Joan Antoni Domènech
16/02/2023
Els germans Fontana Grau, Enric i Josep, van saber treure profit del seu origen familiar. Membres de l’establishment burgès reusenc, en els anys 20 i 30 van desenvolupar una important activitat en el sector dels olis, convertint-se en un dels grans exportadors espanyols. Convé remarcar que en la dècada dels trenta i fins a la guerra civil, Reus, en competència amb Tortosa, va aconseguir una envejable posició en el comerç oleícola. Així, per exemple, Establiments F. Gasull SA figura llavors com el màxim exportador reusenc d’oli i el setè de l’Estat.
A Reus, li segueixen G. Sensat Fills, i la societat Enrique Fontana Grau. I cal no oblidar que, després de la guerra, una altra empresa reusenca, Aceites Cochs/Acasesa, va liderar durant anys les exportacions espanyoles d’oli.
Lligats a partits conservadors i dretans, els Fontana Grau van recobrar les seves opcions com a empresaris i van rellançar la seva activitat industrial una vegada finalitzada la contesa.
Enrique Fontana Codina, fill d’Enrique Fontana Grau i de Maria Codina (una de les hereves de l’empresari Josep Boule), tenia quinze anys en esclatar la guerra. Davant la impossibilitat d’allistar-se per edat en l’exèrcit professional del bàndol revoltat, ho va fer com a voluntari carlista en el Terç de Requetés de Sant Sebastià, ciutat a la qual s’havia traslladat la seva família. Finalitzada la guerra s’instal·la a Barcelona on cursa els estudis de Batxillerat i la llicenciatura de Dret. Fontana Codina es va centrar en els negocis d’oli familiars, alhora que impulsava la seva activitat pública amb diversos càrrecs en l’Administració (comissari de Abastacimientos y Trnasportes), conseller en empreses estatals (Campsa i Banco de Crédito Agrícola), compaginats amb places de representació política, com a procurador en Cortes per la província de Tarragona i membre del Consejo del Reino, a més de càrrecs representatius en el sector oleícola, fins a arribar a ostentar finalment la cartera ministerial de Comerç entre 1969 i 1973.
Fontana Codina va cessar a petició pròpia en el Ministeri per a reincorporar-se als seus negocis. A Madrid, on resideix des de 1958, dirigeix l’empresa familiar d’olis, que més tard fusiona amb Ibertrade, el negoci dels Llopìs.
D’idees inequívocament franquistes, encara que amb un baix perfil polític, Fontana Codina era considerat, sobretot, un especialista en l’òrbita del grup de tecnòcrates que van aportar una nova visió de la gestió de l’Estat, en la línia dels Navarro Rubio, Ullastres, López Rodó, López Bravo, Villar Palasí, López de Letona, per citar alguns noms que en endavant ocuparien destacats càrrecs una vegada rellançada l’economia gràcies al Pla d’Estabilització de 1959.
Fontana Codina va cessar a petició pròpia en el Ministeri per a reincorporar-se als seus negocis. A Madrid, on resideix des de 1958, dirigeix l’empresa familiar d’olis, que més tard fusiona amb Ibertrade, el negoci dels Llopìs.
Fontana Codina va cessar a petició pròpia en el Ministeri per a reincorporar-se als seus negocis. A Madrid, on resideix des de 1958, dirigeix l’empresa familiar d’olis, que més tard fusiona amb Ibertrade, el negoci dels Llopìs, emparentats directament amb la dona de Fontana, Catalina Llopis. El reusenc Enrique Llopis Guiloche havia creat a Madrid en 1950 la societat de comerç d’olis Ibertrade, que més endavant va obrir una sucursal a Reus, en la qual se situarien els magatzems i altres dependències. En 1963 Ibertrade és venuda a un empresari estranger, passant a denominar-se Fontoil i traslladant la seva activitat a Alcover.
Fontana va ser també vicepresident de la companyia Olarra SA, que presidia el famós empresari basc Luis Olarra, diverses vegades multimilionari i diverses vegades arruïnat, i repetidament amenaçat per ETA. En aquesta empresa figurava també com a vocal Enrique Fontana Llopis, fill del nostre protagonista.
Enrique Fontana Codina no perdria mai el seu contacte amb Reus, i tampoc en el camp empresarial, ja que durant molts anys va ser vocal de la Cambra de Comerç de Reus. Moriria a Madrid el 1989.
