Reus Empresa

L’empresari que va portar per primera vegada Frank Sinatra a Espanya

Joan Antoni Domènech
14/11/2022
Frank Sinatra, de fet, es negava per diversos motius a actuar a Espanya.

 

Sí, va ser un reusenc el que va portar per primera vegada Frank Sinatra a Espanya. La història és ben sucosa i donaria per un llibre. De fet, Álex Zara (gairebé ningú el coneix pel seu nom real, José Zaragoza Rovira) té escrita aquesta veritable aventura. Durant la seva vida professional Álex Zara ha tocat moltes tecles: representant d’artistes, músic, compositor, productor de cinema i fins i tot mànager de futbolistes. Tot això ha transitat durant la seva increïble vida, plena d’anècdotes de tot calibre.

Primer concert de ‘La Veu’ a Espanya. Madrid, 25 de setembre de 1986. Mesos abans, la notícia és àmpliament recollida pels mitjans. Se succeeixen les entrevistes i els reportatges. Álex Zara apareix com el gran artífex. És el representant llavors de Xavier Cugat, la qual cosa l’ajuda en els seus contactes a Hollywood.

Estant a Los Angeles, Califòrnia, Salvatore Martoni, propietari del famós restaurant Martoni, li comenta a Álex Zara que havia estat cuiner personal de Frank Sinatra. Álex li pregunta com podria contactar amb el cantant, perquè el vol contractar per a actuar a Espanya. Les indicacions van ser molt clares i, alhora, misterioses. Segons relata Zara, únicament hi havia dues maneres d’accedir a Sinatra. «La primera, va dir Martoni, és anar a Palm Springs i en qualsevol part preguntes per un tal Jilly, dius que vas en el meu nom i no passarà ni mitja hora que et trobis amb aquest senyor. La segona manera de trobar-te amb Sinatra és que contactis primer amb el seu l’advocat, Milton Rudin».

José Zaragoza Rovira, més conegut per Álex Zara, és el protagonista d’aquesta història i de moltes altres vinculades al món de l’espectacle

«No vaig fer cas d’aquest consell i vaig intentar trobar-me directament amb Sinatra pel meu compte. Una certa tossuderia i embranzida em van portar a casa de l’artista, el Ranxo Mirage, a Palm Springs», explica Zara. Es va plantar a la porta de la finca i allí va dir que venia de part de Xavier Cugat. Li van contestar que Sinatra estava al Japó, i que no es tornés a presentar allí d’aquesta manera…

Al cap de quaranta dies, Zara emprèn el camí que li havia aconsellat Martoni. Va buscar a Jilly Rizzo. Les condicions: 1 milió de dòlars lliures d’impostos que demanava Sinatra i 50.000 més per a Rizzo. En una setmana Zara aconsegueix els 50.000 de Rizzo i un preacord amb Nutrexpa, com espònsor principal del concert. El citen al Ranxo Mirage. «Sinatra em va preguntar com li anava a garantir la bona organització del concert; al qual contesto que ho faríem contractualment. Sinatra em va comentar que ho deixaria en mans del seu advocat, Milton Rubin. L’endemà vaig mantenir una reunió amb Rubin, que em va emplaçar quinze dies més tard a Nova York per a signar el contracte, i l’abonament del milió de dòlars. Vaig volar a Barcelona per a tancar l’acord amb Nutrexpa, que m’aportaria el milió de dòlars. Em van posar una sèrie de condicions, entre les quals van destacar que els mitjans no podien saber que Sinatra venia a Espanya», explica.

Al cap d’uns dies, el programa ‘Protagonistas’ de Luis de l’Olmo va donar la notícia. Així, «vaig perdre el contracte amb Nutrexpa. La situació era molt greu: sense el milió de dòlars res es podia fer i a més m’enfrontava a les conseqüències. El mateix Rizzo em va amenaçar, molt seriosament…». Zara torna a Espanya per a buscar, en quinze dies, qui li financés el concert.

«Vaig contactar amb Alfredo Fraile, mànager de Julio Iglesias. No es creia que tingués un precontracte amb Sinatra, ja que ell havia intentat diverses vegades portar-lo a Espanya, sense èxit. En comprovar que tot estava en ordre, em va posar en contacte amb uns empresaris de Bilbao». Finalment, vaig aconseguir un acord amb l’empresari Arsenio Marcos. L’organització del concert va ser un desastre: faltant dos dies, a causa dels elevats preus de les entrades, únicament s’havien venut 7.000. «Es va fer a l’estadi Santiago Bernabeu. Ramón Mendoza, president del Reial Madrid, es va negar a què les entrades es regalessin, però finalment va caldre donar-ne 16.000 sense càrrec. El concert el van veure únicament 30.000 personàs en directe».

L’experiència, finalment, no li va reportar a Zara cap benefici. No obstant això, no es va desanimar, i al costat de Xavier Cugat va decidir que el seu següent objectiu seria portar a Espanya a Michael Jackson. «Vaig arribar a tenir amistat amb Peter López, advocat de Jackson, i també de figures com Robert Redford o Barbara Streisand. Les condicions eren, igual que en el cas de Sinatra, d’un milió de dòlars lliures d’impostos. Vaig negociar amb Chupa-Chups i Pepsi Cola, que finalment foren els patrocinadors. El concert es va celebrar a l’estadi del Futbol Club Barcelona, el 9 d’agost de 1988″.

I al mig i després de tot això, mil i una històries més. No sé si per a una pel·lícula, però la vida d’Álex Zara donaria, segur, per a un bon documental.

Et podria interessar:

Tecnol-e1675336111482
Tecnol, reconeguda com una de les companyies líder en creixement empresarial
incendi-borges
L'incendi que va rellançar una marca
Guardonats II edició dels Premis pel Medi Ambient Ciutat de-20230201144041
La II edició dels Premis pel Medi Ambient Ciutat de Reus premia les iniciatives verdes de set empreses de la ciutat
històries empresarials reus empresa