Joan Antoni Domènech
22/02/2023
Enguany es compleixen 40 de l’expropiació del hòlding Rumasa i de tots els actius a nom de la família Ruiz-Mateos. L’erosió del temps ha anat minvant el rastre en la memòria col·lectiva d’aquell grup d’empreses i el seu principal protagonista, José María Ruiz-Mateos.
Després de l’expropiació, l’empresari de Jerez va intentar aixecar un nou imperi empresarial, sota la denominació de Nueva Rumasa. La nova insígnia buscava un ràpid creixement entrant en empreses de renom amb dificultats financeres. Era habitual que en el procés de compra per part de Nueva Rumasa una empresa del grup emetés els pagarés i altres societats, del mateix grup, els avalessin, conformant així una cadena de múltiples baules. El resultat era un entramat de participacions i suposades garanties que dificultaven fixar la responsabilitat d’aquelles operacions fraudulentes.
Amb aquest modus operandi, Nueva Rumasa, a través de la seva participada Hibramer, va adquirir en 1997 les dependències de Mas Sedó i, paral·lelament, l’antiga Cooperativa Comarcal d’Avicultura de Reus, ara denominada Nova Comarcal.
Pel que fa a Mas Sedó, en estar segregat dels actius de Nova Comarcal, Ruiz-Mateos va poder vendre la finca el juliol de 1999 a l’empresa Divertipark, propietat de l’empresari Antonio Manzano. De Mas Sedó no quedava llavors pràcticament res en bon estat, després d’haver albergat dependències de la mateixa Cooperativa i posteriorment altres com el Centre d’Estudis de Formació del DARP. Aixó sí, la finca de 3,5 hectàrees conservava el sabor del seu palauet i alguns elements singulars, com un llac artificial. Però res més de valor, encara que hem d’apuntar una excepció: la finca tenia una espectacular porta d’entrada de ferro colat. Pel que sembla, la porta va desaparèixer una nit per a acabar situant-se en una finca de Jerez de la Frontera…
Nueva Rumasa va adquirir en 1997 Mas Sedó i, paral·lelament, l’antiga Cooperativa Comarcal d’Avicultura de Reus, que es trobava en suspensió de pagaments des de 1993. La història, agònica, va finalitzar el 2006 amb la compra del que quedava per part del Grup Guissona.
Mas Sedó l’havia aixecat l’home de fortuna Ramón de Amézaga Botet, que va arribar a ser per molt poc temps, alcalde de Reus després de la guerra. D’estil indià, la finca tenia en origen unes 40 hectàrees. En els anys cinquanta la propietat es va posar en venda per 8 milions de pessetes, i va acabar comprant-la un empresari barceloní que, al seu torn, al cap d’un temps, la va vendre a la Cooperativa Comarcal d’Avicultura per 12 milions de pessetes. Mas Sedó no deixava de ser un apèndix de la Comarcal, que concentrava el seu valor en la resta d’actius de la Cooperativa: planta elaboradora de pinsos i escorxador d’aus, principalment.
Telegràficament, la història va anar de la següent manera: després d’adquirir la Nova Comarcal en 1997, en suspensió de pagaments des de 1993, Ruiz-Mateos es compromet al pagament dels deutes que ascendien a 3.800 milions de pessetes, entre proveïdors i el deute al pool bancari.
Però l’octubre de 1999, Nueva Rumasa ven Nova Comarcal a la firma avícola Cinira -que tothom associava a Nueva Rumasa-, domiciliada en un paradís fiscal, que en poques setmanes va presentar una segona suspensió de pagaments.
La companyia Lluís Crusat Carns adquireix llavors l’antiga cooperativa, i intenta la seva viabilitat. Però l’abril del 2000, el propietari Lluís Crusat anuncia que l’empresa està pràcticament en fallida, per no poder obtenir les línies de crèdit per al seu rellançament. Uns quants exempleats intenten reactivar la cooperativa posant en marxa, per iniciativa pròpia, l’escorxador i aconseguint alguns clients, en un intent de dotar-la de viabilitat. Però la Nova Comarcal s’havia encaminat ja cap a un procés judicial que la portaria a una nova subhasta, que es concretaria en 2004 amb un preu de sortida de 3,7 milions d’euros. Cap empresari va postular per a adquirir-la, encara que sí que va mostrar la seva disposició a licitar l’Ajuntament de Reus, a través de la seva societat patrimonial Innova.
Finalment, en 2006 la Corporació Alimentària Guissona adquireix en subhasta pública de l’Institut Català de Crèdit Agrari l’antiga planta de pinsos, que recondicionarà i posarà en marxa el desembre de 2007, després d’una inversió de 3,5 milions d’euros. El grup Guissona acaba rellançant tot l’espai que ocupava l’antiga cooperativa i obre l’abril de 2016 un macro centre amb supermercat, cafeteria-restaurant, gasolinera i altres dependències.
