Periodistes especialitzats en turoperació i agents de viatges de 10 països visiten Reus

periodistes turoperació visiten reus

Reus Empresa 29/11/2022   Periodistes especialitzats en turoperació visiten Reus. Un total de 378 periodistes han conegut la ciutat de la ma de Reus Promoció en el decurs de l’any 2022. En aquest sentit, Reus Promoció ha organitzat un total de 8  viatges de premsa i 29 viatges de familiarització per a turoperadors i agents de viatges de 10 països perquè coneguin els principals atractius turístics de la ciutat. D’aquests 378 professionals, 39 es dediquen a la comunicació de viatges (periodistes, bloggers i prescriptors especialitzats en informació de turisme, cultura, enogastronomia i tendències) i 339 representants d’agències de viatge, touroperadors i webs de tiqueting. La majoria de visites s’han vehiculat d’acord amb el Patronat de Turisme de la Costa Daurada, l’Agència Catalana de Turisme i la Taula de Creuers del Port de Tarragona. Reclams per venir a Reus Per a Montserrat Caelles, regidora de Promoció de Ciutat: «Precisament, aquests darrers mesos el fruit de les visites d’aquests prop de 400 professionals del periodisme especialitzat i dels agents de viatges s’està evidenciant als nostres carrers i places amb l’augment dels visitants a Reus. És evident que la promoció de ciutat feta pels nostres serveis està en el bon camí» A mitjans d’aquest mes de novembre s’ha tancat la programació de visites de familiarització programades a Reus, que van tenir com a reclams principals de visita a la ciutat el patrimoni modernista, la figura de Gaudí, el vermut de Reus i les compres. En aquest sentit, els mitjans participants en aquestes visites han descobert principalment el Gaudí Centre, la Ruta del Modernisme, l’Estació Enològica, el Vermut de Reus i l’oferta de shopping, gastronomia i restauració de Reus. Pel que fa a les visites organitzades per a mitjans de comunicació, bloggers i influencers la seva procedència ha estat molt diversa. Dues accions estaven focalitzades en el mercat alemany, 1 al francès, 1 al mercat austríac, 1 al britànic i 3 a l’irlandès. Cal remarcar el press trip de premsa cultural francesa i la comissària de l’exposició al Museu d’Orsay de París, amb motiu de l’obertura de l’exposició sobre Gaudí. 29 visites de turoperadors Quant als viatges de familiarització per a turoperadors i prescriptors turístics, al llarg del 2022 s’han realitzat 29 visites a la ciutat: 4 per a turoperadors britànics, 2 per a alemanys, 14 per a guies i agències catalans i espanyols, 2 per a agències de França, 3 per agents Britanics i finalment 4 per agents irlandesos. En total, van participar en aquestes accions 339 professionals d’oficines de turisme, guies turístics, agents de viatges i turoperació.

Els Premis Cambra 2022 distingiran 29 realitats empresarials del territori

Reus Empresa 29/11/2022   La Cambra de Comerç de Reus ja té a punt l’edició dels Premis Cambra 2022, que enguany tindran un caràcter monogràfic, ja que estaran centrats a reconèixer diverses realitats empresarials que s’han distingit per la innovació i la transformació digital. L’acte serà presidit pel secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Albert Castellanos. En total es lliuraran 29 distincions que serviran per remarcar la tasca d’institucions, empreses i empresaris que s’han significat per l’aposta tecnològica. A la convocatòria s’hi afegeixen, també, els premis de periodisme que en aquesta ocasió serviran per valorar quatre treballs centrats en l’àmbit de la innovació. La gala, que es realitzarà al Teatre Fortuny de Reus a partir de les 19 h del dimecres 30 de novembre, compta amb el patrocini de diverses empreses i institucions, destacant el suport de la regidoria d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus. Una àmplia representació territorial i una rica diversitat sectorial Els premis tenen la voluntat de realçar el teixit d’empreses de l’àmbit territorial de la Cambra, que comprèn les comarques del Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta. I fer-ho posant l’èmfasi en realitats i sectors diferents. Des d’empreses del sector comerç, passant pel turisme, l’industrial, l’energètic, l’agroalimentari, els serveis, les arts gràfiques o l’estrictament tecnològic, sense oblidar el món de l’ensenyament per destacar centres de formació, com són els instituts Antoni Ballester de Mont-roig o Joan Amigó de l’Espluga. Premis d’honor El jurat dels Premis Cambra 2022 ha enriquit la selecció de guardonats amb quatre premis d’honor per subratllar trajectòries d’institucions i empresaris molt significats. D’aquest últim cas destaquen els reusencs Andreu Rodríguez i Josep Anton Aliagas. El primer, reconegut per ser un dels pioners a Reus a partir de l’impuls de l’empresa Data Logic, avui Ticnova. Actualment orientat a altres projectes professionals, Rodríguez dedica temps i esforços al New Art Foundation, donant suport a la Cultura i formant una de les col·leccions privades d’Art Tecnològic més grans del món, que s’exhibeix en exposicions i museus d’arreu. En el cas d’Aliagas, que desenvolupa bona part de la seva activitat professional a Silicon Valley, cal destacar la seva trajectòria en la creació d’empreses tecnològiques i en la tasca d’assessorament que realitza, en l’àmbit internacional, en moltes altres. La Universitat Rovira i Virgili i el Centre de Lectura també seran distingits de manera especial. En el cas de la URV, i més enllà de subratllar la seva trajectòria en la innovació, el desenvolupament tecnològic i la formació de nous professionals pel sector, es voldrà posar èmfasi en el projecte que coordina per la creació d’un segell digital del vi. Pel que fa al Centre de Lectura, a més d’accentuar la seva trajectòria, es voldrà reconèixer la tasca de digitalització del seu fons documental, amb més de 300.000 referències consultables, i el sistema de difusió en línia de les seves activitats que ha permès multiplicar l’efecte divulgador de l’entitat. Premis de periodisme En paral·lel als Premis Cambra 2022, la corporació duu a terme novament la convocatòria adreçada al sector periodístic. En aquesta ocasió, s’han distingit quatre treballs que tenen en comú la voluntat de realçar diverses realitats empresarials que es caracteritzen per la innovació tecnològica. És el cas del programa Fem Comptes de Canal Reus dirigit per Clara Marquiegui; la secció Cas d’Èxit de l’Indicador d’Economia signada per Mònica Carrasco; el treball «Venda online a les llibreries de proximitat: somni o realitat?» de Joel Medina publicat a Reusdigital.cat. I el reportatge sobre l’activitat de difusió i assessorament que fa la Cambra sobre el programa Kit Digital signat per Jaume Garcia al diari digital Tots21. El Kit digital, protagonista Atenent el caràcter dels premis, la gala comptarà amb la intervenció d’Albert Martínez Lacambra, director general de Red.es, entitat pública empresarial adscrita al Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital, a través de la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial. Martínez Lacambra farà una breu dissertació sobre el programa Kit Digital i l’oportunitat que representa per la modernització del teixit productiu. Un programa impulsat pel Govern d’Espanya i gestionat per Red.es que compta amb un pressupost de 3.067 milions d’euros a través dels fons Next Generation EU en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’agenda Espanya Digital l’any 2025 i el Pla de Digitalització de Pimes 2021-2025. Així mateix, la Cambra de Reus està executant un actiu servei d’assessorament i guiatge per les empreses amb relació a les possibilitats d’aquest programa que vol servir per afavorir la digitalització de les petites i mitjanes empreses i, també, dels autònoms. Una gala per valorar el talent i les possibilitats del territori L’acte de lliurament dels Premis Cambra 2022 vol servir per realçar el talent de les comarques de l’àmbit territorial de la corporació. D’aquesta manera la festa s’obrirà amb l’actuació de l’arpista de l’Espluga de Francolí, Anna Amigó, que interpretarà algunes peces del seu últim espectacle. Així mateix, dos periodistes del territori seran encarregats de conduir la gala. Es tracta de la reusenca Anna Fortuny i el montblanquí Josep Ardila. Els representants institucionals de la zona de la Cambra lliuraran els guardons Com es tradicional en les darreres edicions dels Premis Cambra, bona part dels guardons seran lliurats per representants institucionals del territori. És el cas de l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, de la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, i també dels representants dels Consells Comarcals (Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta) i dels ajuntaments de capital de comarca (Falset, Gandesa, Montblanc, Móra d’Ebre i Reus). També participaran del lliurament de distincions el president del Consell General de Cambres de Catalunya, Jaume Fàbrega, i la gerent de la Cámara de España, Imma Riera. La farina de Mestral, essència de l’aperitiu En finalitzar la gala els assistents podran desplaçar-se a l’espai de la Llotja on se servirà l’aperitiu dels premis i que serà elaborat pel Gremi de Forners de Reus i el Baix Camp. Un aperitiu que tindrà un fil conductor, la farina de Mestral. De fet, aquest serà

Una quinzena de noies completen una formació en programació i noves tecnologies dins el Woman Tech del Clúster TIC Sud

Reus Empresa 28/11/2022   La formació, impulsada pel Clúster TIC Catalunya Sud i l’Ajuntament de Reus, té per objectiu fomentar i capacitar noves vocacions tecnològiques entre les més joves. S’ha realitzat durant dos caps de setmana a Reus i tanca les accions previstes dins el programa Woman Tech a través del qual s’ha donat veus a dones referents dins el sector tecnològic del territori. Una quinzena de noies d’entre 13 i 18 anys han participat al taller per la promoció de la capacitació en ciència i tecnologia dins el programa Woman Tech 2022. La formació, que ha anat a càrrec de la Fundació Esplai, ha permès a les participants treballar un projecte sobre el potencial de la Intel·ligència Artificial i el Machine Learning al servei de la societat. Les participants, sense experiència prèvia en programació, han treballat amb el llenguatge de programació Python aplicant solucions tècniques a problemàtiques en base als objectius de desenvolupament sostenible. Tot plegat, a partir d’experiències pràctiques en tècniques d’aprenentatge automàtic com el reconeixement d’imatges, síntesi de veu i processament de llenguatge. La formació s’ha desenvolupat al llarg de dos caps de setmana l’AulaTIC de REDESSA Tecno. Webinars i ponències Aquesta formació tanca les accions previstes dins el programa Woman Tech 2022, impulsat pel Clúster TIC Catalunya Sud i l’Ajuntament de Reus. Des del mes d’octubre s’han dut a terme també webinars de casos d’èxit de dones professionals amb perfil tecnològic; així com una jornada presencial amb ponències, taula rodona i networking amb professionals destacades del territori dins l’àmbit tecnològic. Sergi Novo, Clúster Mànager del TIC Sud, ha destacat la importància del programa Woman Tech per «donar veu a dones professionals del sector i mostrar a les més joves aquests referents propers per trencar estereotips, així com apropar a les aules l’ampli ventall de possibilitats del sector». En aquest sentit, el Clúster TIC Catalunya Sud té la voluntat de continuar aposant per accions d’aquest tipus i crear els espais necessaris per fer visible la presència de talent femení al sector. Per la seva banda, Teresa Pallarès, vicepresidenta del Clúster, regidora d’Economia i Coneixement de l’Ajuntament de Reus i consellera delegada de REDESSA, ha remarcat que «treballem per impulsar el sector tecnològic al territori. Tenim molt de talent femení a la Catalunya Sud i la seva partIcipació és clau pel futur creixement de les empreses TIC».

Banco de Bilbao, un premi en forma d’edifici

Joan Antoni Domènech 24/11/2022   La història del Banc de Bilbao a Reus exemplifica l’auge econòmic que va viure la ciutat i el seu àmbit d’influència en bona part de la segona meitat del segle XX. La petita oficina del número 10 del raval de Santa Anna (avui cantonada Salvador Espriu) anava a revolucionar les estadístiques del banc a la ciutat i a tota Espanya. Després de la Guerra Civil, Reus havia perdut òbviament gran part de la seva manxa empresarial, encara que continuava conservant l’empenta suficient per a aixecar noves escomeses empresarials en molt diversos sectors. I amb elles, la necessitat d’un fort entramat bancari, sector en el qual Reus havia destacat a principis de segle. En efecte, la ciutat va albergar en el primer terç del segle XX potents iniciatives bancàries, la majoria de la mà, inicialment, d’Evarist Fàbregas i Eduard Recasens, i més tard d’Eduard i el seu germà Francesc. Encara que seran motiu d’un altre capítol d’aquestes Històries, els projectes dels germans Recasens en aquest sector van ser l’origen del Banc de Reus, el Banc de Catalunya, el Banc Exterior d’Espanya i el Banc de Crèdit Local. I va haver-hi altres entitats creditícies d’origen local, com la Banca Vilella, activa fins al 1969. La manera de fer banca en gran part de la segona meitat del passat segle depenia en molt de les estratègies comercials dels directors d’oficines, que tenien marge per a la iniciativa pròpia. De manera que l’obtenció d’un préstec industrial depenia en gran manera del càlcul de riscos que es feia en l’oficina local, que no havia de consultar sempre amb el departament de riscos de la seva central. Els directors, en aquest marc, comptaven amb una certa llibertat i la consegüent responsabilitat si les coses no arribaven a bon port… En aquesta manera de fer, molt estesa, a Reus va destacar principalment el Banc de Bilbao. El Banc de Bilbao es va establir a la capital del Baix Camp en 1929, sent Alfons Casanova el primer director. Després de la Guerra, el càrrec el va ocupar Josep Puig i, més endavant, Josep Matas. Puig i Matas van desenvolupar una gran capacitat de captació de clientela empresarial, molt centrada llavors en els sectors agroalimentari i avícola, encara que va haver-hi també destacades operacions en uns altres àmbits fabrils, que van donar peu a la creació d’empreses molt notables. El cas de Josep Matas és paradigmàtic d’aquesta manera de fer tan personal, i arriscada alhora, que va portar a l’oficina de Reus a convertir-se en una de les principals del banc a Espanya. Matas havia entrat en l’entitat en el servei que anomenaven d’estranger; especialitzat en el suport a les empreses exportadores. El Bilbao a Reus va arribar a tenir un gran prestigi en aquest àmbit, ja que els seus empleats dominaven tota la burocràcia administrativa i de canvis, la qual cosa facilitava enormement el treball a les empreses. El cas de Josep Matas és paradigmàtic d’aquesta manera de fer tan personal, i arriscada alhora, que va portar a l’oficina de Reus a convertir-se en una de les principals del banc a Espanya Al costat d’aquesta especialitat, una vegada Matas va aconseguir la direcció de l’entitat a Reus, amb poc més de trenta anys, va acréixer el nombre de clients. Així, recorria els pobles del Baix Camp i Priorat oferint els seus serveis a petits industrials. Un treball comercial ardu que va portar els seus fruits. El Banc de Bilbao a Reus va experimentar llavors un gran creixement. De fet, l’ordre d’importància de les places financeres del banc en l’època era: Madrid, Barcelona, Bilbao i Reus. Per aquesta raó, com a compensació o premi, com així va manifestar en el seu moment el mateix president de l’entitat, es va aixecar l’edifici de la plaça de Prim, singular entre les sucursals i a manera de les que ja hi havia a les grans capitals del país. Matas va ser posteriorment ascendit a director territorial del Bilbao a Catalunya, en el període 1981-1991, fins a la seva jubilació. En el solar que va ocupar l’hotel Continental o París Continental, que va cessar la seva activitat en 1947, el Banc de Bilbao va aixecar a la fi dels anys 50 un edifici que seguia el deixant d’uns altres molt similars que havia projectat l’entitat en altres ciutats, amb una arquitectura d’un aire monumentalista postclàssic i postmodern. L’arquitecte va ser Eugeni Pere Cendoya (que també va fer l’edifici del Banc de Bilbao a la plaça de Catalunya de Barcelona). Cendoya, deixeble de Lluís Domènech i Montaner, va ser autor, entre altres, del Palau Nacional de Montjuïc per a l’Exposició Internacional de Barcelona (1929), al costat d’Enric Catà i Pere Domènech i Roura.

Els polígons registren un 5% més d’empreses que abans de la pandemia

Joel Medina 23/11/2022   L’esclat del coronavirus va ser un autèntic infern per a gairebé tots els sectors productius de la ciutat de Reus. El gener de 2020, els polígons d’activitat econòmica (PAE) registraven un total de 643 empreses, segons dades municipals. Un any després, aquesta xifra va patir una davallada fins a les 611, el que va representar un 5% de decreixement. No obstant això, l’ocàs de la Covid-19 ha provocat que no només es recuperi el que s’havia perdut, sinó que s’incrementi. Si s’analitzen xifres del passat 14 de novembre, actualment hi ha 678 empreses que operen als PAE, un 11% més que el gener del 2021 i un 5% més que abans de la pandèmia. El Mas de les Ànimes ha estat un dels polígons que més ha crescut en aquest temps, ja que ha passat d’albergar 143 activitats el gener del 2020 a tenir-ne 158 en l’actualitat, un augment d’un 10%. Altres zones, com el Tecnoparc, Dyna, Illes Medes i Pi de Bofarull, també han vist com s’han incrementat les empreses que s’hi ubiquen. Per part del consistori, en el marc del pla d’inversions del 2023, s’ha previst un pla director de polígons, al qual li correspon una partida de 125.000 euros i que té l’objectiu que els PAE continuïn creixent. S’estan quedant petits els polígons? Una de les conseqüències que ha provocat aquest creixement i que els empresaris han manifestat en diverses ocasions és la manca de sòl industrial disponible. Un problema que pot derivar en el fet que la incorporació d’activitats sigui molt més sostinguda, o simplement que no existeixi per falta d’espai. En el marc de l’Estratègia de Desenvolupament Socioeconòmic i d’Ocupació, presentat el 2021, el consistori està treballant en un estudi sobre les necessitats dels PAE. L’Ajuntament va dur a terme enquestes a un 10% d’empreses i va realitzar entrevistes amb un total de 24 càrrecs de responsabilitat d’activitats ubicades a sis PAE de la ciutat. En un 23% dels contactes portats a cap, les empreses mostraven preocupació per la disponibilitat de sòl industrial, la manca del qual impossibilita el creixement d’empreses existents, però també la instal·lació de nous establiments. El president de l’Associació de Polígons Industrials de Reus (APIR), Vicenç Ferré, explica que “falta terreny, fet que pot provocar que hi hagi empreses que marxin”, ja que la demanda ha pujat en aquest darrer mandat. En paraules del regidor d’Empresa i Ocupació, Carles Prats, “és una mostra que el nivell empresarial als PAE no només no ha disminuït sinó que s’ha incrementat”. No obstant això, segons el coordinador de la Comissió d’Indústria de la Cambra de Comerç, Mario Basora, “és complicat generalitzar perquè, per exemple, la zona d’Agro Reus i Mas de les Ànimes representa el 51% d’activitat de tots els PAE”. Els empresaris demanden una millora de la mobilitat i la senyalització, i el consistori planteja incloure-hi el servei de bus a demanda i reforçar la xarxa de carrils bici La realitat és que, encara que no hi ha gaires parcel·les disponibles, sí que es poden trobar alguns terrenys. Actualment, no hi ha una quantificació exacta de quants n’hi ha disponibles, tot i que des del consistori anuncien que estan treballant per incloure la informació al web del Geoportal. A més, juntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya, Reus està realitzant un estudi de prospecció de sòl industrial a la ciutat. “El que està clar és que hi ha poca disponibilitat de terrenys amb dimensions importants”, comenta Prats. On sí que es pot actuar és al polígon Mas Sunyer, concretament al sector H12, on es van unificar totes les parcel·les perquè s’instal·lés una gran empresa. En un principi, Amazon era la candidata, però la proposta va caure el passat mes de juliol. En paraules de Prats, “en aquests terrenys no existeix la necessitat d’instal·lar una gran empresa tant sí com no”. La qüestió dels usos Al Tecnoparc també hi ha algunes parcel·les sense edificar que són propietat de particulars: “Tenen la intenció de vendre” afirma Prats, “el problema és la limitació d’usos”. I és que hi ha PAE amb certs requisits perquè una empresa s’hi pugui encabir. També existeixen terrenys de sòl agrícola on no està permès que se situï una empresa: “S’ha de buscar un equilibri entre sòl industrial i agrícola; hem d’anar amb compte”, apunta Ferré. Amb l’estudi que s’ha engegat, l’Ajuntament preveu analitzar quines modificacions d’usos es podrien fer segons les necessitats de les empreses. A partir d’aquí i, en un pròxim mandat, es faria una proposta de modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) perquè noves activitats s’estableixin a indrets on ara no poden fer-ho. “És necessari ampliar els PAE perquè pugui haver-hi més àrees industrials a la ciutat i créixer econòmicament”, subratlla Basora. Les zones pròximes al polígon Granja Vila i al Mas de les Ànimes serien les primeres opcions per ampliar la ciutat industrialment. Segons Prats, en l’actualitat, un dels sectors que més està creixent i que, per tant, necessita més quantitat d’espai, és el de la salut. Però, per què aquesta manca? “Pot ser que s’hagi evolucionat més de pressa econòmicament que en la resta d’àmbits”, comenta el regidor. Per la seva part, Ferré opina que “en certes coses, l’administració és molt lenta, ja que es mou més l’activitat empresarial que no pas l’administrativa, que no hauria de posar tants bastons a les rodes”. La mobilitat i la neteja Amb un 67%, són les dues necessitats que més han manifestat les empreses. Per una banda, la seguretat, senyalització, conducció i accés, i per l’altra, la recollida de residus i el reciclatge. “La circulació és bastant caòtica, hi ha molts cotxes que aparquen en doble fila i la veritat és que costa, no hi ha més accidents perquè la gent vigila molt”, avisa Ferré. De moment, s’han creat dues taules de treball per abordar aquestes necessitats. La de la mobilitat ja s’ha posat en marxa, amb empreses de l’Agro Reus i el Mas de les Ànimes, i la de la millora global dels

Ajuntament, organismes autònoms i empreses municipals gestionaran el 2023 un pressupost de 195 milions d’euros a Reus

Reus Empresa 18/11/2022 El Ple de l’Ajuntament de Reus ha aprovat aquest divendres, 18 de novembre el Pressupost del consolidat del Grup Ajuntament de Reus per a l’exercici 2023, que ascendeix a 195.366.630 euros. Uns comptes basats en quadre eixos principals: L’increment zero d’impostos i taxes municipals i tarifes i organismes autònoms de les empreses depenents de l’Ajuntament, com a mesura d’estímul social i econòmic; Mantenim de totes les bonificacions fiscals vigents fins ara, amb un import total previst d’uns 1,6 milions d’euros; Manteniment dels serveis de qualitat i de l’esforç inversor, així com la planificació d’accions extraordinàries d’impuls econòmic i social, en atenció a les demandes de les famílies i a les empreses de la ciutat; i rebaixa de l’endeutament, tot i mantenir l’esforç inversor. El resum dels comptes és el següent: · Pressupost Ajuntament: 131.281.080 · Pressupost Organismes autònoms: 8.331.372 · Pressupost Empreses municipals: 70.217.052 · Pressupost consolidat Grup Ajuntament de Reus: 195.366.630 Inversions El Pla d’Inversions del Grup Ajuntament està dotat amb 18 milions d’euros, dels quals 12,6 corresponen a inversions de l’Ajuntament i 7,3 a inversions de les empreses municipals. 1,9 són ajustos de consolidació per operacions entre Ajuntament i societats. D’entre els actuacions, destaquen: · Via pública i infraestructures: 3.170.860 euros. Destaquen Estació de Bellissens (280.504 euros), el soterrament de les línies elèctriques d’alta urbanització El Pinar (425.000 euros), els plans directors de manteniment de la via pública d’ asfaltat, voreres, mobiliari urbà, enllumenat, jardineria i que inclou un pla Director de polígons industrials (1.350.000 euros). · Equipaments municipals: 3.046.791 euros. Destaquen Centre Cívic Gregal (1.000.000 euros), Adequació edifici Brigades (300.000 euros), Escoles bressol (350.000 euros), millores a les escoles (230.000 euros), Racó de La Palma (188.000 euros), trasllat Casa dels Oficis (118.000 euros), o millores al Castell del Cambrer (85.000 euros). · Pla d’Impuls Econòmic i Social. El pla es presentarà properament. Només actuacions del pla finançades via inversions, tenen un pressupost de 1.222.000 euros · Habitatge: 1.641.025 euros. Amb actuacions destacades com Hispània (1.326.025 euros) i la compra d’habitatges (315.000 euros) · Esports: 695.000 euros. Destaquen gespa camps de futbol (500.000 euros) i millores equipaments esportius: 195.000 euros · Cultura: 440.000 euros. Destaca el Conveni amb el Centre Catòlic: 375.000 euros · Seguretat: 425.000 euros. Entre altres, la partida inclou vehicles, elements de seguretat viària, càmeres de seguretat. · Inversions TIC: 490.000 euros. Destaca la renovació del programari dels ordinadors dels treballadors municipals. · Inversió en energia neta i sostenible. Instal·lació de més plaques solars (200.000 euros). Reducció de l’endeutament El pressupost 2023 manté un esforç inversor important i, alhora, preveu la reducció de l’endeutament. La previsió és tancar el 2023 amb una reducció del deute d’1,56 milions d’euros; i rebaixar la ràtio legal d’endeutament al 69,47% (aquest 2022 acabarà al 74,16%). Pressupost Ajuntament de Reus Pel que fa al pressupost estrictament de l’Ajuntament, per al 2023 ascendeix a 131.261.080,32 euros. El pressupost 2023 minimitza l’impacte en la ciutadania dels efectes de l’actual context econòmic i de les decisions preses per altres administracions Elements destacats dels comptes en el capítol de despeses: · La despesa de béns corrents i serveis creix en 2,4 milions d’euros, en especial per l’impacte en els contractes de l’augment dels costos dels subministraments. · Les despeses financeres es calcula que augmentin en 670.000 euros, en previsió de l’increment de tipus oficial fixat pel Banc Central Europeu. · Un altre element destacat amb efectes important en el pressupost: La partida de personal creix en 2,8 milions d’euros a causa dels increments fixats per l’Estat per als treballadors públics. Aquests condicionants impliquen un augment important de les despeses de funcionament de l’Ajuntament. Malgrat tot, el pressupost manté la totalitat dels serveis municipals, i els incrementa en alguns casos: · Augmenten els Serveis Socials, gràcies a l’increment de la dotació que permet el nou Contracte Programa signat amb la Generalitat (+844.000 d’euros). · Es millora el servei, gràcies al desplegament del 100% del nou contracte de recollida de residus i neteja viària. · Augmenten les beques menjador (+150.000 euros), les polítiques d’impuls econòmic (+100.000 euros), d’habitatge (+47.000 euros), d’educació (+160.000 euros) o mediambientals (+468.000 euros), entre altres. Aquest increment de despesa corrent es finança, en part, mitjançant l’amortització anticipada de préstecs l’any 2022, que fa baixar la despesa en amortització de préstecs en 3 milions d’euros. Pel que fa al capítol d’ingressos, alguns elements destacats són: · Congelació de les ordenances fiscals. Es preveu un increment d’ingressos via impostos directes del 0,57% originats pel càlcul dels padrons (306.000 euros). · La cessió de tributs de l’Estat augmenta en 1,5 milions d’euros. · S’obtenen majors ingressos a través de serveis com el contracte programa de Benestar Social (1,4 milions d’euros) o la subvenció pel funcionament de les Escoles Bressol (369.000 euros).

L’origen d’Agro Reus, el primer polígon industrial

Joan Antoni Domènech 18/11/2022 El germen del primer polígon industrial de Reus ha d’atribuir-se a Joan Busquets. La posada en marxa, el 1954, del nou complex fabril d’Industrias Juan Busquets Crusat SA (Jubus) a la Carretera d’Alcolea acabaria convertint la zona en l’embrió del polígon industrial més important de la ciutat. Anem a l’origen. Finalitzada la Guerra Civil, els més rellevants distribuïdors de maquinària agrícola, sector en el qual treballava Busquets, implanten oficines comercials a Madrid. Fins i tot algunes empreses del sector van aixecar al centre de la Península les seves plantes de producció. Els òrgans de decisió i poder es concentraven en la capital, en detriment de les grans zones industrials del país. Madrid era la font per a la captació de contractes considerables; ser allí donava moltes més opcions. Amb aquesta idea, Busquets obre en 1948 una oficina en el número 96 del carrer Velázquez, en els voltants del Paseo de la Castellana. Amb la representació comercial en marxa, Busquets busca localitzacions a la perifèria de la ciutat per a situar la seva futura fàbrica. Inicialment, sospesa l’oportunitat d’uns terrenys a Villaverde, que ja comptaven amb naus i un baixador de ferrocarril. Preu: 600.000 pessetes. En aquests mateixos solars, una vegada Busquets els descarta, s’instal·laria la fàbrica de motors Barreiros. El nostre protagonista va mirar altres opcions, al mateix Villaverde i a Alcalá de Henares. Finalment, i sota una certa pressió sentimental, decideix construir la nova fàbrica a Reus, ciutat i origen de la seva empresa. Després d’estudiar bé totes les possibilitats d’emplaçament, Busquets es decideix per la Carretera d’Alcolea, en contra del corrent empresarial de llavors, que considerava que no era el lloc adient, i que presentaven millors opcions les carreteres de Salou, Castellvell o Lleida, per exemple. Busquets adquireix en diverses operacions consecutives uns terrenys a Ramon Fàbregas, pràcticament tot el denominat ‘Mas d’en Fàbregas’, amb una superfície de vuit hectàrees. El 1954 s’inaugura la fàbrica, considerada llavors la indústria més important de la província, deixant enrere les seves instal·lacions del Passeig Sunyer, que havia posat en marxa en 1944, i la seva història anterior, que va començar sent representant de maquinària d’una empresa de Dènia, a la qual va acabar comprant les patents. Com a curiositat, la primera màquina que va vendre Busquets va ser a Antoni Pont i Pont, de Tàrrega, membre de la primera generació del que és avui la multinacional Borges. Busquets havia creat, en 1924, amb vint-i-dos anys, la seva pròpia empresa en un magatzem del carrer del Doctor Robert, de poc més de 60 metres quadrats. Trenta anys més tard estrenava una planta edificada de 10.000 metres quadrats en la qual dissenyaria i fabricaria tota mena de maquinària agrícola: trossejadores de garrofa, trencadores de palmist, de pinyons, màquines per recollir avellanes, classificadores de cafè i cacau, i per a processament de fruita seca, recol·lectores de cereal… Un molt ampli catàleg que va sembrar el mercat espanyol de la marca Jubus i va aconseguir afermar les exportacions -obrint a més filials a Itàlia i Portugal-, fins i tot cedint drets d’explotació de patents en països com Austràlia. El 1954 Busquets s’inaugura la nova fàbrica, considerada llavors la indústria més important de la província. Trenta anys abans, amb 22 d’edat, havia creat la seva pròpia empresa. En vida, Busquets s’enorgullia d’haver creat la llavor que donaria després origen al polígon Agro Reus. Empreses de tota mena van veure en els anys 60 que la zona reunia bones condicions de connectivitat i espai suficient. Fins a arribar al que és avui, un node empresarial amb més de 400 empreses instal·lades. Busquets, que abans de la Guerra havia estat el representant de Cambó a Reus, a través de la LLiga Regionalista, va ser molt actiu també en la societat civil. Va presidir el Reus Deportiu durant dotze anys i va ser el fundador del CF Reus Deportiu, entre altres activitats.  

La Fira de l’Oli 2022 supera els 25.000 visitants

Reus Empresa 14/11/2022   La Fira de l’Oli nou DOP Siurana va tancar la seva 25a edició el passat dissabte amb un notable increment del públic assistent respecte a l’edició del 2021. Si l’any 2021 es van comptabilitzar un total aproximat de 21.000 visitants, enguany s’han superat els 25.000, per la qual cosa la valoració per part de l’organització és molt positiva. El divendres a la tarda es van servir més d’un miler de berenars de pa amb xocolata, 400 més que l’any anterior. El dissabte al matí, a les 12:30 h, es van servir la totalitat de les racions d’esmorzars de degustació d’oli nou que s’havien preparar per l’ocasió, en total 3.100. De fet, feia moltes edicions que no s’exhaurien tots els esmorzars. Tots els tallers i activitats organitzats en el marc de la Fira es van omplir, comptant també amb una gran participació. Pel que fa als productors i elaboradors d’oli, i a falta de confirmar la quantitat exacta d’oli venut durant els dies de la Fira, des del Consell Regulador de la DOP Siurana es fa també una valoració molt positiva ja que es van superar les previsions de venda inicials. El dissabte a la tarda es va realitzar el sorteig «El teu pes en oli» entre totes les butlletes que es van recollir dels clients del Mercat Central i Carrilet per obtenir el premi, era necessari trobar-se a la plaça en el moment del sorteig, i els quatre guanyadors eren presents a la plaça, cosa que no havia passat mai abans en cap de les anteriors edicions, i eren de Reus. El premi del pes en oli va recollir 86 litres d’oli, corresponents al seu pes. Finalment, pel que fa a la iniciativa de cap de setmana als hotels de Reus que es realitzava un any més amb motiu de la Fira de l’Oli, els establiments participants també han confirmat la reserva de clients que es van acollir a l’oferta principal.

Aigües de Reus inicia les obres del parc fotovoltaic més gran de la ciutat

Reus Empresa 14/11/2022   Aigües de Reus ha iniciat les obres de construcció d’un parc fotovoltaic a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR), que comptarà amb 1.440 plaques i conformarà la planta fotovoltaica més gran de la ciutat, amb una superfície total ocupada de 5.242 m2. El projecte preveu una inversió de 684.676,79 euros (IVA incl&ograv e;s), compta amb el cofinançament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i del què Aigües de Reus assumeix el cost corresponent a l’IVA no deduïble, 118.828,5 euros. La setmana passada, les màquines van entrar als terrenys de l’EDAR després que el dilluns, 7 de novembre, se signés l’acta de replanteig entre Aigües de Reus i l’empresa adjudicatària. La previsió és que, en el termini d’un mes, es comencin a instal·lar les plaques solars i que el parc estigui operatiu a començament de l’any vinent. La instal·lació tindrà una potència de 640,8 kWp. En relació al rendiment energètic, el projecte preveu que la producció màxima de la planta fotovoltaica sigui de 1.013.800 kWh/any, mentre que el consum anual de l’EDAR és d’una mitjana de 3.064.924 kWh/any. La planta ha de cobrir bona part de la demanda elèctrica de l’activitat de la depuradora, en produir un 33 % del seu consum d’energia anual. L’EDAR ja produeix energia elèctrica A aquest percentatge cal sumar-hi l’energia que l’EDAR, des de fa anys, ja obté mitjançant «trigeneració» i que la convertirà en una de les depuradores més eficients de Catalunya, en arribar a produir, en conjunt i de mitjana, per damunt dels 2/3 de  l’energia que consumeix. Actualment, L’EDAR de Reus ja produeix cada any al voltant d’un milió de metres cúbics de biogàs, una part dels quals es converteix en energia elèctrica i permet l’obtenció de al voltant d’un milió de  kWh anuals. El 2021 es van produir 1.073.000 kWh. Això varia en funció de la disponibilitat de biogàs, incidències de les instal·lacions etc, podent generar fins a un màxim d’uns 2 milions de kWh any, si es donessin les condicions de disponibilitat de gas, que suposaria gairebé la producció total de l’energia necessari a la planta i per tant un balanç energètic neutre. En aquest sentit s’han començat a estudiar la implementació de processos de codigestió en els digestors de l’EDAR, per augmentar la producció de biogàs i la producció d’energia elèctrica. Fins al dia d’avui, la major part del biogàs es destina a la planta de recuperació energètica de la pròpia depuradora, tot produint el que es coneix com a «trigeneració», un procediment poc implantat a la demarcació de Tarragona mitjançant el qual s’obtenen simultàniament energia elèctrica, energia tèrmica i refrigeració.

L’empresari que va portar per primera vegada Frank Sinatra a Espanya

Joan Antoni Domènech 14/11/2022   Sí, va ser un reusenc el que va portar per primera vegada Frank Sinatra a Espanya. La història és ben sucosa i donaria per un llibre. De fet, Álex Zara (gairebé ningú el coneix pel seu nom real, José Zaragoza Rovira) té escrita aquesta veritable aventura. Durant la seva vida professional Álex Zara ha tocat moltes tecles: representant d’artistes, músic, compositor, productor de cinema i fins i tot mànager de futbolistes. Tot això ha transitat durant la seva increïble vida, plena d’anècdotes de tot calibre. Primer concert de ‘La Veu’ a Espanya. Madrid, 25 de setembre de 1986. Mesos abans, la notícia és àmpliament recollida pels mitjans. Se succeeixen les entrevistes i els reportatges. Álex Zara apareix com el gran artífex. És el representant llavors de Xavier Cugat, la qual cosa l’ajuda en els seus contactes a Hollywood. Estant a Los Angeles, Califòrnia, Salvatore Martoni, propietari del famós restaurant Martoni, li comenta a Álex Zara que havia estat cuiner personal de Frank Sinatra. Álex li pregunta com podria contactar amb el cantant, perquè el vol contractar per a actuar a Espanya. Les indicacions van ser molt clares i, alhora, misterioses. Segons relata Zara, únicament hi havia dues maneres d’accedir a Sinatra. «La primera, va dir Martoni, és anar a Palm Springs i en qualsevol part preguntes per un tal Jilly, dius que vas en el meu nom i no passarà ni mitja hora que et trobis amb aquest senyor. La segona manera de trobar-te amb Sinatra és que contactis primer amb el seu l’advocat, Milton Rudin». José Zaragoza Rovira, més conegut per Álex Zara, és el protagonista d’aquesta història i de moltes altres vinculades al món de l’espectacle «No vaig fer cas d’aquest consell i vaig intentar trobar-me directament amb Sinatra pel meu compte. Una certa tossuderia i embranzida em van portar a casa de l’artista, el Ranxo Mirage, a Palm Springs», explica Zara. Es va plantar a la porta de la finca i allí va dir que venia de part de Xavier Cugat. Li van contestar que Sinatra estava al Japó, i que no es tornés a presentar allí d’aquesta manera… Al cap de quaranta dies, Zara emprèn el camí que li havia aconsellat Martoni. Va buscar a Jilly Rizzo. Les condicions: 1 milió de dòlars lliures d’impostos que demanava Sinatra i 50.000 més per a Rizzo. En una setmana Zara aconsegueix els 50.000 de Rizzo i un preacord amb Nutrexpa, com espònsor principal del concert. El citen al Ranxo Mirage. «Sinatra em va preguntar com li anava a garantir la bona organització del concert; al qual contesto que ho faríem contractualment. Sinatra em va comentar que ho deixaria en mans del seu advocat, Milton Rubin. L’endemà vaig mantenir una reunió amb Rubin, que em va emplaçar quinze dies més tard a Nova York per a signar el contracte, i l’abonament del milió de dòlars. Vaig volar a Barcelona per a tancar l’acord amb Nutrexpa, que m’aportaria el milió de dòlars. Em van posar una sèrie de condicions, entre les quals van destacar que els mitjans no podien saber que Sinatra venia a Espanya», explica. Al cap d’uns dies, el programa ‘Protagonistas’ de Luis de l’Olmo va donar la notícia. Així, «vaig perdre el contracte amb Nutrexpa. La situació era molt greu: sense el milió de dòlars res es podia fer i a més m’enfrontava a les conseqüències. El mateix Rizzo em va amenaçar, molt seriosament…». Zara torna a Espanya per a buscar, en quinze dies, qui li financés el concert. «Vaig contactar amb Alfredo Fraile, mànager de Julio Iglesias. No es creia que tingués un precontracte amb Sinatra, ja que ell havia intentat diverses vegades portar-lo a Espanya, sense èxit. En comprovar que tot estava en ordre, em va posar en contacte amb uns empresaris de Bilbao». Finalment, vaig aconseguir un acord amb l’empresari Arsenio Marcos. L’organització del concert va ser un desastre: faltant dos dies, a causa dels elevats preus de les entrades, únicament s’havien venut 7.000. «Es va fer a l’estadi Santiago Bernabeu. Ramón Mendoza, president del Reial Madrid, es va negar a què les entrades es regalessin, però finalment va caldre donar-ne 16.000 sense càrrec. El concert el van veure únicament 30.000 personàs en directe». L’experiència, finalment, no li va reportar a Zara cap benefici. No obstant això, no es va desanimar, i al costat de Xavier Cugat va decidir que el seu següent objectiu seria portar a Espanya a Michael Jackson. «Vaig arribar a tenir amistat amb Peter López, advocat de Jackson, i també de figures com Robert Redford o Barbara Streisand. Les condicions eren, igual que en el cas de Sinatra, d’un milió de dòlars lliures d’impostos. Vaig negociar amb Chupa-Chups i Pepsi Cola, que finalment foren els patrocinadors. El concert es va celebrar a l’estadi del Futbol Club Barcelona, el 9 d’agost de 1988″. I al mig i després de tot això, mil i una històries més. No sé si per a una pel·lícula, però la vida d’Álex Zara donaria, segur, per a un bon documental.