca d’anàlisi documental i les reunions internes amb els actuals punts d’atenció i departaments econòmics, s’han fet cinc visites de prospecció a oficines d’interès en altres ciutats, per veure quin tipus de model encaixaria més amb la ciutat de Reus. Les experiències analitzades han estat les de l’OAE de Terrassa, Barcelona Activa, l’OAE d’Atenció a l’Empresa de Sabadell, l’OAE de Sant Cugat del Vallès i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Conclusions L’estudi preliminar avala la idoneïtat d’oferir un servei d’atenció integral a l’empresa que estructuri i unifiqui els diferents serveis a l’empresa i l’emprenedoria. Algunes de les consideracions que caldria tenir en compte per a la implantació de l’OAE, segons l’estudi preliminar, són: Oferir un servei d’atenció integral a l’empresa, així com una reorganització interna que estructuri i unifiqui els diferents serveis, amb una mirada estratègica i global. Establir un únic espai d’atenció, cèntric i accessible, amb personal qualificat en l’atenció, i estret vincle amb el personal tècnic especialista. Importància que el model tendeixi a ser proactiu, amb capacitat i velocitat de resposta als projectes estratègics. Innovació d’eines tecnològiques i gestió de processos per un millor servei. Integració i impuls a la FUE i al model relacional entre teixit emprenedor i empresarial i l’administració.
Aigües de Reus inaugura el parc fotovoltaic més gran de la ciutat
Reus Empresa 22/3/2023 Reus ha estrenat la planta fotovoltaica més gran de la ciutat, situada a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR), amb un total de 972 plaques i 3.013 m2 de superfície per a la captació solar. El projecte, impulsat per Aigües de Reus, ha comportat una inversió de 655.335,93 euros (IVA inclòs) a càrrec de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i de la que Aigües de Reus assumeix el cost corresponent a l’IVA. Carles Pellicer, alcalde de Reus; Noemí Llauradó, vicealcaldessa; i Samuel Reyes, director de l’Agència Catalana de l’Aigua, han visitat les instal·lacions aquest dimecres, 22 de març, coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua. Les obres van començar el passat mes de novembre. Les plaques s’han distribuït en diferents edificis de l’EDAR, tot i que el major número (758 plaques) s’ha concentrat en un terreny sense edificar de l’interior del recinte de la depuradora. La instal·lació fotovoltaica té una potència total de 641,52 kWp. En relació al rendiment energètic, el projecte preveu que la producció màxima de la planta sigui de 1.027.357 kWh/any, mentre que el consum anual de l’EDAR és d’una mitjana de 3.100.000 kWh/any. Conseqüentment, la planta cobrirà aproximadament el 33% de la demanda elèctrica de l’activitat de la depuradora L’EDAR ja produeix energia elèctrica A aquest percentatge cal sumar-hi l’energia que l’EDAR, des de fa anys, ja obté mitjançant “trigeneració” i que la convertirà en una de les depuradores més eficients de Catalunya, en arribar a produir, en conjunt i de mitjana, per damunt dels 2/3 de l’energia que consumeix. Actualment, L’EDAR de Reus ja produeix cada any al voltant d’un milió de metres cúbics de biogàs, una part dels quals es converteix en energia elèctrica i permet l’obtenció de al voltant d’un milió de kWh anuals. Això varia en funció de la disponibilitat de biogàs, incidències de les instal·lacions etc., podent generar fins a un màxim d’uns 2 milions de kWh/any, si es donessin les condicions de disponibilitat de gas, que suposaria gairebé la producció total de l’energia necessari a la planta i per tant un balanç energètic neutre. Tot plegat cal emmarcar-ho en el seguit d’inversions en eficiència energètica que impulsa de fa temps Aigües de Reus, rere un canvi de model energètic. Fruit d’aquestes polítiques, el pla d’inversions d’aquest 2023 inclou diverses actuacions, entre les quals hi ha el millor aprofitament dels recursos hídrics de la ciutat.