Enrique Fontana Codina, empresari
Joan Antoni Domènech 16/02/2023 Els germans Fontana Grau, Enric i Josep, van saber treure profit del seu origen familiar. Membres de l’establishment burgès reusenc, en els anys 20 i 30 van desenvolupar una important activitat en el sector dels olis, convertint-se en un dels grans exportadors espanyols. Convé remarcar que en la dècada dels trenta i fins a la guerra civil, Reus, en competència amb Tortosa, va aconseguir una envejable posició en el comerç oleícola. Així, per exemple, Establiments F. Gasull SA figura llavors com el màxim exportador reusenc d’oli i el setè de l’Estat. A Reus, li segueixen G. Sensat Fills, i la societat Enrique Fontana Grau. I cal no oblidar que, després de la guerra, una altra empresa reusenca, Aceites Cochs/Acasesa, va liderar durant anys les exportacions espanyoles d’oli. Lligats a partits conservadors i dretans, els Fontana Grau van recobrar les seves opcions com a empresaris i van rellançar la seva activitat industrial una vegada finalitzada la contesa. Enrique Fontana Codina, fill d’Enrique Fontana Grau i de Maria Codina (una de les hereves de l’empresari Josep Boule), tenia quinze anys en esclatar la guerra. Davant la impossibilitat d’allistar-se per edat en l’exèrcit professional del bàndol revoltat, ho va fer com a voluntari carlista en el Terç de Requetés de Sant Sebastià, ciutat a la qual s’havia traslladat la seva família. Finalitzada la guerra s’instal·la a Barcelona on cursa els estudis de Batxillerat i la llicenciatura de Dret. Fontana Codina es va centrar en els negocis d’oli familiars, alhora que impulsava la seva activitat pública amb diversos càrrecs en l’Administració (comissari de Abastacimientos y Trnasportes), conseller en empreses estatals (Campsa i Banco de Crédito Agrícola), compaginats amb places de representació política, com a procurador en Cortes per la província de Tarragona i membre del Consejo del Reino, a més de càrrecs representatius en el sector oleícola, fins a arribar a ostentar finalment la cartera ministerial de Comerç entre 1969 i 1973. Fontana Codina va cessar a petició pròpia en el Ministeri per a reincorporar-se als seus negocis. A Madrid, on resideix des de 1958, dirigeix l’empresa familiar d’olis, que més tard fusiona amb Ibertrade, el negoci dels Llopìs. D’idees inequívocament franquistes, encara que amb un baix perfil polític, Fontana Codina era considerat, sobretot, un especialista en l’òrbita del grup de tecnòcrates que van aportar una nova visió de la gestió de l’Estat, en la línia dels Navarro Rubio, Ullastres, López Rodó, López Bravo, Villar Palasí, López de Letona, per citar alguns noms que en endavant ocuparien destacats càrrecs una vegada rellançada l’economia gràcies al Pla d’Estabilització de 1959. Fontana Codina va cessar a petició pròpia en el Ministeri per a reincorporar-se als seus negocis. A Madrid, on resideix des de 1958, dirigeix l’empresa familiar d’olis, que més tard fusiona amb Ibertrade, el negoci dels Llopìs. Fontana Codina va cessar a petició pròpia en el Ministeri per a reincorporar-se als seus negocis. A Madrid, on resideix des de 1958, dirigeix l’empresa familiar d’olis, que més tard fusiona amb Ibertrade, el negoci dels Llopìs, emparentats directament amb la dona de Fontana, Catalina Llopis. El reusenc Enrique Llopis Guiloche havia creat a Madrid en 1950 la societat de comerç d’olis Ibertrade, que més endavant va obrir una sucursal a Reus, en la qual se situarien els magatzems i altres dependències. En 1963 Ibertrade és venuda a un empresari estranger, passant a denominar-se Fontoil i traslladant la seva activitat a Alcover. Fontana va ser també vicepresident de la companyia Olarra SA, que presidia el famós empresari basc Luis Olarra, diverses vegades multimilionari i diverses vegades arruïnat, i repetidament amenaçat per ETA. En aquesta empresa figurava també com a vocal Enrique Fontana Llopis, fill del nostre protagonista. Enrique Fontana Codina no perdria mai el seu contacte amb Reus, i tampoc en el camp empresarial, ja que durant molts anys va ser vocal de la Cambra de Comerç de Reus. Moriria a Madrid el 1989.
Jornada del Clúster TIC Catalunya Sud i l’ETSE de la URV per a la captació de talent d’estudiants
Reus Empresa 14/02/2023 El Clúster TIC Catalunya Sud i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE) de la Universitat Rovira i Virgili organitzen la “Primera jornada ETSE / URV TIC Talent”. L’activitat està dirigida als 3.900 estudiants de graus i màsters de l’ETSE i comptarà amb la participació d’una vintena d’empreses tecnològiques associades al TIC Sud. Tindrà lloc el pròxim dijous 16 de febrer al campus Sescelades de la URV, a Tarragona, de 15h a 18h. A les 15 h, a la sala de graus de l’ETSE/ETSEQ, cada empresa participant comptarà amb cinc minuts per presentar-se i exposar les tecnologies i projectes que desenvolupa, les oportunitats laborals que ofereix, els perfils formatius més buscats i proposarà temàtiques i reptes pels Treballs de Fi de Grau o Màster que l’estudiantat podria triar i desenvolupar mitjançant estades de pràctiques a l’empresa. A les 16 h, un cop finalitzades les presentacions, es passarà a un espai de networking en diferents aules on l’alumnat i les empreses podran contactar i interactuar de manera personal.
El pla de dinamització comercial Cambrils Obert preveu activitats durant tots els mesos de l’any
Reus Empresa 13/02/2023 L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein; el regidor de Promoció Econòmica, Juan Carlos Romera; el president de la Unió de Botiguers, Tomàs Sierra, i la dinamitzadora comercial Sònia Bages, han presentat avui el calendari d’activitats que es portaran a terme durant tot l’any 2023 en el marc del pla de dinamització comercial Cambrils Obert. La nova programació preveu nombroses activitats durant tots els mesos de l’any, combinant campanyes ja molt conegudes que fa anys que es realitzen amb noves propostes relacionades amb Sant Valentí, la mona, la tornada a l’escola o les mascotes. L’alcalde ha destacat l’aposta del govern per potenciar el comerç amb un calendari d’activitats pactat amb el sector implicat, que incorpora novetats, repensa accions i manté les campanyes més clàssiques, donant un nou impuls al pla de dinamització comercial amb la Unió de Botiguers. En la mateixa línia, el regidor de Promoció Econòmica ha explicat que l’objectiu és seguir reforçant la marca comercial de Cambrils, ha posat en valor la bona sintonia entre les associacions comercials i l’Ajuntament i ha destacat molt especialment la implicació del sector en les activitats que s’organitzen al municipi. El president de la Unió de Botiguers ha repassat les diferents activitats incloses al calendari, que s’iniciarà demà dia 14b de febrer amb la primera novetat: un sorteig d’un sopar per a dues persones entre la clientela que compri un regal de Sant Valentí. La programació continua el 4 i 5 de març amb la fira Últims Preus al Port i el 19 de març (Dia del Pare) amb un sorteig de 100 euros en targetes regal per la compra a botigues associades. A més, durant el mes de març els comerços guarniran els aparadors amb flors per donar la benvinguda a la primavera. Entre el 15 de març i principis d’abril arriba al calendari una altra novetat. En aquest cas, els ous de Pasqua seran els protagonistes dels aparadors i d’una gimcana per la canalla. Per una banda, les botigues exposaran ous de Pasqua pintats pels nens i nenes del taller de pintura del Traça Espai Creatiu i per l’altra s’organitzarà una cacera d’ous de Pasqua al Parc del Pinaret amb la col·laboració de l’escola d’idiomes La Martina School. El 23 d’abril, com és habitual, hi haurà el mercat de Sant Jordi amb flors, llibres i artesania, escriptors i escriptores i activitats al carrer. La següent cita serà el Dia de la Mare, el primer diumenge de maig, que comptarà amb un sorteig de 100 euros en targetes regal.
Daniel Rubio (Ara Reus) proposa ‘noves infraestructures, l’energia i la mobilitat’ com a grans reptes per a la ciutat
Reus Empresa 10/02/2023 El candidat d’Ara Reus a l’alcaldia de l’Ajuntament, Daniel Rubio Angosto, ha omplert de gom a gom la Sala Santa Llúcia en el que ha estat l’acte de presentació de la seva candidatura per a les pròximes eleccions municipals. Els assistents han pogut triar, els temes sobre els quals ha parlat Daniel Rubio. Entre aquests, empreses i economia. Rubio sosté que “tenim grans oportunitats per encabir empreses importants i estem en una posició idònia per créixer”. El tercer tema triat ha estat Medi Ambient. Com a regidor d’aquest ram, ha estat l’impulsor de la comercialitzadora Reus Energia, que, tal com a detallat el candidat d’Ara Reus, farà que es pugui comercialitzar energia pròpia a les llars de la ciutat. En aquest sentit, des de la candidatura es treballarà perquè en un futur Reus tingui més plaques solars. En el darrer tram del seu discurs, Daniel Rubio ha exposat quins seran alguns dels pilars fonamentals del programa electoral d’Ara Reus. El primer, la revisió de totes les polítiques fiscals. «Tenim capacitat econòmica per fer-ho», ha expressat el candidat d’Ara Reus. Es pretén reduir els impostos, basant-se en una economia sanejada. Altres iniciatives que presentarà Ara Reus és l’Ecotaxa, en el marc que qui més recicli menys impostos pagarà, polítiques d’ajudes pel que fa a l’ús de les energies renovables, la bonificació del 95% de l’impost de plusvàlues en tràmits patrimonials d’herències i bonificacions del 25% de l’IBI en habitatges actualment en desús que s’incorporin al lloguer assequible. D’altra banda, Daniel Rubio ha expressat que els grans reptes de la ciutat «passen per les noves infraestructures, l’energia i la mobilitat». L’alcaldable d’Ara Reus ha explicat els projectes que s’inclouran en el programa electoral: la connexió de la zona nord, del Passeig Mata amb barri Gaudí, i la connexió de la zona sud amb la Universitat, l’Hospital i el Tecnoparc. L’alcaldable d’Ara Reus també ha parlat de la creació del ‘Reus Central Park’. Un gran pulmó verd ubicat als terrenys propietat d’ADIF a l’avinguda del Comerç i que actualment estan en desús, amb connexió entre tres punts: passeig de Mata, avinguda del Segle XX i l’avinguda del Comerç. Així mateix, Rubio s’ha compromès a construir «un Reus a un sol nivell», trencant totes les barreres arquitectòniques de la ciutat.
El germen del Grup Unió
Joan Antoni Domènech 10/02/2023 Amb la intenció de crear estructures comunes per a la millora dels processos productius de les cooperatives i la comercialització dels fruits, el 26 d’octubre de 1942 es constitueix a Reus la Unión de Cooperativas del Campo de la Provincia de Tarragona. La Unión naixia en el marc de la normativa estatal que va impulsar la creació, en cada província, d’estructures cooperativistes, les denominades UTECO: Unión Territorial de Cooperativas del Campo. En el cas de la demarcació tarragonina, la seu social es va establir a Reus, sent l’única en tota Espanya que no es va situar en la capital de província. Entre sindicats, germandats i unions agrícoles, van ser en total 102 entitats que van col·laborar en el finançament inicial, una aportació conjunta d’una mica més de 63.000 pessetes. La localització a Reus segurament va ser possible per la influència del reusenc Josep Maria Fontana Tarrats, al capdavant de la Delegación Provincial de Sindicatos, home de gran poder territorial en el nou Règim. No obstant això, ha d’apuntar-se a la figura d’August Mercadé Ramón com el gran impulsor del nou projecte i el que portaria el pes de l’argumentari perquè radiqués la seu a Reus, per raons logístiques i d’ubicació i tradició en el sector. El primer president de la Unión va ser Josep Ramon Ferrer, que era llavors també president de la Cooperativa Agrícola de Montroig. Per a consolidar el projecte i dotar-lo de futur, August Mercadé decideix exposar-li la idea a Josep Roig Magrinyà, que, per la seva militància a les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, havia fugit a França acabada la Guerra Civil. No semblava viable aquesta idea, per molt que Mercadé considerava que Roig era la peça clau per a gestionar la nova entitat. L’única manera de portar de tornada a Roig és amb l’aval de les autoritats. Per a això, es desplacen a França un grup de càrrecs falangistes que el convencen. Roig torna a Espanya el 1948. Amb gairebé tot en contra, en 1963 es constitueix la Unión Agraria Cooperativa, que canviarà totalment la dinàmica d’actuació, posant les bases d’un gran projecte de futur. Roig porta el timó de la comercialització de la Unió i aconsegueix, en plena etapa autàrquica, obrir mercats a l’estranger. En paral·lel, Roig va ocupar la presidència de la Cooperativa Agrícola de Valls durant més de vint anys, i la vicepresidència de la Unión de Cooperativas. En el millor moment de la seva trajectòria professional, Roig és nomenat conseller d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, càrrec que ocupà entre 1977 i 1980. Com a conseller va impulsar la modernització del sector agrari, va crear el Consell Agrari i l’Institut Català de la Vinya i el Vi. L’activitat de la Unión va anar creixent amb l’adquisició de finques, magatzems, fàbrica de pinsos, entre altres actius. I en 1962 crea la Caixa Rural Provincial, que ajudaria a les caixes rurals locals i a les seccions de crèdit de les cooperatives a facilitar els recursos necessaris per a finançar a les cooperatives. A més de la central a Reus, en els primers cinc anys d’activitat, la nova entitat financera va obrir sucursals a Valls, Montblanc, Mora d’Ebre i Gandesa, i una agència a Riudoms. Sobre el paper, la Unión de Cooperativas mostrava un engranatge ben portat i un creixement sostingut d’activitat i iniciatives. No obstant això, com totes les organitzacions similars, la seva dependència tan vinculada a les jerarquies i legislació sindical, impedien l’autonomia necessària per a les activitats comercials i de transformació que pretenia. Amb gairebé tot en contra, excepte la voluntat de la majoria dels seus associats, en 1963 es constitueix la Unión Agraria Cooperativa, que es formalitza com una cooperativa més, però que canviarà totalment la dinàmica d’actuació, posant les bases d’un gran projecte de futur. Inicialment, la Unión Agraria es fa amb les activitats econòmiques de la Unión de Cooperatives, assumint aquesta última les tasques del moviment cooperatiu provincial. En la pràctica, la nova organització es desvinculava dels estrets marges en els quals deixava operar l’Estat a les cooperatives. La Unión Agraria Cooperativa passaria a denominar-se més endavant Unió Corporació Alimentària. Avui, el denominat Grup Unió, és una cooperativa de segon grau que agrupa prop de 200 cooperatives de Catalunya, Aragó, Balears, Castella la Manxa, Múrcia i País Valencià.
349 noves instal·lacions solars fotovoltaiques des que l’Ajuntament de Reus va implantar la bonificació de l’IBI a l’autoconsum
Reus Empresa 9/02/2023 Les persones titulars de 349 instal·lacions solars fotovoltaiques de Reus s’han beneficiat de la bonificació del 50% de descompte de l’IBI des que es va posar en marxa aquesta mesura fiscal l’any 2021. Amb dades a 31 de gener de 2023, fruit d’aquest incentiu s’han instal·lat a la ciutat un total de 3.197,91 kW de potència d’origen solar per l’autoconsu m de llars i empreses. Per anys, l’Ajuntament de Reus va aprovar el 2021 un total de 43 expedients corresponents a 797,94 kW de potència. L’any 2022, fruit de la conjuntura econòmica i el preu de la llum, l’interès per aquest tipus d’instal·lacions es va incrementar fins arribar a les 276 noves instal·lacions bonificades i 2.262,11 kW instal·lats. La tendència creixent continua enguany, ja que al mes de gener de 2022 ja s’han tramitat 30 noves instal·lacions i 147,86 kW de potència. Cal tenir en compte que la potència mitjana dels habitatges és de 4,85 kW tot i que en 2022 aquesta potència mitjana s’ha vist alterada per la instal·lació de diverses instal·lacions industrials de gran potència (fins els 600 kW). El regidor de Recursos Humans i Medi Ambient, Daniel Rubio, valora positivament el nombre de sol·licituds rebudes «i el seu increment creixent degut a la conjuntura internacional que ha disparat el preu de l’electricitat i dels combustibles fòssils». Tanmateix, Rubio s’ha referit a «una major conscienciació social que incrementa l’interès per la sobirania energètica». L’Ajuntament de Reus ha realitzat des que es va començar a bonificar l’IBI per l’autoconsum energètic diverses campanyes informatives per tal de fomentar la producció d’electricitat per al consum propi a nivell domèstic i empresarial amb instal·lacions d’energia solar fotovoltaica de petita potència i mitjançant la utilització de fonts renovables locals. En aquesta línia, el propi Ajuntament aposta per l’autoconsum a les instal·lacions municipals i ratifica la seva aposta per l’energia verda amb l’empresa municipal Reus Energia, que ja s’ha constituït com a comercialitzadora. El darrer rànquing de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) que classifica els municipis, comarques i províncies amb més energia fotovoltaica d’autoconsum per nombre d’instal·lacions i potència, col·loca Reus com la setena ciutat catalana i la primera de la demarcació de Tarragona amb més quilowatts de potència instal·lats amb dades de desembre de 2021, unes dades que s’espera que vagin a l’alça. Característiques de la instal·lació i bonificació Al web municipal reus.cat/autoconsum s’explica amb detall com fer el pas a l’hora de contractar una instal·lació d’aquest tipus. La bonificació és d’aplicació només als béns immobles que realitzin instal·lacions d’autoconsum amb energia solar fotovoltaica d’una potència elèctrica instal·lada major o igual al 30% de la potència elèctrica contractada de l’immoble que sigui alimentat amb aquesta instal·lació. En el cas que la instal·lació d’autoconsum alimenti diversos béns immobles, es tindrà en compte la suma de les potències contractades per cadascun dels béns immobles. En el cas concret d’habitatges plurifamiliars que tinguin una instal·lació d’autoconsum amb energia solar fotovoltaica per subministrar electricitat als elements comuns, la bonificació serà del 5% sobre la quota íntegra per cadascun dels habitatges vinculats. Aquesta bonificació s’aplicarà durant 5 anys consecutius, a comptar des de el primer exercici posterior a la presentació de la sol·licitud. El benefici fiscal no serà d’aplicació als béns immobles que hagin de complir obligatòriament amb els requisits dels edificis amb consum gairebé zero, o que estiguin obligats per qualsevol normativa vigent a la realització d’una instal·lació amb energia solar fotovoltaica. La concessió de la bonificació es farà previ informe favorable dels serveis tècnics de medi ambient municipals. Cal tenir en compte que aquelles persones físiques o jurídiques que hagin demanat el fraccionament dels tributs municipals veuran reflectida la bonificació de l’IBi en els seus rebuts a partir del mes d’abril o maig, i se’ls aplicarà de forma retroactiva fins a regularitzar l’import. Per tenir dret a aquesta bonificació, caldrà presentar la sol·licitud de bonificació dins del termini de 6 mesos a comptar des de l’execució de la instal·lació. La sol·licitud haurà d’acompanyar-se dels documents que acreditin que la instal·lació està executada i legalitzada davant de la Generalitat de Catalunya.
L’Ajuntament de Reus i ADIF invertiran 11 milions en l’estació de Bellissens
Reus Empresa 8/02/2023 L’Ajuntament de Reus, el Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana; ADIF i la Generalitat de Catalunya han presentat quest dimecres, 8 de febrer el projecte de la futura estació Reus-Bellissens; un projecte del qual se’n licitaran les obres aquest 2023, amb la previsió que la nova infraestructura estigui en funcionament el 2025. Carles Pellicer, alcalde de Reus; Maria Luisa Domínguez, presidenta d’ADIF; Xavier Flores, secretario general de Infraestructuras del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana; Marc Sanglas, secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat; i Montserrat Rallo, directora general de Planificación Estrategia y Proyectos d’ADIF, han presentat en roda de premsa el projecte. Durant la seva intervenció, l’alcalde ha subratllat la importància del projecte per al conjunt de la ciutat i, especialment, per al desenvolupament i el creixement urbanístic de la zona sud; i ha agraït la capacitat d’arribar a acords de totes les parts implicades. Al seu torn, el secretari general d’Infraestructures ha subratllat que aquesta actuació resol les necessitats reals i futures dels viatgers, amb una nova estació junt a un nou pas urbà inferior, que connectarà el centre del Campus Universitari de Bellissens amb l’estació d’autobusos. . La construcció de la nova estació persegueix millorar el servei als usuaris del ferrocarril a la localitat de Reus, en una zona dotada d’equipaments importants i amb previsió de creixement, connectant-la a la xarxa de Rodalies del Camp de Tarragona i als serveis regionals de Catalunya. També pretén augmentar l’accessibilitat global a la xarxa ferroviària al municipi de Reus, així com reduir els costos externs del transport, congestió, accidents, sorolls, contaminació, etc., cosa que tindrà impactes positius sobre la societat, l’economia i el medi ambient. La nova estació vol connectar mitjançant un nou pas urbà l’eix del campus universitari amb el carrer de Jaume Vidal i Alcover, i amb l’Estació d’Autobusos. Prèviament, el projecte s’han presentat en una reunió en la que hi ha assistit diferents representants de l’Ajuntament, el ministeri, la Generalitat, Adif i de la comissió d’Infraestructures Ajuntament-PSC El projecte La nova estació de Reus-Bellissens se situa al sud-est de la ciutat, entre les estacions actuals de Reus i Vila-seca. L’emplaçament és contigu a l’actual Campus Universitari Bellissens de la Universitat Rovira i Virgili i a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. La nova estació augmenta l’accessibilitat global a la xarxa ferroviària de Reus, connectant-la a la xarxa de Rodalies del Camp de Tarragona i als serveis regionals de Catalunya. Així mateix, el nou pas de ciutat connecta l’eix del campus universitari amb el C/ Jaume Vidal i Alcover, i amb l’Estació d’Autobusos. L’edifici de viatgers es projecta com a fita urbana de la zona. La forma orgànica de la marquesina aixopluga els mòduls que componen l’estació i actua com a element potenciador marcant l’accés principal. El programa de necessitats es configura a través dels diferents mòduls la disposició dels quals dóna resposta tant a les necessitats dels viatgers com a la relació de l’estació amb l’espai urbà. La zona d’aproximació a l’estació garanteix l’accessibilitat i el trànsit fluid dels usuaris, a més de generar un espai urbà on es fomenta l’estada i la interacció social. La forma, amplada i acabats de les andanes ofereixen espai d’espera i recorreguts confortables, d’acord amb els estàndards d’accessibilitat i seguretat d’aquest tipus d’estacions. L’estació s’ha dissenyat per respectar la trama urbana existent al costat Universitat generant un nou tancament com a façana que condueix cap al pas inferior urbà. El pas de ciutat El pas de ciutat sota les vies del tren s’integra amb l’estació i amb la ciutat a través d’una plaça la geometria i els acabats dels quals generen espais confortables, segurs i acords als estàndards d’urbanisme de gènere i als requisits municipals. Les dimensions del pas urbà i les transicions graduals de les embocadures permeten l’entrada de la llum natural i garanteixen la percepció de seguretat en tot el recorregut. L’accés al pas urbà pel costat Universitat respecta els recorreguts de vianants i rodats existents a la zona, assegurant la connexió accessible entre ambdós costats de la ciutat. Futura oferta de ferrocarril Segons els estudis de demanda realitzats per Adif, s’estima que la nova estació registri un trànsit d’uns 1.400 viatgers diaris, que podrien arribar als 3.500 viatgers en un horitzó de 30 anys. Per la futura estació de Reus-Bellissens hi circularan els serveis RT1 (Tarragona-Reus) de Rodalies del Camp de Tarragona i els serveis regionals R14 (Barcelona – Lleida) i R15 (Barcelona – Riba-roja d’Ebre). Conveni Ajuntament-ADIF La redacció del projecte i l’execució de les obres s’emmarca en el conveni signat el 7 de març de 2022 entre AIF i l’Ajuntament de Reus que estableix el règim de col·laboració per a la redacció del projecte bàsic, projectes de construcció, execució i direcció de les obres, i el manteniment de la nova estació de Reus – Bellissens i un pas inferior urbà integrat al seu entorn. Licitació de les obres aquest any Les previsions apunten a que, durant el primer semestre, s’aprovarà tècnicament els projectes que integren aquesta acció, com el pas anterior a la sol·licitud de les obres d’aquest any. La inversió prevista per a la construcció de la nova estació i el nou pas urbà és d’11,5 milions d’euros, que assumiran ADIF i l’Ajuntament, d’acord amb les obligacions i el repartiment establerts en el conveni de col·laboració, subscrit per ambdues entitats març. de 2022, per fer realitat aquesta actuació d’especial rellevància per a la ciutat. El projecte de la nova estació de Reus-Bellissens compta amb finançament europeu a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Finançat per la Unió Europea-NextGenerationEU.
Redessa, seu d’experiències innovadores de la Catalunya Sud
Reus Empresa 7/02/2023 Amb l’objectiu de «donar visibilitat als projectes d’innovació i emprenedoria de fora de l’àrea metropolitana de Barcelona», la Direcció General d’Innovació, Economia digital i Emprenedoria de la Generalitat de Catalunya impulsa el programa Mapa de l’ecosistema català d’innovació. Les ciutats que participen d’aquest ecosistema són Reus, Lleida, Girona i Vic, i durant aquest mes de febrer «intercanviaran experiències innovadores i donaran a conèixer les seves actuacions en aquest àmbit», segons s’ha apuntat aquest dimarts des de Redessa. La primera de les jornades ha tingut lloc precisament aquest dimarts a la capital del Baix Camp, concretament a les instal·lacions de Redessa Viver i Redessa Tecno, «com a referència en innovació i en empreses de l’àmbit tecnològic». En aquest sentit, la regidora d’Economia, Coneixement i Habitatge i consellera delegada de Redessa, Teresa Pallarès, ha dit que «s’ha fet una gran tasca per posicionar Reus en el mapa TIC i d’innovació de Catalunya; especialment a través dels serveis i les accions impulsades des de l’empresa municipal, Redessa. Jornades com la d’avui, evidencien aquest posicionament i ens permeten continuar generant xarxa». Durant la jornada, s’han exposat els testimonis dels responsables de la Incubadora TIC i l’Innolab de Redessa, el Clúster TIC Catalunya Sud, StartSud Studio, Etecnic, Inetum, Impuls Cat Sud i Freshly Cosmetics han presentat les seves pràctiques i aprenentatges i han conclòs la jornada amb un debat sobre què necessiten les empreses, què poden aportar les organitzacions de suport a la innovació i quines són les fortaleses i el potencial del creixent ecosistema.
Daniel Rubio (Ara Reus) presentarà les seves propostes empresarials i de promoció de ciutat aquest dijous
Reus Empresa 6/02-/2023 La presentació de la candidatura de Daniel Rubio d’Ara Reus a l’alcaldia de l’Ajuntament de Reus tindrà lloc el pròxim dijous 9 de febrer, a les 8 del vespre la Sala Santa Llúcia, tindrà lloc Daniel Rubio i Ara Reus La presentació, oberta a tota la ciutadania, servirà perquè Rubio doni a conèixer els objectius del pròxim mandat i repassi, d’una forma innovadora i amb l’objectiu d’escoltar el que vol el ciutadà, les grans àrees en què es basarà el projecte. El candidat també parlarà sobre les propostes empresarials i de promoció de ciutat. L’acte comptarà amb la intervenció del president d’Ara Catalunya, Josep M. Pujol. Inici de les carpes informatives als barris de la ciutat Si en alguna cosa ha destacat el partit municipalista és amb la presència i apropament continuat a tots els barris de la ciutat, per tal d’escoltar de primera mà les necessitat de la ciutadania. És per això que la formació municipalista ha iniciat aquest dijous una campanya amb una carpa informativa que recorrerà tots els barris de la ciutat amb la finalitat de seguir fent aquest acostament i informar sobre el treball del partit durant aquests darrers anys, així com els seus principals objectius de cara a les pròximes eleccions del 27 de maig.
Tecnol, reconeguda com una de les companyies líder en creixement empresarial
Reus Empresa 3/02/2023 T.Q. Tecnol, empresa reusenca dedicada a la fabricació i distribució de productes tècnics per a la construcció, la indústria química, l’equipament urbà i el material sanitari del grup industrial MaserGrup, ha estat seleccionada per la Confederación Española de la Pequeña y Mediana Empresa (CEPYME) com una de les 500 empreses que han liderat el creixement empresarial a Espanya el 2022. La iniciativa CEPYME500, impulsada per l’organització empresarial, ha valorat de Tecnol tant els resultats obtinguts aquests darrers anys quant a creixement com la creació d’ocupació, la capacitat per generar activitat, potencial d’innovació i projecció internacional. Des de Tecnol expressen «la nostra satisfacció per un reconeixement que procedeix del mateix teixit empresarial del país i que ens estimula a continuar treballant amb el mateix afany i dedicació. Juntament amb els criteris en termes de facturació, generació d’ocupació i rendibilitat, a Tecnol basem el nostre creixement en l’aposta pel benestar laboral i per unes polítiques sostenibles i de respecte pel Medi Ambient. Disposem de les certificacions més prestigioses i som membres del Pacte Mundial de les Nacions Unides per a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)». CEPYME500, que celebra la sisena edició, recull cada any els resultats assolits per les petites i mitjanes empreses amb l’objectiu de reconèixer la seva trajectòria i projectar-les nacionalment i internacional contribuint a impulsar-ne el potencial. El projecte també ofereix suport a àrees com la promoció, la innovació, internacionalització o la digitalització.