L’Estació Enològica acull la jornada de tast dels novens Premis Vinari dels millors vermuts de Catalunya
Reus Empresa 27/02/2023 Aquest dilluns 27 de febrer de 2023 ha tingut lloc la jornada de tast i avaluació de totes les candidatures que opten a convertir-se en els millors vermuts de Catalunya de l’any. En el marc de la sessió, celebrada a l’espai del vermut de l’Estació Enològica de Reus, s’ha presentat l’edició d’enguany, un acte a càrrec de la regidora de Promoció de la ciutat, Montserrat Caelles, i del director del concurs, Ramon Roset. Caelles ha reiterat l’aposta de la ciutat pels Premis Vinari, projecte al qual l’Ajuntament ha donat suport des dels seus inicis. “Som productors històrics de vermut i tenim tots els ingredients per seguir exercint de capital vermutera”, ha apuntat. I ha afegit que «Sempre és un honor per a nosaltres acompanyar els projectes que fan difusió tan de la beguda en sí com de la cultura que l’envolta”. En aquest sentit, el director del concurs ha explicat que precisament per significar aquesta cultura enguany es premiarà per primer cop la millor experiència en vermoturisme, que es decidirà entre aquells projectes que guien activitats que enllacen el turisme i el vermut. Sumat a aquest reconeixement, enguany també hi haurà els premis a millors vermuts blancs, negres, reserva i innovadors, i el premi a millor vermuteria de Catalunya. Els còctels tornen a agafar protagonisme en aquest concurs ja que hi haurà un premi especial al millor vermut per a cocteleria gràcies a la col·laboració de la prestigiosa coctelera Mariona Vilanova, membre del Club del Bàrman de Catalunya. Roset ha agraït a la ciutat que continuï sent “aliat estratègic” per aquest concurs que suma edicions amb l’objectiu intacte de donar a conèixer i promocionar la producció de vermuts de Catalunya. ha compartit que cada any entren novetats interessants a la competició, i ho celebra en tant que això permet créixer en nombre de mostres i productors fins aconseguir captar la majoria dels vermuts que s’elaboren de punta a punta del país. Nou edicions i una vintena de tastadors En aquesta ja novena edició, els Premis Vinari han convocat a una vintena de tastadors perquè s’enfrontin a totes i cadascuna de les marques a cegues, sense conèixer-ne ni la marca, ni l’elaborador ni el territori d’origen, i els atorguin una puntuació que els classificarà en un rànquing, del qual es premiaran les primeres posicions. El que si sabia el jurat, en canvi, és la tipologia de vermut que tenen servit a la copa, ja que cada ronda ha permès tastar vermuts blancs, negres o vermells, reserva i innovadors, categoria aquesta última, on es donen cabuda a begudes taronges, rosades o amb alguna característica que s’escapa dels estàndards més tradicionals. Entre el jurat, enòlegs vinculats a diversos projectes d’arreu de Catalunya com són Jaume Àrboles, o Sumpta Mateos -coordinadora també del curs de sommeliers de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona-; sommeliers com Joan Carrion (ACS Tarragona), Rosa Maria del Castillo o en Pep Escudero, especialitzat en ratafies; i tot plegat, complementat per la presència de tastadors locals, alguns dels quals íntimament lligats amb el món la restauració reusenca. La millor vermuteria Sortir a fer el vermut s’ha convertit en tot un ritual per a moltes persones. Tant, que en els darrers anys s’ha vist un increment molt significatiu del nombre de vermuteries que serveixen aquestes begudes d’aquí i del món acompanyant l’aperitiu. En aquesta edició dels Premis Vinari s’ha volgut obrir l’oportunitat a totes les existents perquè puguin endur-se el premi a millor vermuteria de l’any. Després d’uns dies en què els lectors de Vadevi han presentat la seva candidatura, ara s’ha obert un període de votacions populars que determinarà quina serà la millor de 2023 Les votacions estan disponibles en aquest enllaç fins al dia 10 de març. Els resultats es donaran a conèixer en un acte que tindrà lloc el dia 17 de març a la Llotja de Reus. Els Premis Vinari dels vermuts estan organitzats pel digital Vadevi i són possible gràcies a la col·laboració de Reus Promoció Ajuntament de Reus, Sanmy Geiser, Euroselecció Riedel, Pulltex, Gràfiques Varias, Tastets, Sarau i més i Patates Piqué.
La Cambra de Reus oferirà dues xerrades al voltant de l’aeroport i el Port de Tarragona
Reus Empresa 27/02/2023 La Cambra de Comerç de Reus organitza la setmana de les infraestructures determinants amb dos Vermuts Cambra per analitzar i conèixer dues de les realitats importants per la nostra economia com són l‘aeroport de Reus i el Port de Tarragona. L’enginyer Joaquim Coello i el President del Port, Saül Garreta, seran els encarregats de protagonitzar les dues sessions que es desenvoluparan, respectivament, el dilluns 13 i el dijous 16 de març.
La implantació d’una moneda local a Reus augmentaria l’impacte econòmic dels ajuts municipals als negocis de la ciutat
Reus Empresa 27/02/2023 Els tècnics August Corrons, Lluís Muns i Karen Odelot de l’Observatori de la Moneda Complementària, acompanyats pel regidor d’Empresa i Ocupació, Carles Prats, han presentat avui, 27 de febrer de 2023, l’estudi de viabilitat d’una moneda local a Reus que han portat a terme per encàrrec de la Regidoria d’Empresa i Ocupac ió. Aquest estudi ha identificat la destinació dels diners que reben les entitats, els comerços i les empreses en forma de subvencions públiques, i ha avaluat la capacitat de retenció d’aquests diners a l’interior del municipi. La concessió de subvencions que realitza l’Ajuntament al sector socioeconòmic local seria el motor que faria circular la moneda, de manera que els diners de la ciutat es quedarien a la ciutat, circulant a través d’una xarxa de proveïdors de serveis adherits al projecte de moneda local. Amb això s’evitarien les fuites dels diners públics, optimitzant el seu impacte i generant un efecte multiplicador de la riquesa. Per tal d’analitzar la viabilitat d’aquesta tesi s’ha estudiat la repercussió actual de la injecció de subvencions de les àrees d’Empresa i Ocupació i de Cultura agafant les dades de l’any 2019. Les dades més rellevants són les següents: L’anàlisi de les dades de l’Àrea d’Empresa i Ocupació de l’any 2019 indica que les subvencions que va concedir a les empreses i als nous emprenedors les van rebre 51 perceptors i se’n van beneficiar 310. Pel que fa a les subvencions procedents de l’àrea de Cultura (2019) les van rebre 15 perceptors i 169 proveïdors se’n van beneficiar. El 61,36% dels euros de les subvencions i justificacions d’Empresa i Ocupació se’n van de Reus. El 73,78% dels euros de les subvencions i justificacions de Cultura se’n van de Reus. El 38,64% dels euros d’Empresa i Ocupació i el 26,22% dels de l’Àrea de Cultura es queden a Reus. El nombre de transaccions relacionades amb les subvencions d’Empresa concedides va ser de 456 i el 42,40% es van realitzar a Reus. Les transaccions de Cultura van ser 316 i el 43,99 % es van realitzar a Reus. L’import mitjà de la riquesa del tiquet relacionat amb les subvencions és de 1.487 euros en el cas d’Empresa i de 317,20 en el cas de Cultura. Aquestes dades refermen el que s’intuïa, que una gran part de la riquesa generada per les subvencions públiques no reverteix directament en la ciutat. De manera que si s’atorguessin en moneda local augmentaria considerablement aquest impacte. Els propers passos del projecte seran compartir l’estudi amb el teixit socioeconòmic de la ciutat per tal de trobar aliances i sinergies per la futura implantació de la moneda local a la ciutat. El projecte de moneda local per a Reus és una de les 27 accions recollides pel Pla de l’Economia Social i Solidària i s’està impulsant amb la col·laboració de la Bresca (l’Ecosistema Cooperatiu de Reus) i CoopCamp (Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona). Les monedes locals o complementàries són una eina emergent per reforçar l’economia social i solidària, l’economia local i especialment el teixit comercial de proximitat, per això es va veure una oportunitat per part del sector de l’economia social i solidaria reusenc en aquesta iniciativa que s’ha canalitzat a través del Pla de l’Economia Social i Solidària. Aquest pla, impulsat per la Regidoria d’Empresa i Ocupació en el marc de l’Estratègia de Desenvolupament Socioeconòmic i d’Ocupació, recull, ordena i calendaritza totes les accions i actors que, en relació a l’economia social i cooperativa, es porten a terme a la ciutat tant des de l’àmbit municipal com privat-comunitari.
El 60% de les empreses de base tecnològica de Redessa implementen la intel·ligència artificial
Reus Empresa 27/02/2023 El 60% de les empreses de base tecnològica instal·lades a REDESSA utilitza la intel·ligència artificial en els seus processos de producció Aquesta tecnologia, que imita la funció cognitiva humana a través d’algoritmes i permet a les màquines desenvolupar habilitats d’aprenentatge i raonament, és un dels eixos principals del Mobile World Congress, que se celebra des d’avui i fins a dijous 2 de març a Barcelona. La Intel·ligència Artificial és la tecnologia emprada en assistents de veu i en les recomanacions de contingut que apareixen a les xarxes socials, o la responsable l’escriptura predictiva del teclat del mòbil, entre d’altres. Les seves característiques fan que tingui múltiples usos i que es pugui adaptar a gairebé tots els departaments d’una empresa. A REDESSA Tecno, l’empresa de serveis per a enginyeries Dynatec ha aconseguit resultats molt satisfactoris. La Intel·ligència Artificial els ha permès des de fer un model 3D d’una planta industrial a partir d’una fotografia de mòbil, fins a realitzar processos de selecció de personal. De la seva banda, a Adomis Tech, també a REDESSA Tecno, han desenvolupat una aplicació mèdica que permet diagnosticar Covid o ETS des del telèfon i recomana les proves més adients per a realitzar el diagnòstic definitiu. La regidora d’Economia, Coneixement i Habitatge i consellera delegada de REDESSA, Teresa Pallarès, explica que «a REDESSA tenim instal·lades des de tecnològiques multinacionals, fins a startups que impulsen projectes de nova creació. En els dos casos són un reflex de les tendències que ens esperen en els pròxims anys en l’àmbit de les TIC, així que la intel·ligència artificial, amb les possibilitats que ofereix per a la l’automatització de tasques i per a la presa de decisions, no podia estar al marge del seu dia a dia». En altres àmbits com en el cas del màrqueting, empreses com Winbia o Ànima Branding, també utilitzen ChatGPT, basat en la intel·ligència artificial, per a millorar els seus textos, buscar sinònims o analitzar bases de dades. Les dues empreses coincideixen en que sempre hi ha d’haver una persona darrere que revisi els resultats a què s’arriba amb la IA, però que el seu ús agilitza molt els processos i la presa de decisions. Segons les empreses consultades per REDESSA, treballar la intel·ligència artificial juntament amb altres tecnologies, especialment el Big Data, és la clau per millorar la gestió interna i analitzar el perfil dels seus clients. Un fet que va en línia amb l’informe «Diana de tendències tecnològiques» elaborat per ACCIÓ, que identifica les tecnologies que condicionaran l’estratègia de les empreses i els models de negocis en els pròxims 2 anys i que vincula aquestes dues tecnologies en l’eix de la societat digital.
Es convoca la setena edició del Premi Pime de l’Any de Tarragona
Reus Empresa 27/02/2023 Banco Santander, la Cambra de Comerç de Reus, la Cambra de Comerç de Tarragona i la Cambra de Comerç de Valls convoquen, en col·laboració amb la Cámara d’España i el diari La Vanguardia, la setena edició del Premi Pime de l’Any de Tarragona. L’objectiu d’aquest certamen és «reconèixer la tasca de les petites i mitjanes empreses com a generadores de riquesa i creadores d’ocupació en l’acompliment de la seva labor quotidiana». El termini de presentació de candidatures per al premi Pime de l’Any 2023 comença l’1 de març i es tancarà a les 8 del vespre del pròxim 14 d’abril. A aquesta nova convocatòria hi poden concórrer totes les petites i mitjanes empreses de la demarcació amb menys de 250 empleats i amb una facturació inferior als 50 milions d’euros al tancament de l’exercici 2022 que tinguin la seu social en territori tarragoní. A més de l’elecció de la Pime de l’Any, el jurat podrà concedir quatre accèssits en les categories d’Internacionalització, Innovació i Digitalització, Formació i Ocupació, i Pime Sostenible. L’empresa guanyadora concorrerà al Premi Nacional Pime de l’Any 2023 que es concedirà durant el primer trimestre de 2024. Igualment, les empreses guanyadores dels diferents accèssits concorreran al Premi Nacional en les seves respectives categories. Les empreses interessades hauran d’emplenar el formulari d’inscripció que trobaran en les pàgines web de la Cambra de Reus, de la Cambra de Tarragona i de la Cambra de Valls, on també poden consultar les bases del concurs. El jurat valorarà en les seves deliberacions mèrits com la creació d’ocupació, amb especial atenció a l’ocupació indefinida; les accions de formació per als empleats; la internacionalització de l’empresa; les iniciatives de digitalització i innovació, així com els projectes sostenibles en els quals han participat. El Premi Pime de l’Any es consolida amb aquesta setena edició com el guardó de referència per a les petites i mitjanes empreses de l’estat. L’any passat, sisena edició del Premi, es van inscriure un total de 1.766 empreses de les 50 demarcacions i la Ciutat Autònoma de Ceuta, i va comptar amb la participació de 49 Cambres de Comerç territorials. Des de 2017, any del seu llançament, ja són 7.436 pimes que han participat en aquest certamen.
Antoni Cañete: “Si Barcelona vol competir amb altres capitals europees, ha de tenir un model aeroportuari que incorpori Reus, Girona i Lleida en el seu pla”
Reus Empresa 23/02/2023 El president de PIMEC, Antoni Cañete, ha assegurat que “és indispensable reforçar l’Aeroport de Reus com a infraestructura clau per al creixement econòmic del país, la competitivitat i la interconnexió amb el món”. En el marc d’un sopar-col·loqui organitzat per la Fundació Gresol sota el títol Els reptes de les pimes per al 2023, Cañete ha reivindicat la necessitat d’apostar per un model aeroportuari català integral i integrat, que permeti crear sinergies per reforçar el conjunt dels nostres aeroports: “Si Barcelona vol competir amb Londres, París i altres capitals europees, ha de comptar amb un model aeroportuari que incorpori Reus, Girona i Lleida en el seu plantejament estratègic”, ha assegurat el president de PIMEC. Durant la seva intervenció, Cañete també ha agraït la tasca de l’empresariat i la necessitat de “cuidar a aquells que gràcies a la creació de riquesa permeten que es puguin fer polítiques socials i econòmiques”. En aquesta línia, s’ha referit als Pressupostos de la Generalitat per al 2023: tot assenyalant que “la fiscalitat és un dels grans reptes pendents que tenim i és la gran mancança d’aquests pressupostos”, tal com ja va posar de manifest aquest dimarts durant la visita de la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, a la seu de PIMEC per presentar els comptes als òrgans de govern i de gestió de la patronal, en la qual es va acordar impulsar un Grup de Treball per analitzar i trobar els elements de fiscalitat que millorin la competitivitat de les pimes del país. Finalment, el president de PIMEC ha fet palès que “el territori és una baula indispensable per a la nostra organització” i ha assenyalat la capil·laritat de l’entitat a tot Catalunya, també a Reus amb la delegació de PIMEC Baix Camp.
Primera trobada del grup motor per impulsar les àrees d’activitat econòmica de Reus
Reus Empresa 24/02/2023 La primera trobada del grup motor per impulsar les àrees d’activitat econòmica de Reus va tenir lloc ahir, 23 de febrer de 2023, al Palau Municipal. Sota el nom «Empreses per al futur industrial de Reus», el grup motor té la voluntat d’establir un marc de treball que incorpori de manera representativa les empreses dels Po lígons d’Activitat Econòmica (PAE) per al desenvolupament d’estratègies de futur per al sector industrial a la ciutat. La Regidoria d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, a través de l’IMFE Mas Carandell, va portar a terme l’any passat un estudi de detecció de necessitats de les empreses ubicades als Polígons d’Activitat Econòmica (PAE) de Reus. Amb els resultats de l’estudi a la mà, es va decidir crear dos grups de treball implicant empreses, associacions i administracions, així com altres agents que es poguessin considerar oportú d’integrar segons cada tema. El primer grup de treball es va constituir el passat mes de setembre, per abordar les qüestions relatives a la mobilitat als polígons, tant per a les persones com les mercaderies, i el segon és aquest grup que treballarà en l’àmbit de l’estratègia de futur. En aquesta primera trobada hi han participat 16 empreses de diversos pol&iacut e;gons i sectors d’activitat de la ciutat. L’objectiu del grup és contribuir a desplegar estratègies que donin resposta als reptes de futur i les necessitats de les empreses dels Polígons d’Activitat Econòmica (PAE) de Reus amb el focus posat en la creació i posada en marxa de plans d’acció organitzats per eixos temàtics. Altres objectius secundaris són promoure un espai bidireccional de comunicació basat en la transparència i la col·laboració públic privada que acceleri la presa de decisions respecte als reptes de la indústria. S’ha acordat fer quatre sessions de treball durant els propers mesos sobre les següents temàtiques: Acceleració de la sostenibilitat i l’economia circular a les empreses i els PAE. Desenvolupament de sectors innovadors i oportunitats amb alt valor afegit als PAE Millora de la gestió i ordenació territorial dels PAE (inclou accessos i sòl industrial) Cap a la indústria 5.0: talent i tecnologia per a les empreses industrials. També es realitzaran dos workshops per ajudar a les empreses a elaborar i desplegar plans de treball sobre mobilitat, innovació i sostenibilitat. El regidor d’Empresa i Ocupació, Carles Prats, ha manifestat que «de ben segur el treball de la taula es materialitzarà en propostes d’innovació col·laboratives i sostenibles gràcies a la visió diversa del món de l’empresa». Prats ha agraït el compromís per part del sector empresarial de treballar conjuntament amb l’administració «per tal d’adequar i posicionar el sector industrial de Reus com un pol d’atracció econòmica».
La petjada de Ruiz Mateos a Reus
Joan Antoni Domènech 22/02/2023 Enguany es compleixen 40 de l’expropiació del hòlding Rumasa i de tots els actius a nom de la família Ruiz-Mateos. L’erosió del temps ha anat minvant el rastre en la memòria col·lectiva d’aquell grup d’empreses i el seu principal protagonista, José María Ruiz-Mateos. Després de l’expropiació, l’empresari de Jerez va intentar aixecar un nou imperi empresarial, sota la denominació de Nueva Rumasa. La nova insígnia buscava un ràpid creixement entrant en empreses de renom amb dificultats financeres. Era habitual que en el procés de compra per part de Nueva Rumasa una empresa del grup emetés els pagarés i altres societats, del mateix grup, els avalessin, conformant així una cadena de múltiples baules. El resultat era un entramat de participacions i suposades garanties que dificultaven fixar la responsabilitat d’aquelles operacions fraudulentes. Amb aquest modus operandi, Nueva Rumasa, a través de la seva participada Hibramer, va adquirir en 1997 les dependències de Mas Sedó i, paral·lelament, l’antiga Cooperativa Comarcal d’Avicultura de Reus, ara denominada Nova Comarcal. Pel que fa a Mas Sedó, en estar segregat dels actius de Nova Comarcal, Ruiz-Mateos va poder vendre la finca el juliol de 1999 a l’empresa Divertipark, propietat de l’empresari Antonio Manzano. De Mas Sedó no quedava llavors pràcticament res en bon estat, després d’haver albergat dependències de la mateixa Cooperativa i posteriorment altres com el Centre d’Estudis de Formació del DARP. Aixó sí, la finca de 3,5 hectàrees conservava el sabor del seu palauet i alguns elements singulars, com un llac artificial. Però res més de valor, encara que hem d’apuntar una excepció: la finca tenia una espectacular porta d’entrada de ferro colat. Pel que sembla, la porta va desaparèixer una nit per a acabar situant-se en una finca de Jerez de la Frontera… Nueva Rumasa va adquirir en 1997 Mas Sedó i, paral·lelament, l’antiga Cooperativa Comarcal d’Avicultura de Reus, que es trobava en suspensió de pagaments des de 1993. La història, agònica, va finalitzar el 2006 amb la compra del que quedava per part del Grup Guissona. Mas Sedó l’havia aixecat l’home de fortuna Ramón de Amézaga Botet, que va arribar a ser per molt poc temps, alcalde de Reus després de la guerra. D’estil indià, la finca tenia en origen unes 40 hectàrees. En els anys cinquanta la propietat es va posar en venda per 8 milions de pessetes, i va acabar comprant-la un empresari barceloní que, al seu torn, al cap d’un temps, la va vendre a la Cooperativa Comarcal d’Avicultura per 12 milions de pessetes. Mas Sedó no deixava de ser un apèndix de la Comarcal, que concentrava el seu valor en la resta d’actius de la Cooperativa: planta elaboradora de pinsos i escorxador d’aus, principalment. Telegràficament, la història va anar de la següent manera: després d’adquirir la Nova Comarcal en 1997, en suspensió de pagaments des de 1993, Ruiz-Mateos es compromet al pagament dels deutes que ascendien a 3.800 milions de pessetes, entre proveïdors i el deute al pool bancari. Però l’octubre de 1999, Nueva Rumasa ven Nova Comarcal a la firma avícola Cinira -que tothom associava a Nueva Rumasa-, domiciliada en un paradís fiscal, que en poques setmanes va presentar una segona suspensió de pagaments. La companyia Lluís Crusat Carns adquireix llavors l’antiga cooperativa, i intenta la seva viabilitat. Però l’abril del 2000, el propietari Lluís Crusat anuncia que l’empresa està pràcticament en fallida, per no poder obtenir les línies de crèdit per al seu rellançament. Uns quants exempleats intenten reactivar la cooperativa posant en marxa, per iniciativa pròpia, l’escorxador i aconseguint alguns clients, en un intent de dotar-la de viabilitat. Però la Nova Comarcal s’havia encaminat ja cap a un procés judicial que la portaria a una nova subhasta, que es concretaria en 2004 amb un preu de sortida de 3,7 milions d’euros. Cap empresari va postular per a adquirir-la, encara que sí que va mostrar la seva disposició a licitar l’Ajuntament de Reus, a través de la seva societat patrimonial Innova. Finalment, en 2006 la Corporació Alimentària Guissona adquireix en subhasta pública de l’Institut Català de Crèdit Agrari l’antiga planta de pinsos, que recondicionarà i posarà en marxa el desembre de 2007, després d’una inversió de 3,5 milions d’euros. El grup Guissona acaba rellançant tot l’espai que ocupava l’antiga cooperativa i obre l’abril de 2016 un macro centre amb supermercat, cafeteria-restaurant, gasolinera i altres dependències.
L’Ajuntament de Reus lliura a la URV els estudis previs per a la construcció de la futura Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
Reus Empresa 22/02/2023 Render de la futura Facultat de Medicina i Ciències de la Salut que s’ha proposat en els estudis previs. L’alcalde de Reus, Carles Pellicer; i el rector de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Pallarès, han presentat aquest dimecres, 22 de febrer en roda de premsa els estudis previs per a la construcció de la nova Facultat de Medicina i Ciències de la Salut que l’Ajuntament de Reus ha redactat i ha posat a disposició de la Universitat. Aquests estudis seran la base per a la redacció dels documents tècnics per a la construcció del futur edifici i la urbanització de l’entorn del campus Bellissens a la ciutat. El futur equipament ha de permetre donar resposta a les necessitats de creixement i modernització que ara té l’equipament educatiu al centre de la ciutat. Alhora, la nova facultat estarà estretament vinculada i generarà sinèrgies amb l’Hospital Universitari Sant Joan. Carles Pellicer, alcalde de Reus, ha afirmat: “Millorar i potenciar la facultat a través de la construcció de la nova seu ajudarà a consolidar l’arrelament de la universitat a la ciutat, i contribuirà a mantenir el teixit d’estudiants universitaris, l’ensenyament, l’educació, la recerca i tots els valors que porta implícits. A la vegada, la reubicació de la facultat, sumada a la planificada construcció de la futura estació de Bellisens, contribuiran de manera directa a la dinamització de la zona sud de la ciutat”, l’entorn del Tecnoparc i els barris de Sant Josep Obrer, Mas Abelló, Fortuny, Mas Pellicer i Mas Iglesias. Imatge virtual de l’estudi previ de la nova Factultat de Medicina i Ciències de la Salut. Josep Pallarès, rector de la URV ha agraït a l’Ajuntament de Reus aquest projecte que és “la gran peça que falta” per completar el desplegament de la URV al campus Bellissens, un campus que ha de tenir una visió de complex sanitari complet “amb recerca bàsica, recerca aplicada, docència, un centre sanitari i un centre tecnològic”. El fet que ara coma no estigui junt, no impossibilita la feina “però sí que té impediments” que se solucionarien si es desenvolupa aquest projecte. La roda de premsa també ha comptat amb la presència de Noemí Llauradó, vicealcaldessa de Reus; Fàtima Sabench, degana Facultat de Medicina i Ciències de la Salut; Teresa Pallarès, regidora d’Economia, Coneixement i Habitatge; i Xavi Gallego, arquitecte de l’equip redactor. L’encàrrec municipal per a la redacció dels estudis previs de la futura facultat té el seu origen en el conveni signat entre l’Ajuntament de Reus i la Universitat Rovira i Virgili per al desenvolupament del campus de Bellissens i la consolidació de la universitat a la ciutat. La redacció dels estudis previs ha anat a càrrec de la UTE Ferrando Gallego Recio, a qui l’Ajuntament va adjudicar el contracte per un import de 19.481,00 euros. Els treballs es fonamenten amb el pla funcional aportat per la pròpia universitat. L’estudi previ Programa funcional Els estudis realitzats plantegen una Facultat de Medicina i Ciències de la Salut que es divideix en dos blocs, el centre docent (que disposa d’aulari, aulari singular, sala de dissecció, despatxos i zones comunes, centre de simulació i deganat) i el centre de recerca biomèdica. Estratègies urbanístiques La composició volumètrica es fonamenta amb una planta baixa i plantes soterrani contínues d’on s’eleven quatre peces comunicades amb passeres, es proposen espais exteriors amb zones enjardinades i espais d’ombra vegetal al voltant de l’edifici amb l’objectiu d’aconseguir uns espais de qualitat que donin servei a tot el campus, respectar els recorreguts per a vianants existents i potenciar els recorreguts proposats amb elements vegetals que t’acompanyin i que facin una experiència més amable alhora de recórrer el campus. Es proposa un espai plaça entre l’actual facultat d’Arquitectura i el nou CRAI, un espai col·locat en el recorregut des de el nou baixador a l’hospital. Els accessos a la facultat es plantegen amb espais porxats i passatges que funcionen com a transició exterior-interior, per aconseguir una sensació més amable. Pel que fa referència als usos de la facultat, al soterrani hi trobem zones d’aulari, despatxos i zones comunes i el centre de recerca biomèdica. En planta baixa hi trobem els mateixos usos que en soterrani, a més del CRAI. Les peces superiors de planta primera, segona i tercera, a diferència de la planta baixa i de les plantes soterrani, contenen un sol ús. Començant per la que té façana a l’avinguda Bellissens inclou únicament espais d’aulari, continuant amb la peça de la dreta inclou despatxos i zones comuns, la següent inclou el centre de recerca biomèdica i l’última peça inclou despatxos i zones comuns. La facultat es planteja amb l’objectiu d’aconseguir un edifici despullat de revestiments on els mateixos elements serveixin per acabats i estructura. Render de l’exterior de la futura Facultat de Medicina i Ciències de la Salut que s’ha proposat en els estudis previs. Es prioritzen els següents recorreguts de vianants: Nou baixador – Hospital. Entre la Facultat d’Arquitectura i el nou CRAI es preveu un espai plaça. Parada bus – Facultat medicina – Facultat Economia i Empresa. La facultat de medicina preveu un passatge en planta baixa. Centre ciutat – Hospital. La facultat de medicina ha de potenciar que aquesta connexió sigui el més directe possible. Recorreguts rodats: Es mantenen els actuals recorreguts per a vehicles, el pàrquing 1 no s’hi farà cap intervenció, el pàrquing 2 actualment de sorra es pavimentarà i augmentarà de superfície. Espai plaça i CRAI Entre la facultat d’Arquitectura i el nou CRAI es preveu un espai plaça que donarà servei a la totalitat del campus. La part del nou CRAI que té accés per la plaça està en voladís per ampliar l’espai de relació proposat. Il·luminació natural al soterrani La façana del centre docent que té accés des de l’Avinguda de Bellissens s’hi farà un buidat de terres per aconseguir que les dos plantes de soterrani tinguin llum natural. Volumetria definida La facultat s’estructura amb una planta baixa contínua d’on s’eleven quatre peces comunicades amb passeres, la més gran
Presentació de l’estudi de viabilitat d’una moneda local a Reus
Reus Empresa 22/02/2023 L’estudi de viabilitat d’una moneda local a Reus que ha portat a terme l’Observatori de monedes complementàries per encàrrec de la Regidoria d’Empresa i Ocupació es presentarà públicament aquest dilluns, 27 de febrer, a les 13 hores al Castell del Cambrer. La presentació està oberta a tothom tot i que cal fer inscripció prèvia a travé ;s de la plataforma inscripcions.reus.cat. El projecte de moneda local per a Reus és una de les 27 accions recollides pel Pla de l’Economia Social i Solidària i s’està impulsant amb la col·laboració de la Bresca (l’Ecosistema Cooperatiu de Reus) i CoopCamp (Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona). L’avantprojecte de moneda local es va presentar el passat mes d’octubre per obrir el debat amb els agents cívics i econòmics de la ciutat i per avançar cap a la definició del model de moneda reusenc. L’estudi que es presentarà dilluns analitza la viabilitat de la moneda local i avalua de forma objectiva les opcions d’implementació. S’ha identificat la destinació dels diners que reben les entitats, els comerços i les empreses en forma de subvencions públiques, i s’ha avaluat la capacitat de retenció d’aquests diners a l’interior del municipi. Les monedes locals o complementàries són una eina emergent per reforçar l’economia social i solidària, l’economia local i especialment el teixit comercial de proximitat, per això es va veure una oportunitat per part del sector de l’economia social i solidaria reusenc en aquesta iniciativa que s’ha canalitzat a través del Pla de l’Economia Social i Solidària. Aquest pla, impulsat per la Regidoria d’Empresa i Ocupació en el marc de l’Estratègia de Desenvolupament Socioeconòmic i d’Ocupació, recull, ordena i calendaritza totes les accions i actors que, en relació a l’economia social i cooperativa, es porten a terme a la ciutat tant des de l’àmbit municipal com privat-comunitari.