Joan Antoni Domènech
10/02/2023
Amb la intenció de crear estructures comunes per a la millora dels processos productius de les cooperatives i la comercialització dels fruits, el 26 d’octubre de 1942 es constitueix a Reus la Unión de Cooperativas del Campo de la Provincia de Tarragona. La Unión naixia en el marc de la normativa estatal que va impulsar la creació, en cada província, d’estructures cooperativistes, les denominades UTECO: Unión Territorial de Cooperativas del Campo. En el cas de la demarcació tarragonina, la seu social es va establir a Reus, sent l’única en tota Espanya que no es va situar en la capital de província. Entre sindicats, germandats i unions agrícoles, van ser en total 102 entitats que van col·laborar en el finançament inicial, una aportació conjunta d’una mica més de 63.000 pessetes.
La localització a Reus segurament va ser possible per la influència del reusenc Josep Maria Fontana Tarrats, al capdavant de la Delegación Provincial de Sindicatos, home de gran poder territorial en el nou Règim. No obstant això, ha d’apuntar-se a la figura d’August Mercadé Ramón com el gran impulsor del nou projecte i el que portaria el pes de l’argumentari perquè radiqués la seu a Reus, per raons logístiques i d’ubicació i tradició en el sector. El primer president de la Unión va ser Josep Ramon Ferrer, que era llavors també president de la Cooperativa Agrícola de Montroig.
Per a consolidar el projecte i dotar-lo de futur, August Mercadé decideix exposar-li la idea a Josep Roig Magrinyà, que, per la seva militància a les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, havia fugit a França acabada la Guerra Civil. No semblava viable aquesta idea, per molt que Mercadé considerava que Roig era la peça clau per a gestionar la nova entitat. L’única manera de portar de tornada a Roig és amb l’aval de les autoritats. Per a això, es desplacen a França un grup de càrrecs falangistes que el convencen. Roig torna a Espanya el 1948.
Amb gairebé tot en contra, en 1963 es constitueix la Unión Agraria Cooperativa, que canviarà totalment la dinàmica d’actuació, posant les bases d’un gran projecte de futur.
Roig porta el timó de la comercialització de la Unió i aconsegueix, en plena etapa autàrquica, obrir mercats a l’estranger. En paral·lel, Roig va ocupar la presidència de la Cooperativa Agrícola de Valls durant més de vint anys, i la vicepresidència de la Unión de Cooperativas. En el millor moment de la seva trajectòria professional, Roig és nomenat conseller d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, càrrec que ocupà entre 1977 i 1980. Com a conseller va impulsar la modernització del sector agrari, va crear el Consell Agrari i l’Institut Català de la Vinya i el Vi.
L’activitat de la Unión va anar creixent amb l’adquisició de finques, magatzems, fàbrica de pinsos, entre altres actius. I en 1962 crea la Caixa Rural Provincial, que ajudaria a les caixes rurals locals i a les seccions de crèdit de les cooperatives a facilitar els recursos necessaris per a finançar a les cooperatives. A més de la central a Reus, en els primers cinc anys d’activitat, la nova entitat financera va obrir sucursals a Valls, Montblanc, Mora d’Ebre i Gandesa, i una agència a Riudoms.
Sobre el paper, la Unión de Cooperativas mostrava un engranatge ben portat i un creixement sostingut d’activitat i iniciatives. No obstant això, com totes les organitzacions similars, la seva dependència tan vinculada a les jerarquies i legislació sindical, impedien l’autonomia necessària per a les activitats comercials i de transformació que pretenia. Amb gairebé tot en contra, excepte la voluntat de la majoria dels seus associats, en 1963 es constitueix la Unión Agraria Cooperativa, que es formalitza com una cooperativa més, però que canviarà totalment la dinàmica d’actuació, posant les bases d’un gran projecte de futur. Inicialment, la Unión Agraria es fa amb les activitats econòmiques de la Unión de Cooperatives, assumint aquesta última les tasques del moviment cooperatiu provincial. En la pràctica, la nova organització es desvinculava dels estrets marges en els quals deixava operar l’Estat a les cooperatives.
La Unión Agraria Cooperativa passaria a denominar-se més endavant Unió Corporació Alimentària. Avui, el denominat Grup Unió, és una cooperativa de segon grau que agrupa prop de 200 cooperatives de Catalunya, Aragó, Balears, Castella la Manxa, Múrcia i País Valencià.
