Joan Antoni Domènech
23/03/2023
A principis dels anys setanta, la multinacional Ford va iniciar una cerca de terrenys a Espanya amb la voluntat d’instal·lar una gran fàbrica. Les seves zones de preferència se situaven en el Llevant, per la qual cosa van començar la prospecció de possibilitats al llarg de la costa mediterrània. El projecte venia a repetir el primer desembarcament de la companyia al nostre país, quan Henry Ford va enviar el 1919 a un grup dels seus tècnics a Europa a la cerca del lloc idoni on muntar una fàbrica que comencés l’expansió de la seva companyia pel vell món. En aquella ocasió va ser Cadis el lloc triat: una planta que s’aixecaria el 1920 i que seria traslladada a Barcelona el 1923, per a tancar posteriorment la producció el 1944.
Tornem als inicis dels setanta. La notícia de la futurible implantació de Ford a Espanya va agafar cada vegada més consistència, de manera que alguns empresaris es van interessar a veure la manera d’atreure l’empresa nord-americana. Un d’ells va ser el reusenc Josep Urgellès Morell, gran emprenedor a l’època, que sabia de les intencions de Ford molt abans que es fessin públiques. Això va ser possible a causa de l’estreta relació que Urgellès mantenia amb la família Mollinedo, de Madrid. Els Mollinedo, amb diversos interessos empresarials, tenien un fill que treballava com a executiu de la Ford als Estats Units. I de quí provenia la informació.
Urgellés va muntar ràpidament una estructura de tres societats: Cotaresa , Garricasa i Mirador de Tarragona SA, amb la participació de diversos accionistes, tots ells de Reus, conservant ell la majoria del capital. Aquestes societats van centrar la seva activitat en la compra de terrenys en els termes municipals de Tarragona i La Canonja, en la zona en la qual es troba actualment el Mercat del Camp i el Col·legi Aura. Van poder comprar un total de 30 hectàrees. Amb la garantia d’aquesta propietat, Urgellès va arribar a parlar amb directius de la Ford per a oferir-los els terrenys. No sabem fins a quin punt l’operació podia haver prosperat, però en l’època el rumor de les negociacions es va estendre entre els cenacles empresarials locals.
Finalment, Ford va decidir el 1973 emplaçar la planta a Almussafes, amb un argument de pes: els Alts Forns de Sagunt, que anaven a proporcionar-li l’acer, es trobaven en les proximitats. Tres anys després, la planta de Ford a Almussafes era una realitat. Després d’aquesta decisió, i ja en la dècada dels noranta, els terrenys que es van adquirir a Tarragona i La Canonja per a oferir-los a la Ford van ser venuts en la seva major part a l’operador públic Cimalsa. La resta es va desenvolupar per a diversos equipaments empresarials que avui es troben a la zona.
Urgellés va muntar una estructura de tres societats: Cotaresa , Garricasa i Mirador de Tarragona SA, amb la participació de diversos accionistes, tots de Reus. Aquestes societats van comprar terrenys a Tarragona i La Canonja, amb el propòsit de vendre’ls a la Ford.
L’operació de compra de terrenys que tenia com a destí la planta de Ford no era una fórmula nova per a l’empresari Josep Urgellès. De fet, a principis dels setanta, Urgellès va adquirir uns terrenys en el que avui és l’autovia de Bellisens, al costat de l’Escola d’Horticultura, amb la idea de, en un futur, poguessin requalificar-se com a sòl industrial. Amb l’arribada de la democràcia, l’alcalde Carles Martí no va voler acceptar la sol·licitud de requalificació, una tendència, per cert, que va continuar durant molts mandats, evitant la implantació industrial a la zona. Aquells terrenys van acabar a les mans de l’Ajuntament, però després d’una operació de perfecte disseny. La companyia Tarragona Química SA (TAQSA) -com ja hem explicat en un altre capítol-, treballava llavors per a aixecar tres plantes de producció al final de l’autovia de Bellisens. Una de les condicions del consistori va ser que TAQSA adquirís els terrenys propietat d’Urgellés per cedir-los a la ciutat. En aquest espai, el consistori crearia posteriorment l’Escola d’Horticultura.
